30 de novembre 2016

Emocions. Canviem el nostre estat emocional?




Emocions. Canviem el nostre estat emocional?
 



Les emocions acostumen a ser incompatibles les unes amb les altres! No es pot sentir dues emocions oposades a l’hora! No es pot sentir a l’hora ràbia i felicitat. Per tant i donat això i que les emocions ens les podem provocar ... vosaltres veureu...

És amb les respostes emocionals i/o conductuals auto induïdes amb les que podem provocar-nos l’emoció que desitgem i així impedir que n’aparegui una altra que no volem sentir o fer-la desaparèixer si ja és present.

Hi ha un exemple de conducta que és molt gràfic!
Una persona que es mossega les ungles es pot organitzar una conducta incompatible, com seria fregar els plats. Si jo estic fent servir les mans per fregar els plats no puc en aquell moment utilitzar-les per mossegar-me les ungles! Enteneu-ho a tall d’exemple, no podem fregar els plats tot el dia! Seria complicat dur a sobre un gibrell ple d’aigua per anar fregant ;)  complicat i còmic! Juas juas

Amb les emocions passa una cosa semblant; per exemple:
-          Si jo estic enfadada i em provoco unes rialles, mentre ric és molt difícil continuar amb l'enuig. Així que tenir a mà “material” com acudits, vídeos graciosos, etc. o ser capaç de “visualitzar-nos” ridículs estant enfadats, és un gran recurs ;)  
-          Si em sento trista i em poso una música canyera que em fa moure els peus i m’incita a ballar... m’enfoco en la música i em sento bé.
-          Si tinc un dia melancòlic perquè recordo els mals moments de la meva vida i oloro un aroma que em recorda un moment feliç o un moment de pau i equilibri... automàticament m’abraça el benestar. Els olors tenen incidència directa en les nostres emocions; els meus preferits son: a terra mullada, a gespa recent tallada, a cafè, a lavanda, a timó i un de molt especial jeje a Nivea que era el que feia servir la meva mare per hidratar-se la pell i a colònia Nenuco que era la de la meva filla quan era un bebè (de les que puc... sempre en tinc a mà i les altres les espero com aigua de maig jeje).

L'avantatge d'aquesta tècnica és que sol ser ràpida i amb resultats immediats, si es fa bé. I és relativament fàcil d’aplicar.

S’ha de tenir en compte, però, que si l'emoció és d’intensitat molt elevada i el motiu que la causa està present, pot no funcionar. Si no funciona, mirem de parar un moment, respirar profundament, aprofitar per recol·locar els nostres sentiments i racionalitzar-los, si podem allunyem-nos del focus que ens provoca l’emoció disruptiva i desprès fem la substitució emocional!

La idea és que podem substituir l'emoció que sentim, per una altra més productiva pel  resultat que busquem. I com les emocions també es contagien... podem emprar aquesta tècnica per ajudar a altres a modificar les seves pròpies emocions. 

Una abraçada!

23 de novembre 2016

Els diàlegs interns. Cóm et parles? Què és el que et dius?

Imatge: Ares Mata

Els diàlegs interns. Cóm et parles? Què és el que et dius? 

Tots tenim un diàleg intern, el silenci interior només s’aconsegueix i no sempre, amb meditació experimentada...  Els humans que -com jo- no tenim desenvolupada aquesta habilitat ens embadoquem amb el que treballen, des de fa segles, algunes filosofies de vida com el budisme o el xintoisme -per exemple-  promovent l’aquí i el ara, i no parem de parlar-nos! Hi ha estudis que diuen que tenim milions d’auto-converses per dia... i si... moltes d’elles son terribles...
La meitat de la bellesa depèn del paisatge, l’altra meitat del home que el mira.
Lyn Yutang
Ningú, només nosaltres, pot escoltar els pensaments que es desencadenen en el nostre cervell davant qualsevol situació sigui quina sigui, per tant, només nosaltres els podem liderar. Pensaments, com per exemple, davant una situació d’atur: “mai podré mantenir la família” “ningú em contractarà” “soc un/a fracassat/ada” “no soc capaç” etc.  tant se val la càrrega de sobregeneralització irreal que duguin! Aquesta persona creu, com a dogma de fe, el que s’està dient a si mateix. I si ho creu profundament...

Pensem-hi una mica... si els meus pensaments, tots, els crec com a dogma de fe...; i si sobre els meus pensaments decideixo jo perquè els puc canviar, potenciar, eliminar, transformar...; i si en funció del que penso veig el món...; i si interpreto la realitat segons veig el món...; Què és el que puc fer per construir-me la vida “el camí” que vull per mi? Us animeu a donar-li dues voltes al tema? 

Una abraçada!