2015 - Casa meva és casa vostra

Benvolguts amics,

Aquest any 2015 començarà per mi d’una manera especial, estreno “casa”. Als que ja he tingut l’honor d’acompanyar en un trajecte de canvi us sorprendrà que, en lloc de passejades per la vora del mar o un cafè en un lloc càlid i còmode, finalment m’hagi decidit per obrir despatx. No flipeu! Les passejades i els cafès continuen ;)   i l’@-coaching també!

Obrir despatx significa canviar, implica sortir de la meva zona de confort per fer-me visible. Ja sabeu que soc tímida i no me’n amago... però també sabeu que porto com bandera personal les bondats de transcendir allò que ens empresona, si, llegiu be: que ens empresona. La zona de confort és un parany que ens immobilitza. Cada pas que donem fora de la nostra zona de confort és un pas de gegant per al canvi i cada canvi personal és una evolució que podem dirigir cap on vulguem. Les nostres pors només son construccions que cada un de nosaltres fa del món que ens envolta. Fora d’aquesta zona de confort és on està La Possibilitat, el que hi ha dins ja ho coneixeu. Un cop oberta La Possibilitat, la resta del somni l’hem de treballar dia a dia.

He de confessar, però, que per sortir de la meva zona de confort en aquest tema, ho faig envoltada de gent (tant físicament com emocionalment) que estimo i valoro. És aquí on rau el secret. En envoltar-nos de persones que aporten valor a la nostra vida. La família, els amics i companys i les persones a les que admires que son en definitiva totes elles el bé més preuat que tenim.

I ara un altre punt i a part...

GRÀCIES.

Gràcies a tots i totes els que m’ajudeu a fer que la meva vida tingui sentit. Quasi tots esteu en el punt anterior i els que no hi sou: els que em sou tòxics, els que no m’ensenyeu res, aquells als que mai voldria assemblar-me. També gràcies! Per ser tant pocs ;)

Obrir despatx és, també, una aposta per a aquelles persones que necessiten un lloc de referència, un lloc físic on localitzar al seu Psico-Coach i amb les que he argumentat tant i tant... i sou molts els que m’ho heu comentat. Be, em dono... avui us presento “casa meva” que és, des d’ara mateix, casa vostra.

Una abraçada i feliç any nou!

Carrer Estalvi, 3, bxs.

08960 Sant Just Desvern

Email. campomanes@copc.cat

Horaris: Dilluns de 9 a 12h. i de dimarts a divendres de 16 a 20h. Dissabtes de 9 a 20h. Sempre amb hora concertada.

2014

Aquest any més que una declaració d’intencions per al proper 2015 vull tancar el 2014 fent una introspecció i una declaració de creences.

Crec en les coses fetes poc a poc, amb passió i atenció plena.

Crec en el pas de les estacions i en la renovació que suposen.

Crec en la màgia de sembrar i tenir cura fins a veure els fruits.

Crec en la força de la natura i en la seva saviesa.

Crec en les Persones.

Crec en l’experiència que donen els anys i aprenc cada dia dels padrins.

Crec en la frescor i la importància de la joventut a la que, de vegades, no escoltem i que també m’ensenya.

Crec que el be comú és mes satisfactori que l’individual.

Crec que donar valor a les petites coses és una bossa de tresors que ens permet gaudir de benestar en qualsevol lloc i en tot moment.

Crec en la bondat i l’honestedat.

Crec en el respecte pels altres.

Crec en compartir i en sumar.

Crec en l’amistat.

Podria continuar una estona més i suposo que encara en quedaria alguna al tinter... penso, però, que com a mostra del meu bagatge ja és suficient per avui.

Us explico tot això només per fer públic el meu agraïment a la família i als amics, als coneguts, als meus mestres i als que alguna vegada he tingut l’honor de fer-los-hi de mestra jo, a les persones a les que he acompanyat en algun procés personal, als que alguna vegada m’han “tocat” encara que només sigui amb “la punta dels dits”, a la gent que admiro i a la que no em voldria assemblar sota cap concepte. Tots ells han omplert el meu bagul i tot i que només jo trio el que vull o no emprar del que hi tinc guardat, és el contacte amb els altres el que em fa ser com soc. I si, a tots us vull donar les gràcies. Ni soc bona ni dolenta, ni millor ni pitjor que altres però soc jo.

Moltes gràcies! 

Actitud

Avui amics vull compartir amb vosaltres un petit conte del que no conec l’autor per poder-lo referenciar, però que m’agrada molt.

Una dona molt sàvia es va despertar un matí, es va mirar al mirall, i va notar que tenia solament tres cabells en el seu cap. 
'Hmmm' va pensar, 'Crec que avui em faré una trena'.
Així ho va fer i va passar un dia meravellós.
 

El dia següent es va despertar, es va mirar al mirall, i va veure que només tenia  dos cabells en el seu cap.
'Hmmm' va dir, 'Crec que avui em pentinaré amb la ratlla al mig'
Així ho va fer i va passar un dia grandiós. 

El dia següent, quan es va despertar, es va mirar al mirall i va adonar-se
que solament li quedava un cabell en el seu cap.
'Bé' es va dir, 'ara em faré una cua de cavall.'
Així ho va fer, i va tenir un dia molt, molt divertit. 

Al matí següent, quan es va despertar, va córrer al mirall i de seguida va veure que no li quedava ni un sol cabell en el cap.
'Què Bé!', va exclamar.
'Avui no m'hauré de pentinar!'

La teva actitud és tot en la vida. 

Alegra't cada matí.
Riu-te de tu mateix. Accepta't.
Sigues bondadós i amable amb els altres i amb tu.
Somriu, perquè cada persona que et trobes té els seus problemes
i el teu somriure els ajudarà i t’ajudarà a tu.

La vida no és esperar que la tempesta passi, ni és obrir el paraigua perquè tot rellisqui...

La Vida és aprendre a ballar sota la pluja.

Desitjo que cada dia de la teva vida el gaudeixis al màxim!

Una abraçada,

Entrenar l'atenció

Per obtenir bons resultats en qualsevol aspecte de la nostra vida hi ha un mecanisme que és important, l’atenció. Normalment estem atents a allò que ens importa. Mirem, escoltem, toquem... allò que ens interessa i ens desactivem del que ens és irrellevant. Això ens permet enfocar-nos i dedicar l’energia necessària a fer una “bona feina” sense distraccions.

Però... realment ho fem sempre així? Quan esteu llegint us desactiveu del servei de missatgeria del mòbil? Quan esteu cuinant us desactiveu de la rentadora? Quan esteu escoltant les cabòries del vostre fill us desactiveu de... I a la feina? I amb els vostres sentiments o sensacions? Realment sent un expert multitasca puc desenvolupar cada una d’elles satisfactòriament?. La majoria de vegades no...

A més a més a hores d’ara ja tots sabem que “som” el que pensem. És a dir... que el nostre pensament influencia en el nostra dia a dia i que si el que fem o com ens sentim no ens agrada es possible realitzar una reestructuració cognitiva, podem reestructurar el nostre pensament!

Hem de tenir present que els humans ens passem el dia parlant-nos a cau d’orella a nosaltres mateixos i en un percentatge elevadíssim els pensaments automàtics son distorsionats i ens generen malestar emocional i frustració. I tot i això “atrapen” la nostra atenció!

Quan el desànim ens captura, acostuma a ser per que estem atents a unes converses internes que ens desmotiven: això no em porta enlloc, no soc capaç de fer-ho be, no valc res, estic cansat, no puc mes, això no és per mi, no m’ho mereixo....

Allò en el que ens enfoquem i la intensitat que té, determina la nostra realitat.

• Si el nostre focus és dispers i de baixa intensitat, com serà la nostra realitat?

• I per altra banda... si el nostre focus es centra en les nostres dificultats i a més és d’alta intensitat?

Ja sabeu... combinacions mil...

La nostra ment errant tendeix cap a pensaments de càrrega emocional negativa, moltes vegades se centra en el “jo” i les meves preocupacions: tot el que he de fer i encara no he fet, els meus errors, allò que he dit i no volia dir, allò que volia dir i no he dit... aquests diàlegs interns generen ansietat (normalment de baix nivell, però poden arribar a ser de molt alt nivell). I l’ansietat és l’únic que aconseguirem si només pensem... cal entrar en acció i fer canvis!

Per quin motiu us convido a entrenar l’atenció?

Doncs perquè la capacitat de desconnectar l’atenció sobre una determinada cosa i dirigir-la cap una altra és essencial per al nostre benestar. I és possible! I no només possible, és relativament senzill amb entrenament.  I pot ser mooooooooooooolt agradable ;)

Una abraçada! 

Comunicació apreciativa

Com parlem?. La comunicació apreciativa

Normalment parlem i utilitzem les paraules inconscientment. Moltes vegades la manera amb la que emprem el vocabulari, el nostre llenguatge no verbal i  la paralingüística (el to, el volum, el ritme), son els causants de que la nostra comunicació sigui poc efectiva. Per ser més efectius cal que escoltem les paraules que utilitzem i cóm les utilitzem fent, potser, algunes modificacions. Canviant algunes de les nostres paraules podem obtenir resultats més positius i gratificants per tots. Hi ha estudis que demostren que comprenem millor i més ràpidament una frase de valència positiva que una de valència negativa. Per tant atens! Només afegint durant una conversa paraules amb valència positiva, de l’estil de: “tu pots”, “sé que ho entens...” “t’entenc”, “sé com t’esforces”, etc., es redueix el temps que una persona tarda en comprendre el que volem dir. El nostre cervell reacciona molt més ràpid, i a més de tendir a una millor comprensió, orienta les nostres accions i reaccions en positiu. 

I per a què serveix tot això? Doncs, sens dubte,  per comunicar millor. I a l’hora, per transmetre a l’altre el valor que li donem. El valor que rebem (i el que ens donem) és un gran motivador.

Exemples de frases amb valència negativa i les seves conseqüències:

Mai podria fer això. Mai podràs fer això

No posis limitacions sobre allò que pots o algú pot aconseguir. Posar limitacions limita.

Tinc tants problemes que no sé per on començar.

Canvia la paraula negativa “problema” i utilitza, per exemple, repte, desafiament… Et sentiràs millor i possiblement trobaràs la manera de solucionar les teves dificultats.

És impossible, no ho puc fer.

Busca una altra manera. Concentra’t en allò que pots fer, no en allò que no pots, que no està a la teva mà. Impossible paralitza!

Sempre em passen aquestes coses a mi. Tot em surt malament.

Evita paraules com tot, res, sempre, són paraules que et limiten i a més a més no son certes.

Exemples de frases amb valència positiva:

Quan ho faci, quan ho intenti. Ja he provat de fer-ho d’una altra manera?

D’aquesta manera no et limites, obres la porta a noves possibilitats.

Tinc un munt de reptes per assolir, he de pensar per quin d’ells començo a treballar!

Aquesta frase no bloqueja, incita a pensar en solucions, en projectes.

     

Quan ens comuniquem amb altres persones és important centrar-nos en els seus punts forts, respectar-los i valorar-los (Hartling, 2005).

Aquests són alguns suggeriments per tenir una comunicació apreciativa:

• Tractar-se amb respecte mutu.
• Ser conscient de l’impacte d’allò que diem, tant intencionadament com sense voler, sobre altres persones i sobre nosaltres mateixos.
• Apreciar que cada persona es comunica a través de les peculiaritats culturals, idiomàtiques, d’interessos, experiències i que això afegeix riquesa a la comunicació. De tot i de tots es pot aprendre. 
• Recordar que escoltar i parlar són bidireccionals. 
• Escoltar atentament i sense pensar en el que contestarem, quan l’altre encara està organitzant el seu argument ...
• Mostrar empatia.

De la comunicació apreciativa en podríem parlar dies i dies... i recordeu que amb qui més parlem és amb nosaltres mateixos ;)  Parleu i parleu-vos apreciativament!

Una abraçada,

Foto bykst

La Llegenda de l'Atrapasomnis.

Fa molt de temps quan el món era jove, un ancià lakota, estant assegut en una muntanya alta, va tenir una visió.
En aquesta visió es va presentar Iktomi, el gran mestre de la saviesa, va aparèixer sota la forma d'una aranya.
Mentre li parlava Iktomi, l'aranya va prendre un cèrcol de salze, algunes plomes i abaloris de colors i va començar a teixir una teranyina.
Va parlar amb l'ancià sobre els cercles de la vida i com vam començar les nostres vides com nadons, després creixem a la infantesa i després a l'edat adulta, finalment, vam acabar a la vellesa, on hem de ser curosos com quan érem nadons, completant el cercle .
Però Iktomi va dir, mentre continuava teixint la seva xarxa, en cada temps de la vida hi ha moltes forces, algunes bones i altres dolentes.
Si tu escoltes les bones energies, elles et guiaran en la direcció correcta, però si fas el contrari, segur que patiràs i els teus passos aniran en la direcció equivocada.
Tot és continu, hi ha moltes energies i diferents direccions i algunes poden ajudar o interferir amb l'harmonia de la natura i també amb el gran esperit i totes aporten les seves meravelloses ensenyances, encara que de vegades no ho vegis així.

Mentre l'aranya parlava, continuava entreteixint la seva xarxa, començant de fora cap a dins.

Quan Iktomi va acabar, li va donar l'ancià lakota la xarxa que havia teixit i va dir: "Mira la teranyina, és un cercle perfecte però al centre, hi ha un forat. Utilitza la teranyina per ajudar-te a tu mateix i a la teva gent a assolir els seus objectius i fer bon ús de les idees, dels seus somnis i les seves visions. Si creus en el Gran Esperit, la teranyina atraparà les bones idees i les dolentes, se n'aniran pel forat. "

I si penseu en un atrapasomnis imaginari... amb que us sembla a vosaltres que podríem teixir la teranyina per assolir els nostres objectius, fer ús de les millors idees, els nostres somnis, etc.? potser amb dedicació, perseverança, passió... més coses??

De quina “fusta” estaria fet? Potser de valors, de fortaleses, de.... alguna idea més??

I de que pot estar fet el forat? Potser de ments obertes, de serenitat, de sinceritat... més coses??

Espero els vostres suggeriments!

Una abraçada,

Combatre emocions negatives

Tots i cada un de nosaltres tenim moments dolents i fins i tot molt dolents... això és natural i fins i tot necessari! De fet és el que ens empeny, el que ens impulsa a sortir de la nostra zona de confort i experimentar. Només quan ens quedem aferrats a aquests moments “dolents” és quan som susceptibles de quedar-nos “atrapats” en un sentiment incòmode, en un estat d’ànim pessimista, apagat o directament trist, o fins i tot en una depressió. Quan ens neguem a nosaltres mateixos la llibertat de sortir d’aquesta zona de confort, d’aquest estat que ja coneixem, tot i que no ens és en absolut agradable ni pràctic...

És fàcil combatre emocions negatives? No! Clar que no i ho hem de tenir en compte quan al nostre costat algú no se’n surt.

És possible? Si! Rotundament si.

Recordem que les emocions es construeixen al cervell, son la nostra interpretació del que està passant al nostre voltant, de com això ens afecta. Una emoció no és res més (i res menys...) que la reacció a la interpretació que fem d’un estímul determinat. És una interpretació i per tant una reacció subjectiva. Cada persona reacciona de manera diferent!

Les emocions, que com hem dit es construeixen al cervell, tenen efectes fisiològics i símptomes físics: dolors diversos com mal de cap, d’esquena d’estómac. Opressió al pit, insomni, hipertensió, taquicàrdia. Cansament intens. I simplificant molt s’observen baixos nivells de serotonina. La serotonina actua com a neurotransmissor i que podem fer per normalitzar-ne els nostres nivells?

• Passar temps a l’aire lliure, la llum i el sol son indispensables (sol amb protecció solar ;) clar )
• Dormir les hores necessàries i molt millor de nit ;)
• Fer alguna activitat física (un passeig diari?)
• Una actitud positiva. Podem combatre una emoció negativa amb una de positiva més intensa produïda mitjançant el raonament i l’esforç intel·lectual (Spinoza s.XVII)

No oblideu que un sentiment incòmode, en un estat d’ànim pessimista, apagat o directament trist, o fins i tot una depressió son senyals d’avís que ens diuen que hem de fer canvis importants en la nostra vida i/o en nosaltres. És la nostra responsabilitat descobrir quins son aquests canvis i començar a caminar cap una vida més satisfactòria.

“Fabriqueu-vos” emocions positives! Escolteu la música que us agrada, envolteu-vos dels aromes que us transporten a moments agradables, compartiu temps amb la gent que us estimeu, llegiu i “visiteu” mons imaginaris, somieu i treballeu per construir-vos la vida que voleu. Cada dia pot ser el primer dia de la nostra nova vida.

Bon cap de setmana i com sempre, una abraçada! 

Psicologia Positiva: Equilibri emocional

Algunes vegades, quan plantejo la necessitat de positivar el que la vida ens depara en cada moment, tinc la sensació de que el que s’entén és que tot el que és negatiu o susceptible de considerar-se  poc còmode, emocional i funcionalment, s’ha de defugir. Hi ha una tendència a considerar que l’optimisme, la felicitat i altres estats que generen benestar, son els únics estats útils per l’esser humà. Això no és així, de cap manera!

Tots sabem, a hores d’ara, que davant una pèrdua, la pena, la tristor és necessària i moltes vegades fonamental per a un saludable desenllaç del dol. Tots sabem ja que la Por salva vides! Que la Culpa ajuda a demanar perdó. Que la Ira, moltes vegades, ens mostra els nostres valors, el que ens fa “saltar” és allò que creiem intolerable. Que la sinceritat absoluta no sempre és bona companya. Que l’autenticitat absoluta de vegades el que amaga és una manca de sensibilitat cap a l’altre. Clar que els estats que generen malestar son incòmodes! Però, juntament amb els que generen benestar, son el que ens fa essers humans complerts. No limitem el nostre potencial! Aquest és el missatge que m’agradaria transmetre des de la Psicologia Positiva.

No us sembla que el que realment ens cal és: entomar les emocions que no ens son agradables i escoltar-les? Treballar amb elles un cop les entenem. No ens hi estanquem!, la pena, la por, la culpa, la ira, etc. han de ser el motor de canvi, en cap cas una manera de viure. És així com serien potencialment patològiques.  

Naturalment que hem de buscar el plaer, l’èxit, l’alegria i el sentit de la nostra vida. Això si, sense tractar d’evitar-nos les “molèsties” d’una vida normal. L’esforç, la perseverança, l’acceptació del fracàs, etc. no sempre son agradables ... en canvi tots sabem que ens son necessaris. Amb les emocions passa exactament el mateix, totes son necessàries.

El verdader camí cap a una vida plena és el de la flexibilitat. Saber trobar l’equilibri i la pauta per passar d’un estat “negatiu” a un de “positiu”. Aquest és el repte!

Davant un fracàs, una pèrdua, un sentiment de culpa, etc. “plora”! un cop hagis buidat el pap, llepa’t les ferides i mira endavant i pregunta’t: Que puc fer per no tornar a fracassar? Que m’ha aportat de bo aquesta persona, feina, joventut que he perdut, quin missatge em deixa per reinventar-me? Que puc fer per no tornar a sentir culpa en aquest tema, com he de comportar-me segons els meus valors, hi ha alguna creença limitant que em fa sentir culpa quan no l’hauria de sentir?...  

Una abraçada!

La paraula del dia: Vertigen

Vertigen

Patologia. Alteració del sentit de l'equilibri caracteritzada per una sensació de rodament de cap. (Ara i aquí no parlarem de la patologia, evidentment).

Hiperbòlicament. Sento vertigen, quan penso en tants de diners.

Figuradament. Torbament del judici que fa que hom es mogui per impuls, sense domini de si mateix. Quin vertigen l'impulsà a una aventura tan folla? El vertigen dels plaers.

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

El vertigen també es relaciona amb la percepció, com la Il·lusió i per tant també és una construcció del nostre cervell, una emoció o un seguit d’elles que es forma a partir d’un pensament. I ja sabeu que canviant els pensaments canviem les construccions que fa el nostre cervell i fins i tot la seva pròpia estructura!.

De fet el descrivim, moltes vegades, com un carrusel emocional: passem de l’optimisme pletòric a la inseguretat i d’aquesta a la por, per tornar a tocar el cim de la seguretat i sant tornem-hi!. També es pot donar el cas de vertigen cap al pessimisme, ja podeu imaginar ... caiguda directa en la por, inseguretat, manca de confiança, un bri d’optimisme (jo puc) i tornada a caure a la por. De vegades és un vertigen lleuger i de vegades és terriblement pertorbador.

I... que podem fer amb la sensació de vertigen emocional si ens és incòmoda? Doncs com amb qualsevol emoció!

Suggeriments pràctics per a la comprensió (i possible neutralització)de les pròpies emocions :

• posa nom a l'emoció que sents , identifica el significat d'aquesta emoció ( de que et parla l'emoció i que conducta t'impulsa a tenir )

• identifica l'estímul que l'ha generat

• tant si es tracta d'un estímul intern com extern, valora la seva racionalitat i adequació

• si no és racional ni adequat, adona-te’n i relativitza la importància que li has atorgat

• si el consideres important, identifica que el fa tan important i si és possible relativitzar-lo

• adona't si l' estímul és congruent o no amb el que esperaves i desitjaves

• si no ho és qüestiona't la racionalitat i adequació del que esperaves i desitjaves, i relativitza la seva importància

• si la intensitat emocional és alta, pregunta't quins recursos personals pots utilitzar per afrontar l'emoció o l'estímul, i posa'ls en pràctica

• identifica els canvis fisiològics que l'emoció ha generat en el teu cos, i respira profundament i de forma continuada si vols relaxar-te

• identifica els canvis de pensament i actitud que l'emoció ha generat en tu

• adona't de la conducta que estàs a punt de prendre, impulsat per l'emoció i valora la seva necessitat i conseqüències, i decideix què vols fer.

Atenció, aquest vertígen emocional va molt lligat a la Por. Liderar les emocions ens permet decidir molt millor.

Una abraçada!

La paraula del dia. Il·lusió

Il·lusió

• Alegria, entusiasme, que hom experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa agradable.
• Error de percepció, de judici o raonament provocat per una aparença .
• Esperança sense fonament real. 

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Sembla doncs, que la il·lusió es fonamenta en una percepció més que en fets reals, no? (entenem aquí com il·lusió la que no és patològica, evidentment...)

La percepció obeeix als estímuls cerebrals que ens arriben a través dels 5 sentits: vista, olfacte, tacte, oïda i gust, amb els quals construïm un determinat entorn. També es pot definir com un procés mitjançant el qual una persona selecciona, organitza i interpreta els estímuls i els dona un significat.

I, si la percepció és una construcció del nostre cervell... i ja sabem que al nostre cervell el podem entrenar i modelar ..., recordem que els estímuls ens arriben pels sentits i que podem “alimentar” els nostres sentits amb aquelles coses que més ens agraden ... Donat que els símptomes de la il·lusió solen ser: alegria, esperança, empenta, força, perseverança i segur que alguns mes igual de positius, no creieu que val la pena il·lusionar-se?

Com és aquell projecte que us il·lusiona? Descriviu-vos-el amb detall, poseu-hi color i si cal música! Recordeu les coses que feu millor i utilitzeu-les pel projecte. I aprofiteu els símptomes de la il·lusió per no defallir i arribar a la meta. Feu que la vostra esperança sigui realitat.

Una abraçada,

Bons costums

• Crear-me l’hàbit de pensar en positiu. Ja sabeu que és una decisió pròpia i molt entrenament.
•  Fer treballar les neurones per potenciar el seu número i les seves connexions:

1.- Amb exercici físic, alimentació equilibrada i dormir les hores necessàries.

2.- Relaxa't i Medita.

3.- Explica o explica't històries i escriu-les! I quan les escrius, fes-ho , sempre que puguis, a mà! 

Explicar històries, contes o explicar coses pot ser molt bo per al teu cervell. És com explicar alguna cosa complicada a algú. Primer perquè ordena les idees al teu cap, el que fa que també millori la memòria. Li dóna l'oportunitat al teu cervell de centrar-se en les idees més importants.

Ens encanten els nostres teclats.  No obstant això, pots aprendre més eficaçment escrivint a mà, de manera que desfés-te del portàtil quan estàs adquirint nous coneixements!. Això passa perquè el sistema de filtrat del teu cervell (el sistema activador reticular o RAS) processa allò en el que estàs enfocat. Escriure a mà desencadena el RAS i permet que el teu cervell sàpiga que és hora de prestar atenció.

4.-Practica matemàtiques simples cada dia

Fer càlculs mentals ràpidament, fins i tot resoldre tants problemes matemàtics en un minut com sigui possible, activa el teu cervell. Un minut de matemàtiques simples sense utilitzar la calculadora, poden ajudar a mantenir el teu cervell en forma.

5.- Wikipedia Random (a l'atzar)

Significa llegir articles de la wikipedia a l'atzar. Per què és bo per al teu cervell? Pots trobar un nou tema sobre el qual aprendre cada dia. Aprendre coses constantment i de forma aleatòria pot mantenir el teu cervell en un perfecte estat de salut.

•  Iniciar petits canvis.
•  Donar-se permís per no ser perfecte. La perfecció és subjectiva i poc o gens realista...
• Aprendre a acceptar els mals moments, procurant no quedar-nos-hi ancorats. Les persones que mantenen el control en situacions difícils i que pensen que alguna cosa hi poden fer per minimitzar el seu impacte, protegeixen la seva felicitat. Les que creuen que els mals moments s’escapen al seu “control” (que no poden fer res per superar-los) son vulnerables a la infelicitat.
• Assaborir els petits plaers: la música, un sabor, un paisatge, un aroma, un moment determinat, una companyia, la calma, una sensació. Una subtil variació en la nostra manera de veure el món pot remodelar l’arquitectura del nostre cervell i ajudar-nos a adoptar una postura diferent davant la vida.
• Riure i somriure. El sentit del humor és fonamental per a una vida saludable.

Una abraçada,