24 de juliol 2017

Reinventar-se, és possible? I val la pena?


Si! Absoluta i rotundament si!
Tant se val si en dius reinventar-se (que està molt de moda), com si en vols dir enfocar-se, redefinir-se, retrobar-se, reprogramar-se, o com més t’agradi! La qüestió és el significat.
Quantes vegades has decidit un canvi de vida que no estigui motivat per un trasbals, una emergència o un cop emocional fort?. I si en moments així és quan et qüestiones si fas el que vols fer, o si ets el que vols ser o si duus la vida que vols dur... perquè esperar?
Els humans gaudim de manera incondicional de la nostra “zona de confort”. Ni ens en adonem de que mantenir-nos en aquesta “zona de confort” no és sempre la millor opció. Restar-hi “acomodats” ens pot fer patir, sentir desànim, evitar el creixement personal i un miler d’etc més! Que no et confongui el mot confort..., sentir-se còmode no sempre és sinònim de estar bé, no sempre vol dir que ja hem extret de la situació tot allò que la vida ens pot oferir. Imagina per un moment que et parlo ara d’una relació poc o gens gratificant però a la que estàs acostumat i t’és més fàcil no haver de fer canvis. O de una feina que maleeixes a diari perquè no t’aporta res de res, però a la que continues aferrat perquè no et sents qualificat per fer res més o simplement tens por de sortir al món a buscar quelcom més. Imaginat una dinàmica, la teva, de comportament tòxic; estàs instal·lat en el pessimisme, en la queixa, en la manca de compromís, en la apatia, en la desconfiança, en ... Totes son “zona de confort”. 
Imagina una zona de confort literal, més física, per exemple casa teva. Hi tens mobles, objectes, roba, estris i fa anys que son els mateixos, en hi ha que estan malmesos, altres desordenats, altres que ja no et representen (el que t’agradava fa 10 anys ara no te significat per tu), també en tens que son importants i que et defineixen. Per quin motiu creus que no fas “neteja”? Si, per comoditat. Però, mira que curiós... aquesta suposada comoditat t’impedeix estar realment còmode.... Què passaria si ordenes, si et desfàs de tot el que ara no et representa o no funciona o no et cal, què passaria si pintes les parets d’un color que ara sigui el que et transmeti la sensació de llar que vols sentir, etc. I que et cal per fer això? Doncs decidir-ho, planejar-ho, cercar les eines que necessitis i actuar. I no, no et posis excuses! Ho pots fer poc a poc.
La zona de confort és l’espai vital, emocional i de coneixements que s’ha construït al teu voltant i del que quasi mai surts (o mai). Aquí ja ho “domines tot” si, n’ets un gran expert... les teves rutines, les coneixences, els coneixements que ja tens, les habilitats, els costums... és la teva illa personal. Si, si, és una illa i més enllà hi ha l’oceà i moltes altres “terres” per descobrir.
Ara preguntat: Què té d’estimulant la teva vida? Què té de repte? Què te d’aventura? On trobes la passió?
  • ·         Si has pogut contestar a les meves preguntes amb informació detallada i positiva, tens una zona de confort estupenda i sense cap dubte una bona vida. Enhorabona!


  • ·         Si el que has pogut contestar és res o quasi res i no trobes la passió en lloc, contesta’m a la següent pregunta:  Si tinguessis el poder màgic de fer canvis, quins canvis faries? Quina seria la teva vida ideal? Què fas per fer-te una bona vida? I si et dic que tens aquest poder? Creu-me, el tens!

Reinventar-se no és un esprint, és una cursa de fons, cal acceptar-se, reconèixer-se i sobre tot voler i actuar. Cal parar un moment i dedicar-se a preparar un pla. Te’n adones de que normalment no penses en què és el que et fa vibrar? En què és el que t’aporta més satisfacció? En què necessites per aconseguir el que vols? De fet... quasi ningú es para a pensar què és el que vol viure... i si no saps el que vols... com saps cap on tirar?
Malgrat et sembli que no pots fer canvis, pensa-ho bé... Què passa si canvia la teva actitud? Què passa si en lloc d’anar per la vida amb cara de pomes agres, somrius? Fes la prova. Què passa si en lloc de sentir que qualsevol frase que l’altre et diu és contra tu, decideixes que simplement l’altre te un mal dia i està enfadat amb el món? Què passa si en lloc d’esperar un comportament determinat d’algú, li demanes? Què passa si comences a cuidar-te?  Tu tens el control, només tu decideixes deixar-lo en mans dels altres. I si deixes el control de la teva vida en mans alienes, creus que aconseguiràs viure com tu vols viure?
Per reinventar-se cal sortir de la zona de confort per poder fer-la créixer! Si sempre fas el mateix, què és el que obtindràs? Evidentment, sempre el mateix.
Preguntat què és el que necessites per aconseguir el que vols i comença ja!
Si a més ho comparteixes, t’obres i si et cal busques l’ajut o l’assessorament d’altres que fan les coses de manera diferent i més com tu voldries fer-les, molt millor! Sortir de la zona de confort és una aventura, un viatge que t’enriquirà i que no et cal fer sol ;)
Ah! i si us plau... si algú del teu entorn s'està reinventant, respecta'l! 
Una abraçada! 

01 de juliol 2017

Proposta per vacances: Re-Aprendre a Respirar




La capacitat d’uns pulmons normals i saludables és d’aproximadament 5 litres (en esportistes pot superar els 6 litres), malgrat això, només en renovem mig litre en cada inspiració i expiració, sempre que no practiquem una respiració encara més superficial.

Sembla absurd demanar-te que respiris... si no respiréssim moriríem! El que et convido a fer és aprofitar tot el potencial de la respiració. La respiració conscient és el primer pas cap a la salut mental i física. La respiració lenta, profunda i rítmica pot ser, a més, un excel·lent recurs per a relaxar-te i també, si vols, per activar-te. Tot dependrà només de que és el que vulguis aconseguir.

Molts de nosaltres respirem malament i encara més en moments d'estrès i tensió, el percentatge és altíssim!.

Una característica de la reacció de lluita o fugida és la respiració ràpida i entretallada, la manca d'aire i la sensació d'ofec al tòrax i la gola. També és habitual, sobre tot en individus amb alts nivells d’angoixa sostinguda, una respiració molt superficial. La relaxació conscient i els exercicis de respiració poden ajudar a millorar.

El que et proposo és un entrenament, així que a entrenar cada dia, només t'ocuparà un minut; comences avui! Preparar-se per respirar bé no es fàcil, cal que consolidis l’hàbit!

Som-hi!

Busca un moment per tu i posa't còmode.

Concentra’t en inspirar pel nas aixecant l'abdomen i omplint conscientment d'aire la part inferior, mitja i superior (una darrera l'altra i per aquest ordre) dels pulmons; sentiràs com s'expandeixen les costelles a la part anterior i posterior del tòrax; la sensació serà com inflar lentament un globus.

Ara aguanta uns segons la respiració (mentre entrenes, aguanta un parell o tres de segons).

Quan deixis anar l'aire fes-ho contraient el diafragma com si fessis pressió amb ell cap a l'espina dorsal. Buida completament d'aire els pulmons abans de respirar de nou.

Repeteix l’exercici 4 vegades i fes aquestes repeticions tantes vegades com puguis al llarg del dia. Sense excuses! Sempre pots posar una alarma al mòbil... que segur que aquest no l’oblides!

Quan la cadència al respirar que et proposo et sembli còmoda, ja pots començar a millorar encara més la respiració conscient.

Seguim?

La proposta ara és utilitzar la cognició – el pensament-.

Al inspirar nota com l’aire que entra al teu cos és fresc i va refrescant el teu interior. La sensació és d’energia i benestar, això te una clara explicació... l’aire que inspires conté oxigen, absolutament imprescindible per la vida i la regeneració cel·lular. Nota també com, aquest aire fresc i carregat d’oxigen, omple tot el teu tòrax. I si estas molt atent, la sensació és de que tot el cos rep aquest oxigen, ens arriba fins a les puntes dels dits i ens produeix benestar.

Quan deixis anar l’aire, nota com el que surt és calent i com més dens... s’emporta el diòxid de carboni que el teu cos rebutja i deixa espai per una altra inspiració.

Centra’t en la cadència al respirar i en la diferència de l’aire al entrar i sortir del teu cos. Si al principi et costa diferenciar-ne les temperatures, de vegades costa “sentir” com surt l'aire calent, ajuda't posant la ma davant del nas al deixar anar l'aire.

Quan la cadència al respirar i l’ús de la cognició que et proposo et sembli còmoda, ja pots començar a millorar encara una mica més la respiració conscient.

La següent proposta és sumar-hi l’emoció ;)

Ja domines la cadència i ja fas anar el pensament (la cognició) per explicar per què una respiració ben feta et fa sentir bé: perquè t’oxigena, et dona vida. Ara li posarem la cirereta al pastís!

Mentre inspires l’aire fresc i carregat d’oxigen i notes com aquest aire, que et renova, envia partícules amb energia a tot el cos i s’enduu, al expulsar l’aire calent i carregat de tòxics, el que no t’aporta benestar; farem un exercici que ja coneixes:

Tanca els ulls i imagina un paratge que t’agradi especialment, visualitza’n tants detalls com puguis, i fes-los ben vívids, imagina't-hi (evoca els aromes, els sons, les sensacions, les textures, els colors...) i continua respirant lenta, profunda i rítmicament. Pren-te tot el temps que necessitis.

Aquest serà a partir d’ara el teu refugi personal. Serà un potent recurs, sempre que el necessitis o el vulguis emprar, en funció de que li dediquis temps periòdicament a visualitzar-lo o a construir-lo tal i com et proporcioni més benestar.

Construeix-te’l per que t’aporti calma o energia o ... el que tu triïs (o construeix-ne un per cada tipus de situació, son teus!). Cada vegada que notis que necessites la emoció que et genera “anar al teu refugi personal”, para, respira i evoca; ja saps on anar-lo a buscar... en tu.                                                                                             
I si, te’ls pots inventar ;)

Ah! i un apunt... si tens parella o fills o estàs amb amics... entrenar en companyia és també molt agradable! Expliqueu-vos les vostres sensacions i compartiu el moment!

Una abraçada!