26 de març 2012

Optimisme



Llegint la premsa i veient la tele, om podria creure que al món no passa res positiu, no hi ha persones que ajuden a altres, no hi ha gent que viu plàcidament en harmonia amb els seus veïns, famílies que s’estimen i respecten, empreses que aconsegueixen trobar un mercat en aquests temps de crisi... SI!  Potser seria bo que els responsables dels mitjans informatius pensessin menys en les audiències (connectades al “morbo” d’alguns) i ho fessin més en que la gent, en aquests moments, el que necessita és esperança

Evidentment que no hem de tancar els ulls a drames, injustícies, guerres i altres “guarniments” de la vida, hi son i tot ajuda a aprendre, el que no cal però es que ens hi enquistem! 

Avui, més que mai, a les persones (que totes tenen i tenim cara, cor i nom) ens cal poder constatar que malgrat aquests moments tant durs que son el nostre pa de cada dia, hi ha possibilitats que no veurem si només ens rebolquem pel fang. W.Churchill deia “l’èxit resideix en la capacitat d’anar de fracàs en fracàs sense perdre l’entusiasme” I no, no és una bajanada... això te un nom... perseverança!

I no oblidem que, a més, la perseverança juntament amb la valentia, l’optimisme, les habilitats interpersonals, el treball, la ètica, l’esperança, la responsabilitat, la honestedat, etc. etc. son característiques humanes que, a més d’ajudar-nos a reinventar-nos, possiblement protegeixen contra la malaltia mental ( M. Selligman a Optimismo inteligente de Avia i Vázquez 2011) i també possiblement no només contra la mental... hi ha estudis validats que ho afirmen. Ja veieu que no ho dic jo que només soc una “aficionada” si em comparo amb els autors del llibre, que per cert us recomano i que es dediquen a la investigació científica d’aquests temes. 

Cultivem els afectes positius?? Us proposo buscar cada matí una noticia, un esdeveniment que parli d’esperança. 

Ostres, acabo d’obrir el diari Ara en la seva versió telemàtica per proposar-vos avui la primera notícia i trobo TOTA UNA SECCIÓ! Gràcies Ara!
Una Abraçada
Blanca

19 de març 2012

La Psicologia Positiva.


Bon dia!
Avui voldria explicar-vos un munt de coses... de dimecres a dissabte he estat al 1er Congrés Nacional de Psicologia Positiva a l’Escorial, organitzat per la SEPP (Societat Espanyola de Psicologia Positiva). Tota una experiència... 10 conferències plenàries, taules rodones, tallers, simposis, pòsters. Hi ha un munt de gent en el món universitari, estudiant les emocions positives i tot i que encara hi ha molta feina a fer en aquest estudi. Ja es pot concloure que:

            L’optimisme es contagia
            L’humor minimitza l’estrès i augmenta la motivació
            L’entrenament en Mindfulness ajuda a la regulació emocional
            Re-escriure la nostra història en positiu (prestar atenció als moments positius passats rememorant-los) ens facilita la tasca d’obtenir benestar.
            Tenir una bona xarxa de suport (família, amics) minimitza els estats d’ànim negatius
            Reactivar els trets i valors personals oblidats facilita el canvi
            L’Entusiasme, l’optimisme i estar a gust afecten directament  sobre la resiliència.
            Tinguem cura del nostre llenguatge, ens descriu i assenyala com serem.
            Els sentiments i sensacions positius duren molt menys que els negatius, per tant n’hem de generar molts més de positius! Assaboriu el moment!
            Els humans tenim tendència a centrar-nos en lo negatiu, canviem-ho!
            L’estil afectiu positiu genera salut i no només mental!
            Les emocions negatives son adaptatives, el que és perillós és la cronificació.
           
I moltes coses més!!!
Una abraçada
Blanca

10 de març 2012

El Coaching i allò "politicament correcte"


Ahir em vaig quedar amb ganes de respondre-li a una persona i com no és quelcom que m’agradi (això de quedar-me coses al pap) i per tant em pesa, avui ho aboco aquí. Quan sorgeixi l’oportunitat, evidentment, li diré a ell...

Sabeu aquells dies en els que tot i que un s’esforça dia a dia en ser crític amb si mateix i reconèixer les seves mancances demanant ajut quan cal, tot i que intenta sempre ser coherent amb els seus valors i els seus actes, un ... I un està cansat de tonteries ? aquells dies en els que la paciència amb les misèries dels altres, quan aquests no hi posen remei, s’acaba? Aquells dies en els que un vol deixar de ser “políticament correcte” per ser realment sincer? doncs ahir en va ser un...    Jo en dic "els dies que necessito sang a les ungles", jeje. Llavors el que faig es permetre’m ser càustica i fins i tot verbalment “agressiva” si, si com ho llegiu! Sempre, però, de bon rollo (sempre aviso)... trec la bateria de “li fotria un mastegot” i altres etc que prefereixo no reproduir no fos cas que penseu que estic sonada!  Be, doncs no sabeu com m’ajuda a seguir tenint paciència...  ;) amb mi mateixa i amb els altres!!.

Aquella persona que us comentava al principi, davant un dels meus rampells d’incorrecció política, ja sabeu... em diu: Ostres sembla mentida que siguis Coach...

NO!!. El Coaching no és una Fe, no és una mística, el Coaching no és una “happy flower live” No vol dir que haguem de portar una túnica blanca, recitar mantras pacíficament mentre ens “agredeixen”... Si de cas tot això son eleccions de vida i per tant, ja que son eleccions, son lícites igual que ho son voler aconseguir un millor status o unes relacions plenes, entre altres milions de coses...

El Coaching és una tècnica que precisament serveix per a extreure el millor de la vida, el que subjectivament considerem el millor. No te més! Evidentment que per optimitzar els nostres potencials necessitem fonamentalment l’autoconeixement, el domini de la comunicació i el lideratge de les emocions (atenció que no parlo de control, de repressió, etc. etc.), entre altres coses. I que tot i que hi ha Coachs que, a més, s’alineen amb determinades Fes o plantejaments vitals, digueu-ne com vulgueu, aquests son a més a més.

El Coach és una persona que a més de tenir una determinada formació en Coaching, ha treballat en si mateix aquell autoconeixement, domini de la comunicació i lideratge d’emocions que us comentava i que està compromès amb si mateix en seguir treballant-hi sempre, és una tasca que dura tota una vida... I amb aquest bagatge pot, sempre que estigueu disposats a treballar en el vostre benestar, acompanyar-vos en el procés. Fer-vos de mirall per que vegeu clarament allò que de vosaltres voleu canviar. Donar-vos el feedbak del què “dieu” perquè sigueu vosaltres els qui trieu el camí que preferiu per arribar allà on vulgueu arribar. El Coach us facilitarà les eines de treball per aconseguir més autoconeixement, domini de la comunicació i lideratge de les emocions. 

Fer de Coach no vol dir ser "politicament correcte", no vol dir ser transgressor, no vol dir... Fer de Coach vol dir ser capaç d'acompanyar a altres en el recorregut del camí que aquests triin per obtenir els millors resultats. El màxim benestar. 
Una abraçada
Blanca

01 de març 2012

Àncores mentals

Avui, llegint a una col·lega he recordat que no us he parlat mai directament d’ancoratges…. Han anat sorgint apunts sobre ells però no directament.... I si ho he fet ja no ho recordo!
Be doncs som-hi!
Quan parlem d’ancoratges, no parlem de coses estranyes, ni màgiques ni novedoses. De sempre i tothom funciona amb ancoratges, les nostres relacions amb l’entorn i amb nosaltres mateixos, les nostres sensacions y les nostres conductes tot i no ser-ne conscients es regeixen pels ancoratges que ja tenim.
Comencem per explicar que és un ancoratge. És una associació automàtica entre un estímul i una resposta emocional, es produeixen mitjançant els sentits i per tant poden ser visuals, auditius, olfactius, gustatius i kinestèsics o una barreja entre alguns d’ells! És allò que fa que ens emocionem quan sentim una determinada cançó, o allò que ens fa sentir “a casa” en notar un determinat aroma, ja m’enteneu, no?
I... naturalment hi ha ancoratges positius i negatius. El que m’agradaria fer avui és parlar de com generar-ne de positius per poder-los utilitzar quan vulguem, si? Els negatius son aquells que ens fan sentir malament.
En la nostra vida les àncores s’instal·len moltes vegades per atzar o per imposicions externes però nosaltres ens podem condicionar per millorar el nostre estat d’ànim mitjançant estímuls seleccionats!
Mireu, una manera ràpida és que davant una situació emocionalment positiva, en el seu moment més àlgid feu un determinat gest, pot ser tancar el puny, prémer-vos la punta d’un dit ... qualsevol cosa discreta! Això és com instal·lar un botó ON, si? Després aneu practicant... rememoreu la situació amb tots els seus ingredients, reviviu-la pas a pas i feu el gest triat (el vostre botó ON) tantes vegades com pugueu al llarg d’uns dies.
Si voleu començar ara, també podeu. Rebusqueu en la vostra memòria un moment màgic, un moment memorable per vosaltres, poseu-vos còmodes i evoqueu la situació, somieu-la, reviviu-la com si estigués passant ara mateix. Recordeu que pensàveu, que us dèieu a vosaltres mateixos, com us sentíeu, com era l’entorn, les olors, sabors... torneu a viure-la imaginàriament i premeu el botó ON que heu triat. Feu-ho tantes vegades com pugueu al llarg d’uns dies i ja teniu una àncora que podeu utilitzar quan vulgueu!
Si us hi fixeu, molts esportistes abans d’un moment especialment delicat de la competició fan un gest (sempre el mateix), aquest és el seu botó ON per instal·lar-se en un estat d’ànim òptim per triomfar!
Per “desactivar” una àncora negativa (aquelles coses que us fan sentir malament), en quan la descobriu es necessari substituir-la per una de positiva més potent!!! Per tant, ja sabeu, a treballar!
Personalment utilitzo àncores visuals que evoco quan em vull sentir especialment be. La imatge d’avui n’és una i la tenim penjada a l’espai de treball de casa. Què penseu quan veieu la foto? què us transmet a vosaltres?
Una abraçada
Blanca