31 de desembre 2015

Autoestima i compromís


Hem sentit parlar molt i molt de la necessitat de tenir una autoestima alta. De fet el que és absolutament necessari és tenir-la equilibrada. Una bona autoestima (equilibrada) es basa en la confiança en nosaltres mateixos, en la nostra capacitat per resoldre amb èxit situacions diàries subjectivament positives o negatives, en la nostra capacitat d'automotivar-nos, en la de perseverar, en la d'aprendre de tot i de tots, en la de admetre els nostres errors i corregir-los, confiar en que si no tenim els recursos necessaris per entomar una adversitat, els sabrem buscar i si cal, demanar ajut, entre altres coses...

I sabeu on comença aquesta autoconfiança? En el compromís. Igual que el nostre primer amor ha de ser per nosaltres mateixos, (si no ens estimem, mai podrem estimar plenament a altres...) el primer compromís ha de ser amb nosaltres mateixos. Sense compromís el nostre moviment és erràtic, sense direcció. Anem tastant com una papallona va de flor en flor però sense la seva intenció, la d'alimentar-se del pol·len i nèctar de les flors. Els humans d'avui no tenim la necessitat de caçar i recol·lectar per alimentar-nos, no tenim la necessitat de mantenir-nos forts per lluitar o fugir d'un possible predador o de qualsevol perill, no tenim la necessitat quotidiana d'inventar eines que ens facin la vida més fàcil... hem oblidat que és el compromís amb nosaltres mateixos, amb la nostra seguretat i amb la nostra evolució i creixement. N'hem canviat el significat i només l'entenem en relació a altres persones, compromís amb la parella, compromís amb els fills, compromís amb la “feina” i mireu que amb la feina el poso entrecomillat perquè en realitat estem més compromesos amb guanyar diners que amb el projecte professional que hem triat... El compromís ens pesa.

Un compromís és una obligació contreta per una paraula donada o per una promesa. En el diccionari te aquest caràcter quasi místic que ens sembla molt elevat i potser no tant necessari en el dia a dia... però ho és! No mireu la paraula compromís només com quelcom que ens obliga cap a altres, si la mirem com quelcom que és necessari fer per assolir l'excel·lència en el que nosaltres volem aconseguir, veurem que deixa de pesar... Si jo vull ser el millor atleta m'he de comprometre (amb mi mateix) a entrenar cada dia.

La proposta per avui és: feu un llistat i poseu-hi cada un de vosaltres aquelles coses que voleu aconseguir i quin compromís representen.
  • Si jo vull ser la millor versió de mi mateix en ... ,m'he de comprometre a ...
I ja sabeu... el compromís no és la solució final, el compromís només és un pas necessari per entrar en acció. Per tant, poseu fil a l'agulla i un cop compromesos ACTUEU! Penseu, per un moment, en on queden els propòsits que tots ens fem al començar un nou any i per quin motiu quasi mai els acomplim...

I direu, ja ho tinc! Sé on vull arribar, estic compromès i he entrat en acció. Doncs encara no ;) encara manca un pas més: Perseverar.

La seqüencia seria : Direcció - Compromís - Acció - Perseverança - Èxit

Com creieu que estarà la vostra autoestima quan, un cop acompliu amb la seqüencia, vegeu els resultats que obteniu?


Una abraçada i feliç 2016 a tots i totes!