30 de gener 2017

El psicòleg em pot ajudar? Si, perquè veu el teu potencial!


On veig jo, la teva psico-coach, el teu potencial?

El veig en primer lloc, en la valentia i la resolució de venir a veure’m. Donar el pas de visitar a un psicòleg no és fàcil... hi ha, encara, massa prejudicis contra el patiment emocional. Un patiment, per altra banda, absolutament universal. Només una quantitat ínfima de persones, que tenen uns dèficits molt específics, no tenen patiment emocional i ja et dic ara, que no és un bon senyal no tenir-ne mai...

El patiment emocional pot anar d’una insatisfacció lleugera a un patiment intens... tots en tenim! I cal recórrer a un professional quan no el “sabem” gestionar. De fet... més que no saber-ne, diria que no recordem com ho podem fer...

En segon lloc i aquí encaixa el recordar el que et deia abans, veig el teu potencial en la teva història. Quan me l’expliques veig totes les vegades que has superat l’adversitat, veig els teus èxits en un munt d’àmbits, veig el teu saber fer i el teu saber ser en tantes i tantes ocasions passades i veig, també, els teus aprenentatges. La teva vida n’està plena, si saps “mirar”.

En tercer lloc, el veig en el teu compromís. En el compromís que has adquirit per aconseguir una vida amb benestar. Entens que del teu benestar depèn el benestar de molts altres; que formes part d’una tribu que interacciona contínuament i que el patiment d’un dels membres fa efecte en el benestar del grup. Entens, doncs, que el benestar és, per tant, una fita generosa. 

 I en quart lloc, veig el teu potencial en com fas la feina que et proposo. Això és el que em va donant les “pistes” per acompanyar-te allí on tu vulguis anar.

Ja veus... ets tu i el teu potencial els que fan la màgia; nosaltres, els professionals, només posem al teu servei les eines que, un cop passats els filtres de la ciència, entenem que et poden ajudar.


Una abraçada, 

14 de desembre 2016

Música i neurones




Segons Robert Zatorre, neurocientífic de l'Institut Neurològic de Montreal de la Universitat McGill, les activitats musicals escoltar, tocar, composar, ballar... posen a funcionar gairebé totes les nostres capacitats cognitives. La música no només activa l'escorça auditiva cerebral, sinó també altres regions del cervell especialitzades en tasques molt diverses: les que controlen els músculs (particularment en les persones que toquen algun instrument), els centres del plaer que s'activen durant l'alimentació i el sexe, les regions associades amb les emocions i les àrees encarregades d'interpretar el llenguatge. Però això no és el més important en neurociència, el més important és entendre els mecanismes que permeten adaptar i canviar les funcions i connexions neuronals, i llavors usar aquest coneixement per a la readaptació i millora de les funcions mentals en general, gràcies a la neuroplasticitat.

La música està present en totes les cultures i des d'edats primerenques, totes les persones tenim les capacitats bàsiques per al seu processament. Atents a aquest video que ens presenta a  Bobby McFerrin i que ens mostra el poder de l’escala pentatònica. Tots podem fer música! 


La música ens mobilitza interna i externament i ens dirigeix a determinats processos psicomotrius, alguns molt bàsics com la necessitat d’acompanyar-la amb un peu o amb el cap, fins als més complexos com ballar-la; tots ells afecten directament al nostre món emocional (a més dels beneficis de la simple activitat motriu), provocant situacions d'alegria o de integració i pertinença. Al cantar, deixem sortir les més profundes emocions; afecta de tal manera al nivell psicofisiològic i emocional de la persona que amb ella, amb la música, es pot crear la necessitat d'estimular el pensament positiu i les emocions constructives.

La música, doncs, és una forma de sentir i existir, és expressar ja sigui conscient o inconscientment, la manera de ser i sentir de cada un de nosaltres; expressa la vida, hi ha música a tot arreu! i és un mitjà per sortir de si mateix i de reforçar vincles. Per tant és un gran vehicle per treballar amb la nostra orientació positiva vital... així que es podria dir sense caure en error, que la música potencia la nostra felicitat. 

Poseu música a la vostra vida!


Una abraçada 





30 de novembre 2016

Emocions. Canviem el nostre estat emocional?




Emocions. Canviem el nostre estat emocional?
 



Les emocions acostumen a ser incompatibles les unes amb les altres! No es pot sentir dues emocions oposades a l’hora! No es pot sentir a l’hora ràbia i felicitat. Per tant i donat això i que les emocions ens les podem provocar ... vosaltres veureu...

És amb les respostes emocionals i/o conductuals auto induïdes amb les que podem provocar-nos l’emoció que desitgem i així impedir que n’aparegui una altra que no volem sentir o fer-la desaparèixer si ja és present.

Hi ha un exemple de conducta que és molt gràfic!
Una persona que es mossega les ungles es pot organitzar una conducta incompatible, com seria fregar els plats. Si jo estic fent servir les mans per fregar els plats no puc en aquell moment utilitzar-les per mossegar-me les ungles! Enteneu-ho a tall d’exemple, no podem fregar els plats tot el dia! Seria complicat dur a sobre un gibrell ple d’aigua per anar fregant ;)  complicat i còmic! Juas juas

Amb les emocions passa una cosa semblant; per exemple:
-          Si jo estic enfadada i em provoco unes rialles, mentre ric és molt difícil continuar amb l'enuig. Així que tenir a mà “material” com acudits, vídeos graciosos, etc. o ser capaç de “visualitzar-nos” ridículs estant enfadats, és un gran recurs ;)  
-          Si em sento trista i em poso una música canyera que em fa moure els peus i m’incita a ballar... m’enfoco en la música i em sento bé.
-          Si tinc un dia melancòlic perquè recordo els mals moments de la meva vida i oloro un aroma que em recorda un moment feliç o un moment de pau i equilibri... automàticament m’abraça el benestar. Els olors tenen incidència directa en les nostres emocions; els meus preferits son: a terra mullada, a gespa recent tallada, a cafè, a lavanda, a timó i un de molt especial jeje a Nivea que era el que feia servir la meva mare per hidratar-se la pell i a colònia Nenuco que era la de la meva filla quan era un bebè (de les que puc... sempre en tinc a mà i les altres les espero com aigua de maig jeje).

L'avantatge d'aquesta tècnica és que sol ser ràpida i amb resultats immediats, si es fa bé. I és relativament fàcil d’aplicar.

S’ha de tenir en compte, però, que si l'emoció és d’intensitat molt elevada i el motiu que la causa està present, pot no funcionar. Si no funciona, mirem de parar un moment, respirar profundament, aprofitar per recol·locar els nostres sentiments i racionalitzar-los, si podem allunyem-nos del focus que ens provoca l’emoció disruptiva i desprès fem la substitució emocional!

La idea és que podem substituir l'emoció que sentim, per una altra més productiva pel  resultat que busquem. I com les emocions també es contagien... podem emprar aquesta tècnica per ajudar a altres a modificar les seves pròpies emocions. 

Una abraçada!