27 de desembre 2011

Fem “una partida” de Feedforward?


Us proposo un joc per a començar el nou any d’una manera diferent.

I si, com un joc, utilitzem la tècnica del Feedforward ? Aquests dies quasi tots estem envoltats de persones que ens estimen o si més no a les que apreciem i quasi tots tenim moments pel joc. Que us assembla si en proposem un??

Fem “una partida” de Feedforward?

Quants més siguem més divertit i útil serà!

Preneu llapis i paper.

Feu una rotllana.

El feedforward consisteix en obtenir suggeriments per un funcionament conductual o estratègic que vulguem modificar i només s’aplica cap al futur, per tant està totalment fora de lloc (es pot penalitzar amb una penyora) fer referència a comportaments, conductes, estratègies i accions passades.

Cada “jugador” planteja al grup un tema que vulgui canviar en la seva vida i la resta de components del grup, per ordre, li dona dos o més idees o suggeriments que el puguin ajudar a obtenir un canvi positiu. Aquestes idees o suggeriments poden ser tant pràctics o tant estrafolaris com vulgueu! Però sempre encaminats a facilitar el canvi que el jugador que exposa vol fer.

El jugador que planteja el repte ha de prendre nota dels suggeriments, agrair als companys les seves aportacions i donar pas al pròxim jugador.

Quan tots els jugadors han plantejat el seu repte i han rebut el feedforward del grup. Cada un de vosaltres triarà quina o quines de les aportacions dels companys li agrada més i li sembla més útil i posarà en pràctica!

És important no posar més límits que el de no parlar de passat, de com s’han fet les coses fins ara. És important deixar-se portar, no hi ha idees absurdes hi ha idees que encara no s’han experimentat i totes poden resultar útils! I si més no divertides!

Exemple:

1r participant : vull arribar puntual a les cites, que puc fer?

1ª aportació: Comença a preparar-te 1hora abans de l’hora de la cita

2ª aportació: Posa una alarma al mòbil que cada hora et recordi per soleares (jeje) que no vols fer tard a la cita

3ª aportació: fes-te un invent com els del TBO que et porti a la cita a l’hora justa!

4ª aportació: ves a dormir al lloc on has quedat i així no faràs tard!!!! Jajaja

Etc. etc.

Animeu-vos! A més de passar una estona entretinguda i fins i tot divertida. Podeu aconseguir molt bones idees per aquelles coses que de vosaltres voldríeu modificar.

M’encantaria que comentéssiu aquí les idees que més us han agradat de les que us han proposat i les que més us han fet riure. Gràcies!

Feliç 2012!


17 de desembre 2011

Que és el que m’inquieta?

Fa mesos que la miro... fa mesos que m’inquieta i que sento que alguna cosa em vol dir...

Me la va portar la meva amiga Cristina i em pesa, no sé per què, només és una pedra, no és ni bonica ni lletja, és una pedra! Una vulgar pedra! Per molt que m’ho dic, em pesa... La tinc tancada en un pot de vidre, la veig però no pot sortir... i com ha de sortir d’un pot de vidre una pedra! Estic fent el ridícul!

És una pedra de vores afilades, és una pedra grisa i polsosa, una pedra ... només una pedra!

Que la fa tant inquietant doncs? És una pedra de Mauthausen, si amics del camp de concentració. La meva amiga és fotògrafa i he vist les fotos, ja sé que és el que m’inquieta, ja sé que és el que tinc por que surti, el passat!

Però és lògic? És científicament raonable que el passat m’inquieti, que el passat em “parli”, que el passat em faci por, que el passat “surti” només perquè tinc una pedra? És lògic que em condicioni el passat?

No vull desmitificar el passat i molt menys el dels que van patir a Mauthausen o a altres camps de concentració o dels que han patit a qualsevol lloc del món tant per guerres com per qualsevol causa per intima que sigui, el passat és però, passat i així l’hem d’entendre. No us sembla que el millor que podem fer és aprendre dels errors i dels encerts, recolzar-nos en els aprenentatges i que serveixin, tots plegats, per construir un present millor i per planejar el futur que desitgem?

10 de desembre 2011

Les nostres preocupacions

Estic cursant un seminari d’entrenament emocional, ja és el tercer que segueixo, amb Mireia Cabero a la UOC, els que em seguiu ja sabeu que em considero positivista, fa ja temps que vaig entrar en contacte amb aquesta branca de la psicologia i que l’experimento dia a dia amb molts bons resultats tant en mi com en les persones a les que acompanyo en processos de coaching personal.

Be, doncs la Mireia en els seus apunts ens facilita una cosa molt interessant, la Llei de Fritz Perls, aquí us la deixo... us convido a reflexionar-hi!

Quin tant per cent dels nostres pensaments negatius estan ben fonamentats?:

- El 30 % del que ens preocupa ja ha succeït, forma part del passat i no tenim possibilitat d’evitar-ho.
- El 40 % del que ens inquieta mai arribarà a succeir, o nosaltres no ho veurem.
- El 12 % de les preocupacions són respecte la salut. Cuida’t i fes prevenció en la mesura del possible.
- El 10 % es refereixen a preocupacions diverses els efectes des quals s’anul·len, ja que no poden produir-se totes simultàniament.

Què queda?

Un 8% de preocupacions legítimes, que són les que realment importen.

Atenció ocupar-nos d’aquest 8% pot ser necessari i productiu i del 12% de preocupació per la salut, que si ens ocupem de que sigui el millor possible si que ens és útil, però... perdre el temps amb els altres percentatges us sembla útil? Que creieu que hauríem de fer amb ells?

Moltes gràcies Mireia!

01 de desembre 2011

La lentitud, un valor?.

Quina mania tenim de viure vertiginosament… penseu-hi un moment. Passem el dia fent coses i corrent d’un costat cap a l’altre. Ens manquen hores al dia per fer tot allò que “volem fer” però quants de vosaltres creieu que, al final de la nostra vida, el comptador de temps Viscut de veritat donarà la raó a aquestes urgències...

Que us vull dir amb això? Us convido a que analitzeu un dia normal i corrent, penseu en quines coses creieu importants en el seu transcurs, feu una petita reflexió al final del dia i recordeu quines son les coses que us han angoixat, preocupat, fet moure, enfadat i també quines il·lusionat, fet riure o somriure, fet sentir satisfets, orgullosos ... i en quin estat heu sentit les primeres o les segones.

Per norma les angoixes, les preocupacions, etc. es donen molt més quan vivim ràpidament, sense temps per pensar en aquelles coses que realment son importants. I les segones, la il·lusió, el riure, la satisfacció, etc. normalment apareixen en moments de pausa.

Penseu, també, en quin “tempo” requereixen les coses que realment donen significat a la vostra vida - reflexioneu primer en quines son les realment important per vosaltres- i si les esteu “ordenant” be, per prioritats vitals.

Les coses molt ben fetes requereixen temps, paciència, preparació... i és curiós que tots embadalim davant una magnífica artesania, davant una obra literària magníficament construïda, uns nens exquisidament educats, una família harmònica, etc. i no sentim ni fred ni calor davant un aparador ple de figuretes de plàstic fetes amb motlle...

Amb el títol que us proposo no vull dir que viure lentament sigui la panacea... vull dir: preneu-vos el temps necessari per assolir l’excel·lència en tot el que feu. De vegades aquest temps necessari és curt i ràpid però de vegades cal deixar reposar les idees i les accions fins que és el moment adequat.

Fa un temps, estudiant organització del temps vaig conèixer un moviment al que en diuen Slow. Potser cada un de nosaltres podem adaptar al nostre “caminar” aquesta filosofia, no?

Us recordo un vell conte que de ben segur, si no tots quasi tots, coneixeu. El pot i les pilotes de golf.

La meravellosa foto és de José Alba, li he "robat" ja que encara no tinc el seu permís... espero aconseguir-lo!

26 de novembre 2011

Càpsules de Benestar


Amics? Un gegant sí!

Un estudi de 2002 realitzat a la Universitat d'Illinois per Diener i Seligman va descobrir que les característiques més excel·lents que comparteixen el 10% dels estudiants amb els nivells més alts de felicitat i el menor nombre de símptomes de depressió eren els seus forts llaços amb amics i familiars i el compromís amb la despesa de temps invertida en ells.

Wallis, Claudia (2005). “The new science of happiness”, Time Magazine 09/01/2005 http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,1015902,00.html

Moltes gràcies Mireia Cabero!

22 de novembre 2011

El segrest de l'amígdala

El segrest de l’amígdala (terme de D. Goleman) és ni més ni menys que la manca d’autocontrol.

L’amígdala, un conjunt en forma d’ametlla (de fet son dos) de nuclis de neurones localitzades en la part més fonda dels lòbuls temporals del cervell que formen part del sistema límbic i son fonamentals en el processament de les emocions. La informació que rebem de l’exterior (o la nostra percepció d’aquella informació) arriba directament allí i d’allí a l’hipotàlem, encarregat de l’activació del sistema nerviós autònom, als nuclis reticulars per incrementar els reflexos de vigilancia, paralització o fugida, als nuclis del nervi trigèmin i facial per activar les expressions de por i a les àrees cerebrals responsables de l’activació de neurotransmissors de dopamina, noradrenalina i adrenalina. A més, hi ha investigacions que demostren que és la responsable de la formació i emmagatzemament de memòries que ens permeten reaccionar davant del “perill” molt més ràpidament.

L’amigdala forma part d’aquella estructura cerebral primitiva que us comentava en un altre post que us linko aquí i segresta la informació abans de que aquesta arribi a l’escorça prefrontal que és l’àrea del cervell responsable del pensament i el raonament.

Quan te lloc, doncs, el segrest de l’amígdala?

Quan tenim por (o pànic), de vegades fins i tot al veure una pel·lícula, llegint un llibre, etc.

Quan patim un “atac d’ansietat” .

Quan fem o diem coses, en un moment de ràbia, de les que desprès ens penedim.

Quan davant una maniobra estranya del conductor que tenim davant, patim una explosió d’emocions desproporcionada.

Continueu vosaltres mateixos... son molts els moments de segrest de l’amígdala. Normalment reaccions desproporcionades davant successos que realment no les requereixen, van lligades quasi sempre a la percepció d’una amenaça, a la por i les reaccions físiques son “visibles” en l’expressió facial i en les reaccions fisiològiques que l’acompanyen (suoració, acceleració del ritme cardíac, tensió muscular, etc.)

L’amígdala és fonamental per la nostra supervivència ja que ens permet preparar-nos davant el perill, però en la vida normal i diària evitem-ne el segrest! Sempre que no sigui en positiu i suficientment moderat, penseu que també ho és un atac de riure, una sensació d’alegria intensa, un gran enamorament, etc. ;)

La Dra Jill Bolte Taylor ens proposa la regla dels 90 segons:

"Una vegada activat, la substància química alliberada pel cervell sorgeix a través del meu cos i tinc una experiència fisiològica. Dins de 90 segons des del tret inicial, el component químic de la meva ira s'ha dissipat del tot de la meva sang i la meva resposta automàtica s'ha acabat. No obstant això, si em quedo enfadat després d'aquests 90 segons, es torna, llavors és perquè he optat per deixar que el circuit seguirà el seu curs. "

Es aquell conteu fins a cent, No? Passats aquests 90 segons, hem donat temps al cervell per activar el circuit d’inhibició de l’amígdala i donar una resposta socialment millor i molt més saludable per nosaltres. Penseu que “l’atac de l’amígdala” pot durar segons, hores i fins i tot dies si no s’hi intervé. Tot va en funció de la intensitat de la emoció que provoca.

Us proposo a més:

1.- Atents a les manifestacions físiques: un augment del ritme cardíac, les dents apretades, sensació de calor a la cara, suoració a les mans, un nus a la gola, opressió al pit i d’altres de similars. Son senyals d’alarma a les que no hem de escoltar, proveu de regular la vostra respiració amb respiracions profundes i destensar la mandíbula relaxant la llengua.

2.- Preneu-vos un moment per conentrar-vos en el que sentiu, per exemple, “m’estic començant a enfadar”, “m’estic sentint maltractat”, posar nom als sentiments ajuda a debilitar la resposta amigdalina, ens permet guanyar temps (aquells 90 segons).

3.- Feu un reenquadrament cognitiu. “aquesta persona de la feina em fa la vida difícil per que es sent molt insegura al meu costat, poso en perill la seva línia de flotació”. “el conductor de davant no em vol fer mal, va despistat, posaré distància”, “no pensa que soc un babau, només te una opinió diferent i la defensa”...

4.- Aprengueu a reconèixer els vostres factors desencadenants, quins son els interruptors que posen en marxa el procés i gestioneu-los d’una altra manera. Ja pel fet d’identificar-los els esteu suavitzant.

5.- L’estrès limita la nostra capacitat d’autogestió. Relaxeu-vos!

6.- Observeu les reaccions dels altres, Jung va dir “ Tot el que ens irrita dels altres ens pot portar a una comprensió millor de nosaltres mateixos”

7.- Apreneu a fer meditació, a tenir silenci entre pensaments, el que tots coneixem com deixar la ment en blanc. Amb aquesta pràctica es calma el soroll emocional, s’enforteix l’autocontrol i diuen els entesos que es pot reduir fins a un 50% l’ansietat.

06 de novembre 2011

Definir un objectiu


Alícia en el país de les meravelles.

Gatet de Cheshire, podries dir-me, si us plau, quin camí he de seguir per sortir d’aquí ?

Això depèn en gran part del lloc al que vulguis arribar – va dir el Gat.

No m’importa massa el lloc… digué Alícia.

Llavors tampoc importa massa el camí que prenguis – va dir-li el Gat.

… sempre que arribi a algun lloc – afegí Alícia com explicació.

Oh, sempre arribaràs a algun lloc- assegurà el Gat- si camines prou!

Un bon exemple per parlar de definir objectius, no?


Agafeu paper i boli i anoteu:

Àmbit de l’objectiu: personal, professional.
Que vull aconseguir? (descripció de l’objectiu).
Títol de l’objectiu. Poseu-li nom
Quan ho hauré aconseguit ?
Poseu-li data final i dates intermèdies de control.
Factors fonamentals :
que influirà en l’èxit del meu objectiu ? quines coses he de fer ? anota-les !
Coses que he de fer diàriament per aconseguir el meu objectiu.
Afineu més encara.

Un cop definit l’objectiu el que cal és començar a treballar! Molts dels objectius que ens proposem es queden en el paper... sense acció no és possible l'èxit.

Foto Archery Tips

01 de novembre 2011

Energia

La major part del temps hi ha un conflicte entre el que se suposa que significa estar be i la nostra realitat.


Sentir-se tranquil no sempre és sinònim d’estar be i sentir-se malament no sempre és sinònim d’estar malalt. Estigueu atents al que us diu la vostra energia.


Si noteu que la teniu molt baixa: avorriment, mandra, ganes d’estar sol (aïllament generalitzat), continua preocupació, desconfiança, pessimisme, pors, ràbia, tristesa i fins i tot un estat físic amb sensació de malaltia. Penseu que potser en teniu fuites.


Us proposo una sèrie de pautes (n’hi ha moltes més, vosaltres intuïtivament ja les sabeu... jo només us les recordo!)



  • Dormiu les hores necessàries i feu-ho adequadament


  • Tingueu ordenat el vostre entorn


  • Planifiqueu el vostre dia i no us deixareu activitats importants per fer


  • Eviteu a les persones que noteu que us xuclen energia, no us aporten res


  • "Escolteu" la vostra xerrameca interior negativa i atureula!


  • Celebreu les coses que feu be


  • Trenqueu la rutina, feu coses diferents per petites que siguin!


  • Canteu


  • Balleu


Si noteu que teniu massa alta l’energia: no podeu parar de fer coses i acabeu el dia esgotats, teniu sempre la sensació d’estar amb el cor en un puny a punt d’esclatar, si perdeu la paciència amb els altres més de dos cops al dia, en resum si us noteu sobreactivats. Potser necessiteu reconduir la vostra energia.


Més pautes, les sis primeres que us proposo coincideixen amb les que us activen, en realitat son normalitzadores... i com abans utilitzeu la vostra intuïció, que no és res més que un processament molt ràpid (i moltes vegades molt més encertat) de la informació que obteniu de l’entorn i de com aquest us afecta, molt millor!.




  • Dormiu les hores necessàries i feu-ho adequadament


  • Tingueu ordenat el vostre entorn


  • Planifiqueu el vostre dia i no us deixareu activitats importants per fer


  • Eviteu a les persones que noteu que us xuclen energia, no us aporten res


  • Celebreu les coses que feu be


  • Mireu de seguir una sèrie de rutines positives cada dia: al matí preneu-vos un cafè (o el que sigui) a casa, amb pijama i escoltant música per anar despertant sense angoixes i/o aneu caminant a la feina (si més no un tros) i/o doneu un passeig quan sortiu de la feina, sense més motiu que el de passejar...


  • Pareu, preneu-vos deu minuts (com a mínim) al dia per no fer absolutament res


  • Apreneu a respirar profundament i aneu fent-ho durant el dia.


Diuen que en aquest món hi ha persones “medicina” i persones “tòxiques”. Les primeres son aquelles que transmeten alegria, entusiasme i pau i les segones ens contagien la seva negativitat i el seu mal rotllo, de vegades camuflat per fer llàstima... (us xuclen energia). Fugiu de les segones a tota màquina si podeu! I si no podeu per què hi heu de conviure (el cap, la cunyada, el sogre...) neutralitzeu-los, l’amabilitat sense cap intimitat fa miracles. I si en coneixeu de les primeres observeu com funcionen i apreneu! Per optimitzar l’energia no hi ha res millor que ser persona “medicina” i envoltar-se de persones que també ho siguin!



Recordeu, però, que si la vostra energia ni així es regula potser heu de consultar amb un psicòleg, una patologia no es pot tractar sense els coneixements necessaris per fer-ho!



La foto és de Gladys Cordero

25 d’octubre 2011

Paraules

Somriu, gaudeix, tafaneja, escolta, col·labora, estudia, tria, opina, xiuxiueja, pensa, comparteix, evoluciona, apassiona’t, xala, creix, imagina, acaricia, canta, somia, cerca, abraça, llegeix, escriu, construeix, descobreix, plora, contrasta, respira, desitja, sent, il·lusiona’t, motiva’t, coneix, parla, assaboreix, aixeca’t, balla, viu ...

Només son paraules escrites en un blog, paraules boniques, paraules que et transporten a idees, paraules que evoquen moments. Llegint-les possiblement esteu somrient, lleugerament però somrient. Imagineu ara que cada paraula de les que us proposo és un repte i que cal que entreu en acció.

I si... en triem cada dia una i l’explorem, la posem en pràctica?

Us proposo un joc, escriviu les que us suggereixo o les que us vingui de gust, cada una en un post-it i enganxeu-les en un lloc visible, cada dia en trieu una i l’exprimiu al màxim!

21 d’octubre 2011

Detectar la necessitat de canviar















Cada un de nosaltres te clar que es conforma de, coneixements, experiències, valors, suposicions, regles, competències i si... també de limitacions, que ens fan ser allò que som.

Si a allò que creiem que som, a més, li afegim “les alineacions planetàries” (no us espanteu, no m’he tornat boja...) vull dir que li afegim el sentiment de que les coses al nostre voltant son com son i no hi podem fer res. Tenim un còctel realment explosiu si tot això no ens porta a l’èxit. Ho veieu? No hi podem fer rés!!! I aquí està la “trampa”, caiem en ella en el moment en el que pensem que no hi ha més possibilitats, que tot el que som ve dissenyat pels paràmetres que us anomeno.

Sabeu quin penso que és el secret per detectar la necessitat de canviar? Pareu un moment, preneu-vos un dia per pensar, o sols o amb la família, que és el que realment us apassiona, que és el que considereu important -els vostres valors-, que és el que feu millor –els vostres talents i fortaleses-, quins son els vostres somnis, etc. i què és el que podeu fer amb tot això. De ben segur que hi ha moltes coses que teniu capacitat de fer i que us agradaria fer.

De vegades estem immersos en el “tràfic” diari i no ens en adonem que aquest ens arrossega sense que ni tan sols siguem conscients de què està passant. Si us heu pres aquest “moment” i només us cal fer certs ajustos, si el que feu i com ho feu us agrada i us fa sentir plens, fantàstic! Endavant, feu els ajustos necessaris i continueu! Però si el que feu i el que “veieu” de vosaltres no és en absolut el que us omple, canvieu!

Aquesta “parada” a més us donarà una altra perspectiva de vosaltres mateixos i només amb això, amb la seguretat de constatar què és el que us agrada, el què feu be i el què podríeu fer -si volguéssiu- amb la vostra vida ja comença el canvi. De vegades un canvi d’actitud, un canvi petit ja és suficient per retrobar-se.

A la pàgina eines d’aquest blog en teniu tres que us poden ser d’utilitat. Feu-les servir!

13 d’octubre 2011

Coaching Psycology


A unes hores vista del final del 1r Congrés Internacional de Coaching Psycology només cal dir que les coses ja es mouen en el nostre País i que com sempre es mouen bé. El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya ha organitzat els proppassats dies 11 i 12 d’octubre un impecable congrés amb els pioners mundials d’aquest moviment que malgrat s’inicia l’any 2000 a Austràlia es consolida aquí amb aquest acte.

Els psicòlegs coach ja tenim un marc de referència institucionalitzat per a la bona praxis i un foro de consulta en el col·legi oficial!

El Coaching no és una pràctica que es limiti als psicòlegs i cada Coach sigui quina sigui la seva formació aporta al Coaching la seva valuosa perspectiva. Sumant-les farem d’aquesta disciplina una eina potent al servei de:

  • Les persones que volen, amb plena consciència i disposats a liderar la seva vida, visquin aquesta en majúscules – amb tot el seu potencial-
  • Les organitzacions que entenen que el seu valor, el seu motor i la seva capacitat d’èxit es basa en tot el que les persones que les integren, poden oferir des de la il·lusió, el compromís i la motivació.

Us anoto uns apunts d’aquests dos intensos dies- podria omplir pàgines i pàgines-

  • El fet de tutelar l’autoregulació (coaching) fa que el client acabi el programa assolit l’objectiu.
  • L’autorressistència és un dels pitjors enemics de l’ésser humà.
  • Recordar quins son els nostres punts forts ens ajuda a aplicar-los i a optimitzar les nostres possibilitats de benestar.
  • El millor líder és el que és capaç d’aconseguir el millor rendiment i els millors beneficis no només per a l’empresa sinó per a tot el conjunt, l’empresa i els treballadors que la integren.
  • Al líder se li demana un gran esforç i que aquest sigui sostenible i sostingut en el temps. Se li demana:

o Eficàcia en el lideratge

o Capacitat de mantenir la conducta

o Capacitats personals

o Capacitats executives

o Capacitats emocion

  • Cal tenir cura del líder i formar als nous líders a l’escola treballant amb potencials.

01 d’octubre 2011

Atenció cuidadors!


No podem arreglar les vides dels altres… només som realment responsables de la nostra felicitat. Arreglant la nostra vida, ja sabeu fem... diguem-ne, per exemple, efecte papallona...
No hi ha dubte de que ens sentim valorats, útils i molt més connectats quan ajudem als altres. Si tenim cura de la gent que estimem i procurem que no pateixin cap mal, ni gran ni petit, ens sentim bé amb nosaltres mateixos. I ells, com es senten? El que és important és saber en quins moments cal ajudar realment i en quins ajudar és no ajudar gens...
De vegades, penseu-hi, com més ajudem és donant-los-hi l’espai que necessiten per ajudar-se ells mateixos, l’espai que necessiten per aprendre dels errors i recuperar-se de les ferides si les tenen, donant-los-hi – això si- el nostre suport.
El que si hem de fer tots, com a ciutadans del món, és utilitzar el nostre potencial en ajudar on realment es necessita i per això us recordo amb aquest link que tots, absolutament tots, podem fer alguna cosa pels menys afavorits. Animeu-vos! Això si que ens reporta felicitat!

24 de setembre 2011

La por al dolor.


La por al dolor paralitza, la por al dolor aliena, la por al dolor de vegades mata en vida…

Es complicat per molta gent donar el pas de sentir i viure el dolor, ara i aquí no parlo del dolor físic parlo del dolor emocional.

Davant una pèrdua (que pot ser de mil tipus) hi ha diverses opcions, us en presento tres:

  • Negar el dolor i fer com que no passa res, situació que de vegades porta a una imatge de falsa felicitat o fals benestar que no permet el benestar real i ple.
  • Negar-se a acceptar el dolor i no voler-lo afrontar però viure immers en ell, de vegades porta a una vida de continua tristor.
  • I la més saludable, acceptar el mal que fa el dolor, parlar-ne, reconèixer-ne els símptomes d’aquest dolor, permetre’s el temps necessari per que minvi la intensitat i de vegades... perdonar-se.

Cada persona és diferent, cada persona té un llindar de dolor propi, cada persona te una manera d’afrontar-lo i de processar-lo i cal que respectem aquestes diferències ( acompanyar el dolor no significa intentar que no se’n senti, significa ser útil, significa saber escoltar i de vegades callar, significa empatia... )

Fixeu-vos, però, que parlo de la por al dolor ... la por és la que paralitza, aliena i mata en vida. L’ésser humà pot processar be el dolor, lo difícil no és assumir-lo i gestionar-lo, de vegades el que és difícil és vèncer-ne la por. I és curiós perquè la por ja hem comentat altres vegades que es sustenta en un perill real o imaginari, en unes creences determinades, en una xerrameca interior. La por és una emoció primària que te un sentit adaptatiu, però que cal identificar, acceptar i valorar si es ecològica ;) si ens és útil en aquest moment.

Penseu-hi un moment ... i decidiu, que hi guanyeu mantenint la por al dolor? Que us esteu perdent? Que passa al vostre voltant? I ... no creieu que el que temem realment és el canvi?

Nelson Mandela deia :

“No és valent aquell que no te por, sinó aquell que la sap conquerir"

Us recomano la lectura de No Miedo de Pilar Jericó i aprofito per presentar-vos-la a ella i a les seves claus per afrontar la por.

10 de setembre 2011

Ser o fer de, actuar com …


Quantes vegades al cap del dia fem anar el verb ser: jo soc … bomber, despistada, desordenat, poc sociable, dolent per les mates, etc.

No oblidem que inferim la personalitat en funció de la conducta ja que la personalitat és un “patró” de sentiments, emocions i pensaments lligats al comportament.

D’on surt, doncs, la personalitat? En psicologia per a respondre a aquesta pregunta, hi ha diferents teories que es podrien agrupar en tres tipus:

  • Teories Endògenes: de base genètica per tant de naturalesa només biològica.
  • Teories Exògenes: de naturalesa ambientalista i segons l’aprenentatge i l’experiència. Son les característiques de l’entorn les que determinen la conducta.
  • Teories interaccionistes: La personalitat és el resultat de la interacció entre factors endògens i factors exògens. Reconeixen components biològics i ambientals.

Permeteu-me que descarti (digueu-me agosarada) les teories endògenes, a dia d’avui tenim prou estudiades les diferències individuals com per acceptar que la personalitat és quelcom immutable i rígid, sense més determinants. Personalment em decanto per les teories interaccionistes no hi ha dubte de que l’ambient (el nostre entorn) ens empeny a una determinada manera de ser, no?

Un estudi realitzat a Cerdenya (a un total de 6.148 persones), ha permès desxifrar que tot i que la genètica influeix de manera significativa en la salut i el comportament d’un individu, la influència en ambdós factors no és comparable ja que la personalitat humana és el tret menys determinat per la genètica: es van estudiar 98 trets físics i psíquics i la conclusió és que la personalitat està marcada per la genètica en un percentatge de entre el 10% i el 20% (un percentatge realment baix). La resta és conforma segons l’ambient i la nostra actitud davant aquest (l’aprenentatge i les experiències personals).

El que també està clar és que la personalitat (la manera de ser) es desenvolupa i canvia al llarg de la vida. Tots som conscients de com ens condiciona l’entorn, el que no tenim tant racionalitzat és que aquest entorn el podem construir.

Mireu... el verb “ser” ens situa justament en això, en construir el que som. Ull doncs amb la seva utilització... no, no vull dir que no s’hagi d’emprar, clar que no! el que vull dir és que quan digueu “jo soc” analitzeu si darrera hi ha: creences limitants, aspectes que no us agraden de vosaltres o de la vostra vida y que si es així els transformeu! Teniu en compte que allò que creiem que som condiciona les nostres conductes y per tant... la nostra personalitat.

Si jo crec que soc comptable (no que treballo com comptable) es molt difícil que mentalment a l’hora de buscar feina això no em condicioni a només buscar-ne de comptable. No sabré “veure” que a més d’haver estudiat comptabilitat o d’haver treballat en comptabilitat, possiblement en el meu “jo” hi ha moltes més coses que se fer be o molt be. Dediqueu-vos uns moments i penseu en aquelles coses que us agrada fer i que feu molt be, son aquestes les que us poden donar una altra perspectiva de vosaltres mateixos! I no sigueu tímids ni porucs!

Si jo crec que soc poca cosa, poc intel·ligent, poc brillant, poc …. actuaré com a tal i em serà molt difícil que el meu entorn no em vegi així... Repasseu-ne el fons d’aquestes creences y ja sabeu, Reinventeu-vos!!!

No amagueu, com en la imatge que ens acompanya, l’altre que porteu dins, si camina al vostre costat molt millor no?

I no caigueu en el parany de creure que, com el que us dic és molt obvi, només amb donar-vos-en compte ja està solucionat... NO!, cal que entreneu força!!!

28 d’agost 2011

Les quatre potes de l’èxit.



Tenir o no tenir èxit de vegades és una actitud. No parlo només de l’èxit professional o econòmic, que també, parlo d’èxit en general. Anthony Robbins un conegut Coach americà diu que hi ha tres pilars, jo ho rebatejo com les quatre potes de l’èxit (quatre millor que tres, no? i... perdó per l’atreviment mr Robbins). Ell ens proposa que ens enfoquem en allò que volem, que aconseguim les millors eines que necessitem i que estudiem i solucionem els nostres conflictes interns. Jo us proposo un quart pilar, la meva quarta pota, així qualsevol construcció te la màxima estabilitat: Alineeu la vostra vida amb els vostres valors!.

Crear una visió clara i atractiva d’allò que volem aconseguir. Si ens enfoquem en com estem, si estem malament, l’únic que aconseguirem és donar-li més voltes a la nostra situació actual i en realitat fer-la cada vegada pitjor... mireu, això és com quan de petits aprenem a anar en bici, com estem enfocats en que caurem de la bici som incapaços de mantenir l’equilibri i naturalment caiem... és quan sabem que darrera i subjectant la bici hi ha el pare o la mare, per tant no podem caure, quan no tenim cap problema per mantenir l’equilibri malgrat només toquin el seient amb un dit, llavors ens enfoquem en anar endavant!! En la sensació, en l’aire a la cara, en ...

Enfoqueu-vos en allò que voleu, no en allò que no voleu!!! I ... feu-ho de la manera més atractiva que pugueu! Seguint amb l’exemple de la bici, imagineu la velocitat, penseu en el paisatge que veureu, en ... tot allò que faci que tingueu moltes ganes d’aprendre a anar en bici!

No us enfoqueu en els problemes o cada vegada en veureu més... i això anul·la la vostra creativitat. El nostre cervell, que és una màquina meravellosa, s’entesta en dirigir-nos cap allò que pensem.

Aconseguir el millor. Un cop enfocats i amb una visió clara i atractiva del que volem aconseguir, el que hem de buscar és les millors eines. Continuant amb el símil d’aprendre a anar en bici... si ho fem amb sabates de pallasso malament no? Si no confiem en la persona que subjecta pel darrera...malament no? Si la bici no te frens o les rodes punxades.... Trobeu el que necessiteu per aconseguir el millor! Si us cal preparació feu-ho, si us cal consell busqueu-lo, si us cal equip trobeu-lo! I si no sabeu el que necessiteu estudieu com ho han fet els que han aconseguit allò que vosaltres voleu i imiteu-ho donant-hi el vostre toc personal!

Solucionar els conflictes interns. Evidentment per molt que us enfoqueu i que trobeu les millors eines, si el que voleu aconseguir és anar en bici i donar la volta al món però no esteu disposats a que us facin mal les cames... malament. Vull dir que us heu de comprometre i treballar força. Atenció a les pors, son també brou de cultiu de conflictes interns i ja sabeu que les pors irracionals només es vencen per exposició. Analitzeu les vostres pors i valoreu si tenen realment sentit i si no... ja sabeu...

Alineeu la vostra vida amb els vostres valors. Per molt que racionalment vulgueu aconseguir una fita, si aquesta és oposada als vostres valors mai serà un èxit total i naturalment aconseguir-la no us faria feliços. Estudieu quins son els vostres i esbrineu si el que voleu aconseguir s’hi ajusta.

I... un últim apunt, Celebreu cada pas endavant! Celebrar ens col·loca en un estat d’ànim idoni per a seguir!!! No perdeu cap oportunitat de celebració!!!! Lligueu les quatre potes! Si en feu un “zuncho” la construcció serà molt més forta!.

25 d’agost 2011

Canviar l’estat d’ànim

L’estat d’ànim es conforma en funció de les nostres emocions i una emoció és una agitació de l’ànim acompanyada de commoció somàtica forta (Pinillos 1975), per triar una definició.

Cal recordar que l’emoció comporta reaccions fisiològiques; el diencèfal i el sistema vegetatiu hi són afectats, i el camp perceptiu en resulta estretit i enfosquit. I que aquestes reaccions fisiològiques van directament relacionades amb la percepció que tenim d’un determinat fet que és el desencadenant. Mireu que parlo de la nostra percepció de la realitat i no de la realitat.

Que vol dir tot això?, doncs que en el moment en el que percebem un fet determinat, aquest desencadena una emoció determinada que es reflexa en tres sistemes o components: (1) el neurofisiologicobioquímic, (2) el motor o conductual (expressiu) i (3) el cognitiu o experiencial (subjectiu). I activa una part del sistema nerviós, el SN simpàtic o el parasimpàtic, en funció del tipus d’emoció.


Hem de tenir present que els estats d’ànim tant positius com negatius, amb més o menys intensitat, estan sempre presents en la vida de les persones i poden condicionar tant els processos psicològics com el comportament.

Les emocions eren considerades com substrats perillosos del nostre passat animal que ens fan comportar de manera irracional. Segons això, l’home racional era aquell que pot viure allunyat de les seves emocions. Afortunadament, des de la psicologia s’ha començat a veure recentment que les emocions no són ni molt menys una cosa menyspreable ni irracional. De fet, com indiquen estudis interdisciplinaris recents que combinen fisiòlegs, neuròlegs, psicòlegs i altres neurocientífics, les emocions són vitals a l’hora de prendre decisions i ens ajuden, en la majoria dels casos, a adaptar-nos al nostre entorn. D’altra banda, les decisions que prenem fonamentades en les nostres emocions són –en la majoria de vegades– tan racionals com les que podem fer només amb “pensament pur”. Les emocions són un tipus especial de procés cognitiu que mereix tanta atenció com qualsevol altre. De fet, les emocions exerceixen una gran influència sobre la resta de processos psicològics, per exemple, la percepció, la memòria, l’aprenentatge o el pensament. Podem dir, que en contra del que es creia anteriorment, són precisament les emocions, la seva varietat, les que donen el fet diferencial i emblemàtic de l’existència humana. Enteneu, doncs, per què és tant important liderar les nostres emocions?.

Convé assenyalar que encara que l’experiència emocional és interna,l’objecte d’aquesta, el que la produeix, pot ser extern (una situació) o intern (un pensament). Això és el que ens dona l’oportunitat de liderar les nostres emocions i per tant canviar el nostre estat d’ànim.

Penseu que per estudiar experimentalment les emocions s’utilitza la inducció emocional i naturalment és aquesta inducció la que aquí ens interessa. L’autoinducció no només és possible, és del tot habitual en els humans! Feu un exercici de memòria... quin tipus de música us ve de gust sentir quan esteu activats? I quan esteu tristos?... doncs si voleu estar activats, podeu començar per posar-vos la música que us activa! Ja em direu que és el que passa, si?

Entrenem, doncs, la regulació emocional? Aquest entrenament se centra en la substitució de l’emoció que s’està sentint per una altra. La manera d’assolir la substitució és, en primer lloc identificar el tipus d’emoció que sentim i en segon lloc, buscar estímuls interns o externs que promoguin la vivència de l’emoció que es desitja.

Per exemple: Lectura, visionat de pel·lícules, olors, audició de música, recordar situacions viscudes, manipulació de la musculatura facial (mireu-vos al mirall i canvieu la posició dels músculs!)... Serveix tot el que us passi pel cap!

I recordeu que les reaccions emocionals expressen el nostre estat afectiu, però també regulen la manera en què els altres reaccionen davant nostre, veieu com es retroalimenten? Doncs mireu d’actuar en conseqüència!!!