Charlie Plum és un capità que es va graduar a
l'Acadèmia Naval d'Annapolis i va volar
en moltes missions de combat a Vietnam. Cinc dies abans de tornar a casa, l’avió
que pilotava Plumb va ser enderrocat i ell capturat. Malgrat el que en penso de
les guerres, la seva història em sembla molt il·lustradora pel que us vull
comentar.
El Capità Plum explica:
Recentment, jo estava assegut en un
restaurant a Kansas City. Un home assegut a dues
taules de la meva se’m va quedar mirant. Jo no el coneixia. Al cap d’una estona
es va aixecar i es va acostar a la meva taula, em va mirar, va apuntar-me amb
el dit i em vadir: “ tu ets el capità Plumb
Vaig
mirar-lo i li vaig dir: "Sí, senyor, sóc el Capità Plumb."
Ell
va dir: "Has volat avions de combat al Vietnam. Eres al portaavions Kitty
Hawk. Vas ser enderrocat, et vas llançar en paracaigudes i vas passar sis anys
com a presoner de guerra”.
Li
vaig dir: "Com saps tot això de mi?"
Ell
va respondre: "Perquè jo vaig empacar el teu paracaigudes".
Em vaig quedar sense paraules. En
aquell moment tot trontollà al meu voltant, ell em va allargar la mà i em va
dir: "veig que va funcionar". "Sí,
senyor, si que ho va fer! i t’he de dir que gràcies als teus àgils dits soc viu
ara, però mai vaig pesar que tindria l’oportunitat d’expressar-te la meva gratitud
en persona....
No vaig
poder dormir molt aquella nit. Em vaig quedar pensant en aquest home. Em
preguntava quantes vegades vaig poder passar al seu costat a bord del Kitty
Hawk, quantes vegades l’havia vist sense reconèixer-lo ni dir-li bon dia, com estàs
o alguna cosa mes... ell només era un mariner i jo era un pilot, jo era
important, ell no...
Quantes hores passen en aquella llarga taula
de fusta a les entranyes dels portaavions doblegant la seda acuradament i
empaquetant-la per que s’obri a la perfecció en el moment precís? Qui son
aquestes persones?
Sabeu qui “empaqueta el vostre paracaigudes”?
Qui us ajuda a arribar cada nit a “l’hangar”? Qui vetlla per vosaltres? Qui us
fa la vida més fàcil? Qui us proporciona l’estímul que necessiteu en cada
moment? Qui està al vostre costat a les verdes i a les madures? Qui te cura del
vostre entorn?
I si ja els teniu identificats... us preneu
el temps per donar-los les gràcies?
Agrair no només es un acte de justícia, molt
del que som i tenim és gràcies a altres. Agrair, de vegades, és un acte quasi
vuit de contingut avui dia, diem gràcies sense pensar, com una formalitat més.
Però l’agraïment te un alt valor terapèutic! Practiquem l’agraïment!
Una abraçada i Moltes Gràcies!
Blanca
