27 d’octubre 2013

El cos i el pensament



Les últimes tendències ens porten a pensar, que la relació cos i ment és quelcom més directa del que fins ara s’ha postulat. Aquí ja n’hem parlat altres vegades ;) . Per exemple: Si una persona amb una motxilla de 30 k. es posa al peu d’un turó, el percep molt més pronunciat que una altra sense motxilla. I si tot i sense motxilla, mires al cim del turó la sensació de cansament mentre puges serà més gran que si mires a mitja altura o al primer revolt del camí.

Els humans funcionem per “affordances”, S’utilitza el terme per referir-se a les possibilitats d'acció que són immediatament percebudes per l'usuari (què ens convida a fer un objecte). Per exemple: si entrem en una sala i veiem una cadira i una pilota difícilment ens asseurem sobre la pilota i llençarem la cadira... o si veiem una taula i un gerro amb flors, difícilment direm que la taula està sota el gerro de flors...  De fet l’affordance d’un objecte moltes vegades és el que ens limita a l’hora de innovar i d’altres justament al contrari, la forma ens suggereix utilitzacions diverses!  Uf, el tema te tantes possibilitats que m’emociono i me’n vaig del nus de la qüestió!!

Be, el que us vull dir és que, naturalment, també fem affordances amb les postures del cos, les nostres i les que veiem en altres... La posició del cos provoca a canvis interns en la presa de decisions, influeix en la nostra manera de pensar i en la imatge que donem als altres. Penseu que és una gran eina de comunicació. Richard Petty, professor de psicologia en la Universitat Estatal de Ohio (EE.UU.), assegura en un treball publicat a l’ "European Journal of Social Psychology" que una postura correcta dona major seguretat en els propis pensaments i en la manera de pensar sobre un mateix. Aquesta seguretat, a més, és la que els altres percebran.

En un percentatge molt alt, “veiem” el món en base a les affordances que fem. Per tant una bona manera de ser protagonistes del nostre dia és utilitzar-les en benefici propi, no? com ho podem fer? Amb la nostra postura! Utilitzar el nostre cos com eina transformadora de l’estat d’ànim és possible.

Tan important és, doncs, la postura? Completament!. El cos i l'emoció van de la mà, per això, si en modifiquem un estarem influint en l’altre.

Feu la prova...

Posa l’esquena recta, sense rigidesa, les espatlles enrera i el cap de manera que miris en angle recte o fins i tot una mica més amunt (sense forçar) i  comença a caminar. Amb fermesa i seguretat i la mirada al davant. Somriu o fes un esbós de somriure (ei! No cal exagerar!), recorda’t de caminar amb pas ferm i decidit i de respirar profunda i compassadament. El primer que  notaràs és com flueixen tot un cúmul d'emocions positives i de seguretat.

A l’oficina, a l’escola, en definitiva si treballes assegut, puja la cadira a la màxima alçada que et permeti tenir els peus ben situats al terra. Igual que abans, posa l’esquena recta i les espatlles enrera, respira be i imagina que el teu cap el subjecta un fil que penja del sostre, com una plomada. No només sentiràs fluir el que hem comentat abans, a més, aconseguiràs augmentar el teu llindar de comprensió!

La posició del cos intervé en les autoavaluacions i en l’autoconfiança de l’individu. Us convido a que ho tingueu ben present!

Recordeu que això és com qualsevol altre hàbit, al principi s’ha d'estar contínuament corregint postures però desprès s’automatitza. Pels que no ho sabeu formar un nou hàbit, requereix d’una mitja de seixanta sis dies de pràctica continuada....(sempre en funció de la dificultat i tenint present que la corba està entre els 18 i els 254 dies).

Així que, apa! A practicar en tot moment! Els beneficis a obtenir s’ho valen!! I observeu-vos per comprovar com amb aquests exercicis simples podeu influir en el vostre estat d’ànim diari.


Una abraçada! 

22 d’octubre 2013

Ecologia i salut emocional




Si mireu la Viquipèdia la definició d’ecologia ens diu :  L'ecologia és la part de la biologia  que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb llur medi. L’ecologia emocional, doncs, és la capacitat de gestionar les nostres emocions de manera que la seva energia es dirigeixi a la nostra millora personal, a l’augment de la qualitat de vida, a l’excel·lència de les nostres relacions personals i  en definitiva al nostre benestar profund.

Som responsables de la persona que som i coresponsables del món que ens envolta. Apostar per la sostenibilitat emocional és ser intel·ligent. Reduir el nivell de tòxics que deixem anar, reutilitzar i reciclar capacitats i habilitats adormides, i reparar ferides per aconseguir l'harmonia, és la nostra responsabilitat.

Jaume Solé i Mercè Conangla proposen els 7 principis de l’ecologia emocional:
  1. Principi de l’autonomia personal. Ajuda’t a tu mateix i els altres t’ajudaran (Nietzsche)
  2. Principi de la prevenció de dependències. No facis pels altres allò que ells poden fer per si mateixos (Bragavad Gita)
  3. Principi del boomerang. Tot el que fas pels altres, t’ho fas a tu mateix (Erich Fromm)
  4. Principi del reconeixement de la individualitat. No facis pels altres allò que vols per tu. Ells poden tenir gustos diferents (Bernard Shaw)
  5. Principi de la moralitat natural.  No facis pels altres allò que no vols que et facin a tu. (Confuci)
  6. Principi de l’autoaplicació prèvia. No podràs fer ni donar als altres allò que no ets capaç de fer ni donar-te a tu mateix.
  7. Principi de la neteja relacional. Tenim el deure de fer neteja de les relacions fictícies, insanes i que no ens deixen créixer com a persones.
Quins son els valors de l’Ecologia Emocional? : Flexibilitat. Sostenibilitat. Gestió emocional intel·ligent, ecològica i ètica.  Responsabilitat. Respecte. Honestedat. Senzillesa. Excel·lència (que no vol dir perfecció). Creativitat. Consciència de l’entorn (a tots nivells). Coherència  i Servei a la societat.  I com els treballem aquests valors?. Treballant les emocions.

Les emocions son sempre energia dirigida a l’acció. El que ens cal és que aquesta energia ens porti a l’acció que volem. No actuem igual moguts per la por o per l’ambició malsana que moguts per la generositat o per l’amor. La força pot ser la mateixa però els resultats son totalment oposats i els efectes en nosaltres i en els altres també. Cal triar be! En el primer cas acumulem brossa i en el segon no.

I... que passa a casa nostra si no “baixem” la brossa? Tots en generem a diari! Amagar, acumular, deixar que fermenti “la brossa” contamina la nostra existència. Ens debilita i per tant ens resta energia...


Una abraçada!

17 d’octubre 2013

La banda sonora ideal.




Hi ha una àrea del cervell on es connecten les melodies i les memòries, on es processa la música i s’evoquen els records, on la informació emocional que la música du ens provoca emocions “positives” o “negatives” que al seu torn ens indueixen a conductes, que poden ser d’aproximació o de retirada (ens impulsen a entrar en acció o ens mouen a fugir de l'acció). Ja sabeu tots que les emocions produeixen canvis fisiològics i que amb l’evocació d’un estímul que ens emocioni ja poden aparèixer aquests canvis. Perquè, doncs, no aprofitem aquesta habilitat del nostre cervell per promoure’ns emocions positives?
Buscar les nostres millors bandes sonores hauria de ser un exercici obligatori en “l’escola de viure bé”. Aquella peça musical que quan la sentim ens fa respirar a fons i ens omple d’energia. Aquella altra que en sentir-la ens relaxa. La que ens inspira a compartir, a estimar, a ...
Avui quasi tots tenim artefactes que ens permeten dur amb nosaltres la música que més ens agrada. La meva proposta d’avui és que us prengueu uns moments per fer-vos les vostres bandes sonores. La de fer esport -o netejar la casa ;) -, la de relaxar-vos, la de...
Ja m’explicareu les vostres bandes sonores!

Una abraçada!!

05 d’octubre 2013

Vulnerabilitat




10.000 visites! Pels bloguers més populars suposo que és un “fer petar els dits”. Per mi és tot un univers de visites que signifiquen motivació, satisfacció, benestar, agraïment intens... Moltes gràcies a tots i totes!!!

Aquest Blog va començar com un aprenentatge, era una de les meves maneres de sortir de la zona de confort. Tinc un punt de perfeccionisme tòxic en el que treballo cada dia. Menys mal que només l’enfoco en mi! ;) No soc una bona escriptora, faig faltes d’ortografia (molta vergonya...), em queda molt que aprendre de tot i de tots, soc tímida, introvertida i si... soc vulnerable

Ara, amb els anys, sé que soc estupenda (no perfecta), sé que soc especial (com tothom, per que som únics), sé que la única manera d’avançar i créixer és moure’t, que el que no s’arrisca no guanya, que equivocar-se no és un drama, que no puc agradar a tothom (ni ho pretenc), que reconèixer els meus punts forts i les meves febleses em fa més poderosa, que si vull perdonar... primer m’he de perdonar a mi, que malgrat de vegades costa veure-la  la vida és plena de bellesa. D’aprenentatges en tinc encara un sac ple que no us comento per no avorrir-vos...

Ara sé que saber-me i sentir-me vulnerable tot i que no és grat ni fàcil de gestionar és el camí que m’ha dut a tenir connexions fabuloses, duradores i vertaderes amb persones realment màgiques que han tocat la meva vida. Alguns s’hi han quedat com amics i d’altres van ser i son la brisa lleugera que necessito per seguir creixent com persona.

Moltes gràcies de tot cor i com sempre, una abraçada!