Els propòsits de Cap d’Any

Tots en fem, ho reconeguem o no... El meu, enguany, és un desig i a l’hora un repte que envio a tothom que el llegeixi...

Tot en va ple de pensaments d’amor, pau, felicitat i bons auguris. Aquestes dates son molt curtes, amics... i aquells pensaments enllaunats que enviem, sonen tant falsos...

I si fem tot el possible per que aquests pensaments, que tant alegrement enviem a tort i a dret com si fos un mantra temporal, ens comprometem a fer que siguin una manera de viure tot l’any?

No esperis! Fes-ho tu! i comença ja!

-          Dona afecte sense esperar res a canvi. Donar-ne ja és un regal.

-          Promou la pau en tots els àmbits, a casa i a la feina, també.

-          Sigues feliç. Si ho ets tu, mostres el camí de la felicitat a altres.

-          Desitja el millor a tothom i seràs lliure d’obtenir el millor per a tu.

-          Busca l’equilibri. El teu, també mostrarà el camí a altres per aconseguir el seu.

-          Ajuda sempre que puguis, començant per ajudar-te a tu. Ajudar també és un regal.

-          Aprèn a prioritzar lo important i a col·locar i gestionar lo urgent.

-          L’any te 365 dies i una vida acostuma a tenir força anys, fes-los tots tant especials com puguis.

Una abraçada i feliç 2020

Els rituals - L'arbre de les preocupacions -

Avui, amics, us explico un conte

Un comerciant molt ric, va contractar a un fuster per restaurar una antiga casa colonial que havia comprat. Com el comerciant era d'aquelles persones a les que els agrada tenir-ho tot sota control i li preocupava que el treball no quedés bé, va decidir passar un dia per la casa, per veure com anaven les obres.

Al final de la jornada, es va adonar que el fuster havia treballat molt, tot i que havia patit diversos contratemps. I que a més del cansament i els contratemps que havia patit el pobre home, el cotxe també es va negar a arrencar; veient això, l'empresari es va oferir a portar-lo a casa.

El fuster no va parlar durant tot el trajecte, visiblement enfadat i preocupat per tots els contratemps que havia tingut al llarg del dia. No obstant això, en arribar va convidar al comerciant a conèixer a la seva família i a sopar, però abans d'obrir la porta, es va aturar davant d'un petit arbre i va acariciar les seves branques durant un parell de minuts.

Quan va obrir la porta i va entrar a casa, la transformació era radical: semblava un home feliç. El sopar va transcórrer entre rialles i animada conversa. En acabar la vetllada, el fuster va acompanyar al comerciant al cotxe. I quan van passar per davant de l'arbre, aquest li va preguntar: 

- Què té d'especial aquest arbre?.Abans d'entrar estaves enfadat i preocupat i després de tocar-lo eres un altre home. 

- Aquest és el meu arbre dels problemes - li va respondre el fuster. - Sóc conscient que no puc evitar els contratemps en el treball però no tinc per què dur les preocupacions a casa. Quan toco les seves branques, deixo aquí les preocupacions i l’endemà pel mati, quan torno a la feina, les recullo. L'interessant és que cada matí trobo menys motius per preocupar-me que els que vaig deixar el dia abans. 

Aquella nit, el comerciant va aprendre una de les lliçons més valuoses de la seva vida.

El nostre amic fuster emprava un ritual per situar-se mental i anímicament en el aquí i ara, deslliureu-vos de prejudicis amb les paraules! Que sé que alguns pensareu... mmmm un ritual? Això sembla esotèric! Un ritual és simplement un mecanisme construït, que ens permet iniciar un canvi de procés mental. Com un funeral, ordenar les nostres coses, prendre l’aire quan ens sentim agobiats...

L’arbre, naturalment, no feia la màgia de deslliurar-lo de les seves preocupacions o del seu malestar. El que realment l’ajudava és a aturar el bucle de pensaments perniciosos per re situar-se i és això el que fan els rituals, ajudar a re situar-nos.

Hi ha molts mètodes per aconseguir el mateix resultat, per exemple:

           

-          Anota el que et preocupa i el que et produeix malestar en una llibreta (deixa espai entre cada una de les coses) i cada dia, al inici de la teva jornada laboral, fes-ne un repàs. Soluciona el que estigui a la teva mà i dedica uns minuts a pensar estratègies pel que no puguis solucionar ara, anota-les al costat. Les que solucionis, marca-les amb un símbol, el que vulguis, millor en color verd. I les que no, demà o en un altre moment ja hi tornaràs a pensar. Deixar reposar les idees és més útil del que penses i si ho tens tot anotat, no et cal patir per si “oblides” el que et preocupa ;)

-          Comparteix el que et preocupa o molesta; verbalitza-ho amb calma i serenament, amb una persona de confiança. Parla i escolta, que sigui un moment pels dos. Pot ser amb la teva parella, amb un amic/a o amb un fill. Fes-ne un ritual, un moment d’intimitat emocional. Procura acabar aquest moment comentant el millor del vostre dia i ja pots començar el teu “horari” de lleure o de família!

-          Busca el teu “arbre de les preocupacions”, pot ser qualsevol cosa: la bossa que deixes al vestíbul de casa, ell llindar de la porta, les claus de casa, les sabates... Dedica uns segons a, fent un parell de respiracions profundes, pensar en que les preocupacions es queden allí i que demà ja tornaràs a buscar respostes.

La dificultat per desconnectar d’allò que no ens és grat, rau en que ho “deixem en funcionament”. Malgrat no sigui ni el moment ni el lloc per trobar-hi solucions, arribem a casa o sortim de la feina, o som a qualsevol lloc diferent i permetem que el nostre cervell hi continuï atrapat. Aquesta inèrcia és la que ens priva de: trobar les solucions i a més ens impedeix gaudir del moment present. Per arribar a solucions que encara no hem albirat, el nostre cervell necessita un resset i s’aconsegueix: dormint, que és quan ell “fa dissabte” dels “arxius” que no necessita i desconnectant mentalment a voluntat, que fa una funció similar encara que menys productiva. La idea és desconnectar i dormir.

Al nostre cervell el dirigim nosaltres! De vegades de manera conscient però moltes altres de manera inconscient. Prendre consciència de què és el que volem sentir i en què volem enfocar-nos, és el primer pas per l’entrenament de construir-nos la vida que volem.

I si et descobreixes amb cara malhumorada o amb les espatlles a les orelles i l’esquena plegada com la d’un voltor...  re col·loca el cos, somriu i respira! Que vol dir que estàs atrapat en un bucle però no l’estàs resolent. Igual que el cervell afecta al cos, el cos afecta al cervell, siguem llestos i emprem tot el que tenim a l’abast per modular el que volem sentir.

Una abraçada!

Quan fem xarxa

Hola amics, avui no soc jo la que escriu, us presento a un nou fitxatge per aquest espai i en el somni del que va néixer; un espai on, de moment virtualment, es pot trobar informació, respostes i també connexió. El somni és un lloc físic que no sé si serà... ja us en parlaré algun dia. De les xarxes, el millor son les idees compartides. 

Us Presento a la Susana Barrachina. Ella és dona, filla, mare, germana, tieta, amiga, fisioterapèuta i per sobre de tot una de les "meves dones alfa"(cliqueu-hi si voleu llegir el post). Aquí us deixo una de les seves reflexions ;) 

Una abraçada a tots! 

Sé que us agradarà el com i què us diu, deixo a les vostres mans que li feu saber ;) 

Quan fem xarxa

Tens tota la vida més o menys planificada, projectada. Creus que res pot canviar al teu voltant, que la persona que vas triar quan encara eres poc més que una adolescent ingènua, serà el teu company de viatge fins arribar a la vellesa...

I...PATAPAM! Això canvia radicalment, han decidit que baixen de la barca, que no continuaran remant amb tu, que canvien de barqueta i que la teva és només teva.

Ufff! Fa mal, molt de mal.

Et sents tan poca cosa. Les cames et fan figa, et roda el cap, tens una pedra gegant a l’estómac que gairebé no et deixa respirar... Però no t’enfonses, saps que ja has patit mals pitjors i te n’has sortit.

Quin vertigen, com ho faré?

I comença a aparèixer gent, bones persones. Unes ja hi eren abans, sempre. D’altres són noves connexions.

I et sents bé, moooolt bé.

Totes elles,cadascuna a la seva manera, intencionadament o no, van construint una xarxa increïble al teu voltant. Ei, no passa res si caus. T’ajuden a aixecar-te amb un impuls nou. T’empenyen a canviar el punt de vista. T’acaronen quan ho necessites o t’esperonen si cal.

I mira! Comences a creure una mica en tu. Si tanta gent et fa confiança, t’estimen i volen ser amb tu, serà que fas moltes coses bé, serà que vals la pena.

I comences a sentir-te millor, creixes i et desplegues.

I com que t’han ajudat, els hi vols tornar. I també ajudes i això et fa sentir millor. I és genial; quan li fas la vida més agradable a algú, també es torna més agradable per a tu.

És així com podria començar una cadena de favors (com en aquella peli). 

I el món seria infinitament millor si ens adonéssim de que és això el que cal fer…

Gràcies sempre a totes les persones boniques que fan xarxa amb mi i per mi.

Susana Barrachina Serrano

Emocions “negatives” i emocions “positives”

Hi ha un conte, que s’atribueix a la cultura nativa americana, La llegenda dels dos llops.

Diu la llegenda que a la vora del foc, abans d’anar a dormir, un ancià de la tribu explicà als nens que l’envoltaven cada nit per escoltar-lo, què és el que passa a l’interior de totes les persones.

L'ancià va dir mirant fixament el foc de la foguera: "petits, cada dia i a totes hores hi ha una batalla entre dos llops que estan dins de tots nosaltres". Un és ira, enveja, gelosia, pors, tristesa, avarícia, arrogància, culpa, ressentiment, supèrbia, inferioritat, mentida, fals orgull, superioritat... L'altre és alegria, equilibri, pau, amor, esperança, valor, serenitat, humilitat, bondat, benevolència, amistat, empatia, generositat, veritat, compassió...

Un dels nens, desprès de meditar-ho un moment li va preguntar: I quin dels dos llops guanya? L’ancià li va respondre: Guanya aquell al que més alimentis.

La llegenda dels dos llops és una lliçó de saviesa sobre la dualitat inherent a tots nosaltres. Els dos llops representen dues forces antagonistes entre si, destinades a coexistir en el nostre interior.

En el fons no és tant senzill com fer una tria, una elecció negant a l’altre, perquè en realitat tots dos llops formen part de nosaltres i com en tot en aquesta vida, l’equilibri i el lideratge és el que en realitat ens donarà la clau per una vida emocionalment saludable. 

Cal alimentar als dos llops, en la seva justa mesura, perquè els dos es necessiten i ser, cada un de nosaltres, el que guia als seus de llops. Aquesta és la elecció que tenim el poder de fer, la de guiar-los cap on volem anar. Cap a qui volem ser.

A la vida ens trobem en mil i una situacions i passem per etapes o moments emocionals dels anomenats positius i també dels anomenats negatius (tots dos llops). El llop “dolent” també te qualitats positives i necessàries; en ell es troba, moltes vegades, la tenacitat, la estratègia, la força i la determinació. 

No hi ha emocions negatives i positives, totes ens son necessàries i formen part de la naturalesa de l’esser humà.

Liderant a tots dos llops equilibradament, aconseguirem ser la nostra millor versió. Aprendre a llegir cada una de les nostres accions i reaccions i extreure’n la informació que necessitem, la lliçó que ens aporten, per a ser una mica millors cada dia és el nostre privilegi i do. 

L’Ego

Arrel d’una “conversa” amb una clienta, va sorgir la pregunta: què és, doncs, l’Ego?

Us en copio el text... Treballem així, emprant l’escriptura terapèutica, “parlem” i anem canviant de colors en cada email per saber per on van les preguntes, opinions, comentaris, etc. de cada un.

La síndrome de l’impostor és molt habitual en persones molt potents que tenen una autoestima poc realista a la baixa ;)  M’hi trobo moooolt sovint i pràcticament sempre en dones. Dones alfa que encara no saben que ho son.

Aquest només és un dels exemples que us podria mostrar, del mal que fan les creences limitants en tots els camps de la vida.

Clienta: l'última moda, per mi, en auto flagell és "ja tens un edat...et passen al davant gent més jove, et quedaràs estancada"

Jo: te’n adones no, que les teves prioritats son les que son? Que la feina és només feina? Que estancar-te és impossible perquè justament tu creixes i evoluciones en mil camps? Que la veueta que et diu ves a per més, a nivell professional potser és l’Ego i que justament aquest és el teu monstre?   

Clienta: Si? tu creus que és ego?....jo sempre ho veig com un complex d'impostora, com inseguretat....explica'm això, no pillo

L’Ego és una creació personal... mmmm pensa-hi un moment. És una part de tu, que no vol que siguis tu. Tooooma!

Si, és un fals jo que no tenim de fàbrica, el construïm. És la creença que t’has fet sobre el que penses que ets o has de ser i es forma a base el capes i capes que al llarg de la vida t’has anat posant a sobre: creences, pors, frustracions, somnis o desitjos, que realment no son teus... els has anat acumulant per condicionament familiar, social, escolar, etc. i si, també t’estan condicionant els mitjans de comunicació i fins i tot aquell autor de llibres d’autoajuda que en sap tant... (Déus! de vegades seria dolenta...)

En altres ocasions ja hem parlat de que el cervell, per si mateix, no te criteri ni sentit del humor, no li diguis ni en broma que no pots perquè no podràs; el que si tenen els teus pensaments, que son només connexions neuronals que fa el teu cervell, és una “necessitat” imperiosa de donar-te la raó... bàsicament perquè ell, que és un dropo, busca una drecera i així no li cal rebuscar entre les mil i una experiències que et contradiuen quan t’entestes en tenir raó davant un posicionament, per exemple, pessimista sobre un tema determinat que t’afecta mmmm

I aquí entra l’Ego, a ell no li agrada massa la veritat i no accepta massa bé les coses que no li agraden o no li quadren; i com, a l’Ego el formen aquelles creences que no eren teves, recordes? Doncs ell fa de drecera! Els hi ofereix als teus pensaments una autopista per on circular i si el deixes fer no te escrúpols... mmmm

L’Ego és el que es compara sempre amb els altres –o millor dit, amb allò que creiem sobre els altres- i ens fa sentit inferiors o superiors en funció de si en la seva formació hem acumulat els imputs (les creences) que ens impulsen endavant o els que ens limiten...  Si, l’Ego és el que et fa sentir de vegades un impostor, el que et diu que no ets prou valuós, que has de... , que cal que facis... , que si vols triomfar has de...

Que en fem, doncs, de l’Ego? Escoltar-lo i analitzar com està construït, de què està construït i llavors, sempre mitjançant el raonament i les experiències d’èxit viscudes (en el cas de que el maleït et faci sentir “petit”), fot-li “puntada al cul”, abandona’l! Llavors seràs realment lliure de viure la vida que vols viure i explorar el teu màxim potencial.

Bé, sobre l’Ego en podríem parlar durant hores o dies... te moltes més vessants... però per fer-ne un tast ja en hi ha prou de rollo!

Una abraçada! 

Gratitud

Les persones son l’actiu més important per una empresa i en la vida privada també.

Recordo quan vaig fer el màster en coaching... un cop acabada la part del Life coach, per fer acompanyaments de canvi personal, que va durar uns mesos, vam iniciar la part que ens certificava, també, com a Executive coach. Mmmm el món de l’empresa! Per mi un món desconegut al que vaig arribar amb força idees preestablertes i si, ho confesso, una mica fosques i inamovibles, al cap i a la fi, la fita d’una empresa és guanyar diners, com més millor, no siguem ingenus....

Aviat vaig aprendre que, tot i que la fita és la que és i tant lícita com qualsevol altra, hi ha moltes coses a fer per a que aquest fi últim s’aconsegueixi i a l’hora els treballadors es sentin empoderats. El treballador és la força (física o intel·lectual) de l’empresa i també n’és l’ànima. Una empresa que no “alimenti” les dues coses, que no sigui capaç de donar valor, també, a la salut emocional dels seus, que no els estimuli a assolir el seu màxim potencial en els dos àmbits, que no cuidi de la seva salut física i de la emocional, no us diré que no farà diners perquè no seria cert, fer diners sense escrúpols pot ser fàcil. Lo que si us diré és que tindrà un desgast importantissim en el manteniment del lideratge per l’abandó dels millors i possiblement per mantenir la seva supervivència. 

Així que en els tallers que em demanen procuro que quedi reflectit el que del tema més em va impactar. Les persones son l’actiu més important.

Com ja sabeu en aquest món nostre, el dels psicòlegs i psicolèg-coach emprem molt els contes i exemples gràfics. Bé, doncs un dels primers contes que ens va explicar el director del màster, al fer la presentació d’aquesta segona part va ser aquest, que jo sàpiga, d’autor desconegut: 

EL PARACAIGUDES

Charles Plumb, era pilot d'un bombarder en la guerra del Vietnam.

Després de moltes missions de combat, el seu avió va ser enderrocat per un míssil,  es va llançar en paracaigudes, va ser capturat i va passar sis anys en una presó nord-vietnamita. Al seu retorn als Estats Units, donava conferències relatant la seva odissea, i el que va aprendre a la presó.

Un dia estava en un restaurant i un home el saludà i li va dir: "Hola, vostè és Charles Plumb, era pilot a Vietnam i el van enderrocar veritat?"

"I vostè, ¿com sap això?", Li va preguntar en Charles.

"Perquè jo empacava seu paracaigudes. Sembla que li va funcionar bé, oi?"

En Charles gairebé s’escanyà de sorpresa i amb molta gratitud li va respondre. "És clar que va funcionar, si no hagués funcionat, avui jo no seria aquí."

Aquella nit no va poder dormir, meditant: Es preguntava Quantes vegades vaig veure al portaavions a aquest home i mai li vaig dir bon dia, jo era un arrogant pilot i ell era un humil mariner. Va pensar també en les hores que aquell mariner va passar a les entranyes del vaixell enrotllant els fils de seda de cada paracaigudes, tenint a les mans la vida d'algú que no coneixia.

Ara, Charles Plumb comença les seves conferències preguntant-li a la seva audiència: Qui ha empaquetat avui el teu paracaigudes ?.

Des d'avui us proposo que tractem de donar-nos compte de qui “empaca el nostre paracaigudes”, i siguem agraïts.

A l’empresa, donem les gràcies, valorem, felicitem a tots aquells que amb el seu treball o servei ens ajuden a nosaltres a tirar endavant. De vegades amb un “copet a l’esquena” no en hi ha prou i és necessari un reconeixement monetari i de posicionament, al cap i a la fi ja em dit que com a fita guanyar diners és tant lícit com qualsevol altre propòsit i també ho és voler un estatus reconegut i palpable.

Tinguem presents a les persones que ens “salven” en el moment oportú. Evidentment en el món de l’empresa, sovint son els treballadors (o si més no alguns) estiguin en el nivell de la piràmide que estiguin.

I en el món privat, el quotidià ... potser els pares que ens han ajudat incondicionalment, o els fills... que també passa, la parella, aquell amic/amiga que sempre hi és per a mi, etc. L’actiu més important de la vida, exactament igual que el d’una empresa, son les persones que formen part de la nostra. Repeteixo siguem agraïts.

Una abraçada,

Les plantes – Cuida’n i cuida’t

La natura és sàvia. Tots coneixem la dita i la evolució ens ho ha demostrat durant segles i segueix fent-ho ara. Les plantes amb les que decorem les nostres cases no son, només, per fer-les més belles; els beneficis que reporten aquests éssers vius són indispensables per a la nostra salut, el nostre estat d'ànim i, en general, per mantenir una qualitat de vida millor d'una manera senzilla i natural. 

- Renoven la qualitat de l'aire. Una de les principals activitats que realitzen les plantes, és la filtració de l'aire a través d'un procés vital anomenat fotosíntesi: el diòxid de carboni és absorbit i transformat en oxigen que, de nou, serà expulsat a l'exterior, renovant així la qualitat de l'aire.

El cicle habitual de la fotosíntesi es porta a terme al matí, ja que aprofiten la llum solar per a aquesta activitat. Però hi ha altres grups de plantes pertanyents a ambients calorosos, que inverteixen l'ordre i la realitzen a la nit. Aquest és el cas de les orquídies i les bromeliàcies. Per tant, si vols i tens bona mà, pots combinar les dues classes per gaudir del cicle 24 hores del dia.

 - Humidifiquen l'ambient. Una planta incrementa la humitat en l'aire. Això ens beneficia perquè contribueix a que mantinguem les nostres mucoses, la gola i la pell ben hidratades. Així mateix, evita que patim altres mals derivats d'un ambient sec com són la tos o la irritació de la pell.

- Netegen l'atmosfera. Són un remei natural contra la pol·lució: absorbeixen gasos nocius i partícules químiques. Aquests contaminants són processats per la planta i transformats en nutrients, amb l'ajuda d'uns bacteris que es troben a l'arrel. Per aconseguir uns resultats palpables, cal fer-se amb un grup de diferents espècies.

- Ens cuiden del fum, microorganismes patògens, volàtils ... i capten la pols, reduint la seva presència en l'aire fins a un 20%. Gràcies a aquesta neteja, la sensació de fatiga que experimentem, com a conseqüència d'una atmosfera carregada, disminueix.

- Redueixen el soroll. Sobretot en llocs tancats i amb sòls durs. Tot i que aquesta alteració acústica es percep més quan la freqüència del so és molt alta. Es pot dir que ofeguen els sons.

- Milloren l'ànim i el benestar. Tenir plantes a casa i a la feina té efectes psicològics i anímics positius. Els efectes seran igual de favorables tant si les contemples com si treballes en elles.

- Redueixen el teu estrès, et relaxen i t’animen. Incrementen el nivell de concentració i comprensió, i atenuen sentiments negatius com són la por o l'enuig. A més, està comprovat que un malalt es recupera més ràpid i millor en presència de flors i plantes.

- Més motius per a incloure les plantes dins del nostre habitatge. Augmenten la concentració d'ions negatius en l'aire, compensant així els camps elèctrics de signe positiu (perjudicials per a la salut) emesos pels aparells elèctrics (TV, ordinador, electrodomèstics, etc.). Posseeixen moltes altres qualitats, algunes específiques de cada planta i realment sorprenents.

La seva inclusió en les nostres vides influeix tant i tan positivament que les empreses estan introduint-les en els seus llocs de treball per a treure partit dels seus beneficis. Hi ha estudis que han demostrat que treballar amb plantes disminueix l'absentisme i incrementa l'eficàcia i productivitat de l'empleat.

Psicològicament han resultat ser un estimulant absolutament sa i natural, la influència dels aromes i els colors, a més de les funcions físiques i químiques de les plantes, estimulen i creen una sensació de benestar en les persones. I és que vetllar per la salut de les plantes no és només un bé que fem a la natura. Tots en sortim guanyant.

Dormir en habitacions amb plantes no és perjudicial:

Ja fa més d'un segle, un científic va formular que no era convenient tenir plantes al dormitori. Aquesta afirmació va quallar tant en la gent que ha arribat intacta fins als nostres dies. Però, en realitat, tenir plantes dins el dormitori, així com a la resta de l'habitatge (ara no en feu jungles que tampoc és això, eh!), no només és aconsellable per a l'ambient sinó per a la nostra salut. És cert que durant la nit, la majoria de plantes únicament respiren, per tant consumeixen oxigen i emeten diòxid de carboni, però el balanç global diari entre l'oxigen produït i el consumit és positiu. Ja que la presència de plantes incrementa el nivell d'oxigenació de l'ambient interior, la seva activitat ens afavoreix. Ho demostren diversos estudis, entre ells un experiment realitzat el 1995 per la NASA en el seu Centre Espacial de Houston (Texas), on un científic va romandre durant quinze dies dins d'una habitació de nou metres quadrats, hermèticament tancada, juntament amb 30.000 espigues de blat que li van proporcionar oxigen per sobreviure. A més, si comparem la quantitat d'oxigen consumit per una planta mentre dormim respecte a un company d'habitació, resulta ser menor en la primera; ¡En canvi, no se'ns ocorreria desterrar al company del dormitori i enviar-lo a dormir al passadís! 

Per tant, tenir plantes interiors adequades a les condicions de la nostra casa millora la respirabilidad i la salubritat de l'aire (perquè el purifiquen, revitalitzen i renoven), ofereixen harmonia, benestar estètic i "relaxació verda".

I tant com pugueu surtiu al camp o al bosc. La ciència constata que en els espais naturals es generen ions negatius que milloren l'estat d'ànim; per això fer una passejada pel camp ajuda a descarregar el malestar i omplir-nos d'energia saludable i equilibrada. Nombrosos estudis han relacionat l'exposició a la natura amb l'increment de la vitalitat i una major sensació de felicitat. Per exemple, les persones que participen en excursions al camp declaren sentir-se més vives, i que el sol record d'aquestes experiències a l'aire lliure les fa sentir més alegres.

L'ésser humà ha evolucionat durant mil·lennis estant en ple contacte amb la natura. De manera que les nostres funcions fisiològiques i psicològiques estan adaptades a això, i això és el que el cos reconeix com sa i equilibrat. Per això hem de potenciar la nostra pròpia essència, que és estar en contacte directe amb la natura.

Culpa o Responsabilitat

Bon dia, amics,

Avui permeteu-me que us dugui unes reflexions sobre un tema que a tots ens fa trontollar: Responsabilitat, habilitat en la resposta. En contraposició de culpa.

La responsabilitat és la capacitat que té una persona per actuar de manera que no afecti ni origini cap tipus de dany a si mateix o als altres i amb consciència plena dels seus actes. Així mateix, la responsabilitat exigeix ​​coherència en l'actuar d'acord a principis, valors i ètica.

La responsabilitat (Respons - abilitat) és l'habilitat de respondre a cada situació de la vida. La manera com responem determina com ens sentim.

Qui no s'ha sentit culpable alguna vegada? Qui no ha culpat a altres alguna vegada pels propis errors?

Hi ha una gran diferència entre sentir-se culpable i sentir-se responsable. El fet de dir "És la meva culpa" o dir "És la meva responsabilitat" fa que canviï completament la nostra manera de sentir i el nostre comportament.

Quan diem "és culpa meva" adoptem una posició de debilitat, ens sentim malament amb nosaltres mateixos. Aquest sentiment no ens serveix per millorar ni tampoc té cap utilitat per a les persones que s'han vist perjudicades per l'error que puguem haver comès.

Adoptar una posició de víctima, d'impotència, ens manté atrapats en el passat que ens immobilitza i en un present que ens fa sentir poc o gens hàbils i capaços. Els sentiments que ens genera ens impedeixen actuar en l'ara. No hi ha culpabilitat, per gran que sigui, que pugui solucionar un problema.

La culpa també té la seva recompensa, beneficis ocults: Transferim la responsabilitat del nostre comportament cap als altres ... i d’aquesta manera evitem l'esforç que hem de fer per reparar la situació, disculpar-nos, aprendre del que ha passat, etc. Els beneficis ocults acostumen a ser “còmodes” però no sempre útils ... si més no, per gaudir d’una vida plena.

Quan diem "És la meva responsabilitat" adoptem una posició de poder, acceptem que som humans i que és inevitable equivocar-se de vegades, ens perdonem els errors que puguem cometre i estem disposats a fer el possible per solucionar-los i aprendre d’allò que ha succeït per tal d’evitar que torni a passar. Ens sentim amos dels nostres actes, responsables del nostre destí, compromesos amb nosaltres mateixos i més satisfets.

Donar poder als altres pot ser una solució. De ben segur que serà  la que et fa reflexionar menys i la que et permet créixer menys com persona, però és un posicionament “còmode”.

Donar-te poder a tu mateix és l'altra possibilitat. La més complicada, la més dura. La que fa més revolts i més pujades i baixades. Segurament, però, la més bonica de viure. L'única via per poder viure en llibertat. La teva llibertat. Nomes teva.

Vols Començar a fer-te responsable de tu mateix?, Som-hi!

Com ho fem?

Agafa paper i llapis:

• Fes una llista de les teves queixes més habituals.

• Assenyala els "culpables" d'allò del que et queixes.

• Substitueix el nom dels culpables pel teu.

• Al costat de cada queixa, anota una acció que pots fer tu per deixar de queixar-te d'aquella circumstancia.

• Crea un pla d'acció. De les 3 queixes que consideris més importants, detalla què penses fer per fer-te responsable dels teus resultats en cadascun dels àmbits assenyalats.

• Treballa per posar en pràctica i fer realitat el teu pla d'acció.

Gaudeix sentin-te el timoner de la teva nau. Gaudeix del teu camí.

Les endorfines i el benestar.

La Neurociència cada vegada descobreix nous elements que afecten directament al nostre estat d’ànim. Les endorfines pertanyen a un grup de proteïnes que es produeixen al cervell i que tenen característiques similars als opiacis, amb propietats analgèsiques i generadores de plaer. S’alliberen i es distribueixen per tot el sistema nerviós central per tal de mantenir l’equilibri en les respostes al dolor o a l’esforç sostingut i contribueixen a la transmissió de la informació entre neurones, entre moltes altres coses.  

I si, sembla que es poden crear situacions per afavorir la producció d’endorfines.

Com ho faig?

• Riu. Busca situacions en les que el sentit del humor sigui el protagonista. Fes broma, mira pelis de riure...  

• Acompleix un objectiu. Comença per objectius petits i assolibles fàcilment i aconsegueix-ho! Ja aniràs incrementant el grau de dificultat.

• Tingues sexe. Mantenir relacions sexuals satisfactòries és una activitat que augmenta el nivell d’endorfines.

• Fes exercici. Els millors sembla que son els cardiovasculars i aeròbics. Ballar també és fer exercici! 

• Procurat una alimentació equilibrada.

• Relaxat. Medita, donat un bany d’escuma, escolta música que t’agradi, llegeix o fes qualsevol activitat que et resulti relaxant.

• Passa temps amb algú a qui estimes.

• Surt a donar un vol per la natura.

• Respira bé. Oxigenar bé el cervell és fonamental.

• Dorm. Un descans reparador produeix nivells alts d’endorfines. Entre 6 i 8 hores en funció de la edat y les característiques i necessitats personals, es considera el temps necessari per obtenir els beneficis d’un bon descans.

• Crea un entorn adequat per dormir. Que sigui un espai sense activadors (pantalles, sorolls, etc), còmode (textures, temperatura, etc), relaxant i amb una il·luminació poc elevada.

• Si sents preocupació, enuig o pensaments recurrents, abans d’anar a dormir pren-te uns minuts per a la reflexió. Detecta què et passa, que sents i què pots fer al respecte (si ho pots solucionar, fes-ho, si no en aquest moment, posat data per pensar-hi en profunditat). Decideix quan vols analitzar-ho per posar-hi solució, l’hora d’anar a dormir no és el millor moment.

 Una bona idea és anotar-ho tot en una llibreta, que tindràs a punt a la tauleta de nit i que et permetrà fer-ne l’anàlisi quan tu decideixis. Cada vegada que assoleixis un tema, posa-hi un senyal amb un boli verd ;)

Trobes que és difícil autogenerar-te endorfines?  

Tingues present, però, que tot excés és contraproduent, tot i que les endorfines es generen de manera endògena (les produeix el nostre organisme) i que no son adictives per si mateixes, si que, al aportar un alt grau de benestar, poden provocar en alguns individus una cerca compulsiva de la seva producció, totalment contraproduent. Cada cosa en la seva justa mesura. 

Una abraçada!

Jo, puc canviar

Cada vegada que sento a algú que em diu: Jo soc així i no canviaré o ja no puc canviar (normalment parlant de actituds discutibles i poc agradables...), no t’imagines les ganes que tinc de donar-li un ventallot. Altra cosa son aquelles pobres persones que ni son conscients del bé que els faria fer canvis a la seva manera de ser i fer...

Quan parlem actualment del cervell, hi ha una paraula clau i encoratjadora : Neuroplasticitat.

La Neuroplasticitat és la capacitat que tenen les neurones de seguir creant noves connexions sinàptiques al llarg de tota la vida, o el que és el mateix, nous canals d'informació entre neurones. Dit d'una altra manera, la Neuroplasticitat permet continuar aprenent coses noves i per tant fer canvis, tota la vida.

La podem potenciar fent les coses de diferent manera. Gestos tant fàcils com triar altres camins per anar a la feina, canviar el rellotge de mà, emprar altres colors al vestir, etc. Tot allò que fem de manera automàtica, fer-ho d’una altra manera. Trencar rutines ens ajuda a establir noves connexions. El motiu és ben senzill, deixem el mode automàtic i prestem atenció. Per això, aquestes noves connexions les pots dirigir, les pots crear pràcticament a voluntat. 

Una manera de utilitzar-les per fer canvis profunds en la teva vida és trencant les rutines més poderoses, les teves creences limitants. Qüestiona-te-les totes! Prova de fer tot allò que, fins ara, pensaves que no podies fer. Sigues valent/a perquè et cal entrenament, així que de vegades les coses no et sortiran a la primera, però et garanteixo que mica a mica integraràs els canvis que necessites per ser feliç. Tot i que potser no seran els que ara imagines ;)

I encara hi ha una paraula tant o més poderosa i que també vull comentar aquí... ACTITUD. Si vols canviar pots. Ja en hi ha prou d’excuses!.

Una abraçada,

PE.: Això si, només podem canviar nosaltres. Pretendre canviar a algú altre, no és possible. De vegades, però, els nostres canvis fan canvis en els que ens envolten ;)