La
Sociotropia a grans trets ve a ser la dependència emocional, un
concepte que s'estudia molt però que quasi tots veiem molt lluny del
nostre comportament. Abasta des de comportaments prou greus com
afecció
ansiosa, personalitat autodestructiva, co-dependència o addicció
amorosa o simplement la dificultat per dir NO,
en resum la necessitat de complaure a tothom.
En
la teoria de Beck, es contempla com la dimensió de la personalitat
que inclou actituds i creences que impliquen una consideració molt
elevada de les relacions interpersonals i una alta dependència
emocional dels altres. Es defineix com un patró persistent de
necessitats emocionals insatisfetes que s'intenten
cobrir de manera desadaptada amb altres persones. Nomes
nosaltres podem satisfer les nostres necessitats emocionals.
En
la seva vessant més greu pot ser simptomàtic d'estils cognitius
de depressió, com per exemple viure centrats en la dependència
interpersonal, la necessitat imperiosa d'afecte o el temor i la
sobre-valoració del rebuig. Aquestes persones tenen una autoestima
molt pobra i un autoconcepte negatiu que en cap cas s'ajusta a la
realitat. El seu estat d'ànim sol ser disfòric, amb tendència a
patir preocupacions.
I
quins son els danys col·laterals? Evidentment si una persona
d'aquestes característiques es relaciona amb persones “normals”
pot acabar sent realment rebutjada. La baixa autoestima produeix
rebuig, no es agradable tractar amb persones que s'estimen i es
respecten poc. A més les “peticions” d'atenció constant i
d'exclusivitat acostumen a cansar als altres. Tot això, naturalment,
te un efecte reforçador de la baixa autoestima i el cercle queda
tancat.
Com
trencar el cercle?
De
veritat creus que tu no ets qui tria ser feliç o infeliç? Activa la
teva voluntat!! totes les persones tenim la capacitat (la llibertat i
la responsabilitat) de triar i justament això és el que ens fa
lliures i agradables als altres. La tria i les seves conseqüències conformen la nostra
vida. Rebutjar aquesta idea és creure que algú que no ets tu està
a càrrec de la teva vida.
La
vida és plena d'eleccions, a cada moment hem de triar i la pitjor
elecció que podem fer és la comoditat de no pensar que és el que
volem per nosaltres. Tenim la llibertat de rebutjar allò que no
volem i triar el que si volem. Reconèixer aquesta voluntat lliure és
el primer pas per començar a tenir la vida que volem.
El
segon pas és analitzar per quina raó creiem que som o no som
valuosos, que pensem que fa que els altres busquin o no la nostra
companyia?. Es realment cert i demostrable el que acabes de deduir??
n'estas segur?
No
soc intel·ligent
no
soc atractiu
no
soc simpàtic
soc
maldestre
...
Segur?,
amb qui ens comparem? Perquè ens comparem? Mai hem donat mostres
d'intel·ligència, el nostre CI està per sota del normal? La nostra
intel·ligència emocional és nul·la?. Quin concepte tenim de
bellesa? Mai ningú ens ha trobat atractius? No tenim cap sentit del
humor? Mai somriem? Mai hem fet alguna cosa fantàsticament be? Cap??
Mireu...
això no te cap sentit! Feu-vos el favor de pensar en vosaltres sense
interferències, sense prejudicis i amb honestedat i veureu que sou
valuosos! No necessitem que ningú pensi per nosaltres, no necessitem
que ningú opini per nosaltres, no necessitem que ningú visqui per
nosaltres! i ningú necessita que visquem per ell/a!!
Complaure
a tothom no és possible ni desitjable! Intentar-ho es absolutament
perniciós. Sabeu d'on ve aquesta necessitat?, de la POR i recordeu
que la por encapsula, la por paralitza, ens fa insegurs...
Estimeu-vos!!!
i teniu cura de vosaltres. D'aquesta manera podreu, a més de tenir
cura d'altres (fills, pares, amics...), ser protagonistes de la
vostra vida. La clau està a les vostres mans.
Una
abraçada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada