28 de desembre 2009

Els drets personals (III)

Seguim recordant....


DRETS PERSONALS
Tinc dret a tenir i canviar d’opinió.
Tinc dret a prendre les meves pròpies decisions.
Tinc dret a cometre errors i per tant a decidir encara que m’equivoqui.
Tinc dret a ser tractat/ada amb respecte.
Tinc dret a dir NO i no sentir-me culpable.
Tinc dret a fer menys del que soc humanament capaç de fer
Tinc dret a prendre’m temps per tranquil•litzar-me i pensar.
Tinc dret a tenir i expressar els meus sentiments.
Tinc dret a demanar informació.
Tinc dret a sentir-me be amb mi mateix/a
Tinc dret a reclamar els meus drets

Totes les persones tenen dret a ser com son.

Tinc dret a demanar informació.

De vegades el que fem es intentar interpretar el que opinen els altres de nosaltres, interpretar els seus gestos, les seves actituds .... i moltes vegades ens equivoquem! Tenim dret a demanar informació, demanar-la directa i verbalment. Quantes vegades i no solament pel que fa a l’opinió que puguin tenir els altres, sobretot els que ens estimen o els que ens respecten, sinó al que senten per nosaltres ens basem en interpretacions.... Quan dubteu de sentiments, dubteu de si esteu seguint el camí correcte, quan no sapigueu fer alguna cosa... pregunteu, directament pregunteu-ho. Ja hem dit que tenim dret a equivocar-nos, no hi ha cap pega en preguntar! La família, els amics, el mestre, el coach, el mentor, el psicòleg ... sempre us diran la veritat.

Tinc dret a sentir-me be amb mi mateix/a

No us sentiu culpables en cap moment per buscar sentir-vos be i posar-hi tota la vostra energia. Ja n’hem parlat d’això, recordeu ... els principi grec d’ epimelesthai sautou “ocupar-se d’un mateix”. Hi tenim dret, un dret que exercint-lo, a més, beneficiarà als que estiguin al nostre entorn. Reivindiquem amb força aquest dret!

Tinc dret a reclamar els meus drets

Quan en algun moment us aclapari alguna cosa, feu memòria dels drets personals, rellegiu la llista i reclameu-vos el vostre dret a....

En cada una de les tres etapes en les que hem anat llegint els drets personals dels individus, hem anat llegint: Totes les persones tenen dret a ser com son. No ho oblideu. Rebutgeu tot sentiment de culpa i si voleu canviar alguna cosa canvieu-la! La culpa no us durà en lloc!. Però sobretot recordeu que teniu dret a ser com sou.

I ja que en parlem.... recordeu que els altres tenen els mateixos drets que nosaltres......respecteu els drets dels altres!

25 de desembre 2009

Els drets personals (II)

Recordeu...

DRETS PERSONALS

Tinc dret a tenir i canviar d’opinió.
Tinc dret a prendre les meves pròpies decisions.
Tinc dret a cometre errors i per tant a decidir encara que m’equivoqui.
Tinc dret a ser tractat/ada amb respecte.
Tinc dret a dir NO i no sentir-me culpable.
Tinc dret a fer menys del que soc humanament capaç de fer
Tinc dret a prendre’m temps per tranquil•litzar-me i pensar.
Tinc dret a tenir i expressar els meus sentiments.
Tinc dret a demanar informació.
Tinc dret a sentir-me be amb mi mateix/a
Tinc dret a reclamar els meus drets

Totes les persones tenen dret a ser com son.

Seguim...

Tinc dret a ser tractat/ada amb respecte.
Tinc dret a dir NO i no sentir-me culpable.

L’assertivitat es un be molt preuat, es l’eina que ens permetrà expressar els nostres sentiments, necessitats i opinions de manera ferma i a la vegada respectuosa cap als altres. Les persones que treballen l’assertivitat i aconsegueixen ser assertives adquireixen els recursos necessaris per afrontar i superar les dificultats sense perdre el punt de respecte en vers l’altre que es necessari per una adequada convivència.

Treballeu la vostra assertivitat per assolir aquests drets personals!

Tinc dret a fer menys del que soc humanament capaç de fer

Clar que si! Tenim dret al nostre “tempo”, de vegades podrem i voldrem posar totes les nostres energies en un projecte, però ningú ens pot exigir ni recriminar ni tan sol demanar que fem sempre tot allò del que som humanament capaços de fer. Ningú te dret a fer-nos sentir culpables per no estar sempre al límit de les nostres possibilitats, necessitem seguir el ritme del camí que em triat i aquest, quasi sempre, te corbes, pujades (que el fan més lent), baixades (que ens permeten córrer). Farem coses que no creiem que seriem capaços de fer, coses extraordinàries i de vegades anirem poquet a poquet i ensopegant, però hi tenim tot el dret!

Tinc dret a prendre’m temps per tranquil•litzar-me i pensar

Quan alguna cosa ens aclapara, ens sentim confosos, cansats... tenim tot el dret a seure a l’ombra d’un arbre i descansar, el camí es llarg i no sempre fàcil, ja ho sabeu; el que es realment important es que el fem al nostre ritme.
No sempre ho sabrem tot, no sempre podem actuar directament davant algun repte, no sempre tindrem les paraules adequades ni l’ànim per dir-les. Parem, tranquil•litzem-nos i pensem; llavors estarem en condicions de seguir. Hi tenim tot el dret!

Tinc dret a tenir i expressar els meus sentiments.

Tornem a parlar d’assertivitat. On i qui diu, que els sentiments s’han de reprimir?. Mostrar els nostres sentiments, a més, permet l’empatia, la relació sincera i la serenor de l’ànima.

Els grecs parlaven d’ epimelesthai sautou “ocupar-se d’un mateix” (pels que vulgueu aprofundir més en el tema us recomano la lectura de “ les tecnologies del Jo” de Michel Foucault). Be, doncs, aquest precepte dels grecs, bàsic per la conducta social i personal, per l’art de la vida que en deien ells; a nosaltres ens arriba desdibuixat i mancat de sentit i en canvi, per la nostra tradició filosòfica el principi que passa a ocupar el primer lloc es el gnothi sauton “coneix-te a tu mateix” que era el segon principi i no menys important però subordinat al primer. Ocupar-se d’un mateix sembla tenir trets poc “morals” però penseu-hi... per ocupar-se cal tenir cura, tenir cura de nosaltres significa un tot, tenir cura del nostre estat físic, del nostre estat emocional, de l’intel•lectual, de construir-nos tal i com volem ser. Un d’aquests tenir cura de nosaltres es evidentment conèixer-nos.
Per tant ocupem-nos de nosaltres i tindrem les eines per aconseguir la felicitat i a l’hora atendre als altres en la seva justa mesura.

Demà seguim....

24 de desembre 2009

Els drets personals (I)


Llista de drets personals elaborada per F. Salmurri (1991).

Aquest llistat hauria de ser el nostre recordatori de capçalera, llegir-la cada nit o cada matí al despertar seria una bona manera d’acabar o començar un dia. Una bona manera de sortir de la dàrsena i navegar la nostra nau.

DRETS PERSONALS

Tinc dret a tenir i canviar d’opinió.
Tinc dret a prendre les meves pròpies decisions.
Tinc dret a cometre errors i per tant a decidir encara que m’equivoqui.
Tinc dret a ser tractat/ada amb respecte.
Tinc dret a dir NO i no sentir-me culpable.
Tinc dret a fer menys del que soc humanament capaç de fer
Tinc dret a prendre’m temps per tranquil•litzar-me i pensar.
Tinc dret a tenir i expressar els meus sentiments.
Tinc dret a demanar informació.
Tinc dret a sentir-me be amb mi mateix/a
Tinc dret a reclamar els meus drets

Totes les persones tenen dret a ser com son.

En parlem?

Només nosaltres poden decidir buscar la felicitat i superar els problemes, es un camí personal que ningú pot fer per nosaltres. Un camí que no es fàcil, ni curt, ni d’una sola direcció... està ple d’interseccions i cada una d’elles implica una decisió personal i ... que ens diu el primer dels drets personals? Doncs si, tenim dret a tenir opinió (naturalment, no ho oblideu!) i tenim dret a canviar-la quan vulguem; això que sembla tant lògic no es, en realitat, una cosa que practiquem amb llibertat, penseu-hi.... quantes vegades us heu sentit “atrapats” en un:

I jo que puc opinar d’això si no en sé res...
Si ho diu .... serà veritat...
Ho pensa la majoria ....

O be en:

Vaig dir que ho faria i ho faré ...
No puc desdir-me’n ara....
Que diran si ara canvio d’opinió....
M’he de mantenir en el que he dit...

Doncs si, podem opinar i canviar d’opinió, hi tenim tot el dret!

I si seguim analitzant els drets personals anirem veient per què:

Perquè tenim dret a prendre les nostres pròpies decisions i si ens equivoquem (que també hi tenim dret) hem de poder donar un cop de timó. Davant d’una determinada situació hem de decidir que fer i això no es anecdòtic, això ens passa cada dia un munt de vegades! Viure implica decidir contínuament! Hi ha decisions de les que ni en som conscients... que esmorzo, amb quina actitud començo el dia... i altres que es presenten com un repte, de vegades difícil sobretot per aquell sentiment de que no ens podem equivocar, sentiment que cal desterrar. Evidentment que hi ha coses que s’han de meditar abans de decidir, però no oblideu que tenim dret a cometre errors i a canviar d’opinió. Mireu... recentment he llegit el consell d’un psicòleg, A. Adserà, que diu:

“Te daré un consejo que te ayudará a seguir el camino correcto: Si las decisiones que tomas, y los pensamientos y sentimientos que vives son cada vez más negativos, quiere decir que te estas desviando del camino. Si son cada vez más positivos, es que estas avanzando por el camino correcto.”

Endavant i recordeu!
Tinc dret a tenir i canviar d’opinió.
Tinc dret a prendre les meves pròpies decisions.
Tinc dret a cometre errors i per tant a decidir encara que m’equivoqui.

Demà seguim......

13 de desembre 2009

Gràcies Manel

Aquest no es un blog personal i no pretén ser-ho, però en coaching i en psicologia positiva, que ja sabeu que son uns dels meus referents hi ha una cosa molt important, l’agraïment, com a mostra de reconeixement cap a l’altre, d’atorgar-li valor, el valor que te per nosaltres. Es curiós que de vegades als humans ens costa manifestar agraïment y acceptar-lo d’altres, malgrat tots sabem, a nivell conceptual, la importància d’agrair el que tenim o el que ens donen.

Utilitzaré un símil que vaig llegir fa un temps.
Que veieu aquí?


Estic segura de que un tant per cent molt elevat em direu que un punt negre, no?. Quants de vosaltres us heu parat a pensar, per quina raó us fixeu en el punt negre en lloc de fer-ho en la superfície blanca de dins del requadre?. Aquesta es molt més gran!

La majoria de vegades anem per la vida veient només els punts negres, que son allò que no ens agrada, els problemes... ostres!, passem molt temps mirant els punts negres...

I si provem de mirar una mica més enllà? Som conscients de lo afortunats que som?, de la quantitat de coses per les que hem de dir gràcies?, d’aquelles coses que conformen la superfície blanca?. Que us sembla si li dediquem el mateix temps?, si cada vegada que ens sentim parlant o pensant en coses que no ens agraden, en busquem alguna que la trobem agradable? Alguna per la que donar les gràcies?. Jo una de les que tinc sempre més present es els amics.

Aquí reprenc el fil del títol d’aquest post, gràcies Manel, per la teva amistat, per mi no te preu, avui aquest post va dedicat a tu que formes part de la superfície blanca de la meva vida. Avui fas anys, un número redó (no diré quants...) Moltes felicitats. Que el teu camí tingui cada dia la llum que necessites per caminar, que els teus dies siguin plàcids i les teves nits no tinguin destorb al teu descans.
Un petó

22 de novembre 2009

Treballem per una personalitat resilient?


Els que em coneixeu sabeu que tinc una especial predilecció per la resiliència. I que és la resiliència?

En Psicologia la resiliència es refereix a la capacitat de les persones de sobreposar-se a tragèdies, a períodes de problemes emocionals. Però ja podeu imaginar que aquesta capacitat també es pot adaptar a moltes altres situacions no tant greus... i aquestes altres situacions son les que podem treballar amb Coaching.


Una persona resilient quan es sobreposa a aquestes situacions, aprèn y surt reforçada d’elles.

Tinc un exemple fantàstic en un client:
Te un objectiu en el que està treballant, aconseguir un premi literari, es un objectiu que acompleix totes les premisses que el fan possible. Si seguim el model GROW :
G -- Goal (objectiu) El te molt ben definit. Guanyar un premi literari.
R -- Reality (realitat) Treballada a fons. Sabem que el pot guanyar, el seu treball es de qualitat.
O -- Options (opcions) Encara les estem treballant
W -- Wrap-up (tancament) Tancarem quan arribem a l’objectiu!

Be, doncs, el meu client tenia com primera opció presentar-se a un determinat concurs literari i malgrat tenir l’obra preparada acaba d’adonar-se’n de que no la pot presentar per que li manquen alguns requisits burocràtics. S’ha endut un disgusts, ha reflexionat i malgrat no la pot presentar en aquest concurs, reconeix que te una bona obra i que el “pal” li serveix per aprendre a llegir la lletra petita de les bases amb deteniment. La presentarà en la propera edició i te temps per revisar-ho tot una altra vegada!.

El meu client ens acaba de fer una demostració de resiliència. Aprèn de la situació i s’impulsa cap al futur. Cap a l’èxit.

Com es treballa la resiliència?
• Treballant l’autoestima i l’autoimatge.
• Coneixent les pròpies fortaleses (i per que no, les debilitats per treballar-hi)
• Cultivant les aficions i potencials.
• Potenciant l’expressió dels seus sentiments i necessitats (l’assertivitat)
• Prenent els errors com lliçons i no com fracassos.
• Sent creatiu, flexible i proactiu
• Tenint bones relacions emocionals
• Sabent demanar ajut quan es necessita
• Reflexionant abans d’actuar, tenint autocontrol.
• Veient la vida amb optimisme i sentit del humor.

No és fàcil ser resilient però es pot aprendre el camí. No acostuma a ser un tret innat, acostuma a ser un tret que s’aprèn i requereix d’esforç personal, de treball personal.

Quan una persona aconsegueix els components de la resiliència en la seva vida, es sent confiada i preparada per qualsevol decisió davant qualsevol situació, sense perdre el control.

Per ser resilient cal tenir:
• Capacitat d’adaptació
• Baixa susceptibilitat
• Enfrontament afectiu
• Resistència a la destrucció
• Conductes vitals positives
• Capacitat de superar situacions vitals estressants.

Som-hi! treballem la nostra resiliència, només podem aconseguir que guanys!!

Li he "robat" aquesta imatge a Nut, autor o autora de un blog que es diu Será bonito tirarse así a la vida. Gracias Nut. A la espera de que la meva amiga Cristina Catarecha em regali una foto!

20 d’octubre 2009

No etiquetem!


Visquem sense etiquetes, sense prejudicis, sense diagnòstics, sense jutjar.

Penseu en una llibreta de notes nova, podem escriure el que vulguem, no hi ha les notes anteriors d’algú. Ningú, ni nosaltres mateixos, hem decidit el color de la tinta que emprarem, ni quines coses hi volem escriure i com ho farem... serà una llibreta per receptes de cuina? Serà un diari? .

Si en lloc d’una llibreta, el que tenim davant és una agenda, amb els dies de la setmana, apartats per les hores, per adreces... Com l’utilitzaríeu? De llibreta? De diari? O .... d’agenda!. Si etiquetem les coses, el més fàcil és que acabin sent com nosaltres o els altres les han etiquetades. Quants de vosaltres teniu una agenda preciosa i abandonada en un calaix?

La setmana passada vaig viure una experiència en directe, un grup de persones fantàstiques però engolides per la inèrcia d’etiquetar, de decidir com es aquell, que pot fer i que no, interpretant el que uns diuen en lloc d’assegurar la resposta (si us “sembla que”, penseu per un moment que potser es millor que ho pregunteu!), sense donar cap oportunitat a l’altre de demostrar realment com es, que pensa i que vol dir. Un grup amb moltes possibilitats i bloquejat per les etiquetes.

Ho fem tots, inconscientment ens neguem la oportunitat de conèixer als altres, de rebre dels altres tot allò que ens poden donar. Aquest és un antipàtic, aquell és un negat, aquella és .... si escolteu els vostres diàlegs interns veureu com ho fem contínuament. Ull amb els aquest/a és, no seria millor evitar un judici inicial? i donar-li la oportunitat de que ens mostri el seu tarannà?

No jutjar a priori, no diagnosticar, no etiquetar ens dóna la llibertat de rebre allò que ens ve de nou d’ una manera diferent, molt més àmplia.

06 d’octubre 2009

Crisi

La paraula crisi diuen que en xinès es un concepte que resulta de la combinació de dos caràcters. El primer que forma part de la paraula “perill” y el segon que pot significar dues coses, “temps” o “oportunitat”. La traducció doncs podria tenir dues interpretacions, “temps de perill” o la que a mi m’agrada més “atenció oportunitats!”. Però, com jo soc curiosa per naturalesa i Internet es tot un món de descobriments, he cercat grafies en xinès tradicional i trobo que: 危機 crisi ; 險 perill ; 會 oportunitat. En realitat la grafia per temps no hi te cap similitud.... 時間.

Be, de totes maneres, que us sembla?, tenim una paraula que resulta de la combinació de les dues primeres grafies d’unes altres dues paraules, ho interpretem com perill (alerta, atenció....) o com oportunitat o com ambdues coses..... i tornem a la teoria de que els moments de crisi son moments d’oportunitats...

Efectivament, els canvis de vegades els fem quan toquem fons, quan estem en crisi, però no cal esperar a tocar fons per fer replantejaments seriosos, cal només adonar-se de que cal canviar, que vivim seguint, de vegades, allò que vam aprendre del nostre entorn quan érem nens petits i que ens ha marcat de per vida i que ens ho continuem creient.... quin sentit te! Al voltant dels 6 o 7 anys o abans, ja sabem que els Reis Mags son els pares....

Renovar-se, reinventar-se, créixer, formar-se, arriscar-se, es poden fer tantes coses....

Avui us convido a escoltar amb atenció, Viatge a Ítaca per Lluís Llach.

23 de setembre 2009

Gràcies

Fa pocs dies vaig complir un any més i entre presències i "absències" vaig tenir un regal especial, una àncora.

Totes les presències van ser regals emocionals i molt valuosos; aquell amic incondicional, el que llegeix entre línies el que sento, penso i dic des de fa molts anys, que m’ajuda i m’acompanya en els bons i mals moments, amb lluna plena o quart creixent. Aquell que sempre recorda la data i em fa pensar que soc valuosa i que sempre hi es i per ell hi soc. L’amiga que em va deixar d’herència una altra amiga i que per mi es tant important. Aquell, aquella.... els meus!

I les "absències", perquè sé que son com jo, que en recordo una de mil de dates! també van ser valuoses pel que representen i el que aporten a la meva vida.

Avui vull compartir amb vosaltres la meva àncora, una imatge que aconsegueix que la pau, la serenitat i la plenitud acudeixin al meu dia a dia només mirant-la, una imatge que val molt més que mil paraules, per mi, una imatge perfecta.

En Calma - Cristina Catarecha 2009

Gràcies amics, amigues, família i ... gràcies Cristina per fer el camí amb mi, per navegar per les mateixes aigües.

08 de setembre 2009

Màgia


Hi ha una cançó que m’agrada especialment, es diu Màgia i la canta Rosana Arbelo, màgia es l’aigua, el vent, el resum de tot el que sento, provar a bolcar tot el que hi ha dins teu, provar a saltar sense mirar, caure i tornar a començar. Aquesta cançó es un petit homenatge a la felicitat, al positivisme, a les petites coses, a la importància d’un somriure, a la resposta de la pell a les emocions.

Màgia, no es tant complicat, si mireu al vostre voltant trobareu la màgia, aquesta màgia, en moltes coses... la lluna plena d’ahir, la brisa a la vora del mar, el perfum de les flors, una carícia, una estona amb els amics, una abraçada, un compliment, un raig de sol que il·lumina un prat a l’alba ... podria estar dies i dies escrivint i encara quedarien coses màgiques per enumerar, mireu continuo... un dia de pluja, l’arc de Sant Martí, la música que sona al cotxe mentre viatgeu, l’olor d’un perfum, la de la gespa segada, del pa acabat de fer, la del cafè del matí, despertar, dormir, somiar, cantar... .

Em podeu explicar quin sentit te fixar-se en una cosa desagradable i retenir-la en l’ànim, rumiar i tornar-la a recordar? Feu la prova, anoteu un dia les coses màgiques que veieu en una columna i en l’altra les que no ho son tant ;) Segur que la màgica es molt mes llarga! Gaudiu de la màgia, està a la vostra mà.
Aqui us poso l'enllaç, escolteu-la! MAGIA

22 de juliol 2009

El principi de les petites passes

Només necessitem un petit canvi, com una bola de neu que cau del cim d’una muntanya, aquest canvi anirà provocant canvis al nostre voltant. El canvi comença amb el primer pas. Què passa si mireu algú i li somrieu? Que passa si comenceu una conversa amb un compliment? Que passa si ..... Els petits canvis són l’inici real del Canvi. Reescrivim la nostra vida? Us penjo una foto de la meva amiga Cristina Catarecha, una gran fotògrafa i una millor persona. Els hàbits són el que fan de nosaltres el que som. Cadascú tenim els nostres hàbits i modificar-ne alguns pot ser la fórmula per iniciar un canvi positiu. Tots ens hem fet experts en els nostres hàbits, la repetició és la mare de l’habilitat i si aquest hàbits no ens porten allà on volem, serem experts en fer allò que no volem realment que sigui la nostra vida, no? Per tant un camí per arribar allà on volem arribar és modificar, substituir hàbits limitants per hàbits constructius. Una manera d’aconseguir aquest canvi d’hàbits és amb orientació positiva. Penseu, si al matí, quan us lleveu, preneu tres minuts per pensar en com voleu que sigui la vostra vida i actueu en conseqüència, com començareu el dia? Per exemple... Tenim un sobreprès i aquest sobreprès ens molesta i ens fa estar a disgust amb el nostre aspecte. Si cada dia reduïm una quarta part de la racció de menjar que ens servim en una ingesta, què passa al cap d’un mes? doncs el més normal és que haguem perdut pes, que haguem acostumat el nostre organisme a menjar una mica menys i, per tant, a que no necessiti el sobrant d’aliments que ens feien estar per sobre del nostre pes. Un petit canvi, aporta molts beneficis! Us trobareu de millor humor, per tant, al vostre voltant les persones que parlin amb vosaltres rebran aquest bon humor i què creieu que passa si les coses es diuen i es fan des de l' ànim òptim? Si en el nostre dia a dia actuem amb un petit canvi d’actitud, com creieu que poden anar les coses? Si pel matí ens llevem i el primer que pensem és: ostres, quin rotllo... ara a treballar... anem a la dutxa, ens vestim i sortim de casa cap a la feina i tot, a més, amb la pressa de sempre... Alguns deixen la casa arreglada, altres preparen el dinar, treuen el gos; altres només corren cap a la feina, faig tard! Què podem esperar del nostre dia! Doncs el més possible és que sigui un rotllo, no? I... si prenem uns minuts, mirem el dia que fa, prenem un cafetó i sentim música mentre fem les nostres coses? Penseu-hi, busqueu petits canvis per fer al vostre dia a dia i experimenteu!

11 de juliol 2009

Seguim amb la Psicologia Positiva

Una de les bases de la psicologia positiva és la voluntat d’aconseguir un món millor. No parlo de fer volar coloms, ni de màgia, ni de somnis de colors, parlo de treball i d’esforç. Hem de construir-nos la millor vida possible, hem d’educar els nostres fills pel món laboral i social, evidentment, però també tenim l’obligació d’ensenyar-los a ser feliços i a gaudir del màxim benestar possible. I... si tots aconseguim més felicitat... no es traduirà això en un món millor? Cal començar a deixar-nos estirar endavant pel futur i oblidar el passat si ens atrapa i enfonsa, el futur són les il·lusions i qui ens impedeix perseguir les nostres? Ja hem parlat en altres posts de les creences limitadores, aquelles creences que hem d’aprendre a distingir i eliminar. Cerquem emocions positives i cultivem-les cada dia : Satisfacció per les coses ben fetes, entusiasme, orgull, optimisme, competència, alegria, serenitat, seguretat, tranquil·litat, perseverança, confiança, atracció, reconeixement, agraïment, estímuls, poder, etc., totes elles ens permetran orientar-nos en el futur, en el futur que nosaltres triem. Les emocions negatives també formen part de nosaltres i cal acceptar-les, però no ens hi ancorem! Llepem-nos les ferides i tornem a començar! Busquem l’aprenentatge que podem obtenir de cada una de les nostres caigudes, dels errors. Aprenguem a valorar allò que tenim i no perdem el temps en lamentar allò que desitgem, si ho desitgem de debò, treballem per aconseguir-ho!

08 de juliol 2009

Martin Seligman i La Psicologia Positiva


Avui us presento en Martin Seligman, director del departament de Psicologia de la Universitat de Pensilvania, un home que en la seva trajectòria, com la majoria d’investigadors en psicologia, s’ha preocupat per disminuir els estats negatius en els quals estan immerses les persones que pateixen i, naturalment, segueix investigant en aquest camp. Però com a fundador del corrent de la Psicologia Positiva, que estudia les emocions agradables, el desenvolupament de les virtuts i la cerca de la felicitat, llança al món la proposta de millorar el nostre nivell de satisfacció. Aquesta nova disciplina (ja us podeu imaginar que m’alinio totalment en les seves files), pretén ajudar la gent sana a ser més feliç i no solament ajudar els que pateixen alguna patologia mental greu a ser menys desgraciats. Proposa que gaudim de les petites coses, valorem el que els altres fan per nosaltres. El professor Seligman diu, en una entrevista, “les ciències socials ens han ensenyat que som víctimes del nostre entorn, que l'important no és l’individu que el controla sinó els factors externs que ens limiten i ens manipulen. Això és una fórmula perfecta per a la depressió”.

Seligman proposa una recepta per a la felicitat amb tres ingredients:

- El primer ingredient omplir la vida de tots els plaers possibles i aprendre a gaudir-los: compartint-los, descrivint-los, recordant-los i prenent-ne consciència.
- El segon ingredient, tenir una bona vida; el que Aristòtil en deia “eudaimonia” ara es coneix com estat de flux. Per això necessitem autoconeixement: conèixer les nostres fortaleses, les nostres virtuts i ser capaços de reconstruir la nostra vida per utilitzar-les al màxim. Amb això aconseguirem la sensació que el temps s’atura i que nosaltres gaudim de la felicitat. Què us passa quan esteu immersos en una activitat que us apassiona?.
- El tercer ingredient, segons Seligman, és posar aquestes virtuts i talents al servei d’alguna causa que sentiu més gran que vosaltres, ajudar els altres, etc. D’aquesta manera donem sentit a tota la nostra vida.

Vaig tenir l’honor de conèixer el professor Seligman fa molts pocs dies a Philadelphia, al primer congrés mundial de Psicologia Positiva. M’hi vaig quedar atrapada, per la seva ment però molt més per la seva actitud.

Seligman ha escrit, sobre psicologia positiva, llibres com The Optimistic Child, Learned Optimism, Authentic Happiness y What You Can Change and What You Can't. Us els recomano.

06 de juny 2009

Els dos hemisferis cerebrals


En l’anterior post sobre les creences limitadores, dèiem que són necessitats biològiques i que serveixen de filtre de les nostres experiències.
Hi ha una cosa que malgrat que científicament encara és debatible, té, per a mi, moltes possibilitats. Salvador Carrión afirma que “para traspasar los límites actuales, nuestros dos hemisferios cerebrales han de estar interconectados y operar simultáneamente” i no us perdeu la conferencia de Jill Bolte Taylor, neuroanatomista, dedicada a l’estudi de malalties mentals , la podeu veure i sentir aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=oi5tyo8JOBc&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=Ijz7L6KrJQE

En la major part de les persones hi ha una clara separació entre els dos hemisferis (el dret i l’esquerra). El que més utilitzem no permet que actuï l’altre. Què podem fer per connectar els dos hemisferis cerebrals? Vegem el següent resum sobre les funcions de cadascun dels hemisferis elaborada per estudiants de postgrau de la USIL:

HEMISFERIO DERECHO
Imaginativo: Conoce y recuerda imágenes
Holístico: Examina el conjunto de las cosas. No se fija en los detalles
Simultáneo: Establece asociaciones para procesar varias informaciones al mismo tiempo
Metafórico: Interpreta y comprende los mensajes por medio de analogías.
Emocional: Pone énfasis en los contenidos e impulsos emocionales
Espacial: Ejerce predominio sobre la informacion espacial y de localizaciones



HEMISFERIO IZQUIERDO
Verbal: Controla habla, lectura, escritura, recuerda nombres y hechos.
Analítico: Examina los detalles y las partes, no examina el todo. Juzga y Valora.
Lineal: Procesa la información paso a paso, secuencialmente.
Lógico: Responde a razones de causa a efecto, identifica por lo general un efecto por una sola causa.
Literal: Interpreta literalmente los contenidos de las palabras
Matemático: Hábil en la solución de problemas matemáticos y numéricos

Us poso també l’enllaç a la Wikipedia perquè pugueu conèixer en profunditat els dos hemisferis cerebrals:
http://es.wikipedia.org/wiki/Hemisferio_cerebral#Funciones


En cadascú de nosaltres predomina un hemisferi respecte l’altre, cosa que determinarà els posteriors estats interns (capacitats, emocions i potencialitats) que, al seu torn, produiran un tipus d’impuls emocional que, passat pel filtre de les nostres creences, es transformarà en accions concretes. Les nostres creences es deriven de l’hemisferi amb el qual acostumem a actuar. Per canviar-les necessitem establir noves connexions neuronals que involucrin l’altre hemisferi.

¿Com ho fem?

Podem exercitar-ho potenciant la nostra creativitat: pintem, escrivim, aprenguem a tocar un instrument, passegem més sovint mirant tot el que ens envolta, conversem, juguem, ballem...

Més idees?

Les creences limitadores

¿Què són les creences? Són necessitats biològiques, ens ajuden a preveure allò que succeirà, fan de filtre del dia a dia. Imagineu que cada dia haguéssim de processar tot el que vivim. Amb les creences ja tenim part del camí fet, són les coses que “sabem” certes i ens ajuden a interioritzar els nous esdeveniments sense partir de zero.
El que cal tenir en compte és que de creences n’hi ha de diferents tipus, n’hi ha de potenciadores i de limitadores. Les primeres ens ajuden a caminar endavant i les segones són les que ens mantenen lligats al lloc on possiblement sense voler ens van instal·lar ja de petits els nostres pares, professors i tot l’entorn social del moment:
“Aquest nen és un desastre, no farà mai res de bo” , “ tu ets "patós" i, a més, el greix no et deixa córrer, no et vull al meu equip de futbol”, “no n’aprendràs mai a fer això, no serveixes” “no, tu no, que encara faràs un desastre”....

Què creieu que hem de fer amb les creences limitadores? Canviar-les, sí! Enfrontem-nos-hi! De vegades la por o simplement la manca de perspectiva ens priva de l’èxit. No és només una manifestació dels nostres estats interns, la Neurociència ens diu que el cervell reacciona i canvia quan canvien les nostres conviccions més profundes, aquestes són part dels nostres pensaments i, per tant, del nostre cervell. Quan pensem, construïm representacions internes i recorrem un circuit neurològic ja existent. Si ho fem des de les creences limitadores estem impedint, amb una força enorme, la realització de qualsevol altre pensament o acció que no les reafirmi.

Què podem fer per canviar-les?

Podem començar per canviar el nostre llenguatge, eliminar-ne paraules com no puc, no serveixo, no en sé, he de, ara cal fer, les podem substituir per altres com: n’aprendré, vull, hi treballaré, ...
Podem també utilitzar l' orientació positiva: erradiquem del nostre món tot allò que ens porti al pessimisme, a la rumiació (donar voltes als problemes, fets etc.). Davant de la temptació de deixar-nos portar per allò de: hem vingut al món a patir, això no m’agrada i ho he de fer, el meu cap em té mania, etc., fem-nos preguntes! I per què hem de patir? Si no m’agrada, per què ho he de fer? I si ho he de fer, no puc trobar-hi algun aspecte que m’agradi? El meu cap em coneix bé? Ell em té mania.. o no ens comuniquem prou bé?

Què més podríeu fer per canviar-les i enlairar-vos a la velocitat de la llum? Idees?

30 de maig 2009

L’ésser humà, una fàbrica d’excuses



Tots, i el que pugui dir que no que aixequi la mà, som una fàbrica d’excuses. Hem desenvolupat l’habilitat de cercar respostes tan fàcils com inútils... Sempre ho hem fet així: ho vaig oblidar, jo soc així, no ho he rebut, demà ho faré, no tinc temps, la vida és molt dura, ho he intentat tot, jo no puc.... i, d’aquestes, cada dia en fabriquem moltes.

El que no tenim present, malgrat que tots ho sabem, és que posposar, no encarar els reptes, deixar les coses per demà, en resum, acumular “paràsits”, té un cost molt elevat.

Un paràsit és allò que consumeix energia però que nosaltres tolerem. Una cosa que depèn de nosaltres i que podríem suprimir, potser una trucada, endreçar l’armari, dur el cotxe al taller, fer aquell informe, demanar perdó, canviar una bombeta.... coses que consumeixen relativament poc o coses que consumeixen molt, com mantenir relacions complicades, tolerar al nostre voltant persones pessimistes i negatives, seguir en una feina que no ens agrada...

Penseu en la pèrdua d’energia que tot això suposa al llarg del dia, imagineu una mànega de regar, potent i que el seu raig arriba lluny. Comenceu-li a fer foradets o grans traus, un per cada una de les situacions que hem comentat...

Què podem fer?

Bé, el primer és fer-ne una llista, no us sembla que veure’ls per escrit facilita la identificació i la possible eliminació? On i en què perdem energia?.

El segon pas és estudiar quins d’aquests paràsits ens convé mantenir i perquè. De vegades, hi ha una raó positiva per mantenir-ne algun, que fa que sigui millor que eliminar-lo. Per exemple: m’estimo més no discutir amb aquell company o amb el cap, he de treballar amb ell cada dia... Malgrat tot, a l’hora de valorar hem d’estudiar els perjudicis a curt o llarg termini que això ens pot ocasionar i si valen la pena. Penseu en què una pèrdua d’energia ens pot fer emmalaltir!

Un cop fetes aquestes passes, no creieu que el que toca és prendre la decisió de canviar algunes coses per tapar els forats de la mànega de regar? O si més no, de tapar-ne alguns? Passar a zero paràsits no ha de ser una fita precipitada, cal ser positius, tolerants amb el món que ens envolta i ecològics amb nosaltres mateixos.

Una cosa important és explicar als nostres què és el que volem fer, que ens entenguin i ens recolzin és una manera més de comunicar-nos amb ells i, perquè no, una manera que ells puguin fer el mateix en la seva vida.

Com a últim punt, us suggereixo que comenceu ordenant els paràsits segons com els vulgueu eliminar, primer els menys difícils o a l’inrevés, com cregueu que us pot resultar millor, nosaltres som els que millor ens coneixem.

· Comença ja!
· Posa-li nom a cada tasca eliminadora (com més divertit millor...) i posa-li venciment.
· Assegura’t que les etapes són factibles, no vulguis córrer més del que corren les teves cames!
· Fes balanç periòdicament.
· Aprofita els moment propicis
· Estudia les coincidències en el manteniment dels teus paràsits, t’ajudarà a conèixer-te millor.
· Fes-ho tot de manera positiva, assegura’t que t’entenen i que entens els altres i a l'hora d' eliminar no et deixis portar per la passió del moment, “templa” abans d'actuar.
· Assaja noves formes, trucs, reptes, innova els teus plantejaments! Només tu decideixes quins t’agraden més!


Un principi fonamental en coaching és que cadascú de nosaltres és el primer responsable dels resultats que obté en la vida.

26 de maig 2009

Un bon fart de riure

Us heu plantejat mai com és de saludable un bon fart de riure? Una de les coses que promou el coaching és que ens retrobem amb el nen que tots portem dins.

L’acció de riure està localitzada en la zona prefrontal de l’escorça cerebral, en la part més evolucionada del cervell. Al fer-nos grans perdem l’espontaneïtat de deixar-nos portar pel riure, de buscar la riallada o de trobar la part còmica de les situacions. Penso que seria interessant recuperar aquest punt infantil i recordar com rèiem.
Freud va atribuir a les riallades el poder d’alliberar l’organisme d’energia negativa. El còrtex cerebral allibera impulsos elèctrics negatius un segon després de començar a riure. D’aquí la utilització del riure com a teràpia.
Riure és una funció biològica necessària per tal de mantenir el benestar físic i mental. I qui no vol mantenir-lo!
Quant riem, el cervell emet la informació necessària per activar la segregació d’endorfines, més concretament d’encefalines. Aquestes substàncies tenen unes propietats similars a la morfina, tenen la capacitat d’alleugerir el dolor i fins i tot d’enviar des del cervell missatges a la resta del cos per tal de combatre virus i bactèries. Les endorfines, a més, mantenen l’equilibri entre el to vital i la depressió, en resum, entre estar bé o estar malament.
Aprenem a riure, val la pena, els efectes d' un bon fart de riure són, per exemple:

- Amb cada riallada treballen prop de 400 músculs.
- Lubriquem i netegem els ulls amb les llàgrimes. Descongestionem el nas i les oïdes.
- Eliminem toxines, amb el moviment del diafragma facilitem la digestió i això, al seu torn, ajuda a reduir els àcids greixosos i les substàncies tòxiques resten menys temps al nostre organisme.
- Ens oxigenem, entra el doble d’aire als pulmons.
- Alliberem endorfines, que són sedants naturals. Amb uns minuts de riure continu, aquest actua com a analgèsic.
- Rejoveneix, estira i estimula els músculs facials i té un efecte tonificant.
- Prevé l’infart, el massatge intern que produeixen els espasmes del diafragma arriben fins als pulmons i al cor, enfortint-los.
- Facilita la son, el "cansament" que produeix el riure elimina l’insomni.
- Elimina l’estrès
- Ens ajuda a exterioritzar emocions i sentiments
- S'encomana!
- Un toc d’humor et pot salvar d’una situació socialment incòmoda
I... moltes coses més!

04 de maig 2009

El Violín

Un altre dels contes amb metàfora del meu amic Claudio.

EL VIOLIN
El subastador pensó que perdía su tiempo mostrando ese viejo violín estropeado y arañado, pero aún así, lo mostró.
-¿Cuánto ofrecen, buena gente? -gritó.-
-¿Quién hará la primera oferta?- -¡Un dólar, un dólar!
-entonces......- -¡Dos! ¿Sólo dos?- -Dos dólares!-
-¿Hay alguien que dé tres?- -¡Tres dólares! ... a la una!-
-¡Tres dólares...a las dos!-
-Que se va por tres...pero,- -¡No!
- Un hombre canoso se puso de pie, llegó adelante y tomó en sus manos el arco. Limpiando el polvo del viejo violín armonizó sus cuerdas y tocó una melodía muy tierna.Al cesar la música el subastador dijo, en voz muy baja y más bien para sí,
- ¿Cuánto daría yo por tener este viejo violín? Y tomándolo con más cariño lo volvió a levantar:
-¡Cien dólares!- ¿Y quién da doscientos?
-¡Doscientos!- -¿Y quién da trescientos?-
- ¡Trescientos!- -¡Trescientos, a la una!-
-¡Trescientos a las dos!- -¡Y se va y se fue! -exclamó
.Algunos lloraban y los demás aplaudían...
- No podemos comprender se decían- -¿Qué cambió su valor? Alguien dijo por allí que fue "El toque de la mano de un maestro".-Muchas personas sienten que sus vidas están fuera de tono. No saben como aprovechar todos los recursos y talentos que disponen. No saben cómo convertir sus excusas en razones. No pueden ver las oportunidades que existen dentro de las crisis. No le encuentran sentido a lo que hacen. No saben como ponerse en acción............ y a similitud del viejo violín se "subastan baratamente" a la multitud siguiendo el viaje de la vida como un juego que no requiere pensar.......Pero un día cuando están preparados el maestro aparece. La gente no comprende cómo él puede encontrar tanto valor en algo que ellos no pueden ver .
El secreto del Maestro es mirar más allá de las apariencias y conectarse con la verdadera alma de las cosas."La diferencia entre lo que hacemos y lo que somos capaces de hacer resolvería los problemas mas grandes que hay en el mundo" M.Gandhi.-

Claudio M. Pérez Bobasso

01 de maig 2009

L'autoestima

Incrementem la nostra autoestima, no s’aconsegueix ràpidament, l’autoestima es pot resumir a ser capaç de dir “si” quan volem dir si i “no” quan això es el que volem dir, es la forma de ser coherent i transmetre energia positiva a altres les persones. L’autoestima es valorar-nos pel que som i tal i com som. La manera d’augmentar-la es el compromís amb l’acció, cal començar a respectar-se i així respectar als altres. Un “ego” feble es pot mostrar com narcisisme, una autoobservació permanent originada per un profund sentiment de petitesa i carències, el narcisisme es mesquí, competitiu i bel·ligerant, l’autoestima n’és l’antítesi, estiguem atents als indicadors de feblesa en l’autoestima (A. Adserà, 2008), ells ens diran que hem de fer.

Si ens observem excessivament crítics amb els altres.
Si els culpem de tot.
Si no som capaços d’assumir petits errors sense sentir culpa i tristor.
Si necessitem l’aprovació dels altres per valorar-nos.
Si som excessivament exigents amb nosaltres mateixos.
Si ens bloquegem amb facilitat i això ens atura.
Si ens sentim molt superiors als altres

Tu propio juicio

Avui us penjo un conte, un conte d'un personatge que acabo de conèixer, crec que acabarem sen bons amics... ja us aniré explicant...

TU PROPIO JUICIO

A un oasis llega un joven, toma agua, se asea y pregunta a un anciano que se encuentra descansando:.-¿Que clase de personas viven aquí?El anciano le pregunta:.- ¿Que clase de gente había en el lugar de donde tu vienes? "Un montón de gente egoísta y mal intencionada"replicó el joven.-Estoy encantado de haberme ido de allí. A lo cual el anciano comento: .-Lo mismo habrá de encontrar aquí.

Ese mismo día otro joven se acerco a beber agua al oasis y viendo al anciano preguntó:.-¿Que clase de personas viven en este lugar? El viejo respondió con la misma pregunta: .-"¿Que clase de personas viven en el lugar de donde tu vienes? .-"Un magnifico grupo de personas, honestas, amigables, hospitalarias, me duele mucho haberlos dejado..- "Lo mismo encontrarás aquí", respondió el anciano.

Un hombre que había escuchado ambas conversaciones le preguntó al viejo:.-¿Como es posible dar dos respuestas tan diferentes a la misma pregunta? A lo cual el viejo contestó:.-"Cada uno de nosotros solo puede ver lo que lleva en su corazón". .-Aquel que no encuentra nada bueno en los lugares donde estuvo no podrá encontrar otra cosa aquí ni en ninguna otra parte.- Si te sientes dolorido por alguna causa externa; no es eso lo que te perturba. Si no tu propio juicio sobre ella.-

Claudio M.Perez Bobasso

30 d’abril 2009

El Jo (ego)

L’allò és l’esfera intrapsíquica on rauen els instints, bàsicament de dos tipus: sexuals (instint eros) i agressius (instint thanatos). És el món pulsional, irracional, exigent, que es mou recercant el plaer i la gratificació immediata dels instints o pulsions. El superjo és la instància moral, formada mitjançant l’educació i la discriminació entre el bé i el mal. Es mou buscant la perfecció, jutja els nostres actes i ens castiga amb sentiments de culpa quan hem transgredit les normatives introjectades (internalitzades). El jo (ego) és la instància que té per objectiu la integració dels elements anteriors amb les exigències del món extern i la seva meta és adaptar-se a la realitat, intentant de controlar, alhora, les demandes contínues de l’allò i les restriccions, opressives a vegades, del superjo.

El problema vindria donat pel desequilibri de forces entre cadascun d’aquells conceptes en interactuació. Quan el jo, que és l’element que transacciona amb les exigències de la realitat, es veu debilitat tant per les exigències i demandes aclaparadores d’un allò (id) instintiu, indomable, que vol treure a l’exterior les seves pulsions, com per les exigències rígides d’un superjo restrictiu i castigador que ho vol impedir, la conducta del subjecte es desestabilitza.

Quan parlem de l’autoestima la definim com un sentiment tan elemental com és sentir-te, reconèixer el teu bategar, veure’t tal com ets, fer-te sòlid amb el que ets, penses o vius. I tot, des d’una complaença i un benestar, de tal manera que no t’afebleixes per coses intranscendents. Tens força per afrontar les contrarietats, i ets capaç de valorar-te en la justa mesura sense necessitar d’envair la llibertat dels altres. T’estimes tal com ets i no caus en sobrevalorar-te, en creure’t allò que no ets i sobretot d’oblidar-te dels altres, per així, engreixar el teu ferit “ego”.

Un “ego” exagerat pot crear individus profundament cruels, un “ego” esquifit por abocar a un estat depressiu i en complexos d’inferioritat. Cap de les dues coses son positives, cal equilibri, sentir bé, emocionar-se amb sentit omple la vida i t’obre les portes a una veritable comunicació humana. T’ajuda a recuperar els teus actes i et fa capaç de valorar les relacions humanes que fan palesa la capacitat envejable de mostrar-te tal com ets i d’acceptar als altres tal i com son.

12 d’abril 2009

Intel·ligència constructivista- Les competències emocionals

La Intel·ligència constructivista: Treballar les competències emocionals i l’ego.

Les competències emocionals son el conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per comprendre, expressar i regular de forma apropiada els fenòmens emocionals.
Entre les competències emocionals es pot distingir dos grans blocs:
a) capacitats de autorreflexió ( la intel·ligència intrapersonal): identificar les pròpies emocions i regular-les de forma apropiada.
b) habilitat per reconèixer allò que els altres estan pensant i sentint (intel·ligència interpersonal): habilitats socials, empatia, captar la comunicació no verbal, etc.

Alguns autors com Salovey i Sluter (1997) han identificat cinc dimensions bàsiques en les competències emocionals: la cooperació, l’asertivitat, la responsabilitat, l’empatia i l’autocontrol.

Treballar en nosaltres tots aquests àmbits ens permet tenir:
Consciència emocional
- Capacitat per percebre els propis sentiments i emocions, identificar-los i etiquetar-los.
- Comprendre les emocions dels altres.
Regulació emocional
- Prendre consciència de que els estats emocionals incideixen en el comportament i tenir bones estratègies d’afrontament a la vegada que possibilita l’autogeneració d’emocions positives.
- Capacitat per a expressar les emocions de manera apropiada. Treballar l’habilitat de comprendre que l’estat emocional intern no necessita una expressió externa.
- Capacitat per regular les emocions, autocontrol de la impulsivitat (ira, violència, comportaments de risc, etc) i tolerància a la frustració per així prevenir estats emocionals negatius (estrès, ansietat, depressió, etc)
- Habilitats d’afrontament, aprendre a afrontar emocions negatives amb l’auto-regulació per millorar-ne la intensitat i la durada d’aquests estats emocionals.
- Competència per auto-generar emocions positives, ser capaços d’experimentar voluntària i conscientment emocions positives.
Autonomia personal (autogestió)
- Autoestima
- Automotivació
- Actitud positiva
- Responsabilitat
- Anàlisi crític de les normes socials
- Capacitat per detectar la necessitat de suport i saber accedir als recursos disponibles.
- Autoeficàcia emocional. Ser capaç de veure que un se sent com es vol sentir. Viure d’acord amb els propis valors morals.
Intel·ligència interpersonal
- Ser capaç de dominar les habilitats socials bàsiques, escoltar, saludar, acomiadar-se, agrair, demanar, disculpar-se, dialogar, etc.
- Respectar als altres, acceptar i valorar les diferencies individuals i grupals i els drets de totes les persones.
- Comunicar-se apreciativament, ser capaç d’atendre als altres tant en la seva comunicació verbal com en la no verbal per tal de rebre els missatges amb precisió.
- Comunicació expressiva, ser capaç d’iniciar i mantenir converses, expressar els propis sentiments i pensaments tant en la comunicació verbal com en las no verbal i saber demostrar als altres que els entenem correctament.
- Compartir emocions
- Comportament pro-social i cooperació, capacitat d’esperar el nostre torn, de compartir i de mantenir actituds d’amabilitat i respecte envers els altres.
- Asertivitat, capacitat de mantenir un comportament equilibrat entre l’agressivitat i la passivitat, això vol dir saber dir “no” i mantenir-ho per evitar situacions en les que un pot veure’s sota pressió. Es la capacitat de defensar i expressar els propis drets, opinions i sentiments.

Habilitats de vida i benestar
- Identificació de problemes, ser capaços d’identificar situacions que requereixen una solució o decisió i avaluar els riscos, obstacles i recursos.
- Fixar objectius adaptatius, ser capaç de fixar-se objectius positius i realistes
- Solució de conflictes, la capacitat per afrontar conflictes aportant solucions positives i ben argumentades.
- Negociació, capacitat per resoldre conflictes considerant la perspectiva i sentiments dels altres
- Benestar subjectiu, ser capaç de gaudir de forma conscient i procurar transmetre-ho a les persones amb les que s’interactua.
- Fluir, es la capacitat de generar experiències òptimes tant en la vida professional com personal i social.

En el pròxim post, l’ego.

Els 12 Canvis

El Coaching de constructivisme social aposta per treballar 12 canvis a nivell personal, això permet accelerar el procés d’assolir objectius, els objectius que cada un de vosaltres us vulgueu marcar. Aquests 12 canvis son: Intel·ligència constructivista, Intel·ligència bilateral, Intel·ligència emocional, Energia, Punts forts, Orientació acció, Orientació objectius, Orientació solucions, Orientació positiva, Orientació futur, Valors compartits, Comunicació valorativa.

Començo per explicar-vos que el Constructivisme es la forma genèrica de referir-se a un grup ampli i heterogeni de psicòlegs i filòsofs que comparteixen la visió de la intel·ligència humana com el producte de construcció de tota la vida.

Si la intel·ligència, doncs, es el resultat d’un procés de construcció individual que es produeix gràcies a la interacció amb el medi, les relacions socials, el contacte amb els processos culturals, socials i polítics, el fet de mantenir-se obert a tots ells augmentarà les nostres capacitats intel·lectuals i mes fàcilment afrontarem els reptes que la vida quotidiana ens presenta.
Us aniré explicant en que consisteix cada un dels canvis.

10 d’abril 2009

El pensament creatiu II

Que aprendrà un nen al que els pares i els mestres li ensenyen pas a pas com ha de fer les coses?, evidentment aprendrà la forma en que aquests les fan o les coneixen. Hi ha una forma més ecològica d’aprendre a pensar, si partim de la base de que el ser humà disposa de recursos suficients per aprendre de l’experiència y de tot el que veu al seu voltant, el diàleg y el lliure raonament faran que sorgeixi la intuïció, la capacitat d’apreciar la sublimitat de les coses, mirar on tots mirem i veure el que altres no veuen. Això es el que fa una ment creativa davant els problemes, entenent com problemes no solament qüestions acadèmiques sinó també les coses més quotidianes.

Deixem que les ments creatives dels nens (i les dels no tant nens...) trobin les seves pròpies solucions. No vull dir amb això que no instruïm als nens, l’expertesa es necessària però cal combinar-la amb la disposició a enfocaments divergents, innovadors per als problemes .

Per Getzels i Csikszentmihalyi la dimensió d’obertura als problemes, necessària per a garantir idees originals i bones, requereix grans dosis de tolerància a l’ambigüitat, de resistència al tancament. És necessària la flexibilitat cognitiva que porti a buscar enfocaments nous, a noves idees i per què no, a idees millors o millors formes d’aprendre?

El pensament creatiu

Us proposo un conte sobre el pensament creatiu, a quines deduccions arribeu?. Creieu que hi ha més d'una manera de veure les coses?

El professor de física preguntava a un alumne com es podia mesurar l’altura de l’Empire
State Building amb un baròmetre.
− Molt senzill, pujo a la terrassa, lligo el baròmetre a una corda i, quan el baròmetre arriba
a terra, estiro de la corda i en mesuro la longitud...
El professor el va suspendre. Però davant de la reclamació de l’alumne es va repetir l’examen
nomenant un professor que fes d’àrbitre. El professor de física va repetir la pregunta
i l’alumne va repetir la resposta. L’àrbitre conciliador es va dirigir a l’alumne:
− Però, home, no saps cap altra resposta?
− Sí, senyor. El baròmetre mesura l’altitud a partir de la diferència de pressió. Com que a
dalt de l’Empire State la pressió és menor, la mesuro amb el baròmetre i després a terra i
després calculo la diferència de pressió...
El professor va marxar iradament donant un cop de porta pel que considerava una presa
de pèl, encara que el va haver d’aprovar. L’àrbitre el va renyar.
− Però, home, si sabies la resposta correcta...
− És que no és l’única resposta correcta...
− Ah, no?
− No senyor, puc situar-me amb el baròmetre al rebedor, fer una marca a la paret amb la
longitud del baròmetre, continuar fent marques fins al terrat i, multiplicant el nombre
de marques per la longitud del baròmetre...
− Però això no és científic!
− Científic? Bé, puc pujar al terrat, agafar el baròmetre i un cronòmetre, mesurar el temps
de caiguda i, com l’altura és igual al quadrat de l’acceleració pel temps... Però no és un
bon sistema perquè es trenca el baròmetre... O bé projectant l’ombra del baròmetre posat
dempeus i comparant-la amb la de l’edifici (com es mesurava l’altura de les piràmides),
però només pot fer-se en els dies de sol.
Al final, enutjat va dir l’alumne:
− Sap vostè la manera més efectiva de conèixer l’altura de l’Empire State amb un baròmetre?
Me’n vaig amb el baròmetre a les oficines de la constructora i li dic a una secretària:
Senyoreta, si vostè em diu l’altura de l’edifici li regalo aquest baròmetre...
Aquesta anècdota que s’explica d’un Nobel de física en la seva època d’estudiant,
no sabem realment si és certa. Però el fet important aquí és que a algú
amb un pensament prou crític i flexible, amb un pensament divergent li podria
haver succeït.

03 d’abril 2009

La baralla dels llops

El vell cacic de la tribu explicava als seus nets històries sobre la vida. En un moment donat els diu:
Una gran baralla ocorre en el nostre interior i …. es entre dos llops!

Un dels llops es la maldat, el temor, la ira, l’enveja, el dolor, l’avarícia, l’arrogància, la culpa, el ressentiment, les mentides, l’orgull…
L’altre llop es la bondat, l’alegria, la pau, l’amor, l’esperança, la serenitat, la humilitat, la dolçor, la generositat, la benevolència, l’amistat, la veritat, l’empatia, la compassió….

Un dels nets veient que l’avi es quedava absort en els seus pensaments, li preguntà…
Avi… i quin dels dos llops guanyarà?

El vell cacic amb un dolç somriure pintat als llavis, els digué … el que alimenteu, fills meus, el que alimenteu…

Reforçar les conviccions

L’ésser humà te una fon inesgotable de recursos, tots hem tingut experiències en les que hem estat capaços de fer coses extraordinàries, encara que siguin petites coses, per nosaltres han estat tot un repte, una experiència de superació. Qui no ha fet mai alguna cosa per la que no es creia preparat? Per tant, davant qualsevol circumstància hem de tenir clar que:

Sí, es possible. Si altres ho han fet jo també puc.
Sí, tinc amb que, tinc tots els recursos, tinc la capacitat d’aprendre.
Ho aconseguiré
Depèn de mi

“Si vols aconseguir alguna cosa que no tens, has de fer allò que encara no has intentat”

Prenem el control

Només tenim una vida y som nosaltres els que decidim com viure-la, si tenim en compte les premisses de la psicologia positiva i el coaching, la viurem de forma que davant de les circumstàncies el que hem de fer es:

En lloc de resistir-nos, acceptarem els fets
En lloc de resignar-nos, aprofitarem
En lloc d’evadir-nos , assumirem
En lloc de només desitjar, ens comprometrem
En lloc de preocupar-nos, ocupem-nos, entrem en acció
En lloc d’oblidar el que tenim, agrairem
En lloc de desconfiar, confiarem
En lloc de pensar en negatiu, apostem per guanyar


Y sempre que prenguis una decisió ben meditada, porta-la a l’acció.

27 de març 2009

Camina

“Si crees que es posible tienes razón, si crees que no es posible también tienes razón” Henry Ford

13 de març 2009

Converses per la ret - Orientació Positiva

Coachee: Uno de los descubrimientos en esta interesantísima etapa de mi vida la resume mi amigo Ramón Eder en dos de sus aforismos:"Todo lo que hemos hecho tiene una lógica absoluta: no podríamos haber hecho en ningún caso ninguna otra cosa" Porque... "Si contemplamos una flor nuestro cerebro se convierte en una flor".
Hoy contemplo flores y las cosas puedo hacerlas de otra manera.

Coach: Es cierto que todo lo que hacemos nos lleva a lo que somos, pero permíteme que “discrepe” de la afirmación de tu amigo, yo si creo que podemos hacer otras cosas, el ser humano tiene la capacidad de elegir y si bien si contemplas una “flor”, puedes, si estas preparado para ver realmente esa flor, convertirte en una “flor”, creo que además si a tu alrededor no parece haber “flores” aprender a encontrarlas es una capacidad a desarrollar, ahí está la grandeza del hombre. Hoy contemplas flores porque estas preparad@ para verlas en todos los rincones, a disfrutarlas, a ver el mundo desde otra perspectiva, a recibir de todo y de todos la energía positiva, los símbolos y caminos que te llevan a hacer las cosas de otra forma, de una forma que te permite aceptar los hechos y en lugar de resignarte, aprovecharlos, asumirlos para actuar, comprometerte contigo misma, agradecer, confiar y apostar para ganar.

Realmente todo lo que hasta ahora has hecho te lleva al éxito porque estas preparad@ para aceptarlo, porque sabes que es posible, que hay con qué, que lo vas a lograr y que depende de ti. Porque, como dicen en coaching has desaprendido para aprender. Tu eres la/el responsable de tu éxito, tuyo es el mérito.
Hay una frase que me gusta especialmente... perdonad pero no recuerdo a quien se le atribuye...
“Si quieres lograr lo que aún no has alcanzado, necesitas hacer lo que aún no has intentado”¡Felicidades!

12 de març 2009

Les creences limitadores.

Les creences limitadores, son aquelles que ens expliquen que no podem fer allò que ens proposem, aquelles en les que el nostre subconscient ens diu “la vida es dura!”, si en fem cas, d’alguna forma, estem materialitzant o buscant en la vida la seva duresa. Estem dient-nos, vaig a convertir la meva vida en quelcom difícil, perque sota de tot això hi ha una creença fermament arrelada. No trobareu mai persones amb aquest tipus de creença que tinguin una vida fácil. Penseu que cada persona porta a la pràctica allò que creu.

Les creences sobre la identitat son causa, significat i límits. Quant tu cambies les teves creences vers la teva identitat et converteixes, d’alguna forma, en una persona diferent. Per exemple, una creença limitadora seria: no valc res, no mereixo tenir èxit o si n’obtinc alguna cosa haurè de perdre.

No és el mateix creure que no soc capaç de sobresortir en una materia, que creure que soc incapaç d’aprendre-la. Cualsevol cosa que asumim com part de la nostra identitat, començarà a exercir un impacte profond en nosaltres.

Durant el procès de coaching s’eliminen obstacles que no son en absolut reals per tal de concentrar-se en els obstacles que ho son i d’aquesta forma trobar estratègies per eliminar-los o esquivar-los. La bona noticia es que podem aprendre a eliminar les nostres creences limitadores.
Un dels avantatges del coaching es que ens deixa veure la opció de canviar de comportament i al canviar de comportament, el més probable es que les reaccions al nostre voltant canviin tambè i que comencem a rebre “feedback’s positius, això al seu torn reforçarà el nostre canvi.

Reconèixer els canvis al nostre voltant però, hem de tenir en compte que serà més lent que el nostre propi canvi, cal que valorem que les persones amb les que ens relacionem continuaràn amb la percepció que tenien de nosaltres fins que no tinguin confirmació d’aquest canvi, es a dir fins que el nostre canvi sigui assumit com una nova forma d’actuar, però canviaran.

08 de març 2009

Optimisme i orientació positiva

El Coaching, igual que la psicologia positiva, es basa en l’optimisme, en trobar solucions, avantatges i possibilitats. Cal orientar les converses, tant les internes com les externes cap allò que funciona, cap a les fortaleses de cada persona, aquelles coses que per naturalesa fem millor. No és necessari conèixer la causa d’un problema per solucionar-lo, el que cal es buscar solucions amb les eines que tenim a la mà, dissenyar el present i el futur.
Com?
Amb el principi de les petites passes – només necessitem un petit canvi, com una bola de neu que cau del cim d’una muntanya, aquest canvi anirà provocant canvis al seu voltant que poden afectar la família, els amics, etc. La solució comença amb la primera passa.
Amb la utilització d’un llenguatge de possibilitats i expectatives de canvi – Per què no?
Amb anormativisme – sense etiquetes, sense prejudicis, sense diagnòstics, treballem en col·laboració amb el client, sense jutjar, treballem amb els seus objectius i de fet l’únic important és la percepció que aquest te de les coses.

Si una cosa funciona, no la toquis!
Si saps allò que funciona, fes-ho més!
Si això no funciona, no tornis a intentar-ho, fes alguna cosa diferent!

06 de febrer 2009

Què utilitza un Coach per ajudar-nos? (part 2)

Una altra cosa important és la visió del món des de la perspectiva que la nostra realitat no és necessàriament la realitat dels altres, és només la imatge que construïm de la nostra realitat. El nostre món no és el món, és la percepció que tenim d’aquest, per tant, si podem modificar aquesta percepció, podríem modificar, també, la interpretació que fem de les coses. Això ens permet pensar en conceptes com: L' orientació a resultats, orientació positiva, visió global....
Tots veiem el món, la vida, des de la nostra perspectiva, des del nostre mirar que no és igual a cap altre, cada un de nosaltres reaccionem de manera diferent davant el dia a dia, l’interpretem segons el veiem. El Coach i, per tant, el coaching, suggereix i promou una actitud incondicionalment positiva, sense judicis, escoltant activament i adaptant-se a l’altre per tal de comprendre’l.

Què utilitza un Coach per ajudar-nos? (part 1)

En primer lloc, el seu propi autoconeixement. Un Coach té l'obligació de conèixer-se profundament, de passar per un procés de coaching intens que el permeti conèixer els seus punts forts, les seves creences limitadores, els seus valors, etc. Així serà capaç d’acompanyar-nos en el descobriment dels nostres punts forts, valors i creences limitadores, d’aquesta manera, recolzant-nos en ells, ens podrem desfer d’aquestes creences que ens limiten.

Una altra cosa fonamental és el llenguatge. El llenguatge és poderós, li dóna força al pensament, unes paraules del tipus “jo no podré” “serà difícil” “ho puc intentar però” estan llançant fora de nosaltres una energia que es pot materialitzar en un acte molt concret, en inseguretat i possibilitat que sigui així, pot promoure que es converteixi en realitat allò que hem dit. Allò que penso, allò que dic i el que faig és la llavor d’allò que recolliré. Si canviem aquesta manera de parlar i eliminem paraules de pressió "hauria de", "no hauria de", "podria", "no podria" ... i les canviem per "vull", "no vull", "puc", "no puc"... és molt més fàcil aconseguir allò que volem, allò pel que volem lluitar.

27 de gener 2009

Atreveix-te a canviar

Hi ha un vídeo a You Tube que m’agrada especialment... és una manera de resumir en unes precioses imatges part del que significa viure el coaching.
Per a vosaltres, amb el permís de l’autor


El seu títol: Atreveix-te a canviar


Inici


Aquest blogg neix amb l’ànim de servir, de ser útil a tota persona que en un moment de la seva vida necessiti emmirallar-se i trobar allò que vol aconseguir, perquè trobi en la imatge que veu al mirall totes les respostes, són totes allí.

Un Coach té la responsabilitat d’acompanyar els seus clients en aquesta cerca, de plantejar les qüestions que els facin trobar el seu camí, el camí que volen seguir. Fixar objectius i treballar dur i amb compromís.

Hi ha una frase d'un poema d'Antonio Machado que sempre l'he sentit molt meva: "Caminant no hi ha camí, es fa el camí al caminar

Sóc Psicòloga i Coach i aquí poso a la vostra disposició eines i reflexions, espero que us siguin d’utilitat.