18 de desembre 2018

El múscul de l’ànima ;)

Avui vull fer-vos unes recomanacions físiques ;)  Us vull presentar un múscul, el Psoes, al que alguns en diuen el múscul de l’ànima.



Diuen que és el missatger primari del sistema nerviós central, de manera que és considerat també com un portaveu d'emocions ( "és el responsable de les papallones a la panxa"). Això és degut al fet que el psoes està connectat amb el diafragma a través del teixit connectiu o fàscia, per tant podem dir que afecta a la respiració i pel que fa a emocions, al reflex de la por. Us recordo que de la por pengen, la inseguretat, la baixa autoestima i moltes altres cares de l’emoció primària “por”.

A més, un estil de vida accelerat i l'estrès generen adrenalina en subministrament continu que acaba tensant el psoes, preparant-lo per córrer (o per entrar en acció) o per encongir-se per tal de protegir-nos. Si constantment mantenim el psoes en tensió a causa del estres, amb el temps comença a escurçar-se i a endurir-se. Es dificultarà així la nostra postura i les funcions dels òrgans que habiten a l'abdomen, donant lloc a dolors d'esquena, ciàtiques, problemes de discs, degeneració del maluc, menstruacions doloroses o problemes digestius, entre altres.

D'altra banda, un psoes tens, envia senyals de tensió al sistema nerviós, interfereix en el moviment dels fluids i afecta la respiració diafragmàtica. De fet, el psoes està tan íntimament involucrat en les reaccions físiques i emocionals bàsiques, que quan està tensionat de manera crònica, està enviant al cos contínues senyals de perill, i pot repercutir en les glàndules suprarenals i del sistema immunològic.

Aquesta situació es veu agreujada per la forma de seure o per les postures dels nostres hàbits diaris, que redueixen els nostres moviments naturals i constrenyen encara més el múscul i també per la manca d’exercici.

Per això la meva proposta d’avui d’exercitar el Psoes per millorar el nostre estat general.

De fet el que us proposo és fer-ne estiraments. Son molt senzills de fer i els beneficis son força importants. Us poso un links però busqueu i trieu els que més fàcil us siguin de realitzar.

La ciència avança i ja sabem que el cervell influencia a tot el nostre organisme i també sabem que el nostre cos i la nostra actitud també poden influenciar al nostre cervell. Com és més difícil fer canvis mentals... que ja en fem i molts... treballar amb el cos també us’ajudarà a modificar pensaments ;)

( en l’exercici on la monitora utilitza un rul·lo, es pot usar perfectament una manta enrotllada o una tovallola)

Son 5 minuts! Si us animeu a fer-ne una sèrie pel matí i una altra abans d’anar a dormir, seria genial.

Una abraçada!


27 de novembre 2018

El Racisme és Por. I por son també, el sexisme, el classisme...








Estudiant el genoma humà actual, ja sembla totalment demostrat que tots els Homo Sapiens Sapiens provenim de una població, no massa extensa, que va sortir de Àfrica fa uns 200.000 anys, i es va anar repartint, segons els indicis, de la següent manera:

Disseminació de humans moderns (vermell) per la terra i la colonització anterior per l’ Homo erectus (groc) y el Homo neanderthalensis (ocre);  (els números son els anys que fa)  . 
Font: Wikipedia. Recuperat el 22/11/2018 des de https://es.wikipedia.org/wiki/Origen_de_los_humanos_modernos

L’Homo Sapiens Sapiens, va conviure amb altres espècies d’homínids, com el Homo Erectus i el Homo Neanderthalensis i és en aquesta última convivència en la que em centraré avui. De l’altra no tenim, per ara, evidències que jo conegui.

Va ser en arribar a la zona que us presento a sota,  que els sapiens sapiens van topar amb una població d’una altra espècie d’homínids, els Homo Neandertalis, que al seu torn també era una població força reduïda.


Àrea de distribució màxima de H. s. neanderthalensis. Font: Wikipedia. Recuperat el 22/11/2018 des de https://es.wikipedia.org/wiki/Homo_neanderthalensis

Estudiant el genoma del Homo Neandertalis, del qual ja es coneix un 30%, els científics que s’hi dediquen arriben a una troballa força interessant: les persones actuals (H. Sàpiens Sàpiens), tret dels africans dels quals tots els seus ancestres son africans, tenim en el nostre genoma entre l’1,9 i el 2,1 d’herència Neandertal (segons altres fons arriba fins al 4). Entre aquests gens heretats d’aquells homínids que van desaparèixer, en hi ha de tant importants com la pell clara, el cabell llis, la tendència a acumular reserves de greix en el cos, que malgrat avui dia no tenen pràcticament beneficis, si que els tenien fa milers d’anys en climes freds i possiblement ens van ajudar a colonitzar tot el planeta. És evident que aquesta aportació genètica és mitjançant el contacte sexual i la consegüent hibridació, ho dic per si algú ho dubtava...

Suposo que ja veieu per on vaig... Doncs si, teniu raó. Com és pot ser racista si provenim d’uns homínids de color marró fosc i uns trets característics i de la hibridació amb una altra espècie d’homínid? I justament aquest és l’origen de la riquesa del home actual??. 

Què és doncs el que ens fa, a alguns (utilitzo el plural integrador... que no la meva pròpia opinió, naturalment...), rebutjar a persones que son diferents a nosaltres?. La por. I la por és la que ens fa emetre judicis de valor, poc o gens fonamentats en la realitat, que al seu torn generen hostilitat. És la por a allò desconegut.

Allò que ens és familiar, semblant a nosaltres ens genera tranquil·litat però allò que és diferent de nosaltres, ens pot arribar a espantar en diferents graus. Per aquest motiu, conèixer, saber, tant si és mitjançant un llibre, documentals o viatjant, ens allibera d’aquestes pors irracionals i ens capacita molt més per una vida plena i feliç. La ignorància ens condemna a les pors i amb por no existeix la felicitat.

Obrim la ment i mirem més enllà de les diferències (totes), veurem que hi ha més coses que ens agermanen de les que pensem. 

Una abraçada! 



05 de maig 2018

Ucronia




En Psicologia podríem definir la ucronia, com aquella reflexió que fem del tipus: “ si hagués dit ... en lloc de...”, “ si jo no hagués anat a...”, “si hagués fet... en lloc de...” etc. Son pensaments que apareixen quan vivim un moment que ha tingut unes conseqüències importants i que no son les desitjables. 

La ucronia és, doncs, una trampa mental que ens pot dur directament a l’angoixa. 

Cada moment de la nostra vida prenem decisions i en tant que decisions estan subjectes a una tria. Triem allò que meditada o impulsivament ens sembla la millor opció. Recordem-ho, que ens sembla la millor opció. No us fustigueu. Som humans i meravellosament imperfectes!

Tornar enrere no és possible. El temps és imprescindible, insubstituïble, inexorable, limitat i rígid. Te un ritme inalterable. Vint-i-quatre hores dia rere dia. Per tant, si la decisió presa no acaba resultant la òptima, en lloc de donar-li voltes ucrònicament i estressar-vos, mireu d’analitzar què és el que us ha portat a la decisió presa i per quin motiu no ha estat la millor. Si més no, una mala elecció (o no tant bona com hagués pogut ser...) us ajudarà a tenir més arguments per la propera tria. ;)

Una abraçada!