28 de febrer 2013

Debbie Ford- L'efecte de l'ombra.



La meva gran amiga Teresa Falls, fa un parell de dies em va recordar a Debbie Ford i el seu treball. Rebuscant en els meus arxius de vídeos (estic fent neteja) he trobat un documental que en el seu moment va significar un punt d’inflexió a la meva vida, va posar veu a altres veus; Jung, Zimbardo… recordo especialment la ponència de Zimbardo al 1r congres mundial de psicología positiva a Philadelphia sobre la realitat de que tots som a la vegada “àngels i dimonis” i ell és un expert! El seu experiment a Stanford i els seus treballs a les últimes guerres en les que han participat soldats dels EEUU en donen fe.

Be, Debbie Ford va morir el proppassat dia 17 als 58 anys i estic segura de que acceptant les seves ombres, perdonant, perdonant-se  i en pau. Serveixi aquest post d’humil homenatge i celebració a la seva vida i al seu treball.  

Busqueu una hora lliure i amb la ment oberta i visioneu la peli, us ho recomano de tot cor.




Una abraçada
Blanca

27 de febrer 2013

De vegades cal cremar la barraca...




La desesperació del nàufrag

Un nàufrag en una illa deserta es resigna a la seva sort, construeix una barraca amb branques i fulles, caça animals, aconsegueix encendre un foc i cuina la caça. Però un dia el foc pren a la barraca que tant li havia costat construir i queda destruïda. El nàufrag es desespera. Però al cap d'una estona veu un vaixell a l'horitzó, el vaixell s'apropa, atraca a l'illa i el rescata.
- Com m’han trobat enmig de l'oceà?
- No era el nostre rumb, però hem vist una columna de fum a la llunyania i hem suposat que era algun nàufrag demanant auxili. Ha fet vostè molt bé en encendre aquest foc. Li ha salvat la vida.

Carlos G. Vallés – Cuentos para despertar la conciencia. 

Sortir de la nostra zona de confort "cremar la barraca" és indispensable per canviar, per crèixer, per tenir èxit, per ser feliç... 

Una abraçada




18 de febrer 2013

Por i ignorància ≠ herois.



Marianne Williamson diu, més o menys, que: la nostra por més profunda no és la de ser inadequats. És la de saber que som immensament poderosos. És la nostra llum i no la foscor el que mes ens espanta. Ens preguntem: qui soc jo per ser brillant, preciós, talentós i fabulós?. En realitat, però qui ets tu per no ser-ho? Jugar a ser petit no serveix al món. No hi ha res de brillant en encongir-te per a que els que estan a la teva vora no es sentin insegurs. La nostra llum il·lumina el camí a altres que encara no han descobert la seva, donant-nos permís per brillar, alliberant-nos d’aquesta por, automàticament ajudem als que tenim a la vora a alliberar-se de la seva i a donar-se permís per brillar al seu torn.  

Personalment penso que realment la nostra por més profunda si que és la de ser inadequats. I la més gran i profunda de les nostres ignoràncies és que no sabem que som, cada un de nosaltres, únics i extraordinaris. Capaços de grans gestes... No valorem el nostre dia a dia com valorem el d’altres. Hem perdut la infantil capacitat de celebrar els nostres èxits amb llibertat i aquesta repressió el que fa és impedir als que tenim a la vora celebrar els seus... efecte dominó... maleïda educació ...

El món és ple d’herois, cada un de nosaltres en porta un dins... que em dieu, si no, d’aquelles famílies que viuen amb mil euros al mes (o menys), que em dieu dels que cuiden dels seus familiars malalts crònics que la societat no vol veure, que em dieu dels nens que literalment crien als seus germans petits perquè els pares ("afortunats") tenen un horari de treball que acomplir per omplir la nevera, els que es reinventen per sortir endavant, els que en lloc de llepar-se eternament les ferides es posen “una tirita” i surten a descobrir nous camins i tants i tants altres...

Entendre i resoldre les nostres pors, ja ho sabem, passa per acceptar-les i parlar-los-hi des del raonament. Penso que resoldre la nostra ignorància només te un camí i és, en part, compartit amb la resolució de la por: l’acceptació del desconeixement, l’anàlisi i l’experimentació. Ho veieu? dos pardals d’un tret!

Que les nostres pors no ens aturin i la nostra ignorància no ens posi una bena als ulls. Brillem i deixem brillar! És la nostra obligació per a construir un món millor.

Una abraçada
Blanca

14 de febrer 2013

Anticipació



Al fil d’una imatge que vaig penjar a la facebookpage de Coaching i Viure i que venia a dir que el cervell no te sentit del humor, per tant no diguis ni en broma que no pots o t’ho recordarà sempre…

Us vull explicar una història, m'acomanyeu? deixeu-vos portar...

Imagina…

Imagina que estàs al mig de l’oceà remant en una petita barca, el dia és assolellat i la mar està en calma. Deses els rems i deixes que el sol tebi de primavera t’acaroni la pell, l’aigua et bressola i la remor de la suau brisa sembla que acompanya els teus pensaments. La única nota realment musical és el cant d’una gavina, allà lluny vora una platja de sorra blanca que ni veus... Calma, pau, benestar. Respires pausada i profundament, relaxes el teu cos, perceps l’aroma del mar. Afloren els dolços records d’aquells dies d’estiu vora mar saltant les onades. Comencen a fluir els somnis, somrius i et deixes portar...

Com et sents? Quines son les teves sensacions?

Continuem?

Tot d’una els teus ulls tancats deixen de notar el sol, un núvol l’ha tapat, sembla que refresca... obres els ulls i veus que s’acosta una tempesta, els núvols son negres, molt negres i la tranquil·la brisa es converteix en ventada, estàs sol al mig de l’oceà en una petita barca de rems. Ràpidament i amb angoixa -no veus la platja- busques els rems i comences a remar amb totes les teves forces. Les onades creixen per moments, la petita barca s’aixeca sobre les crestes i quan cau pica fort contra l’aigua. Segueixes remant amb força. Has de tornar a la riba! Comença a ploure intensament, la barca comença a omplir-se d’aigua!! Només tens les mans per buidar-la!!  Mentre ho intentes perds els rems en una de les sotragades. Les mans et queden gelades i no dones l’abast, l’aigua ja omple mitja barca, estàs moll, espantat i sol al mig del mar. De sobte veus l’aleta d’un tauró, un enorme tauró que dona voltes a la teva barca... la barca que cada vegada està més escorada... el tauró et mira fixament, obre la boca i es disposa a atacar... Tu que faries??

I si deixes d’imaginar!!!

Veus on vull arribar?

Anticipar problemes provoca patiment, pràcticament el mateix patiment que tenir el problema... de veritat creieu útil anticipar problemes?? De fet no serveix ni com a pràctica de preparació! De possibles resultats davant d’una dificultat n’hi ha més d’un!  I a més és la millor manera de facilitar-li al cervell la informació necessària per aconseguir que passi allò que anticipem  :(

Els humans ho fem contínuament. Desconnecteu les anticipacions!!!  O limiteu-vos tant com pugueu a les que son com les de la primera part de la història, el cervell també les viu com a pràcticament reals. ;)

Una abraçada
Blanca

06 de febrer 2013

Algunes paraules màgiques.




Mou-te
Camina, surt a la muntanya, camina per la platja, descobreix la ciutat amb uns altres ulls, elimina la rutina de la feina, de les relacions i els patrons de vida preestablerts. Canvia la teva perspectiva. Acosta't a aquelles persones amb les quals puguis ser autèntic i nodreixin teus somnis més bojos. Fuig de la gent tòxica. Petits moviments fan un gran canvi.

Actua
No deixis que et paralitzin les dificultats, quasi totes estan en el teu cervell. Analitza les teves pors i si no tenen sentit desfés-te’n! La teva pròpia ment és el teu enemic més gran i a l’hora el teu millor aliat. Aprèn a diferenciar la realitat de la suposició, a “escoltar” a la teva intuïció (no és un procés màgic, el teu cervell triga milisegons en buscar en el seu “banc de dades” tot el que et pot ser útil en un moment donat) i FES!

Toca
Abraça, acaricia, besa, toca. Dóna abraçades als amics, a la família. Quan besis a algú a la galta no besis a l’aire. Acaricia al teu gat o el teu gos una mica més. Nota la sensació de la molsa, de l’escorça d’un arbre, d’una pedra, de la seda d’un mocador, de la llana a l’hivern. Mentre més ho facis, més a gust et sentiràs amb el plaer de tocar.

Olora
Envolta’t de les fragàncies que et transporten a moments, llocs, persones o records en general que et produeixen benestar. Estigues atent a l’aroma de la gespa recent tallada, a la d’un bosc de pins, a la de la terra mullada, a la de l’esclat d’una tempesta, a mar...

Escolta
Escolta a la gent, el que realment estan dient. Escolta fins a l'última nota de cada cançó. Escolta la teva veu interna. Escolta la remor de les fulles acaronades pel vent, els grills i les granotes a les nits d’estiu, l’espetec d’una pinya a la llar de foc.

Sent
Gaudeix l’alegria, riu, estima, enutja’t, sent el dolor, no jutgis el que sents, només observa i sent. Si tens ganes riure, riu i si tens ganes de plorar, plora i si et convé descarregar la ira fes-ho tot sol, de vegades quatre crits, una carrera o apallissar coixins, son mètodes alliberadors. Sentir les emocions és el primer pas per neutralitzar les menys bones.

Confia
No neguis la teva intuïció. Atura els dubtes només son por. Escolta el que t’aconsellen els que t’estimen i dóna-li el valor que te per venir d’on ve, desprès decideix tu. Tu saps millor que ningú el que et convé, el millor per a tu. Creu en les teves possibilitats.

Comparteix
Busca coses per fer en família que a tots us agradin. Esmorza, dina i sopa acompanyat sempre que puguis, camina, conversa, amb les persones que t’agraden. Comparteix històries, vivències, moments, tots aprenem de les nostres i de les dels altres.

Rep
Aprendre a rebre no és una tasca petita, comença per donar-te temps i afecte a tu mateix, cuida’t. Accepta els compliments amb un gràcies, sense excuses ni justificacions. Demana ajut, que t’escoltin, afecte, quan el necessitis i si el que necessites és ajut material també.  Rep, deixa que et donin i recorda’t de mostrar gratitud.

Dona
La teva ma a qui la demani tant com puguis, si dones, que sigui el millor de tu. Ajudar als altres te un efecte directe i potent sobre la nostra pròpia felicitat.

Perdona
Perdonar és acceptar l’altre tal i com és, amb els seus errors i les seves mancances. És la millor manera d’aprendre a perdonar-nos a nosaltres mateixos i la única manera de permetre’ns equivocar-nos ;)

Agraeix
Agrair és un acte poderós. Dir gràcies i fer-ho sincerament és reconèixer que hem rebut quelcom important, és donar valor a allò que els altres fan per nosaltres i tant pot ser un gran favor com un petit servei, un somriure, una paraula d’alè...Dir gràcies és acceptar, estar obert a rebre i haver après a donar.

Celebra
Sabem celebrar les grans ocasions i ens oblidem de celebrar els petits èxits!. Celebrar-los ens permet prendre consciència de que som els protagonistes de la nostra vida i de que al cap del dia fem moltes coses be! No cal que fem una festa, només ens cal un petit gest! És com tancar el cercle a una activitat.

Una abraçada
Blanca