e-Coaching

Exemple d’un procés de Coaching per email.
És un cas real, que anirem construint aquí, en el que s’han canviat noms, dates i llocs per preservar la intimitat del Coachee. Cal però explicar que per establir un òptim lligam Coach – Coachee, és molt recomanable una trobada al principi del procés i si es considera necessari, unes altres mentre aquest està actiu.

Inici 26 de gener de 2011

Coachee: Em poso en contacte amb vostè, per què he conegut la seva pàgina coach-blanca.blogspot.com. La veritat és que he quedat fascinada, de com pot ajudar a fer canvis. M'agradaria si fos possible, que m’orientés.

He sigut i soc una persona que m'he lliurat als meus, i jo sempre he quedat en segon o tercer terme. Però ara perquè la mainada és més gran, perquè amb la parella compartim moltes més coses... puc estar per mi i fer mes o menys el que vull. I aquí està el dilema... no sé el que vull, tinc moltes coses que puc fer, llegir, pintar, esport, estudiar, tinc ganes d'escriure un llibre...etc. I no sé que fer amb mi. I a conseqüència d'això, vostè ja la sap, és que un no es sent "feliç o realitzat...o com se'n vulgui dir.

Coach: En primer lloc, moltes gràcies per les seves paraules i en segon el que vull dir-li és que ja està preparada per treure'n profit del blogg i del Coaching, ha entès perfectament el nus de la qüestió. Cal fer canvis en nosaltres.

Per començar la convido a que em faci un relat de la seva biografia el més ampli possible per poder estudiar les estratègies a seguir.

De moment, el que m’agradaria dir-li és que sigui valenta i que miri be dins seu, quan diu que no sap el que vol s’enganya, potser li costa distingir-ho, però hi ha alguna cosa que mentre la fa perd el món de vista, el temps vola, etc. o alguna cosa que ha somiat sempre en fer... això és el que vostè vol fer. No pensi en el que pensa que pot fer, no es limiti !!! faci llistes, anoti tot el que li passi pel cap i estudiï les seves sensacions al pensar-hi i parlem-ne!.

Coachee: Em comenta que li enviï una biografia detallada, a que es refereix?
 Em diu que sigui valenta i que miri bé dins meu, plantejat així ja m'espanta, però crec que ja he fet el primer pas.

Coach: Si em permets et tutejaré, penso que apropa les persones i fa les coses més planeres. El que et convido a fer és explicar-me qui ets, com creus que ets, on vius, com vius i com et sents allí, que has fet fins ara, que t’agrada i que et desagrada, com et sents, quin és o quins son el teu/teus somnis, etc. etc. etc. es a dir tot el que et passi pel cap i a més què és el que voldries aconseguir amb un procés de Coaching.
Efectivament has fet el primer pas, el més difícil, adonar-se de que si volem que les coses canviïn hem de canviar nosaltres, fer coses diferents!.
Que és el que t’espanta de mirar dins teu?? 


Coachee/ Coach:

 BIO

Aquí la tens, llegeix-ho una primera vegada fins al final i desprès segueix les instruccions, si?

Hola Blanca em sembla perfecte que ens tutegem, bé em presento:

Em dic XXXX, tinc XX anys, visc des de fa un any a XXXX. Sóc comptable treballes de comptable, no? Cal diferenciar el que som del que fem i dins del que fem encara hi ha diverses rames, no? El que fem per guanyar-nos la vida, el que fem per gaudir una estona, el que fem pels demés, el que fem... i desprès d'estar uns mesos al atur estic treballant en fa dos a una empresa de la construcció que sembla que tornen aixecar el cap. Sóc mare d'una noia de XXXX anys que es diu XXXX. Tinc una parella estable des de fa XXX.. etc. INFORMACIÓ SOBRE LA FAMÍLIA.

Com crec que soc?  Sensible...massa crec Per què massa?. Divertida, extravertida. Una mica vaga. Fidel i lleial amb la gent que estimo i valoro. Crec i defenso els valors personals que s'han perdut, i em fa feliç il·lusionar a l'altre. No m'agraden les hipocresies. Penso més amb els demés que amb mi, em sento malament si faig alguna cosa per mi Per què?. Dependent? potser una mica Per què?.. Poc constant o em desmotivo fàcilment davant d'un projecte m’expliques alguns d’aquests projectes i quan i com  et vas desmotivar?. Després de descriurem es un xic depriment jejeje Que és el que et sembla depriment ?

Visc a XXXX, des de fa un any com t’he comentat abans, vam decidir viure aquí per la feina de la meva parella era més viable jo i la nena venir, que ell anar fins a XXXXX que és on vivia, per horaris i tal. Avui no ho faria, no és que me'n penedeixi però hauria d'haver pensat més amb mi (com de costum) Ho vas decidir meditadament, pensant en la relació (per tant en tu i en la teva parella)? Ho vas comentar amb la teva filla? I ella que et va dir?. A XXXXX no hi conec ningú o no hi coneixia a ningú i a la meva filla li ha costat més del que ens pensàvem a les dues, ella sempre es queixa però jo la veig més be que mai, i treu unes notes que feia moltissim que no treia. Però ens enyorem un xic I si no fos així serieu dues persones molt estranyes, no? Deixar tota una vida, uns costums, uns amics, etc. no és gens fàcil i encara menys per una adolescent que deixa la seva tribu que és el seu referent. O simplement ens queixem per vici. No justifiquis els fets amb càrregues contra tu (o contra la teva filla), vull dir que sent com és difícil un canvi d’entorn, de vida, i molt més si no és decisió pròpia (tu l’has canviat per amor no per que et vingués de gust i la teva filla també, cap a tu, o per que no li ha quedat més remei...) és absolutament normal manifestar queixes. Dir que us queixeu de vici, és maltractar-vos verbalment. M’agradaria que substitueixis aquest tipus de frases. El que diem de nosaltres es va convertint en el que som. Per tant si veus que la nova ubicació geogràfica és encara poc gratificant el que et proposo és que m’expliquis què és el que pots fer per què ho deixi de ser? Que et sembla que a tu i també a la teva filla us faria més agradable aquest trasllat?? 

Visc en un pis molt maco, hi estic molt a gust, l'hem decorat molt i molt al meu gust. Molta fusta, molta llum...la veritat es que m'encanta. La distribució del pis també esta molt be felicitats ja tens un punt en la teva nova vida que és com tu vols, ja que les nenes , la meva i la de la meva parella (quina edat te la nena de la teva parella?) tenen unes habitacions molt grans i molt xules. La nostra habitació potser es la que no m'acaba d'encaixar gaire, la tele, la meva parella te fotos de la seva filla que sembla un santuari...jajaja. Fins a quin punt et desagrada la vostra habitació? Que et desagrada més, la tele, les fotos? Per què?

La veritat es que m'hi sento molt a gust, fins i tot últimament em prenc el luxe de prendre algun bany, quan no hi ha ningú per què quan no hi ha ningú?, i es potser un moment per mi. Els petits plaers son el primer pas per assolir la felicitat.

Que he fet fins ara? lluitar, me’n he fet un tip. Aquí la coachee explica la seva situació al llarg de la vida. l’adolescència bastant rebel..., fins que vaig marxar de casa amb 18 anys! Em volia menjar el mon. Recorda-ho, ara tens una filla de la mateixa edat, si fas memòria sabràs com es sent ella i que necessita.

Als 20 decideixo ser mare, ara crec que en tenia ganes, per poder arrelar amb algú ben proper. Quina bestiesa eh? No desqualifiquis els teus sentiments, no cal. No és una bestiesa.  Evidentment que vol dir aquest evidentment? amb el pare de la meva filla, tot i que vam estar 5 anys junts, la relació no va anar bé. I he intentat pujar la XXXX sola no ho has intentat, has pujat la nena sola i sembla que ho has fet prou be, no?, una tasca feixuga però gratificant, fins que arriba l’edat de l’adolescència que es complica, però avui per avui, crec que ja em superat aquesta fase de desconcert.

Professionalment m'ha anat molt be, n'estic orgullosa. Tot i que no m'agrada la feina que faig, però per varies circumstancies em vaig deixar dur i ara seria molt difícil canviar de professió Per què seria molt difícil canviar de feina? Ho has intentat alguna vegada?. Sóc comptable, o sigui una feina grisa, sense tracte humà. Això et pesa? Vull dir el que la consideris una feina grisa i sense tracte humà?? Que pots fer per canviar-ho? Per què et sembla grisa? Què podries fer per tenir tracte amb persones a la teva feina?? Pots canviar alguna cosa en el teu entorn professional? (l’espai on treballes, com organitzes la feina, etc. etc.?)
Ara per ara no és fàcil canviar de feina quan se’n té una, la crisi no ho permet. Però podries anar pensant en que és el que t’agradaria fer professionalment en un futur? M’ho expliques?

Que m'agrada? l'amor en general, de germans, de nebots, d'amics, de companys. M'encanta fer riure. M'agrada anar amb moto, dormir, una conversa amb la meva filla, mira la tv amb la meva parella. La sinceritat, sentir-me estimada, sentir-me volguda, Anar a passejar sense rumb. La muntanya, la platja m'encanta. I tot això ho tens, ho gaudeixes plenament i ho fas???

Que no m'agrada? Ufffffff no m'agrada la relació amb la família de la meva parella. la seva filla, no eh? Crec que som incompatibles, i jo faig grans esforços per millorar-ho quins esforços fas? Posa’m exemples i no aconsegueixo ni un pas endavant. I cada cop em costa més. No és que em facin mala cara, però no fa faltar fer gaire rés. un exemple: encara tenen la foto de la seva ex-jove ( foto de casament, 100x50) penjada a la paret. No truquen mai a casa, sempre el truquen al mòbil, ( trucades diàries ), Tu els truques alguna vegada a ells? Quan em presenten a algun conegut, son " la chica que esta con su XXX ”sempre fan comentaris de la ex en plan rintintin Be, això és el que fan ells, possiblement no te res a veure amb tu, no? Suposo que els costa acceptar aquell trencament, ells tenen el problema,  ja ho superaran, no pateixis. I el que no saben es que ella i jo no ens portem gens malament, al contrari la trobo molt simpàtica. Genial, d’aquest “possible mal rollo” en treus una persona que et sembla molt simpàtica i que és la mare de la filla de la teva parella, millor impossible, no?

No m'agraden les mentides, No m'agrada la indiferència creus que reps indiferència dels teus sogres? Trobes mentides i/o indiferència en la teva vida?? On??, matinar, planxar jajajja, això ja és llei de vida! Jajaja procura però fer-ho el menys possible, que la arruga és bella!!! Jajaja

Somnis? mmmmmmmm casar-me, ara no perquè no es el moment. Ni potser estem preparats o segurs. Però si mai em caso és per que n'estic plenament segura en tots els sentits. Tenir una caseta . Un gos, això m'encantaria però la meva parella no vol. Res de una vida de luxe, una feina que et motivi, un dia a dia tranquil i amb petites sorpreses, uns hobbys sans, i quan la meva filla hagi format la seva llar, m'agradaria viatjar. No els perdis de vista, son el teu motor i cal lluitar per aconseguir-ne assolir els més possibles!. Em vas dir també que t’agradaria escriure un llibre. Sobre què??

Que m'agradaria canviar? doncs m'agradaria sentir-me més tranquil·la davant de situacions com la dels meus sogres, poder dir-lis: però que coi us passa amb mi? i quedar-me tant ampla. Per no ferir els altres sempre em sobrecarrego de mals rollos.  Pensar més amb el meu benestar. tenir més iniciativa, ara necessito l'empenta. ser una mica menys dependent emocionalment.... no sé Quin és el canvi que creus que has de fer per canviar tot això que reclames?? Que és el que creus que has de potenciar en tu per assolir aquestes fites?? Què creus que has de treballar en tu?

No sé Blanca si t'he explicat tot el que em demanaves, llegit així fins i tot em preocupa un xic...jajajjaja. I que és el que trobes preocupant?

Tinc ganes de viure, i viure tranquil·la, tenir iniciatives, fer coses, comunicar-me amb la gent...aprendre cada dia ..... Endavant, doncs, està a la teva mà. Només en la teva mà. Cal que et comprometis amb tu i amb la teva vida, que prenguis les regnes i treballis força. Ja has començat (amb aquest coaching) ara es qüestió de no defallir i seguir al peu de la lletra les indicacions que tu mateixa aniràs trobant en el procés i que et faran de brúixola per trobar el camí que vols seguir . No pensis que es tracta de “xerrar” i punt, has d’anar fent tot el que vegis que t’ajuda costi el que costi, dia rera dia i que els errors et serveixin per aprendre.

Em sembla perfecte que ho pengis al blog, i tant si algú li pot servir perfecte!!!! Gràcies

Que tal ?  :-O  Molt bé!

Gràcies per tot altre cop.

Estem en contacte, una abraçada 
XXXXX
Seguim. Ara et convido a que em contestis a tots els interrogants (no en deixis cap sense contestar), si vols ho pots anar fent sobre el text, tal i com jo he anat comentant cada punt. Pots emprar una lletra de color diferent, així resulta més fàcil anar seguint el fil. El que et demano és que un cop els tinguis tots contestats ho deixis durant un parell o tres de dies i ho tornis a llegir, modificant, ampliant, concretant, etc etc. i encara abans de tornar-m’ho a enviar, ho tornis a llegir i assegurar-te de que és el que em vols dir.

Encara no has contestat al interrogant de l'anterior mail. Te’l recordo:
Que és el que t’espanta de mirar dins teu??
No deixis de contestar a un interrogant meu, si?? És justament això el que t’ajudarà a veure el camí a seguir.

Una abraçada
Blanca








Seguim comentant

 En negre i blau Coachee ( en blau les últimes respostes). En verds Coach.

Sóc comptable treballes de comptable, no? Si, treballo de comptable. Cal diferenciar el que som del que fem i dins del que fem encara hi ha diverses rames, no? No soc comptable faig de comptable El que fem per guanyar-nos la vida, el que fem per gaudir una estona, el que fem pels demés, el que fem...

Be, penso que hem deixat una cosa clara, el que fem no necessàriament és el que som o tot el que som, per tant, si hi ha una faceta de la nostra vida que, per diversos motius, no és com a nosaltres ens agradaria, tenim algunes possibilitats, no?:
-         Fer-ne, a més, d’altres que ens omplin més...
-         Fer, aquesta que no ens agrada, d’una altra manera...
-         Mirar-la com el que és (en el cas que ens ocupa), una manera de guanyar-nos la vida
-         Etc. etc. etc.

El que és important es la perspectiva... si ens enfoquem en allò que no ens agrada del nostre dia a dia, només veurem coses que no ens agraden. Un dia te moltes hores i les podem omplir de moltes maneres, no? Una estratègia per veure-ho clar és anar pel món amb una llibreta a la bossa. En aquesta llibreta anirem anotant les petites i les grans coses maques que en el dia ens van succeint. No cal que siguin súper significatives! Exemple: avui brilla el sol i l’hivern sembla que s’ha oblidat de venir. Pel matí m’he llevat amb calma i el cafè l’he trobat exquisit. ..... mica en mica veuràs com en pots anotar de més ... importants...significatives... fins i tot a la feina! I no t’oblidis de somriure i respirar be... actives el sistema nerviós parasimpàtic!

Com crec que soc?  Sensible...massa crec Per què massa? Per que m’afecten molt les coses, m’entristeixo, m’alegro, m’enfado i  m’emociono em preocupo per persones que potser no són del meu entorn tancat suposo que vols dir del teu entorn més proper, no? Atenció a les paraules que emprem... un entorn tancat ens tanca i pel que llegeixo de tu, penso que el que et fa feliç és obrir-te! No? . O per que pateixo amb excés per els meus. Crec que si fos més “fresca” estaria més tranquil·la. No es tracta de ser més “fresca” ( segueixo demanant-te que eliminis del teu vocabulari paraules que tenen connotacions negatives, si?) ser sensible és ser humà, tenir bons sentiments és el que ens permet conviure i viure. El que et cal és liderar les teves emocions. Ho treballarem mes endavant, si?. Per ara el que et convido a fer és que t’observis i en un apartat d’aquella llibreta que has de dur a la bossa...jeje, vagis anotant: quan, com, per què es dispara una emoció (qualsevol de les que expliques) i que sens, quina és la sensació física que et produeix, si?

Penso més amb els demés que amb mi, em sento malament si faig alguna cosa per mi Per què?. Doncs no ho sé ben ve. Em sento egoista. Però quan realitzo alguna cosa per mi mateixa, no em sento del tot be o no en gaudeixo de la mesura que hauria de gaudir-ne. Potser no et valores prou, no?? Com hauria de ser per que tu et permetessis gaudir dels teus moments?  Que creus  pensen els teus de tu? Creus que si tu estàs contenta ells es sentiran malament?

Dependent? potser una mica Per què? Dependent emocionalment, per exemple a la meva parella, sempre li estic dient : m’estimes? Necessito sentir-ho Per que t’agrada sentir-ho o per que no et sens segura del seu amor? . M’agrada fer gairebé totes les coses amb la parella, o amb la meva filla. I per aquest motiu em considero dependent. I ets capaç de fer-ne sola de coses?? quines coses fas sola i gaudeixes?

Poc constant o em desmotivo fàcilment davant d'un projecte m’expliques alguns d’aquests projectes i quan i com  et vas desmotivar? Tema estudis, volia fer  Esteticient, era un repte per que era fora de plaç, viure a XXXXX. Quan ho aconsegueixo, ja no em fa gràcia. Tema professional també igual, grans esforços per aconseguir el lloc que volia o treballar a l’empresa on volia, un cop aconseguit, perdo d’interès. Econòmicament molt i molt justa però molt, faig un esforç i m’apunto al gimnàs perquè fa temps que en tinc ganes  tema vida sana, tal i tal...hi vaig 4 cops i em desapunto al segon més. Necessito més informació... tret del tema professional (és on treballes ara?) dels altres dos temes: els estudis d’estètica i el gimnàs que és el que més et pesa realment? O que és el que tu creies que podies fer i que et va desil·lusionar? El temps a invertir, que en realitat el que tens ganes de fer és altres coses i que no les saps molt be... pensa-hi, i m’ho expliques, si?

Després de descriurem es un xic depriment jejeje Que és el que et sembla depriment ?  La feina que no m’agrada, la meva sensibilitat, dependent emocionalment, poc constant... I si això ho transformem??? I diem: La feina que faig no és la que més em fa gaudir però soc bona fent-la. Soc una bona persona i em preocupo pels altres. M’agrada que m’estimin. Encara no he trobat allò que vull fer. Que et sembla així?? Et sembla depriment ara??? Estàs dient el mateix... veus ara una vida depriment??

Visc a XXX, des de fa un any com t’he comentat abans, vam decidir viure aquí per la feina de la meva parella era més viable jo i la nena venir, que ell anar fins a XXX, per horaris i tal.Avui no ho faria, no és que me'n penedeixi però hauria d'haver pensat més amb mi (com de costum) Ho vas decidir meditadament, pensant en la relació (per tant en tu i en la teva parella)? En tenia moltes ganes, de formar una família i estic molt enamorada de la meva parella Ho vas comentar amb la teva filla? Sí, la seva opinió sempre la he tingut molt amb comte. Ella va ser la primera en comentar-li.  I ella que et va dir?. Ella hi va estar d’acord. Ja que els estudis que començava a XXXX era molt bon centre. I a XXX el centre on tenia que realitzar-lo era molt precari. Vam decidir plegades que quan volgués anar a veure les seves amigues no hi posaríem traves, i elles podrien venir a casa tot sovint. Creus realment que no has pensat en tu??? O potser davant les dificultats estàs fent el que fa el 90% d’humans... buscar culpables.... Si de les dificultats en traiem un aprenentatge acceptant les nostres responsabilitats, la nostra vida serà molt més rica, no? Tu vas, consensuadament, prendre una decisió, ha estat difícil però has obert el teu horitzó i el de la teva filla, un altre entorn, una altra gent, unes altres vivències a sumar a les que ja teníeu...no?

Per tant si veus que la nova ubicació geogràfica és encara poc gratificant el que et proposo és que m’expliquis què és el que pots fer per què ho deixi de ser? El que puc fer, és conèixer gent. Que et sembla que a tu i també a la teva filla us faria més agradable aquest trasllat??  La XXXXXX, ja ho esta aconseguint poc a poc, es conèixer gent, sortir, fer amics, relacionar-se. També últimament, porta les seves amigues a XXXXX. Jo també, ja que estic realitzant un curs de català nivell C, i he conegut molta gent molt maca, que crec que sorgirà o està sorgint alguna amistat .Be, sembla que aquest tema va per bon camí, felicitats!!!!! Segueix així!!!. Ahir, precisament li vaig comentar a l’XXX, de convidar els veïns ( en el replà de casa som 3 famílies) que per edats estem en una diferencia de 10 anys per amunt i per avall. Amb la intenció de no ser totalment desconeguts. Només ens diem hola i adéu.  Hi ha la parella que es més joveneta que esta embarassada, i li dic a l’XXX, - home si ens coneixem un xic, potser si un dia te un problema que es troba malament no esta tant sola. I tu tampoc, no? Ja que l’altre parella té un bebè de mesos. I em va respondre, que si a mi em fa il·lusió, perfecte. Tot i que potser, a cap dels nostres veïns els hi vingui de gust. Si no els ve de gust ja t’ho diran, no?, cap problema! Si no ho proves no ho sabràs mai...

La nostra habitació potser es la que no m'acaba d'encaixar gaire, la tele, la meva parella te fotos de la seva filla que sembla un santuari...jajaja. Fins a quin punt et desagrada la vostra habitació? Doncs, no se fins quin punt o a que et refereixes. No em dona la calidesa que em dona la resta del pis. No hi veig una harmonia. Que et desagrada més, la tele, les fotos? Per què? Les fotos.  No hi havia pensat mai, el perquè. Potser perquè hauria de ser el nostre espai. Be, sembla que el que distorsiona son les fotos, no? (potser diràs  que no es tracta de que siguin les fotos de la seva filla....o si.... no, no li donis voltes ara ;) jeje deixa passar uns dies i m’ho comentes, si? )  i que pots fer???? Pots buscar un lloc “ideal de la muerte” on posar totes les fotos familiars??? i si a l’XXX  li sembla be (li pots explicar o no el que sens en funció de com et trobis de còmoda) les poseu totes allí??

La veritat es que m'hi sento molt a gust, fins i tot últimament em prenc el luxe de prendre algun bany, quan no hi ha ningú per què quan no hi ha ningú? Per que ningú diu: mamaaaaaa vine! O entren, carinyo on està això? O sento la tele de fons a tota pastilla, o penso...potser tenen gana, potser esperen que surti per sopari es potser un moment per mi. Els petits plaers son el primer pas per assolir la felicitat. T’has de donar treva!!!! Segur que si els dius em vaig a donar un bany, no hi soc per ningú i per res fins que surti, ells ho respectaran ( i si cal a les primeres interrupcions els tires l’esponja!!! jajaja). Potser fins i tot t’enduus una sorpresa.... posar límits és bo. Lo de la tele ja és costums familiars.... però si tenen gana ... ostres, ja hi som,... no son capaços??????. La teva Coach et recepta un cop a la setmana ( o quan tu vulguis ) un bany d’escuma calentó i si t’agrada sentir música et recomano la meva pròpia recepta: llum de veles (un munt) i la música que em fa sentir be, la meva. No saps lo bé que surto i amb quines ganes i amor em miro als meus!!! La meva filla ja també ho fa, en diu “em faig un temple” i desapareix!

Als 20 decideixo ser mare, ara crec que en tenia ganes, per poder arrelar amb algú ben proper. Quina bestiesa eh? No desqualifiquis els teus sentiments, no cal. No és una bestiesa.  Evidentment que vol dir aquest evidentment? L’he dit sense gairebé adonar-me’n. Perquè ho he sentit tants anys, “ es veia a venir, ereu tant joves” Potser aquest “evidentment” en boca de tothom va frustrar una història diferent... ull amb les creences! No vull dir que aquella relació pogués haver estat diferent, això ningú ho sap, el que si et vull dir és que els humans creiem tota la vida en coses de vegades sense fonament, en persones sense autoritat real ni merescuda, etc... i aquestes coses ens condicionen, amb el pare de la meva filla, tot i que vam estar 5 anys junts, la relació no va anar bé. I he intentat pujar la XXXX sola no ho has intentat, has pujat la nena sola i sembla que ho has fet prou be, no?Sí, la veritat és que estic orgullosa d’ella i de mi, No ha sigut fàcil, i si fos ara ho faria diferent, ja que ara tinc 17 anys més hi he après moltíssim en aquests anys. una tasca feixuga però gratificant, fins que arriba l’edat de l’adolescència que es complica, però avui per avui, crec que ja em superat aquesta fase de desconcert.

Professionalment m'ha anat molt be, n'estic orgullosa. Tot i que no m'agrada la feina que faig, però per varies circumstancies em vaig deixar dur i ara seria molt difícil canviar de professió Per què seria molt difícil canviar de feina? Perque el sou que puc demanar o exigir amb la de comptable no seria el que podria exigir fent una altre tasca. Per falta d’experiencia i coneixements Ho has intentat alguna vegada?.No. Sóc comptable, o sigui una feina grisa, sense tracte humà. Això et pesa? Si, cada cop m’agrada menys Vull dir el que la consideris una feina grisa i sense tracte humà??Sí, tal com he contestat abans Que pots fer per canviar-ho?No hi puc fer res, la feina és la que és, i consisteix amb el que consisteix. Per què et sembla grisa? Perquè són comptes comptables, cartes dirigides a persones que no coneixes, i tens un vocabulari estàndard professional, si es divendres i amb la administrativa d’una altre empresa per telèfon li dius, bon cap de setmana, queda sorpresa... I això et talla?? Queda tant sorpresa que resulta desagradable?? Si desplegues amabilitat i simpatia, el més probable és que et retornin el mateix, no?

Sí, perfecte. Però abans m’agradaria explicar-te el perquè dic feina grisa i sense tracte personal.
Són només diners el més fonamental per l’empresa..., potser si que “vesteix” dir- És la comptable de l’empresa, que factura tan l’any, i hi ha tants treballadors...mira, no sé si vesteix o no la posició que un ocupa en la societat... es molt relatiu, no? Conec persones que ocupen el nivell més baix i que tenen un valor incalculable i persones que l’ocupen mol alt i no en tenen gaire.... Però en una empresa si els comptes no son clars on va a parar aquesta??

I? Jo no sóc que la produeix, produeixes tranquil·litat, alerta si els números no quadren. Creus que sense la presència de la teva professió l’empresa podria funcionar com ho fa??  la que dona la cara per l’empresa fora d’ella. No conec els clients, ni la veu que fan i molt menys la cara, per mi són números. No veig la cara de satisfacció del client quan te el producte o l’obra feta. Tampoc veig la cara de decepció o dubte, ni em consulten com ho veig jo, ni em demanen consell. O sigui que no puc estar satisfeta, de la feina que durant dies, setmanes o mesos he estat realitzant. Sempre mires el motor quan compres un cotxe que t’encanta? El motor sou els treballadors de l’empresa, la carrosseria, allò que fa feliç al client, és el que es comunica amb l’exterior... però l’una sense l’altre no tira...
Tu creus que a la teva empresa li pots aportar més si coneixes als clients, si dones idees, etc.? Si és que si, per què no ho fas?? Ho has provat??

M’encanten les plantes, de joveneta vaig treballar a un hivernacle de plantes, em llevava molt d’hora, m’embrutia, tenia la pell de les mans tallades, i unes ungles no gaire cuidades, però era motivador. De petites passaven a grans, de “potxes” les veies després maques, algunes es morien clar. La gent les veia i se’n enamoraven d’elles. Tot i que no hi entenc massa, m’agradaria tornar-hi a treballar a un lloc similar. Sempre és una possibilitat que ho cal descartar i una altra de temporal es tenir cura de les plantes de casa teva... al balcó, a la terrassa o a l’interior et pots fer el teu paradis...

En alguna feina de serveis, fa un temps en rondava pel cap, estudiar mediadora multicultural, ja que cada cop hi ha més immigració, i molts d’ells necessiten ajuda entre l’administració, sanitat, ensenyament i ells. Però era un tema molt recent ( ara ja no) i no estava encara molt ben encarat. M’encanta ajudar als demés, m’encanta conèixer noves cultures, i ha de ser molt gratificant aquesta tasca. I??? Hi ha moltes coses a fer pels altres, segur que a l’ajuntament et poden dir en alguna associació en la que col·laborar ... t’animes???

Que m'agrada? l'amor en general, de germans, de nebots, d'amics, de companys. M'encanta fer riure. M'agrada anar amb moto, dormir, una conversa amb la meva filla, mira la tv amb la meva parella. La sinceritat, sentir-me estimada, sentir-me volguda, Anar a passejar sense rumb. La muntanya, la platja m'encanta. I tot això ho tens, ho gaudeixes plenament i ho fas??? Gaudir-ho plenament, no gaire. Tot i que t’haig de dir, que ahir al vespre ( ja havia llegit aquest text, i tenia present el que m’havies comentat), vaig tenir una conversa amb la meva filla, i vaig pensar en gaudir-ne plenament, en no pensar si la rentadora, si demà m’haig de llevar a l’hora tal... i ahir vaig ser conscient que ho gaudia ;-) Moltes felicitats!!!!!!! Segueix així hi tens tot el dret del món i al teu voltant tots ho agrairan!!

Que no m'agrada? Ufffffff no m'agrada la relació amb la família de la meva parella. la seva filla, no eh? Crec que som incompatibles, i jo faig grans esforços per millorar-ho quins esforços fas? Posa’m exemples, em preocupo per els seus temes, que si metges, que si la classe de pintura, que li la veïna que es trobava malament, que si quin tallat més xulo t’han fet a la pelu, sempre tinc present les seves coses, i els hi ho comunico i si no ho fessis, com et sentiries??. i no aconsegueixo ni un pas endavant. I cada cop em costa més. No és que em facin mala cara, però no fa faltar fer gaire rés. un exemple: encara tenen la foto de la seva ex-jove ( foto de casament, 100x50) penjada a la paret. No truquen mai a casa, sempre el truquen al mòbil, ( trucades diàries ), Tu els truques alguna vegada a ells? Sí, els hi he trucat força, sobretot al principi. Però ells mai ho han fet, ni em preguntaven ni per la meva filla, i després em quedava pitjor, i cada cop truco menys. Fins i tot, quan trucava, deien, És la EX, ponte. (quan la EX es la ex.) reien, i jo feia veure que no ho sentia. Creus que ho fan per ferir-te? O no donen per mes... i la teva parella que diu de tot aixòa?? Quan em presenten a algun conegut, son " la chica que esta con su XXX )”sempre fan comentaris de la ex en plan rintintin Be, això és el que fan ells, possiblement no te res a veure amb tu, no? N’estic segura, tal i fa que sigui jo, com a una altre noia li passaria el mateix. Suposo que els costa acceptar aquell trencament, ells tenen el problema,  ja ho superaran, no pateixis. I el que no saben es que ella i jo no ens portem gens malament, al contrari la trobo molt simpàtica. Genial, d’aquest “possible mal rollo” en treus una persona que et sembla molt simpàtica i que és la mare de la filla de la teva parella, millor impossible, no? Doncs, si. Haig de tenir amb compte, que jo també sóc ex. i la meva filla també a conegut la nova parella, i els mateixos comentaris que sento de la EX, els deuen haver fet de mi. I molts cops, a casa quan l’XXX treu el tema, jo em poso al lloc d’ella. Fins i tot diu que la defenso. Però es sentit comú. I del que jo conec, no hi ha res a dir d’ella. I això t’honora i et farà sentir be, alinees els teus valors amb els teus actes. Segueix així!

No m'agraden les mentides, No m'agrada la indiferència creus que reps indiferència dels teus sogres? I tant, tampoc pretenc ser la protagonista. Però ells hi estarien d’acord amb mi, que mai s’han preocupat per res meu Mira una cosa fonamental és que hem d’entendre que els que tenim obligació d’ocupar-nos de les nostres coses som nosaltres, per tant respira fondo i que aquesta “indiferència” no et passi de la pell, no val la pena! No hi pots fer res! Ja canviarà! I si no canvia ells s’ho perden!!!!
Trobes mentides i/o indiferència en la teva vida??Si encara que actualment potser no On?? He estat criada per els meus avis paterns, com ja et vaig comentar, i potser per protegir-nos, ens mentien constantment, avui crec que ningú te la necessitat d’enganyar-me Espero que els hagis perdonat aquelles mentides... van ser per amor. No et cal tenir recels, les mentides acaben caient pel seu propi pes, desconfiar és molt incòmode i pesat i pensa que el que menteix pateix molt més que l’enganyat, mantenir mentides és molt complicat i com molt be dius ningú te la necessitat d’enganyar-te! .matinar, planxar jajajja, això ja és llei de vida! Jajaja procura però fer-ho el menys possible, que la arruga és bella!!! Jajaja

Somnis? mmmmmmmm casar-me, ara no perquè no es el moment. Ni potser estem preparats o segurs. Però si mai em caso és per que n'estic plenament segura en tots els sentits. Tenir una caseta . Un gos, això m'encantaria però la meva parella no vol (has pensar en passejar-ne dels que estan recollits a associacions??, gossos abandonats??) . Res de una vida de luxe, una feina que et motivi, un dia a dia tranquil i amb petites sorpreses, uns hobbys sans. Arreglar-me la boca, em fan falta alguns implants :-) , i quan la meva filla hagi format la seva llar, m'agradaria viatjar. No els perdis de vista, son el teu motor i cal lluitar per aconseguir-ne assolir els més possibles!. Em vas dir també que t’agradaria escriure un llibre. Sobre què?? El meu avi, era sardanista, una gran persona, ha sigut el meu puntal, el meu amic que no m’ha jutjat mai ofenent, sempre m’ha escoltat i ajudat. I l’enyoro moltissim !!!
Es va morir el mes de juny del 2010, i vaig trobar una carta que ell va enviar a la Maria Aurelia Campmany, on li comunicava que estava preparant un llibre. Aquest llibre no el va poder escriure, perquè es va tenir que fer càrrec de nosaltres. ( no ens en dona la culpa a nosaltres) sinó la situació. Per el meu avi, érem i serem la seva primera prioritat.
Doncs juntament amb ell, he conegut i he estimat la sardana. I vull i per mi es un gran honor fer aquest llibre que ell va deixar al tinter per escriure’l. I segurament a través de la gent amb qui haig de relacionar-me per el llibre, coneixeré una mica més d’ell, em sentiré més propera. Ja has començat?? I si la resposta és no... a que esperes??? És un preciós homenatge

Que m'agradaria canviar? .................. Quin és el canvi que creus que has de fer per canviar tot això que reclames?? Seguretat en mi mateixa, creure més amb mi , relaxar-me i viure més el dia a dia. Que és el que creus que has de potenciar en tu per assolir aquestes fites? Seguretat Què creus que has de treballar en tu? No ho sé, no se que s’ha de treballar per aconseguir seguretat en un mateix. Treballar l’autoestima, aprendre a escoltar als altres quan opinen de tu amb afecte i sinceritat, saber acceptar compliments i crítiques constructives, saber agrair-los. T’envio un qüestionari i m’agradaria que el fessis tu i si pot ser 5 persones més. Demana’ls sinceritat absoluta. T’ajudarà a conèixer-te una mica millor. Desprès m’envies els resultats, si?  El questionari és el de Talents i Fortaleses, en quan pugui el pujo a la pàgina Eines del blog.

No sé Blanca si t'he explicat tot el que em demanaves, llegit així fins i tot em preocupa un xic...jajajjaja. I que és el que trobes preocupant? Aquí plasmat, em dona la sensació que hi ha  més coses de les que em pensava que no m’agraden o que voldria canviar. Això ens passa a tots quan ens endinsem en la nostra realitat i és bo. Ho és molt per què tu estàs disposada a canviar allò que no vols per construir allò que vols. Felicitats.

Encara no has contestat al interrogant del anteriors mail. Te’l recordo:
Que és el que t’espanta de mirar dins teu? Veure i reconèixer les parts febles. I afrontar-ho. És l’únic camí per ser realment feliç, jo et diria, però, que et convido a mirar dins teu per  reconèixer les teves fortaleses i recolzar-te en elles per arribar on vols arribar. Estàs en el camí, gaudeix-lo!
Una abraçada
Blanca

Cos del missatge amb els següents comentaris a la BIO. 

Blanca t'adjunto la Bio, amb les respostes als teus interrogants.

Primer de tot, em sap greu haver tardat tant en contestar. Creu-me que he tingut poca estona per mi aquests dies, i estones tranquil·les potser un parell i prou. Si malgrat tot el temps el gestiones be, cap problema. De totes maneres és important aquestes primeres setmanes de Coaching, forcis el rellotge per tenir temps per tu.
He passat uns dies molt irritables, no he estat be amb mi mateixa. La feina, el pare de la meva filla que no paga els extres i ho he tingut que fer per l'advocat. L'XXX també ha tingut problemes amb la seva ex.... Em molestava una mica tot. Evidentment has de tenir en compte dues coses: remoure les coses sempre descol·loca i que coses com les que contes “irriten” a qualsevol, si?

Et vull comentar, el que m'està passant. Al llarg de tots els meus anys, he conegut gent de tota classe. De moltes maneres de pensar diferents o punts de vista que jo era incapaç de veure. Com les expressions de : Les casualitats no existeixen, Quan et fa il·lusió alguna cosa la teva energia positiva es canalitza per aconseguir-ho, tal faràs tal trobaràs, el karma, etc.

Algunes potser són antigues i carques... No, no, mira jo soc molt poc "cumba" tinc un mirar més científic i les coses les he de validar i han d'estar demostrades, no crec en res que no pugui valorar i et puc dir que: la casualitat no és quelcom habitual, normalment les coses passen per alguna raó (moltes vegades les provoquem d'alguna manera, tant les bones com les menys bones) i cal saber trobar els beneficis i aprenentatges que en podem treure. Si t'enfoques positivament i amb la il·lusió canalitzada treballes per aconseguir alguna cosa, l'aconseguiràs segur. Pel tal faràs tal trobaràs o pel karma et puc recomanar un experiment... jeje mira, quan vagis pel carrer, un carrer amb força gent mira a les persones a la cara i somriu (discretament eh!) ja em contaràs que passa, si??

El fet és que arrel de que ens coneixem, o treballem plegades. Tot ha canviat o esta canviant. No sé si amb l'explicació serà el resum que em demanes, si no fos així m'ho comentes, I més que canviarà!

Comencem per la feina que és el primer apartat de la Bio.

Recordes que et vaig comentar que cobrava poc, i tu vas proposar una compte a ing direc , doncs resulta que m’estafen o m’estafaven fins fa 10 dies. Com a comptable necessitava el full de resum de nòmines de tots els treballadors. No em quadrava, intentava entendreu i no hi havia manera, per tant, truco a la gestoria on ens fan les nòmines i SORPRESA, ens estafen a tots. Cobrem per sota del sou base, es il·legal, ho confirmo amb una coneguda que tinc a CCOO. M'informa que és seriós el tema i que informi al “jefe” que pot tenir problemes si es fes una inspecció de treball. El “pajaru”, em declarava uns ingressos irreals, superiors als que cobro. Bé avui estem a 28 de febrer. Veurem si al llarg de la setmana em paga el que em toca i el que m'ha descomptat aquests 3 mesos que porto aquí.

Per tant... la meva motivació per aquesta feina ara mateix, es gairebé inexistent. Paciència, potser és el moment de pensar en un canvi amb seny o de reafirmar la teva autoestima i mostrar-te assertiva de veritat amb el "pajaru" que dius tu.  O pot ser ambdues coses, no? primer treballant l'autoestima i l'assertivitat, tu has de treballar-les ambdues per sentir-te segura, estic convençuda de que només les tens una mica adormides. Sigues valenta i molt prudent, si?
 
Recordes el canvi de feina que et comentava en el anterior Bio?

Com ja et vaig comentar, em trec el nivell C de català, que ja queda poc, la setmana vinent hi ha l’examen   Molta sort! Amb la gent del grup fem un cafè abans d'entrar. Agafo el diari i... veig una noticia sobre una franquícia nova que es diu XXXXXX, dues noies de bcn, donen el servei de XXXXXXX!
Coi! em vaig sorprendre, vaig estar pensant. Arribo a casa, busco la web, hi penso, hi dono voltes, ho comento amb l'XXXX, la meva cunyada, amiga... i que he demanat informació !!!!! i estic molt il·lusionada. Mira't si vols la web i em comentes que tal veus aquesta sortida professional. Vaig trucar aquesta noia, vam tenir una xerradeta per telèfon. Avui he rebut un email, amb un contracte de confidencialitat per la informació que m'enviaran. I no tic més informació, però com he dit abans estic interesadisima i il·lusionadissima. És un canvi radical, treballar el 98% amb XXXX. Jo li veig molta sortida, i tindria l'exclusiva de l’Empordà. Tindria molt temps diürn per mi, gairebé tots els matins. Hi he fet 4 números, des de la informació o de la poca informació que tinc, i treballant la meitat de temps que ara, tenir el mateix sou. És com una oxigenada d'aire. (Un cop tingui tota la informació, potser no ho veig així, o és inviable). Però avui si. Confia en el teu instint, tu ets una professional del número i prou intel·ligent com per parlar amb qui pugui tenir informació sobre aquesta franquícia: persones que porten les sucursals que presenten, etc. No vulguis córrer, ja saps les coses s'han de fer pas a pas i respira fondo!!!! Qualsevol idea que desprès d’analitzada i meditada ens fa sentir bé, és una bona idea!

La XXXX, és fora a Madrid. Ha marxat uns dies amb unes amigues "noves" del poble. S'ho està passant molt bé. A ella li anirà molt bé, fer noves vivències de viatge amb aquestes noies. Perfecte!

El tema de la meva sogra. Aquest cap de setmana hi hem anat. I no se com va anar la conversa que diu : hay que nuera tengo que ni me llama ! m'ho va dir bé, reclamant la meva trucada, de bones maneres. I jo li vaig contestar, Pues como mi suegra, no? Que te he llamado más yo, que tu a mi.... es va posar a riure. Un riure sincer, i diu: Tienes razón ... Be... molt be... pensa que tu estàs canviant i que al teu voltant les coses canvien i canviaran.

Per tant Blanca, no se si jo estic canviant les coses. Si totes soles, si la casualitat... però: Tu les canvies, no ho dubtis a més ho saps i pensa que això te efecte dominó, com més canvis facis tu, més en veuràs al teu voltant. Si volem que les coses siguin diferents l’únic que de veritat podem fer, canviar nosaltres, i és el que cal fer!!!

Tinc un projecte de negoci nou. (on em sento recolzada per la gent que m'envolta) Això sabem que era impensable!! 

M'he fet voluntària. (a petita escala, però ja he donat el primer par, i recolzada per els meus)
La meva sogra. (Reclama la meva atenció, o li agradaria tenir més contacte amb mi) Això sabem que era improbable

La XXXX està a Madrid. On tindrà uns records del viatge per sempre, havent fet un lligam més estret amb les 3 noies que ha marxat) Per tant, la seva integració va molt bé.

Em sento recolzada per la meva parella al 100%. Per tant la inseguretat aquella, segueix sense tenir fonament 

De moment 5 coses que van estirant positivament de tu. No les perdis de vista i segueix així, ho estàs fent molt, però que molt be!!!! MOLTES FELICITATS!!!!

Ja ho veus, diga-li casualitat, diga-li si t’il·lusiones amb alguna cosa la energia potser si que es canalitza, diga-li el karma... no ho sé, però ho fa rumiar. Només és que has entrat en acció, tu ho estàs fent possible tot això, no ho oblidis.

Estem en contacte, d'acord? Naturalment

Una abraçada Una altra per tu

Seguiment
Aquest Coaching no és un coaching per objectius, es tracta d'un canvi de vida. I la Coachee està absolutament compromesa en el procés (de fet en Coaching sense compromís, com en la vida, no hi ha èxit).

Coach, 8 de març : Bona nit XXXXX
Ja has fet l’examen? i... com van els sondejos del nou projecte professional???
Una abraçada
Blanca

Resposta Data: 9 de març de 2011
 
Coachee en negre i Coach en verd.

Hola Blanca

Gràcies per interessar-te.

L’examen força bé, demà tinc l'examen oral... però l'escrit em va sortir força bé, més fàcil del que em pensava.. :) Molt be! estàs feta una fera!!! A per l'oral, doncs!! ja saps... poc a poc i bona lletra! sense nervis!!

El nou projecte professional tira endavant...ole oleeeeee. Vaig anar a Barcelona i ens vam entendre. El dilluns 14 tinc entrevista al Servei Comercial, que tenen el pla INICIA. On t'orienten en el món professional (aquesta entrevista potser no caldria, però crec que com més informació tingui millor). Bon inici, cauta però decidida. És la millor recepta per caminar endavant. Estic més que orgullosa de tu!!!
Ja he mirat algun local.

Ja ho veus... no semblo la XXXXX d'aquell primer email. Be, ara comences a ser la XXXXX, no? jeje aquella no era la Xxxxx era la xxxxx, amb minúscula, acovardida i embotida cap a dins, molt be XXXXX, ja saps, les espatlles enrera, un parell de respiracions profundes i a per la vida!!!! MOLTES FELICITATS!!!

Tinc present les anotacions que t'haig de passar.Tot i que no es una tasca fàcil de fer, molts cops no la porto a sobre o no es moment de dir, un moment que haig d'apuntar. Però al fi del dia intento fer resum de tot el que m'ha afectat tant positivament com no tan positivament. Evidentment no sempre es poden anotar les coses quan passen....;) seria un pel estrany, no? Ho fas molt be, fer un resum final. Un suggeriment és que durant uns dies que també has d'anotar allò no tant positiu (a partir de dissabte no ho anotis ja, passa només a lo positiu) és que primer anotis lo que no ho és tant i que acabis l'exercici amb allò que t'ha resultat positiu. si?

Moltes gràcies per tot, de debò. I seguim en contacte. Gràcies a tu. Treballar amb tu és un plaer.

M'agradaria que també estiguessis bé. I ho estic, moltes gràcies!

Una forta abraçada. Una altra per tu.