27 de desembre 2011

Fem “una partida” de Feedforward?


Us proposo un joc per a començar el nou any d’una manera diferent.

I si, com un joc, utilitzem la tècnica del Feedforward ? Aquests dies quasi tots estem envoltats de persones que ens estimen o si més no a les que apreciem i quasi tots tenim moments pel joc. Que us assembla si en proposem un??

Fem “una partida” de Feedforward?

Quants més siguem més divertit i útil serà!

Preneu llapis i paper.

Feu una rotllana.

El feedforward consisteix en obtenir suggeriments per un funcionament conductual o estratègic que vulguem modificar i només s’aplica cap al futur, per tant està totalment fora de lloc (es pot penalitzar amb una penyora) fer referència a comportaments, conductes, estratègies i accions passades.

Cada “jugador” planteja al grup un tema que vulgui canviar en la seva vida i la resta de components del grup, per ordre, li dona dos o més idees o suggeriments que el puguin ajudar a obtenir un canvi positiu. Aquestes idees o suggeriments poden ser tant pràctics o tant estrafolaris com vulgueu! Però sempre encaminats a facilitar el canvi que el jugador que exposa vol fer.

El jugador que planteja el repte ha de prendre nota dels suggeriments, agrair als companys les seves aportacions i donar pas al pròxim jugador.

Quan tots els jugadors han plantejat el seu repte i han rebut el feedforward del grup. Cada un de vosaltres triarà quina o quines de les aportacions dels companys li agrada més i li sembla més útil i posarà en pràctica!

És important no posar més límits que el de no parlar de passat, de com s’han fet les coses fins ara. És important deixar-se portar, no hi ha idees absurdes hi ha idees que encara no s’han experimentat i totes poden resultar útils! I si més no divertides!

Exemple:

1r participant : vull arribar puntual a les cites, que puc fer?

1ª aportació: Comença a preparar-te 1hora abans de l’hora de la cita

2ª aportació: Posa una alarma al mòbil que cada hora et recordi per soleares (jeje) que no vols fer tard a la cita

3ª aportació: fes-te un invent com els del TBO que et porti a la cita a l’hora justa!

4ª aportació: ves a dormir al lloc on has quedat i així no faràs tard!!!! Jajaja

Etc. etc.

Animeu-vos! A més de passar una estona entretinguda i fins i tot divertida. Podeu aconseguir molt bones idees per aquelles coses que de vosaltres voldríeu modificar.

M’encantaria que comentéssiu aquí les idees que més us han agradat de les que us han proposat i les que més us han fet riure. Gràcies!

Feliç 2012!


17 de desembre 2011

Que és el que m’inquieta?

Fa mesos que la miro... fa mesos que m’inquieta i que sento que alguna cosa em vol dir...

Me la va portar la meva amiga Cristina i em pesa, no sé per què, només és una pedra, no és ni bonica ni lletja, és una pedra! Una vulgar pedra! Per molt que m’ho dic, em pesa... La tinc tancada en un pot de vidre, la veig però no pot sortir... i com ha de sortir d’un pot de vidre una pedra! Estic fent el ridícul!

És una pedra de vores afilades, és una pedra grisa i polsosa, una pedra ... només una pedra!

Que la fa tant inquietant doncs? És una pedra de Mauthausen, si amics del camp de concentració. La meva amiga és fotògrafa i he vist les fotos, ja sé que és el que m’inquieta, ja sé que és el que tinc por que surti, el passat!

Però és lògic? És científicament raonable que el passat m’inquieti, que el passat em “parli”, que el passat em faci por, que el passat “surti” només perquè tinc una pedra? És lògic que em condicioni el passat?

No vull desmitificar el passat i molt menys el dels que van patir a Mauthausen o a altres camps de concentració o dels que han patit a qualsevol lloc del món tant per guerres com per qualsevol causa per intima que sigui, el passat és però, passat i així l’hem d’entendre. No us sembla que el millor que podem fer és aprendre dels errors i dels encerts, recolzar-nos en els aprenentatges i que serveixin, tots plegats, per construir un present millor i per planejar el futur que desitgem?

10 de desembre 2011

Les nostres preocupacions

Estic cursant un seminari d’entrenament emocional, ja és el tercer que segueixo, amb Mireia Cabero a la UOC, els que em seguiu ja sabeu que em considero positivista, fa ja temps que vaig entrar en contacte amb aquesta branca de la psicologia i que l’experimento dia a dia amb molts bons resultats tant en mi com en les persones a les que acompanyo en processos de coaching personal.

Be, doncs la Mireia en els seus apunts ens facilita una cosa molt interessant, la Llei de Fritz Perls, aquí us la deixo... us convido a reflexionar-hi!

Quin tant per cent dels nostres pensaments negatius estan ben fonamentats?:

- El 30 % del que ens preocupa ja ha succeït, forma part del passat i no tenim possibilitat d’evitar-ho.
- El 40 % del que ens inquieta mai arribarà a succeir, o nosaltres no ho veurem.
- El 12 % de les preocupacions són respecte la salut. Cuida’t i fes prevenció en la mesura del possible.
- El 10 % es refereixen a preocupacions diverses els efectes des quals s’anul·len, ja que no poden produir-se totes simultàniament.

Què queda?

Un 8% de preocupacions legítimes, que són les que realment importen.

Atenció ocupar-nos d’aquest 8% pot ser necessari i productiu i del 12% de preocupació per la salut, que si ens ocupem de que sigui el millor possible si que ens és útil, però... perdre el temps amb els altres percentatges us sembla útil? Que creieu que hauríem de fer amb ells?

Moltes gràcies Mireia!

01 de desembre 2011

La lentitud, un valor?.

Quina mania tenim de viure vertiginosament… penseu-hi un moment. Passem el dia fent coses i corrent d’un costat cap a l’altre. Ens manquen hores al dia per fer tot allò que “volem fer” però quants de vosaltres creieu que, al final de la nostra vida, el comptador de temps Viscut de veritat donarà la raó a aquestes urgències...

Que us vull dir amb això? Us convido a que analitzeu un dia normal i corrent, penseu en quines coses creieu importants en el seu transcurs, feu una petita reflexió al final del dia i recordeu quines son les coses que us han angoixat, preocupat, fet moure, enfadat i també quines il·lusionat, fet riure o somriure, fet sentir satisfets, orgullosos ... i en quin estat heu sentit les primeres o les segones.

Per norma les angoixes, les preocupacions, etc. es donen molt més quan vivim ràpidament, sense temps per pensar en aquelles coses que realment son importants. I les segones, la il·lusió, el riure, la satisfacció, etc. normalment apareixen en moments de pausa.

Penseu, també, en quin “tempo” requereixen les coses que realment donen significat a la vostra vida - reflexioneu primer en quines son les realment important per vosaltres- i si les esteu “ordenant” be, per prioritats vitals.

Les coses molt ben fetes requereixen temps, paciència, preparació... i és curiós que tots embadalim davant una magnífica artesania, davant una obra literària magníficament construïda, uns nens exquisidament educats, una família harmònica, etc. i no sentim ni fred ni calor davant un aparador ple de figuretes de plàstic fetes amb motlle...

Amb el títol que us proposo no vull dir que viure lentament sigui la panacea... vull dir: preneu-vos el temps necessari per assolir l’excel·lència en tot el que feu. De vegades aquest temps necessari és curt i ràpid però de vegades cal deixar reposar les idees i les accions fins que és el moment adequat.

Fa un temps, estudiant organització del temps vaig conèixer un moviment al que en diuen Slow. Potser cada un de nosaltres podem adaptar al nostre “caminar” aquesta filosofia, no?

Us recordo un vell conte que de ben segur, si no tots quasi tots, coneixeu. El pot i les pilotes de golf.

La meravellosa foto és de José Alba, li he "robat" ja que encara no tinc el seu permís... espero aconseguir-lo!