20 d’octubre 2009

No etiquetem!


Visquem sense etiquetes, sense prejudicis, sense diagnòstics, sense jutjar.

Penseu en una llibreta de notes nova, podem escriure el que vulguem, no hi ha les notes anteriors d’algú. Ningú, ni nosaltres mateixos, hem decidit el color de la tinta que emprarem, ni quines coses hi volem escriure i com ho farem... serà una llibreta per receptes de cuina? Serà un diari? .

Si en lloc d’una llibreta, el que tenim davant és una agenda, amb els dies de la setmana, apartats per les hores, per adreces... Com l’utilitzaríeu? De llibreta? De diari? O .... d’agenda!. Si etiquetem les coses, el més fàcil és que acabin sent com nosaltres o els altres les han etiquetades. Quants de vosaltres teniu una agenda preciosa i abandonada en un calaix?

La setmana passada vaig viure una experiència en directe, un grup de persones fantàstiques però engolides per la inèrcia d’etiquetar, de decidir com es aquell, que pot fer i que no, interpretant el que uns diuen en lloc d’assegurar la resposta (si us “sembla que”, penseu per un moment que potser es millor que ho pregunteu!), sense donar cap oportunitat a l’altre de demostrar realment com es, que pensa i que vol dir. Un grup amb moltes possibilitats i bloquejat per les etiquetes.

Ho fem tots, inconscientment ens neguem la oportunitat de conèixer als altres, de rebre dels altres tot allò que ens poden donar. Aquest és un antipàtic, aquell és un negat, aquella és .... si escolteu els vostres diàlegs interns veureu com ho fem contínuament. Ull amb els aquest/a és, no seria millor evitar un judici inicial? i donar-li la oportunitat de que ens mostri el seu tarannà?

No jutjar a priori, no diagnosticar, no etiquetar ens dóna la llibertat de rebre allò que ens ve de nou d’ una manera diferent, molt més àmplia.

06 d’octubre 2009

Crisi

La paraula crisi diuen que en xinès es un concepte que resulta de la combinació de dos caràcters. El primer que forma part de la paraula “perill” y el segon que pot significar dues coses, “temps” o “oportunitat”. La traducció doncs podria tenir dues interpretacions, “temps de perill” o la que a mi m’agrada més “atenció oportunitats!”. Però, com jo soc curiosa per naturalesa i Internet es tot un món de descobriments, he cercat grafies en xinès tradicional i trobo que: 危機 crisi ; 險 perill ; 會 oportunitat. En realitat la grafia per temps no hi te cap similitud.... 時間.

Be, de totes maneres, que us sembla?, tenim una paraula que resulta de la combinació de les dues primeres grafies d’unes altres dues paraules, ho interpretem com perill (alerta, atenció....) o com oportunitat o com ambdues coses..... i tornem a la teoria de que els moments de crisi son moments d’oportunitats...

Efectivament, els canvis de vegades els fem quan toquem fons, quan estem en crisi, però no cal esperar a tocar fons per fer replantejaments seriosos, cal només adonar-se de que cal canviar, que vivim seguint, de vegades, allò que vam aprendre del nostre entorn quan érem nens petits i que ens ha marcat de per vida i que ens ho continuem creient.... quin sentit te! Al voltant dels 6 o 7 anys o abans, ja sabem que els Reis Mags son els pares....

Renovar-se, reinventar-se, créixer, formar-se, arriscar-se, es poden fer tantes coses....

Avui us convido a escoltar amb atenció, Viatge a Ítaca per Lluís Llach.