Qui sóc jo?

Fantàstic dibuix d’Ariel Olivetti

La nostra identitat real moltes vegades es troba entaforada al fons de la nostra vida diària... quasi tots vivim deixant-nos guiar per la nostra identitat falsària, que es la responsable de que al nostre voltant construïm les evidències que ella necessita per a mantenir-se al seu lloc, es la que realment lidera les nostres emocions i modula la nostra percepció. És la que s’encarrega de que no “puguem veure” la meravella d’un dia de primavera, la plenitud de la feina ben feta, tot el que tenim d’extraordinari, l’amor que realment ens envolta, l’abast real de les nostres possibilitats, etc. És la que ens saboteja dia a dia i amb el nostre consentiment inconscient si ens hem identificat amb la tristor, amb el desencís... i en aquest garbuix de sentiments no és gens fàcil distingir que en realitat som nosaltres mateixos els que li hem “donat permís” per dirigir la nostra vida.

Com treballa la identitat falsària?

Dirigeix la nostra atenció: fa que ens fixem, només, en aquelles coses que “li convenen”. Quants de vosaltres no heu tingut la percepció de que hi ha molts més nadons al carrer si esteu esperant un fill?

Us proposo un exercici: mireu a dreta i esquerra i preneu nota mental de les coses de color vermell que veieu. OK, n’heu vist moltes? Si? Perfecte! Ara m’agradaria que em digueu si n’heu vist de color verd... no ho sabeu? Ho voleu mirar? ;) . Ja veieu que la nostra atenció és selectiva i només veiem allò que busquem.

D’això n’és responsable el sistema reticular activador ascendent del nostre cervell que dirigeix l’atenció a allò que és rellevant per nosaltres i justament és el que fa que allò que “volem sentir” és el que la ment ens mostra.

Atenció doncs al que volem sentir!!! A qui volem ser, a que és el que realment volem que sigui la nostra vida!!!

Com podem dirigir la nostra atenció a allò que conscientment volem?

En Coaching s’utilitzen les preguntes, resulten la manera més ràpida i eficaç. Preguntem-nos sempre en positiu. Mireu... si davant un error ens preguntem: Per què sempre m’equivoco? Les úniques respostes que obtindrem son de l’estil: perquè sóc un babau, no se fer res be, no serveixo per res.... I si li traiem pressió a la pregunta? Si ens preguntem: per què m’he equivocat? Aquesta pregunta ens obre la possibilitat d’explicacions reals, no? Feia tres coses a l’hora, pensava en ..., ho m’he preparat prou... i si tenim explicacions reals, possibilitats de millora reals, no ens bloquegem! Li donem l’oportunitat a la nostra identitat real de sobreposar-se als errors!!!.

Preguntes com: Per què a mi? No tenen sentit! I a més generen impotència, no? I si... la substituïm per: Que puc fer per superar això? Que en puc treure de positiu del que em passa? Doncs si, que si insistim trobarem nous camins.

Un altre mètode que també emprem es el de l’atenció plena. Posar tota la nostra atenció en el moment present, en el que estem fent, en com ho fem, en quines emocions ens desperta, assaborir cada segon. Hi ha molta gent que creu que no sap cuinar... us proposo un repte. Trieu una recepta, busqueu tots els ingredients i els estris necessaris, quedeu-vos a la cuina, no val fer sis coses a l’hora! Poseu-vos una copeta de vi si us agrada i cuineu! Feu-ne una cerimònia del moment... evoqueu els sabors, les textures, els olors dels aliments que aneu a cuinar, mentre els aneu preparant per la recepta i ja m’explicareu el resultat...

Quan ens permetem viure el moment present, quan l’acceptem de veritat, es quan ultrapassem els nostres límits mentals i comencem a descobrir totes les possibilitats.

I relacioneu-vos amb els altres! No us aïlleu!!! Comuniqueu-vos! Obriu-vos! Tenir una xarxa de persones que us estimen i a les que estimeu, que s’ocupen les unes de les altres, que es donen suport es fonamental per una bona qualitat de vida i per deixar treballar a la nostra identitat real, la que ens fa ser persones úniques i extraordinàries! I si amb algú us equivoqueu... cap problema! Recordeu com hem de fer-nos les preguntes, si? ;)

Estigueu atents a pensaments negatius com “no tinc il·lusió per res”, “ no hi ha res que m’agradi”, “ ningú m’estima”... a més de no ser veritat, esteu donant-li permís a la vostra identitat falsària per liderar la vostra vida! 

Una abraçada