Persones especials

De vegades la vida t’apropa com per casualitat a una persona especial. Una persona que pot llegir en els teus ulls el teu cor i la teva vàlua. Una persona capaç de veure el món amb els teus colors i entendre’ls sense que siguin necessàriament els seus. Una persona que pot imaginar que porta les teves sabates i sense dir gran cosa, caminar al teu pas. Ara podria estar parlant de l’amor, evidentment, però també de l’amistat i si, també d’aquelles persones que malgrat no formen part ni del primer ni de la segona (de moment) tenen la qualitat de ser simplement gent especial. La meva vida, tinc la sort, de compartir-la amb algunes persones especials i elles són el meu tresor. Avui aquest post el vull dedicar a aquestes persones especials que quasi sense que ens en adonem van deixant un pòsit de tendresa, seguretat i confiança en la nostra vida. Gràcies.

De vegades els humans desgastem les paraules i les frases de tant usar-les sense criteri i de vegades les perdem pel camí noves de trinca. Coses com gràcies, t’estimo, ets una persona especial... aprenguem a dir-les sense embuts i amb sinceritat, aprenguem a dir-les mirant als ulls. Penso que és tant important...

Fa un moment una gran amiga (una persona especial) em deia: que incòmodes li resulten les llàgrimes a la gent. No estem educats per simplement deixar que caiguin i si son les nostres, assaborir l’alleujament que representen i si son les d’altri callar i seure al seu costat. Doncs amb les paraules i frases d’abans passa una mica el mateix, ens és tant difícil dir-les com rebre-les. No espereu a no ser-hi a temps, no espereu a que ja no tinguin sentit. El món està ple de persones especials només cal saber “mirar”. I si les sabeu trobar us sentireu “tocats” per la seva vareta màgica.

I a vosaltres persones especials, quan algú us digui que ho sou, no enrogiu!

Amics, us desitjo sort, una sort però de la que un es construeix prenent decisions, entrant en acció, aprofitant les oportunitats que la vida ens apropa i que veiem només si tenim l’actitud vital adequada. Una actitud positiva, una manera de fer front a la vida oberts de ment i disposats a ser flexibles, perseverants i a buscar l’equilibri.

Que tingueu un bon dia!

PS. Gràcies Jud

Foto: Paula Padilla del Valle

Auto Motivació

Avui us explico una idea que m’ha suggerit la meva filla (no sé si us he dit mai que és genial! Jeje).

Una manera de automotivar-nos amb les tasques que hem de fer i que de vegades costa fer, pot ser la següent:

1. Preneu uns post-it’s de diferents colors (paperets adhesius)
2. Anoteu en un post- it cada tasca pendent. Trieu el color del pos-it en funció de la importància, la urgència, la dificultat... vosaltres mateixos/es!
3. Enganxeu-los en un lloc visible de casa, de la feina o d’ambdues... ;)
4. Feu-vos amb un pot de vidre transparent (1 per cada lloc on els tingueu enganxats)
5. ANEU FENT LES TASQUES!
6. Un cop feta una tasca, amb el paperet on la teníeu anotada feu una boleta i poseu-la al pot.

Veureu créixer les boletes de colors i sabreu que aneu avançant amb aquelles tasques que de vegades de tant disperses que les tenim, acabem per anar oblidant o deixant per “demà”.

Penseu en la fuita d’energia que representa tenir tasques pendents, son com paràsits que se la mengen ...De vegades tasques pendents tant banals com canviar una bombeta, portar a netejar el cotxe, telefonar a aquell amic, endreçar l’armari, etc. de mica en mica consumeixen tanta energia com les tasques més complicades. I no cal dir res de les tasques realment complicades, difícils o compromeses ...

Poseu Color a la Vostra vida!

Jo us en poso una mostra amb les fotos, sigueu creatius i feu-vos el vostre racó de tasques pendents: tasques que voleu fer, que heu de fer, que us agradaria fer.... i el vostre pot de tasques fetes!!!.

Algú te més idees!!! va, animeu-vos, les publicaré!

Optimisme si o si

Condicionem positivament el nostre dia a dia? Que us sembla si utilitzem al nostre cervell com aliat i el posicionem en les millors condicions per començar el dia amb optimisme y carregats d’energia?

Som-hi!

Mireu, ja em comentat altres vegades que el cervell és una “màquina” tant exquisida que no només allò que veiem, tastem, toquem i escoltem, ens predisposa a unes determinades emocions. Allò que imaginem també, recordeu-ho i imagineu!.

Avui el que farem és procurar-nos les millors emocions per començar el dia.

Us proposo un repte...

- Graveu-vos en un CD o en un MP, el que millor us vagi per portar a sobre o tenir a prop, música que us faci moure els peus, si, si aquella música que sense voler la ballem.

- Graveu-vos en un CD o en un MP, el que millor us vagi per portar a sobre o tenir a prop, música que us relaxi ( no parlo de balades d’amor, música que us relaxi)

- Anoteu quin és l’esmorzar que us fa sentir be (que feu quan esteu de vacances... l’esmorzar d’un hotel....)

- Prepareu-vos la nit abans la roba que voleu portar, enllustreu les sabates, etc. etc.

Un cop tenim això llest, us convido a llevar-vos entre 15 i 30 minuts abans, si sempre comenceu el dia amb una carrera. Poseu-vos, pel matí només llevar-vos, la música que necessiteu quan encara no esteu massa desperts (pot ser la relaxant o la energètica en funció de cada un), prepareu-vos l’esmorzar que us fa sentir be i comenceu a posar la música energètica, ara si que ha de ser aquesta. Amb la música passeu a la dutxa i desprès “xapa i pintura” ;) : l’afaitat si ets un noi i no duus barba (amb una bona hidratant, etc. i aigua de colònia, sigueu discrets!) i la parafernalia femenina si ets una noia ( per mi nois i noies ho som fins als 99 anys! desprès ja passem a adults!). El següent pas és vestir-se amb la roba preparada la nit anterior.

Un parell d’apunts a aquest últim apartat, el de xapa i pintura jeje. Les olors son molt importants, no trieu un perfum o una colònia sense olorar-la sobre la vostra pell i al cap d’uns minuts... (i... penseu que si la vostra parella us regala una fragància és per què a ella li evoca quelcom agradable...) desprès ja podeu decidir!. Envolteu-vos també a casa d’olors que us facin sentir be (consensuat amb la família) a tots. Les olors que evoquen moments agradables son absolutament personals i el que per un pot ser un aroma, per un altre pot resultar insuportable.

La recuperació de forma quasi real de la informació visual i auditiva es pot associar amb la reactivació d’algunes de les mateixes regions sensorials que van ser activades durant el procés perceptiu que ha donat lloc a l’ancoratge de la informació evocada i sembla ser que’ls aromes son els millors conductors, afecten al nostre estat d’ànim i ens porten records del passat. Per tant, busqueu aromes que us evoquin situacions/sensacions molt agradables (i ara em faran un monument els fabricants de perfums...) no us conformeu amb un aroma que us faci sentir be, trieu-ne un parell, com a mínim, un que us activi i un altre que us relaxi. Utilitzeu-los segons les vostres necessitats.

Pel que fa a la música si podeu porteu-la amb vosaltres i feu-ne ús sempre que pugueu.

Un cop dit tot això anem per feina!

Agafeu la bossa i al carrer!. Abans de donar els primers passos poseu les espatlles enrera, aixequeu el cap, un somriure i feu aquests primers passos aprofitant per fer 3 o 4 respiracions profundes.

Els que no treballeu o no ho feu fora de casa, hauríeu de fer el mateix: dins ( amb les finestres obertes) o fora de casa. Tant si és per què no teniu feina i la busqueu o per què la vostra feina és la llar.

Ja esteu preparats per afrontar com un repte positiu el nou dia!!!

L’energia va minvant al llarg del dia en funció dels nostres biorritmes i de com la utilitzem i la carreguem, penseu que cada cosa que encarem malament és un forat en la mànega de la nostra energia. Per tant quan notem que l’energia baixa (a més de estudiar el per què, on teniu els forats per on es perd i posar-hi remei) hem de carregar-ne de nova i la millor manera és parar un moment, respirar fons, si és possible a l’aire lliure i evocar un moment agradable del passat, per exemple. Per tant, l’exercici que us he proposat abans (espatlles enrera, cap aixecat, somriure i respiracions profundes) l’heu d’anar fent durant el dia cada vegada que us observeu “fets un 3!!!”

En podríem parlar hores i hores d’aquest tema, el deixo aquí però si us interessa, podem continuar! Que tingueu una energética i optimista setmana!.

Procrastinació

La federació de Coaches a la que pertanyo, l’AECOP, presenta el proper dia 15 una conferència, a Madrid, sobre la Procrastinació. Terme interessant aquest..... Per què tots ens entenguem, es tracta de Posposició, posposar és l’acció o l’hàbit de deixar per desprès activitats o situacions que cal atendre i substituir-les per altres que son mol més irrellevants però més agradables.

Procrastinació, s’aplica normalment a ansietat generada per una tasca que cal fer o acabar, és doncs, una evasió que provoca ansietat. Una tasca que pot ser perillosa, difícil, abrumadora, inquietant, desafiant o directament avorrida. Qui no s’ha trobat mil vegades amb aquest parany... anar deixant per desprès allò que pesa, tot i que es necessari i/o ineludible.

Avui en dia , tenim un clar cas de procrastinació a quasi totes les llars. Quantes hores els costa als nostres fills fer els deures o “aquell treball tant important que em demanen a Història” i lo fàcil que resulta allò de: miro un moment el correu, entro al facebook a veure qui hi ha i que diu la gent. Per cert! Vaig a baixar-me aquella peli que em va recomanar “fulanito”, es un moment, desprès em poso amb el treball d’Història... Ostres, ara que hi penso li vaig dir a ..... que li gravaria aquell CD tant bo. ... Us sona?? Ara feu tots/tes que si amb el cap i mig somriure.... com si us veiés..... EI! Desperteu!!! Vosaltres també ho feu!!!! A quina data presenteu la declaració de la renda.... Apa, penseu una mica en de quina manera vosaltres sou atacats salvatgement per la procrastinació!!! Som col·leccionadors d’excuses, qualsevol cosa per tal de no decidir-nos a fer una acció concreta.

No, no és ganduleria, normalment la procrastinació va lligada a (sense parlar aquí, ja que no és el lloc adequat per parlar-ne, de patologies com per exemple la depressió) a diverses coses: per una banda a una baixa autoestima i la por al fracàs - no seré capaç de fer-ho be... i per on començo... -, en la sensació d’ineficiència, etc. I per l’altra pot anar relacionat a un perfeccionisme extrem - ho he de fer perfecte, buscaré informació, em documentaré ... encara no en sé prou - i acabem perdent el sentit del que hem de fer en el mar de possibilitats de cerca que tenim avui dia.

Aquest és un problema d’autorregulació, de gestió del temps. Acabem fent allò que és urgent en lloc d’allò que és important i ... per què és urgent? Doncs normalment per què ja anem fora de temps... hem perdut massa temps pensant en que ho havíem de fer?.

Hi ha procastrinació en la postergació de la solució de problemes personals importants, de salut o de relacions – deixar de fumar, anar al metge per manca de temps, una relació de parella que no funciona, deixar hàbits inapropiats, etc.- I fins i tot, penso que hi ha procastrinació en no trobar el moment per gaudir del temps lliure, en no trobar el moment per fer aquell treball creatiu que tant ens agrada, en començar a dedicar-nos temps a nosaltres mateixos.

Una manera de solucionar aquest problema és organitzar les tasques importants per data límit d’acabament i començar per les que ho fan abans.

I pels temes que procrastinem i fan referència als nostres hàbits o salut recordeu que el marcador és la nostra felicitat i la dels “nostres”. Per tant a què espereu???

Us proposo diverses idees per combatre-la, recordeu que al principi hem parlat d’ansietat, val la pena!

• No penseu en com de difícil pot ser una tasca. Comenceu-la, dividiu-la en passos que es puguin separar i aneu abordant-los un a un.

• La perfecció absoluta és quasi impossible. Sabeu que ho podeu fer be i així ho fareu, la necessitat d’aquesta perfecció bloqueja. Comenceu i ja anireu, al final, resolent els detalls.

• Penseu en com us sentireu un cop acabada la tasca.

• Penseu en que us aporta retardar-ho – possiblement que hagueu de córrer al final i patir més-

• Realment és tant complicat fer allò que heu de fer?? No us passa que un cop heu acabat amb la tasca penseu ... ostres tant patir per això...

• No us enganyeu amb allò de: demà a primera hora m’hi poso. Sabeu que no és veritat, que demà trobareu una altra excusa.

• Heu provat de dir-vos en veu alta. Va som-hi ara!! Fes-ho! Un bon crit desperta el cervell més adormit.

• Si el que us distreu es pot desconnectar, desconnecteu-ho! No mireu el correu, no obriu el facebook, deixeu tancat el twitter... qualsevol cosa us farà perdre l’oportunitat de fer la feina ara!

• Si no sabeu per on començar comenceu per la part de la tasca que us resulti més agradable. De vegades no només no és necessari començar pel principi, de vegades és molt millor.

• No deixeu mai per fer coses que us costi molt poc temps fer. Feu-les ja i no faran pes a la "motxilla".

• Penseu que si allò que heu de fer és inevitable, perpetuar-ho només us genera estrès i a l’hora sentiment de culpa.

• Donem-li la volta al tema?? Li busquem la part positiva? penseu en tot el que us aportarà de bo.

Atenció a la Procrastinació deguda a la por. La visita al metge per aquell tema..., la conversa aquella que tenim pendent amb..., la reclamació que hauríem de fer... Es una fugida i les fugides rarament solucionen res.

I si ens activem d’alguna manera?? Ja sabeu que soc recurrent... poseu-vos la música que us “posa les piles” i feu aquell “crit” d’abans, fes-ho ara!

Apa doncs, a seguir-hi pensant, si m’arriben més idees us les explicaré!!!!! I ara deixeu de procrastinar i a la feina!!! ;)

I que faig jo ara amb la meva vida?

Aquesta pregunta ens la fem molt sovint... en moltes etapes de la nostra vida: davant una pèrdua important, davant un canvi, tant si és intern com extern i en mil moments més!

Be doncs aquests moments que poden ser d’angoixa, si ens deixem portar per la tònica habitual, els podem transformar en moments de possibilitats. Penseu-hi be...

Que us sembla si prenem uns minuts, un temps, el que necessiteu, per plantejar-vos com voleu que sigui la vostra vida? Que us sembla si la redisenyeu? Que us sembla si poseu fil a l’agulla en aquelles coses que es van anar quedant pel camí i que sempre heu volgut fer? Que us sembla si....?

Mireu, conec persones que davant la pèrdua de la feina han iniciat un negoci i lluiten per ell, conec persones que davant un petit dol, han començat un blog sobre temes que dominen, des de cuina amb receptes i vídeos fins a temes científics i d’actualitat. Conec gent que està pensant en escriure un llibre i ho farà. Conec gent que ha començat a estudiar una altra vegada. Conec gent que aprèn a ballar salsa! Si, conec gent que davant la incertesa, ha reiniciat la seva vida des de un món ple de possibilitats i no des del desànim.

Sigueu optimistes!

L’optimisme és un valor que ens ajuda a afrontar dificultats amb bon ànim, amb perseverança i amb obertura mental, ens permet descobrir tot allò positiu que tenen les persones al nostre voltant i les circumstàncies. Ens permet confiar en les nostres capacitats i... no em direu que a hores d’ara no en tenim cap... ;)

L’optimisme s’aprèn, suposa fer un esforç per trobar solucions en lloc de problemes, avantatges i possibilitats. Suposa la petita ratlla entre caminar endavant i restar aturat. És qüestió de voler, poder podem i naturalment és qüestió de treball personal.

L’optimista busca ajut quan el necessita. L’optimista no és l’ingenu que no sap veure la dificultat de les coses. L’optimista analitza els pros i contres de qualsevol acció (segons les estadístiques més que'l pessimista) però tria millor.

Si la vida us proposa un canvi (tant si l’heu demanat com si no...) aprofiteu la circumstància i replantegeu-vos el vostre dia a dia.

Us linko un conte espero que us agradi!

"Aprenguem tots a estimar-nos i perdonar-nos, a tenir compasió i comprensió amb nosaltres mateixos. Llavors serem capaços de regalar això mateix als altres"

Elizabeth Kübler-Ross. La Roda de la Vida.