15 de juliol 2019

Gratitud




Les persones son l’actiu més important per una empresa i en la vida privada també.

Recordo quan vaig fer el màster en coaching... un cop acabada la part del Life coach, per fer acompanyaments de canvi personal, que va durar uns mesos, vam iniciar la part que ens certificava, també, com a Executive coach. Mmmm el món de l’empresa! Per mi un món desconegut al que vaig arribar amb força idees preestablertes i si, ho confesso, una mica fosques i inamovibles, al cap i a la fi, la fita d’una empresa és guanyar diners, com més millor, no siguem ingenus....

Aviat vaig aprendre que, tot i que la fita és la que és i tant lícita com qualsevol altra, hi ha moltes coses a fer per a que aquest fi últim s’aconsegueixi i a l’hora els treballadors es sentin empoderats. El treballador és la força (física o intel·lectual) de l’empresa i també n’és l’ànima. Una empresa que no “alimenti” les dues coses, que no sigui capaç de donar valor, també, a la salut emocional dels seus, que no els estimuli a assolir el seu màxim potencial en els dos àmbits, que no cuidi de la seva salut física i de la emocional, no us diré que no farà diners perquè no seria cert, fer diners sense escrúpols pot ser fàcil. Lo que si us diré és que tindrà un desgast importantissim en el manteniment del lideratge per l’abandó dels millors i possiblement per mantenir la seva supervivència. 

Així que en els tallers que em demanen procuro que quedi reflectit el que del tema més em va impactar. Les persones son l’actiu més important.

Com ja sabeu en aquest món nostre, el dels psicòlegs i psicolèg-coach emprem molt els contes i exemples gràfics. Bé, doncs un dels primers contes que ens va explicar el director del màster, al fer la presentació d’aquesta segona part va ser aquest, que jo sàpiga, d’autor desconegut: 


EL PARACAIGUDES

Charles Plumb, era pilot d'un bombarder en la guerra del Vietnam.

Després de moltes missions de combat, el seu avió va ser enderrocat per un míssil,  es va llançar en paracaigudes, va ser capturat i va passar sis anys en una presó nord-vietnamita. Al seu retorn als Estats Units, donava conferències relatant la seva odissea, i el que va aprendre a la presó.

Un dia estava en un restaurant i un home el saludà i li va dir: "Hola, vostè és Charles Plumb, era pilot a Vietnam i el van enderrocar veritat?"

"I vostè, ¿com sap això?", Li va preguntar en Charles.

"Perquè jo empacava seu paracaigudes. Sembla que li va funcionar bé, oi?"

En Charles gairebé s’escanyà de sorpresa i amb molta gratitud li va respondre. "És clar que va funcionar, si no hagués funcionat, avui jo no seria aquí."

Aquella nit no va poder dormir, meditant: Es preguntava Quantes vegades vaig veure al portaavions a aquest home i mai li vaig dir bon dia, jo era un arrogant pilot i ell era un humil mariner. Va pensar també en les hores que aquell mariner va passar a les entranyes del vaixell enrotllant els fils de seda de cada paracaigudes, tenint a les mans la vida d'algú que no coneixia.

Ara, Charles Plumb comença les seves conferències preguntant-li a la seva audiència: Qui ha empaquetat avui el teu paracaigudes ?.

Des d'avui us proposo que tractem de donar-nos compte de qui “empaca el nostre paracaigudes”, i siguem agraïts.

A l’empresa, donem les gràcies, valorem, felicitem a tots aquells que amb el seu treball o servei ens ajuden a nosaltres a tirar endavant. De vegades amb un “copet a l’esquena” no en hi ha prou i és necessari un reconeixement monetari i de posicionament, al cap i a la fi ja em dit que com a fita guanyar diners és tant lícit com qualsevol altre propòsit i també ho és voler un estatus reconegut i palpable.

Tinguem presents a les persones que ens “salven” en el moment oportú. Evidentment en el món de l’empresa, sovint son els treballadors (o si més no alguns) estiguin en el nivell de la piràmide que estiguin.

I en el món privat, el quotidià ... potser els pares que ens han ajudat incondicionalment, o els fills... que també passa, la parella, aquell amic/amiga que sempre hi és per a mi, etc. L’actiu més important de la vida, exactament igual que el d’una empresa, son les persones que formen part de la nostra. Repeteixo siguem agraïts.

Una abraçada,