28 de maig 2011

L'espiral

Si potenciem els nostres recursos personals (les coses que fem millor) obtenim millors resultats i amb menys esforç. Si ho fem amb menys esforç, podem fer més i millor amb menys desgast d’energia. Si fem coses molt ben fetes augmentem la nostra confiança i autoestima. Si aquestes augmenten i tenim un bon nivell d’energia, estem potenciant els nostres recursos personals...
 
Em pregunto, doncs, si funcionem com una espiral... serem també com una espiral? Si anem “creixent” en espiral podrem suportar millor les forces contraposades? Podrem funcionar com amortidors davant les dificultats de la vida?, evolucionarem amb harmonia? ens ajudarà a potenciar la resiliència?. Les espirals estan lligades atàvicament a l’ésser humà, les trobem des de en galàxies a animals ben petits i fins i tot a la nostra cadena d’ADN!!
I com ho fem?
  • No tanqueu la vostra ment a nous coneixements, cada dia ens mostra coses noves.
  • Permeteu-vos i gaudiu de temps per vosaltres.
  • Desapreneu tot allò que no us hagi, a hores d’ara, aportat algun tipus de felicitat.
  • Desfeu-vos de paràsits: idees que us pesen -reformuleu-les-, comportaments que no us agraden, persones que us son molestes, creences que us limiten, etc.
I... creixeu en espiral!
 
D’espirals n’hi a de molts tipus, la que jo prefereixo és la logarítmica per les seves connotacions d’evolució, de canvi seguint sent un mateix... a la que Jakob Bernoulli va dedicar un llibre anomenant-la Spira mirabilis (l’espiral meravellosa) i va demanar que la gravessin en la seva làpida (tot i que la que li van gravar finalment va ser una espiral d’Arquímedes...) amb la inscripció eadem mutata resurgo ( a mesura que canvio ressorgeixo igual que abans. Traducció lliure, espero suggeriments!).
Bernoulli va escriure que l’espiral logarítmica pot ser utilitzada com un símbol de fortalesa i constància en l’adversitat. I jo hi afegeixo que pot ser utilitzada com a símbol de creixement apreciatiu, on créixer implica valorar tot allò que la vida i les persones que ens envolten ens aporten de bo i tenir-ho molt present. La Montse Garcia, una bona amiga em contava ahir un símil per il·lustrar això... cal mirar la vida com un pastís, fer-ne porcions en funció dels àmbits, d’aquesta manera si un àmbit no és massa saborós … la resta d’exquisits ens faran veure que la nostra vida és una bona vida! Coneix i estudia be cada porció del teu pastís, lluita per aconseguir que totes siguin saboroses.
Que us sembla si recordem que tenim la força d’una espiral logarítmica?

24 de maig 2011

El repte de l’aprenentatge

Passar de la incompetència inconscient a la incompetència conscient i d’aquesta a la competència conscient per assolir finalment la competència inconscient!

20 de maig 2011

Les circumstàncies, els fets, els esdeveniments tenen autoritat: demanen acció i ens mostren els següents passos. Aprofita el moment.

18 de maig 2011

Actitud


Gordon Allport (1897), un famós psicòleg americà parlava ja fa molts anys de l’actitud i la descriu com “funcionament propium” , que no és res més que ser allò que som, fer aquelles coses que son coherents amb allò que som realment. I jo em pregunto... segur?? segur que sempre fem o actuem en coherència a allò que som? o... mes aviat ens hem acostumat a actuar seguint uns paràmetres apresos i no sabent què o com fer per canviar!! No pretenc pas discutir-li a Allport res en absolut, només em qüestiono si l’actitud és tant inherent a nosaltres que no la podem modificar o es tracta mes d’una reacció en funció al nostre estatus (personal, professional, social...), al nostre posicionament com persones socials.


Allport, defineix l’actitud com “ un estat de disposició nerviosa i mental, organitzada mitjançant l’experiència, que influeix de manera dinàmica i orientadora sobre les respostes que un individu dóna a tots els objectes i situacions amb els que guarda relació”. Per tant una ( o la) actitud és una mena de resposta apresa que donem a algú o a alguna cosa que es fa més o menys permanent en cada un de nosaltres. És doncs una “reacció afectiva” (positiva o negativa) apresa... que té un component cognitiu (allò que pensem), un component emocional (allò que sentim) i un component conductual (allò que fem). Sembla, doncs, que ja vaig coincidint amb Allport... ;)


I ja veieu també que tornem a parlar d’emocions. I... contesteu-vos a aquestes preguntes:


1. Si una determinada cosa ens genera emocions positives, quina creieu que serà la nostra actitud?? I si ens les genera negatives?

2. I si canviem la nostra actitud negativa davant alguna cosa... quin tipus d’emocions podem sentir??

3. I... quin tipus de pensaments ens generen les emocions positives? i per tant, quin tipus de comportaments tindrem??

4. I... si el nostre comportament és positiu, empàtic, agradable, etc. etc. quin serà per norma el comportament dels altres cap a nosaltres???

5. I que creieu que atrau aquest “camp magnètic”? ;)


No creieu que val la pena, doncs, prendre una actitud positiva?? ja sabeu allò de que hi ha dues maneres de veure una mateixa ampolla, mig plena o mig buida...feu anar la vostra part racional per canviar!


Mireu... l’amor requereix d’actitud positiva, l’amistat també, i si aneu a buscar feina … Una actitud positiva obre i una ment oberta és molt més receptiva i molt més capaç de gaudir de tot, molt més preparada per extreure de les coses noves tot el seu potencial i de les ja conegudes tot el seu valor real.


La meva senyera és el canvi, ja ho sabeu. I per anar fent via us proposo uns quants suggeriments:


- Pensa en com vols viure. Vols estar content, vols tenir èxit, vols gaudir de la vida? doncs comença! i per començar mira les coses des d’aquest prisma.

- Somriu. Una altra de les meves senyeres... jeje. Està científicament demostrat que té efectes tant físics com psicològics, per tant no m’ho discuteixis i somriu!.

- Pensa en tu. Escolta música, mira pel·lícules, llegeix coses que t’agradin i que et portin a un estat inspirador, que et moguin cap al canvi que vols obtenir.

- Canvia coses en el teu dia a dia, per petites que siguin. Si fas coses de manera diferent a la habitual és més fàcil anar passant de veure l’ampolla mig plena en lloc de mig buida!.

- Viu d’acord amb els teus valors, si creus en una cosa però en fas una altra de diferent et sentiràs incòmode amb tu mateix (sensació de fracàs = actitud negativa = més sensació de fracàs)

- No et comparis amb altres, només canvia aquelles coses que a tu de tu no t’agraden.

- Viu el present. Pensar en allò que potser havies d’haver fet, angoixar-te pel que pot o no passar, etc. et pot portar a un estat de preocupació que no et permet viure gaudint dels moments actuals.

- Imagina el futur, somia’l ! pren-te uns moments per dissenyar la teva vida.