Per obtenir bons resultats en qualsevol
aspecte de la nostra vida hi ha un mecanisme que és important, l’atenció. Normalment
estem atents a allò que ens importa. Mirem, escoltem, toquem... allò que ens
interessa i ens desactivem del que ens és irrellevant. Això ens permet
enfocar-nos i dedicar l’energia necessària a fer una “bona feina” sense
distraccions.
Però... realment ho fem sempre així? Quan
esteu llegint us desactiveu del servei de missatgeria del mòbil? Quan esteu
cuinant us desactiveu de la rentadora? Quan esteu escoltant les cabòries del
vostre fill us desactiveu de... I a la feina? I amb els vostres sentiments o
sensacions? Realment sent un expert multitasca puc desenvolupar cada una
d’elles satisfactòriament?. La majoria de vegades no...
A més a més a hores d’ara ja tots sabem que “som”
el que pensem. És a dir... que el nostre pensament influencia en el nostra dia
a dia i que si el que fem o com ens sentim no ens agrada es possible realitzar
una reestructuració cognitiva, podem reestructurar el nostre pensament!
Hem de tenir present que els humans ens passem
el dia parlant-nos a cau d’orella a nosaltres mateixos i en un percentatge
elevadíssim els pensaments automàtics son distorsionats i ens generen malestar
emocional i frustració. I tot i això “atrapen” la nostra atenció!
Quan el desànim ens captura, acostuma a ser per
que estem atents a unes converses internes que ens desmotiven: això no em porta
enlloc, no soc capaç de fer-ho be, no valc res, estic cansat, no puc mes, això
no és per mi, no m’ho mereixo....
Allò en el que ens enfoquem i la intensitat
que té, determina la nostra realitat.
- Si el nostre focus és dispers i de baixa intensitat, com serà la nostra realitat?
- I per altra banda... si el nostre focus es centra en les nostres dificultats i a més és d’alta intensitat?
Ja sabeu... combinacions mil...
La nostra ment errant tendeix cap a pensaments
de càrrega emocional negativa, moltes vegades se centra en el “jo” i les meves
preocupacions: tot el que he de fer i encara no he fet, els meus errors, allò
que he dit i no volia dir, allò que volia dir i no he dit... aquests diàlegs
interns generen ansietat (normalment de baix nivell, però poden arribar a ser
de molt alt nivell). I l’ansietat és l’únic que aconseguirem si només pensem...
cal entrar en acció i fer canvis!
Per quin motiu us convido a entrenar
l’atenció?
Doncs perquè la capacitat de desconnectar
l’atenció sobre una determinada cosa i dirigir-la cap una altra és essencial
per al nostre benestar. I és possible! I no només possible, és relativament
senzill amb entrenament. I pot ser
mooooooooooooolt agradable ;)
Una abraçada!
