25 de gener 2011

Optimisme i il·lusió segons Emilio Duró

Avui he rebut, d'una bona amiga (moltes gràcies Carme Herrera), un link que us deixo aqui amb tot l'afecte del món. Cal una mica de temps però us recomano que cerqueu el temps on sigui. Com diu un blogger en el que he trobat referències sobre la conferència que us proposo: "Simplemente la conferencia es una patada en las meninges. No os digo más. Sólo que si no las véis , simplemente en esta vida tenéis lo que os merecéis después no os quejéis".

Emilio Duró. Optimismo e Ilusiones (1 y 2)

Una abraçada a tots i totes!

18 de gener 2011

viure o Viure

Estic especialment xocada, en Dídac ha mort, en Dídac és un noi de 20 anys, amb tota la “vida pel davant”, un munt de projectes i il·lusions que dimecres se’n va anar mentre dormia. El recordo de petit jugant pel poble, al carrer amb la colla (entre ells a l’estiu la meva filla), sempre rialler però potser el més ... tranquil? El menys entremaliat? dels residents permanents. El recordo maco, educat i amb una mirada serena, aquell mirar que et diu creu-me. No coneixia al Dídac més que com el nen gran del Farré i ja no el coneixeré mai, tenia molt temps per fer-ho...

He entrat al seu facebook i veig molts amics i molts missatges lamentant la pèrdua, veig també que els anys que ha viscut els ha viscut intensament: amor per la família, amic dels seus amics, estudiant el que li agrada, involucrat en causes importants i molt més grans que ell. Aquests 20 anys son de Vida!.

El veig i el veuré sempre com un Roure, un nou Roure per La Vall. Diuen que el Roure és la valentia i força, la constància, no es rendeix fàcilment, és també la imatge de la saviesa, la noblesa, la lleialtat i l'honor... Diuen a més, que el Roure era pels celtes un símbol de la porta que comunica aquest món amb els altres... Plantaré un Roure en honor teu Dídac.

15 de gener 2011

Que és viure activament?

Les coses i les persones no sempre son com les imaginem… Prenem uns moments per posar-nos en la pell dels altres? Ens orientem en positiu?


11 de gener 2011

Brené Brown - La vulnerabilitat

Brené Brown ha passat els últims deu anys estudiant la vulnerabilitat, la valentia, l'autenticitat i la vergonya.

Si teniu 20 minuts no us perdeu això.


09 de gener 2011

Somiar despert, si o no?

Ja sabeu que em repeteixo molt amb el tema de que hem de prestar atenció als nostres pensaments. El nostre cervell està contínuament “opinant” sobre el que fem, el que podríem haver fet, el que hauríem de fer, el que podem o no fer... Aquests pensaments normalment, hem torno a repetir, van dirigits (sobre tot els negatius) per aquelles creences que es van instal·lar en nosaltres quan érem petits i que no necessàriament son certes, aquelles que us proposo sempre que us qüestioneu.

Be doncs, segons un estudi recent portat a terme per Matthew Killingstoworth i Daniel Gilbert, psicòlegs de la Universitat de Harvard, els pensaments negatius no ens abandonen ni fent una activitat agradable!!! I el que és pitjor, que segons les dades obtingudes en un experiment que han dut a terme mitjançant una aplicació per a iPhone anomenada Track Your Happiness, la ment (els nostres pensaments) té molta més força que el cos, es a dir, que han constatat, una vegada més, que la ment és la que realment controla els sentiments, les emocions. John Tierney del The New York Times, ho explica així: “El cor va on el porta el cap, i a cap dels dos li importa massa on són els peus”.

Aquests investigadors han pogut, a més, constatar que, efectivament, la felicitat està directament relacionada amb el fet de estar concentrats en allò que estem fent (el en diu Mihalyi Csikszentmihalyi, Fluir).

Evidentment que no hem de tallar tots els pensaments erràtics! Cal somiar despert de tant en tant!!! D’aquesta manera és com sorgeixen idees genials!!! El que cal que controlem és cap on van els nostres pensaments erràtics...

I ja que les persones utilitzem el 46’9% de les nostres hores de vigília pensant en quelcom diferent d’allò que estem fent i que es sembla demostrar empíricament que aquest divagar normalment ens fa més infeliços...

Els meus suggeriments van en aquest sentit:

  • Si divaguem, si somiem desperts, que ja veieu que ho fem i molt, recordem que amb un petit esforç que pot ser de visualització o de mera decisió podem aconseguir que els nostres pensaments vagin enfocats a una meta determinada que ens permeti obtenir resultats positius. Per tant si els nostres pensaments van cap a quelcom negatiu diguem PROU! i procurem un canvi d’orientació.
  • Cal que recordem que reviure el passat i planificar les possibles fatalitats del futur ens impedeixen viure avui que en realitat és l’únic que és real. Si planifiquem el futur, que sigui en positiu i amb absoluta consciència de les nostres capacitats i els esforços que haurem de realitzar.
  • Centrar-nos en el que estem fent, farà que indubtablement, ho fem millor i per tant ho farem de manera molt més eficaç i eficient i això revertirà en major satisfacció.

Un apunt més, aquests investigadors, han pogut observar que les activitats en les que menys es divaga son: practicar sexe, fer exercici i conversar!!! Ja sabeu el que us vull dir, no?? ;)

Referències

Ara. Divendres 7 de gener de 2011, pàg34.

Harvard Gazette. Diumenge 9 de gener de 2011. Recuperat el 9/1/2011 des de http://news.harvard.edu/gazette/story/2010/11/wandering-mind-not-a-happy-mind/

01 de gener 2011

Reinventar-se, comencem avui?

Cada any per aquestes dates, repetim el mateix... tots fem aquells propòsits de sempre: deixaré de fumar, faré dieta, em prendré la vida d’una altra manera, estudiaré aquell idioma que m’agrada o que necessito saber… Aprofitem aquest entorn i el dia d’avui per què aquest any sigui el de debò? Us animeu?

Recordeu el que hem parlat a vegades sobre la neuroplasticitat cerebral i de tot el que representa per la persona. Avui sabem que el cervell humà és mal·leable, de fet el principi de la neuroplasticitat s’utilitza en rehabilitació cognitiva contínuament. Sabem també que canviant la manera de pensar canviem els circuits cerebrals i que cal desancorar-se dels pensaments negatius, aquests afavoreixen la mort neuronal, per contra, les persones que han decidit o be que s’enfoquen positivament generen noves neurones a partir ce cèl·lules mare cerebrals.

El títol del post és Reinventar-se, per fer-ho us proposo uns suggeriments:

  • Cal que ens enfoquem en allò que volem i no en allò que ens fa por.
  • Sota de moltes pors (normalment inconscients i profundes) hi ha la convicció (una creença limitant) que ens diu: Tu no ets capaç. No us la cregueu!! Treballeu per conèixer-ne l’origen o directament sigueu capaços de reconèixer aquesta por i enfronteu-vos-hi, analitzeu-ne els fonaments i veureu que la majoria de vegades no tenen raó de ser. Busqueu al nen que tots tenim dins, aquell nen que encara no tenia por de res per què encara no coneixia la por.
  • Trenqueu l’espiral de percepcions negatives si hi esteu posats i canvieu-la per una d’emocions positives, de veritat que és un acte de voluntat, es pot auto conduir.
  • Entreneu-vos en centrar la vostra atenció en enfocar-vos en les coses que realment son importants per vosaltres, si us enfoqueu en allò que us és incòmode, desagradable, etc. us ompliu de tensió i promoveu el vostre desequilibri.
  • El treball constant i acurat és la única garantia d’èxit. L’èxit no és fruit de l’atzar.
  • Mireu de relativitzar tot el que us diu l’hemisferi esquerre, és el que utilitza el pensament en forma de paraules, el responsable de la xerrameca interior (no puc, no serveixo per res, m’han enganyat una vegada ho poden fer sempre, ....UF, talleu això!!).
  • Potencieu el vostre hemisferi cerebral dret. És on viu la imaginació, la creativitat i el que us avisa amb les vostres reaccions físiques, les vostres emocions.
    • Com? Doncs buscant activitats que us produeixin bones sensacions!:
      • Un llibre
      • Música
      • Un sopar romàntic amb la parella
      • Un passeig
      • Una activitat manual que us agradi
      • ...
  • Pareu un moment per pensar en quins dels vostres talents encara no coneixeu... segur que tots feu alguna cosa estupendament be, doncs mireu... n’hi ha més! Preneu-vos el temps necessari per conèixer-vos de debò.
  • La personalitat és un procés, un procés dinàmic. No sou d’una determinada manera, esteu actuant d’una manera determinada i cada vegada que us limiteu dient “jo soc així” esteu construint precisament aquesta imatge vostra. Atenció a la utilització del verb “ser” amb connotacions negatives. La millor manera és dient “jo soc capaç de...”, com a mínim d’intentar-ho!! Atenció a la utilització dels termes: sempre, mai . No acostumen a ser reals però ens enfoquen en una direcció determinada. Substituïu-los sempre que els detecteu en vosaltres.
  • Sigueu assertius.
  • Fugiu de les persones que no us aportin energia. Hi ha persones que només ens la prenen! Persones que viuen centrades en recordar-nos allò que està malament en nosaltres, en el món o en el nostre cercle d’amics! L’energia la necessitem tota per construir el nostre futur des de l’avui.

Avui és un bon dia per començar, no?