30 d’octubre 2010

La Realitat o la nostra realitat


La meva amiga i col·lega Teresa Falls, en el seu blogg explica una suposada anècdota de Barak Obama i la seva dona. Li prenc la idea i us la explico aquí, la trobo molt bona per il·lustrar allò que de vegades us dic sobre que el mapa no és el territori, ja sabeu, no necessàriament la nostra realitat és la realitat, cal estar atents a possibles realitats alternatives!! Allò de l’escolta activa, l’atenció real...

Diuen que una vegada el president dels EEUU Barak Obama, va sortir a sopar amb la seva dona Michelle i van voler anar a un restaurant no massa conegut, li van demanar a un dels escoltes que els en suggerís un i allí van anar. Un cop asseguts a taula, el propietari s’acostà i demanà als escoltes si podia saludar a l’esposa del president. Al obtenir l’autorització així ho va fer.

Quan va marxar, Obama li preguntà a Michelle:

De que coneixes a aquest home?

I Michelle li respongué que quan era una adolescent aquell home havia estat molt enamorat d’ella i durant molt temps.

Obama li diguè: Ah! Això vol dir que si tú t’haguessis casat amb ell, avui series la propietària d’aquest restaurant!

Michelle li va contestar: No, estimat, no .... si jo m’hagués casat amb aquell home, ell avui seria el President dels Estats Units!!!!

29 d’octubre 2010

Crear-se


“I puc canviar. Puc viure a partir de la meva imaginació i no de la meva memòria. Puc relacionar-me amb el meu potencial ilimitat en lloc de fer-ho amb el meu passat limitador. Puc convertir-me en el meu propi primer creador".
Stepen R Covey.

M'agrada la frase, defineix prou be les possibilitats de cada un de nosaltres, amb el coaching l’únic que fem (que no és poc ;) jeje ) es acompanyar-vos en aquest camí, servir-vos de “pepito grillo”. Mostant-vos on teniu les finestres quan es tanca una porta, ja sabeu que de vegades ens obcequem i no les veiem, cal perspectiva.

Cada persona te un potencial molt més ampli del que en el seu dia a dia es capaç de veure, anem tots engolits en aquest còrrer a totes hores i per mil raons. Només si pareu un moment i penseu amb sinceritat absoluta en si esteu fent allò que voleu fer, si esteu treballan prou per aconseguir-ho, si les limitacions que esmenteu son realment limitacions o excuses... etc. etc. Podeu dir que esteu utilitzant tot el vostre potencial, si no... sempre us ho podeu replantejar!

24 d’octubre 2010

Podem triar

Imagineu que teniu una goma d’esborrar greuges, primeres impressions, celles frunzides, desconfiances, prejudicis, pors... i els esborreu, que de cop recordeu que podeu triar (quantes vegades ho oblidem...) i trieu un camí diferent...

Podem triar com i què fer, com volem interpretar les coses del nostre voltant, “escoltar” activament el que ens diuen els altres, el que sentim caminant pel carrer, passejant per un bosc. Podem triar donar valor i reconeixement a aquells que ens envolten, podem triar responsabilitzar-nos dels nostres actes i de les nostres paraules, podem triar agrair, podem triar treballar junts, podem triar somriure, podem triar ... PODEM TRIAR !

Que trieu vosaltres? Que voleu? Per quina cosa voleu treballar? Per quina voleu lluitar?



12 d’octubre 2010

Motivació

Es parla molt de motivació, automotivació, etc. però que és la motivació? Abraham Maslow parla de la jerarquia de les necessitats en la seva famosa piràmide, Steven Reiss, professor de psicologia a la Universitat estatal de Ohio defensa l’existència de 16 desitjos bàsics que guien quasi tots els comportaments humans significatius i afirma que només els objectius finals son els autèntics motivadors del comportament, per exemple tenir diners motiva (una motivació com qualsevol altra) però aconseguir el que es vol obtenir amb aquells diners és la motivació real. I no ho discuteixo.


Per mi, però, la motivació autèntica passa per la capacitat de “fluir“ (flow) que explica Mihalyi Csikszentmihalyi, la persona està en Flux, quan es troba completament absorta per l’activitat que fa i mentre la fa, perd la noció del temps i experimenta una gran satisfacció. Tots tenim alguna o algunes activitats que ens porten a aquest estat de flux, moltes vegades (quasi sempre) coincidents amb les necessitats que ens planteja Maslow o els desitjos bàsics que ens planteja Reiss, ordenades segons la nostra pròpia jerarquia de valors. Tinc una amiga que entra en complert estat de flux fent la neteja a casa, un altre que hi entra amb un ordinador a les mans i el repte de solucionar una avaria o mal funcionament, un altre que quan fa sudokus perd la noció del temps ... i us en podria explicar molts mes! I cada un d’ells en té més d’una de manera d’entrar en estat de flux!!! Us proposo que mireu d’esbrinar quins son els seus desitjos bàsics.


Penso que una bona idea es la de buscar en nosaltres aquelles coses que ens porten a un estat de flux i un cop localitzades enfocar-hi la nostra vida. Sense por als canvis, hi ha moltes maneres d’iniciar canvis, no cal que siguin radicals...


Buscar la motivació fora de nosaltres te poc sentit i en canvi si omplim el nostre dia a dia (dins les possibilitats de cada un) de coses que ens fan sentir plens, que ens fan fluir, penseu-hi ...ens podem sentir motivats???
Canteu, toqueu un instrument, dibuixeu, feu dissabte, entreneu-vos i participeu en una marató..... !!!!!!!!!!!!!!!!!