Hem sentit parlar molt i molt de la necessitat de
tenir una autoestima alta. De fet el que és absolutament necessari
és tenir-la equilibrada. Una bona autoestima (equilibrada) es basa
en la confiança en nosaltres mateixos, en la nostra capacitat per
resoldre amb èxit situacions diàries subjectivament positives o
negatives, en la nostra capacitat d'automotivar-nos, en la de
perseverar, en la d'aprendre de tot i de tots, en la de admetre els
nostres errors i corregir-los, confiar en que si no tenim els
recursos necessaris per entomar una adversitat, els sabrem buscar i
si cal, demanar ajut, entre altres coses...
I sabeu on comença aquesta autoconfiança? En el
compromís. Igual que el nostre primer amor ha de ser per nosaltres
mateixos, (si no ens estimem, mai podrem estimar plenament a
altres...) el primer compromís ha de ser amb nosaltres mateixos.
Sense compromís el nostre moviment és erràtic, sense direcció.
Anem tastant com una papallona va de flor en flor però sense la seva
intenció, la d'alimentar-se del pol·len i nèctar de les flors. Els
humans d'avui no tenim la necessitat de caçar i recol·lectar per
alimentar-nos, no tenim la necessitat de mantenir-nos forts per
lluitar o fugir d'un possible predador o de qualsevol perill, hem oblidat que és el compromís amb nosaltres
mateixos, amb la nostra seguretat i amb la nostra evolució i
creixement. N'hem canviat el significat i només l'entenem en relació
a altres persones, compromís amb la parella, compromís amb els
fills, compromís amb la “feina” i mireu que amb la feina el poso
entrecomillat perquè en realitat estem més compromesos amb guanyar
diners que amb el projecte professional que hem triat... El compromís
ens pesa.
Un compromís és una obligació contreta per una
paraula donada o per una promesa. En el diccionari te aquest caràcter
quasi místic que ens sembla molt elevat i potser no tant necessari
en el dia a dia... però ho és! No mireu la paraula compromís només
com quelcom que ens obliga cap a altres, si la mirem com quelcom que
és necessari fer per assolir l'excel·lència en el que nosaltres
volem aconseguir, veurem que deixa de pesar... Si jo vull ser el
millor atleta m'he de comprometre (amb mi mateix) a entrenar cada
dia.
La proposta per avui és: feu un llistat i poseu-hi
cada un de vosaltres aquelles coses que voleu aconseguir i quin
compromís representen.
- Si jo vull ser la millor versió de mi
mateix en ... ,m'he de comprometre a ...
I ja sabeu... el compromís no és la solució final,
el compromís només és un pas necessari per entrar en acció. Per
tant, poseu fil a l'agulla i un cop compromesos ACTUEU! Penseu, per
un moment, en on queden els propòsits que tots ens fem al començar
un nou any i per quin motiu quasi mai els acomplim...
I direu, ja ho tinc! Sé on vull arribar, estic
compromès i he entrat en acció. Doncs encara no ;) encara manca un
pas més: Perseverar.
La seqüencia seria : Direcció - Compromís - Acció - Perseverança - Èxit
Com creieu que estarà la vostra autoestima quan, un
cop acompliu amb la seqüencia, vegeu els resultats que obteniu?
