29 de juliol 2012

Qui sóc jo?





Fantàstic dibuix d’Ariel Olivetti

La nostra identitat real moltes vegades es troba entaforada al fons de la nostra vida diària... quasi tots vivim deixant-nos guiar per la nostra identitat falsària, que es la responsable de que al nostre voltant construïm les evidències que ella necessita per a mantenir-se al seu lloc, es la que realment lidera les nostres emocions i modula la nostra percepció. És la que s’encarrega de que no “puguem veure” la meravella d’un dia de primavera, la plenitud de la feina ben feta, tot el que tenim d’extraordinari, l’amor que realment ens envolta, l’abast real de les nostres possibilitats, etc. És la que ens saboteja dia a dia i amb el nostre consentiment inconscient si ens hem identificat amb la tristor, amb el desencís... i en aquest garbuix de sentiments no és gens fàcil distingir que en realitat som nosaltres mateixos els que li hem “donat permís” per dirigir la nostra vida.

Com treballa la identitat falsària?

Dirigeix la nostra atenció: fa que ens fixem, només, en aquelles coses que “li convenen”. Quants de vosaltres no heu tingut la percepció de que hi ha molts més nadons al carrer si esteu esperant un fill?
Us proposo un exercici: mireu a dreta i esquerra i preneu nota mental de les coses de color vermell que veieu. OK, n’heu vist moltes? Si? Perfecte! Ara m’agradaria que em digueu si n’heu vist de color verd... no ho sabeu? Ho voleu mirar? ;) . Ja veieu que la nostra atenció és selectiva i només veiem allò que busquem.
D’això n’és responsable el sistema reticular activador ascendent del nostre cervell que dirigeix l’atenció a allò que és rellevant per nosaltres i justament és el que fa que allò que “volem sentir” és el que la ment ens mostra.

Atenció doncs al que volem sentir!!! A qui volem ser, a que és el que realment volem que sigui la nostra vida!!!

Com podem dirigir la nostra atenció a allò que conscientment volem?

En Coaching s’utilitzen les preguntes, resulten la manera més ràpida i eficaç. Preguntem-nos sempre en positiu. Mireu... si davant un error ens preguntem: Per què sempre m’equivoco? Les úniques respostes que obtindrem son de l’estil: perquè sóc un babau, no se fer res be, no serveixo per res.... I si li traiem pressió a la pregunta? Si ens preguntem: per què m’he equivocat? Aquesta pregunta ens obre la possibilitat d’explicacions reals, no? Feia tres coses a l’hora, pensava en ..., ho m’he preparat prou... i si tenim explicacions reals, possibilitats de millora reals, no ens bloquegem! Li donem l’oportunitat a la nostra identitat real de sobreposar-se als errors!!!.
Preguntes com: Per què a mi? No tenen sentit! I a més generen impotència, no? I si... la substituïm per: Que puc fer per superar això? Que en puc treure de positiu del que em passa? Doncs si, que si insistim trobarem nous camins.

Un altre mètode que també emprem es el de l’atenció plena. Posar tota la nostra atenció en el moment present, en el que estem fent, en com ho fem, en quines emocions ens desperta, assaborir cada segon. Hi ha molta gent que creu que no sap cuinar... us proposo un repte. Trieu una recepta, busqueu tots els ingredients i els estris necessaris, quedeu-vos a la cuina, no val fer sis coses a l’hora! Poseu-vos una copeta de vi si us agrada i cuineu! Feu-ne una cerimònia del moment... evoqueu els sabors, les textures, els olors dels aliments que aneu a cuinar, mentre els aneu preparant per la recepta i ja m’explicareu el resultat...

Quan ens permetem viure el moment present, quan l’acceptem de veritat, es quan ultrapassem els nostres límits mentals i comencem a descobrir totes les possibilitats.

I relacioneu-vos amb els altres! No us aïlleu!!! Comuniqueu-vos! Obriu-vos! Tenir una xarxa de persones que us estimen i a les que estimeu, que s’ocupen les unes de les altres, que es donen suport es fonamental per una bona qualitat de vida i per deixar treballar a la nostra identitat real, la que ens fa ser persones úniques i extraordinàries! I si amb algú us equivoqueu... cap problema! Recordeu com hem de fer-nos les preguntes, si? ;)

Estigueu atents a pensaments negatius com “no tinc il·lusió per res”, “ no hi ha res que m’agradi”, “ ningú m’estima”... a més de no ser veritat, esteu donant-li permís a la vostra identitat falsària per liderar la vostra vida! 

Una abraçada

21 de juliol 2012

Ara jo.



El mot Autoestima és conegut i utilitzat per quasi tothom. Diàriament emprem aquesta paraula però no sempre posem en pràctica el que postula. L’Autoestima significa saber que ets valuós i digne de ser estimat, que tens dret a l’amor i respecte incondicional, d’estar envoltat de persones a les que els importes.

Un altre mot, també molt conegut, és l’Autoconcepte. Un Autoconcepte positiu afavoreix el sentit de la pròpia identitat, construeix el marc de referència des del que interpretar positivament la realitat externa i les pròpies experiències. L’Autoconcepte no és res més que la imatge que tenim de nosaltres mateixos, la construcció mental de com ens percibim i inclou paràmetres com l’aparença física, les nostres capacitats socials, intel·lectuals, etc., les nostres habilitats, en definitiva tots els paràmetres que son rellevants per la persona. L’Autoconcepte no és innat, es va formant amb l’experiència i la imatge que projectem o que percebem en els altres. És dinàmic, es pot modificar en funció de la pròpia reinterpretació o de la interpretació que fem de judicis externs. L’Autoconcepte s’alimenta (positiva o negativament) del nostre entorn, de les valoracions i opinions que observem en les persones amb les que tenim una relació més íntima (família, parella, amics).

Una Autoestima i un Autoconcepte positius son fonamentals per una vida saludable. La fita és ser el millor amic de nosaltres mateixos.

Les persones afectivament més properes son les més influents. Cal evitar persones tòxiques per nosaltres o... ser capaços de neutralitzar la seva toxicitat.

Construir una Autoestima i un Autoconcepte positius passa per:

Acceptació: acceptar-nos tal i com som, identificar qualitats i possibles mancances.

Realisme: plantejar-nos objectius assolibles i proposar-nos nous reptes pas a pas

Temps per mi: aprendre a gaudir de la pròpia companyia ens ajuda a créixer i a gaudir de la companyia d’altres.

Ànim: “ puc fer-ho” .

Respecte: sentir-nos orgullosos de ser com som i utilitzar la nostra singularitat.

Amor: estimar i tenir cura de la persona que som, tots som únics i valuosos.

Premi: celebrar els nostres èxits per petits que siguin i gaudir-los!

Aconseguir una Autoestima i Autoconcepte positius és el millor legat que podem transmetre als nostres fills. Ells aprendran de nosaltres a construir els seus, amb el nostre exemple nodreixen les seves vides i les seves expectatives. Tenir cura de nosaltres és el pas fonamental per tenir cura d’altres i donar-los-hi les eines que necessiten per una vida feliç.

Una abraçada

13 de juliol 2012

Equilibri



El benestar subjectiu -la felicitat i que no ens faci basarda la paraula- rau, principalment, en l'equilibri vital. La nostra vida es composa de diversos àmbits i en cada un d'ells tenim un índex de satisfacció que pot ser diferent. En aquest blog, en l'apartat “eines” en teniu una que es diu “la roda de la vida” que us servirà per mesurar cada un d'aquests àmbits. Puntuar al màxim en tots els àmbits és la felicitat absoluta però no és fàcil que es mantingui permanentment, de fet penso que no seria ni saludable, si tot és perfecte... quin serà el motor que ens impulsi a moure'ns? L'èsser humà necessita reptes per sentir-se be.

Atenció, puntuar molt baix en tots, evidentment, tampoc és saludable poseu-vos ràpidament en acció i busqueu un professional que us ajudi!!!

Us proposo que dibuixeu la vostra roda de la vida avui i que mireu com estan d'equilibrats els vostres àmbits. Si en teniu algún que es desequilibra a la baixa és en aquest en el que heu de centrar totes les vostres energies!

Una abraçada,

07 de juliol 2012

Persones Tòxiques



Qui no a sentit que en algun moment de la seva vida s’ha deixat portar per l’estat anímic d’altres? Qui no ha sentit que el seu dia a dia podria ser plàcid i no ho és a causa de l’ambient que l’envolta?. Al nostre cercle més proper de vegades hi ha persones que ens compliquen la vida...

Posar límits a les persones que son tòxiques per nosaltres és un “deure” si volem assolir una bona vida! Si volem aconseguir la vida que volem.

Hi ha pessimistes, xafarders, dominants, manipuladors, negatius, mediocres, autoritaris... que normalment tenen molt clars els “defectes” aliens però en absolut els propis. Posem a aquests personatges en el lloc que els pertoca, no deixem que ens marquin el camí.

Com?

La primera cosa que hem de recordar és que només podem canviar nosaltres. Esperar a que l’entorn canviï sense fer nosaltres res, NO és una opció.

Ser assertiu és un entrenament i dir no és tant vàlid, correcte, edificant, pràctic, positiu i constructiu com dir si.

Conviure vol dir viure amb i trobar la manera de que aquest conviure sigui saludable és un deure per cada un de nosaltres.

Fer un acte de reflexió quan ens “veiem” immersos en un mal humor, un sentiment de ràbia, en definitiva un malestar emocional, ens pot proporcionar molta informació per detectar què o qui ens està influint i decidir si volem conscientment ser influïts...

Atenció a frases com:
            Avui tinc un dia dolent
            M’has destrossat el dia
            M’han fet perdre els estreps
           
Estem donant el poder sobre els nostres estats d’ànim en els altres!!! Si seguim el joc a aquests pensaments ens estem dient que qualsevol cosa o persona, té el nostre permís per fer-nos mal, té el control de la nostra vida. Segur que es això el que volem??

Penseu per un moment si esteu fent allò que voleu o en realitat feu allò que us sembla que volen altres persones... No és possible agradar a tothom! L’important és que ens agradem nosaltres!!!

I si... deixem de malbaratar la nostra vida?. I si... encarem el dia, la vida, com nosaltres volem que sigui? I si convidem directa o indirectament a les persones que ens son tòxiques a seguir el seu camí?

Penseu en allò que voleu, concentreu-vos i aneu a buscar-ho.
La por només paralitza i els dubtes també.

Si al vostre entorn hi ha persones: amics, família, companys de feina, parella, etc. que us desestabilitzen, que no us recolzen i que no us desitgen el millor... son persones tòxiques!. Son persones amb una alta càrrega negativa que son capaços de “contagiar-la” als altres. Son agressius, pessimistes, queixosos, envejosos, malhumorats, fereixen... n’hi a de molts tipus!


  • Digueu-los-hi que és el que us molesta amb tranquil·litat.
  • Aprofiteu els beneficis del sentit del humor. Desmuntar amb humor un argument negatiu o inapropiat és molt saludable.
  • Deixeu de “rumiar” com un bou sobre el possible problema al que us aboquen, en lloc de facilitar la digestió, el que feu és fer-lo el centre de la vostra vida i donar-li tot el protagonisme!
  •  I si res no us funciona ... poseu-hi distància!

I si descobriu que vosaltres en sou un.... canvieu!

Una abraçada.