31 de juliol 2010

Què son emocions?


Ja tornem a ser aquí...

Emocions i significat:

Alegria. És una sensació d’activació, de força, de visió positiva i energia.
Alleugeriment. Quan una condició dolorosa incongruent amb els objectius personals canvia a
millor o acaba.
Amor. Desitjar o participar efecte a algú altre.
Ansietat. Enfrontar-se a una amenaça incerta, existencial.
Avorriment. Absència d’excitació, d’interès, de motivació.
Compassió. Sentir-se afectat pel patiment de l'altre i desitjar ajudar-lo
Culpa. Transgredir un imperatiu moral.
Enveja. Voler el que l'altre té.
Esperança. Témer el pitjor però seguir desitjant, creien i procurant el millor.
Excitació. Alteració de l’ànim.
Felicitat. Fer progressos raonables cap a l'assoliment d'un objectiu.
Gelosia. Ressentiment davant una tercera part per la pèrdua o amenaça de l'afecte d'una altra
persona.
Horror. Sentiment de repulsió profunda per quelcom espantós.
Humiliació. Violació de la dignitat d’una persona.
Ira. Una ofensa en contra de mi o d'allò meu que em disminueix el benestar.
Orgull. Millorar la identitat personal mitjançant el rendiment, un honor, un mèrit o alguna cosa
desitjada, aconseguit per un mateix o per algú del grup amb el que un s'identifica.
Por. Un perill físic real i imminent, concret i arrasador.
Repugnància. Estar massa prop d'algú o alguna cosa "indigesta".
Solitud. Absència d’afecte.
Tristesa. Experimentar una pèrdua irreparable.
Vergonya. Fracassar en viure d'acord amb el jo ideal.
Adaptació de Lazarus (1991), Mark Devon i Soler i Conangla (2004), feta per Mireia Cabero (2010)
Segurament no us he dit res de nou, no? Tots sabem què son les emocions.... Doncs, com ja sabeu, les emocions són a grans trets, un senyal què prové de l’interior i què assenyala l’existència d’alguna cosa rellevant per nosaltres. Cada emoció te un significat profund diferent i conèixer aquest significat un cop identifiquem l’emoció que sentim en un moment determinat ens permet comprendre les nostres reaccions, la nostra conducta i possibilita, si cal, que la modifiquem.

Per tant, el primer que cal fer és identificar les nostres emocions quan es produeixen, trobar el seu significat real i estudiar-ne la coherència: Per què sento una determinada emoció? Que és el què realment m’importa del que està passant, del que estic pensant, etc. què fa que aparegui aquesta emoció? L’emoció i l’acció que estic tenint és coherent amb el que realment passa? Té sentit? Es excessiva? Es insuficient? Us en adoneu? Moltes de les emocions que podríem considerar negatives tenen una base de Por...

Imagineu... davant un auditori ple de gom a gom he de donar una conferència, soc expert en la matèria i m’han convidat precisament per això, malgrat tot em poso tens, el meu ritme cardíac augmenta considerablement, noto que la meva respiració també augmenta de ritme, l’estómac s’encongeix o punxa… quins símptomes us sembla que presento? Doncs si, els de por, i no estic en perill! No hi ha cap necessitat de preparar al meu cos per una defensa o una fugida, no?

Mireu... el nostre cervell fa tres valoracions davant un estímul

En valora la rellevància:
Si el que estic vivint és rellevant per mi l’estímul m’emociona
Si el que estic vivint no és rellevant per mi l’estímul no m’emociona

En valora la congruència:
Si el que estic vivint està d’acord amb allò que esperava viure, amb els meus objectius, l’estímul m’emociona positivament.
Si el que estic vivint no està d’acord amb allò que esperava viure, amb els meus objectius, l’estímul m’emociona negativament.

En valora la intensitat en la que s’ha de manifestar l’emoció ( normalment el cervell fa aquesta valoració només en el cas d’emocions desagradables):
Tinc recursos per fer front al que estic vivint i a les seves possibles conseqüències?
Si la resposta és SI l’estímul ens emocionarà però en baixa intensitat.
Si la resposta és NO l’estímul ens emocionarà en alta intensitat.

Per tant, que és el que fa que una emoció se’ns descontroli? Potser que deixem al cervell funcionant en mode automàtic, no? En l’exemple anterior veiem que la por és la resposta que dóna el nostre cervell davant un estímul. Be, racionalitzem-ho... reinterpretem la nostra realitat. Si soc un expert reconegut quin sentit té tenir por? Què puc fer?

Us anoto aquí els suggeriments que em van facilitar a mi.

Suggeriments pràctics per a la comprensió de les pròpies emocions:

�� posa nom a l’emoció que sents;
�� identifica el significat d’aquesta emoció (de què parla l’emoció i quina conducta t’impulsa a tenir);
�� identifica l’estímul que l’ha generada;
�� si es tracta d’un estímul intern, valora’n la seva racionalitat i adequació;
�� si no és racional ni adequat adona-te’n i relativitza la importància que li has atorgat;
�� valora la importància que dones a l’estímul, sigui quin sigui;
�� identifica què el fa tan important i si és possible relativitzar-lo;
�� adona’t de si l’estímul és congruent o no amb el que esperaves i desitjaves;
�� si no ho és qüestiona’t la racionalitat i adequació del que esperaves i desitjaves, i relativitza’n la seva importància;
�� si la intensitat emocional és alta, pregunta’t per quins recursos personals pots emprar per afrontar l’emoció o l’estímul; i posa’ls a la pràctica;
�� identifica els canvis fisiològics que l’emoció ha generat en el teu cos; i respira profundament i de forma continuada si vols relaxar-te;
�� identifica els canvis de pensament i actitud que l’emoció ha generat en tu;
�� adona’t de la conducta que estàs a punt de prendre, impulsada per l’emoció i valora’n la seva necessitat i conseqüències, i decideix què vols fer.

Recordem el que hem anat dient en altres posts... els diàlegs interns, les creences limitants... no deixem que el timó de la nostra vida el duguin coses que si parem un moment a reflexionar no tenen cap sentit!

I... que cal fer quan identifiquem una emoció en els altres?. Tenim una informació que és fonamental: alguna cosa és molt important per aquella persona, no? Doncs, si, ho heu tornat a encertar! Ara cal que poseu en funcionament la vostra empatía. Sabeu que segons un equip d’investigadors del Centre de Neuroimatge Cognitiva del Departament de Psicologia de la Universitat de Glasgow s'ha demostrat científicament que el nostre cervell tarda entre 140 i 200 milisegons en reconèixer les emocions en una altra persona? Només en el cas de patologies: alexitímia (persones incapaces d’expressar els propis sentiments i percebre adequadament els dels altres), personalitat antisocial, etc. hi haurà dificultats.

Com sempre ja us dic ara que no és fàcil, es possible però no fàcil, cal autoobservació, perseverança, compromís i treball, però si us hi poseu us en sortireu segur.

Seguim??



23 de juliol 2010

El premi Dardos


Es una distinció que es donen els bloguers, els uns als altres, amb el compromís de difondre valors com l’art, la literatura, l’ètica i la cultura. Jo l’he rebut de Critina Catarecha “Occulos Habilis” i l’accepto amb molta gratitud, és un honor que espero merèixer.

Al meu torn aquest premi requereix que distingeixi a 15 blogs que per mi tinguin les qualitats que promou el premi, ho aniré fent tal i com els vagi descobrint, m’hi comprometo! (no és que no en trobi! és que navego poc!!)

Moltes gràcies Cristina!

Les emocions

Fa uns mesos vaig cursar uns seminaris a la meva universitat sobre les emocions, que reconec que van aportat al meu dia a dia molta riquesa. La conductora dels seminaris Mireia Cabero (psicòleg i coach), va aconseguir transmetre amb molta claredat la importància de les nostres decisions pel que fa a les emocions i la seva possible aliança amb aquest repte que volem aconseguir, viure una vida plena.

Recordo que com a invitació a la reflexió ens va proposar el conte de Jorge Bucay “El Buscador”.
Us proposo al meu torn que el sentiu i us feu unes preguntes:

Què és per tu la plenitud de la vida?
Què significaria per tu entrenar-te per a aquesta plenitud?
Quines dificultats tant externes com internes creus que tenim per viure la vida plenament?
Què creus que et pot ajudar a aconseguir aquesta plenitud?

Molts de vosaltres contestareu a la primera pregunta que la una vida plena es aquella en la que es gaudeix de benestar emocional, d’equilibri i per què no... de benestar físic, econòmic, social... i alguns afegireu que és aquella que es viu conscientment.
A la segona pregunta quasi tots contestem que entrenar-nos per aconseguir la plenitud hauria de ser la nostra fita vital més important, sobretot si tenim en compte que una persona plena transmet als altres aquest benestar i al seu voltant, com en l’efecte dominó, tot es mou. Penseu-hi be, que passa el dia que us sentiu be, optimistes, contents ...
A la tercera pregunta hi ha tantes respostes com persones... dificultats externes: tenir feina, la feina que m’agrada, harmonia al meu voltant, no conflictes externs, posició econòmica, social ..... i pel que fa a les internes: equilibri, harmonia interior, pau, felicitat, salut....
El secret està en la quarta pregunta... que creus que et pot ajudar a aconseguir aquesta plenitud?

Penseu-hi bé... què és el que enterboleix, si és el cas, la vostra vida? M’atreveixo a dir que en gran mesura el que ho fa és la manera en la que gestionem les nostres emocions, què en penseu?

Els humans tenim una assignatura pendent, reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Una cosa que s’hauria d’ensenyar a les escoles és precisament aquesta, a cultivar les emocions positives i a eliminar o entendre i racionalitzar les negatives. En dic positives i negatives només en tant que per cada un de nosaltres hi ha emocions que ens afecten negativament o positivament, no pas per que les emocions siguin per sé positives o negatives, m’explico, les emocions son emocions i prou, son el motor de la vida.

“L’emoció és un estat complex de l’organisme caracteritzat per una excitació o
pertorbació que predisposa a una resposta organitzada. Les emocions es generen
habitualment com una resposta a esdeveniments externs o interns”.
Rafel Bisquerra (2000)

Aquests esdeveniments externs o interns que comenta Bisquerra son aquells que per cada un de nosaltres son rellevants, si un esdeveniment no ho és no ens emociona. Per tant el que cal saber és que:
- Una emoció es desencadena per quelcom important per nosaltres.
- Una emoció es genera al cervell i des d’allí es coordinen les respostes neurofisiològiques, congnitives i conductuals d’aquesta emoció.
- Les emocions son fonamentals en l’adaptació i la supervivència de l’espècie.
- Les emocions s’encomanen (si, si, feu la prova... pengeu-vos un somriure durant una estona i mireu al vostre voltant...).
- Les emocions neixen de la interpretació que cada un de nosaltres fa de la situació en la que es troba, no de la situació.
- Les emocions es construeixen, per tant, podem (sempre treballant-hi força) modelar-les, liderar-les, entrenar-les, etc.

I... com es construeixen les emocions? Si, si, ja hi torno... escolteu els vostres diàlegs interns, analitzeu les vostres creences limitadores i veureu d’on surten moltes de les vostres emocions negatives...

I encara més... com de manera inconscient construïm (encomanem) emocions en els altres? Com som, de vegades, promotors d’emocions negatives en els nostres fills? Tenim present que el que els diem o fem pot ser el seu “llibre de consulta” de creences limitadores i de diàlegs interns poc edificants?

Si us sembla continuem un altre dia!

18 de juliol 2010

Un Qüestionament Apreciatiu: The learner judger mindset, de M. Adams
















Una manera de veure com vivim, com ens formulem les preguntes quotidianes que ens diran si funcionem en mode Zombi o pel contrari estem pel camí de la consciència, és el QT (Question Thinking). 

Aquest model assumeix que la nostra manera de pensar parteix d’un qüestionament intern i ja sabeu la meva opinió sobre això..., que és el reflex de les nostres accions o conductes. 

Penseu en quan us lleveu pel matí, davant l’armari comença el ritual de preguntes internes: Quin temps fa? Tinc neta la camisa tal? Aquestes sabates son còmodes? Serà aquest pantaló adequat pel que he de fer? etc... i les respostes a aquestes preguntes fan possible que ens vestim cada dia, no? Doncs si, fem el mateix en tot! ... serè capaç?, això que vull fer és el millor? per qui?, he de..., cal .... 

Es tracta de no ser Zombis, com deia en l’anterior post, es traca de que les preguntes i respostes que ens fem cada vegada que hem de fer una acció les decidim nosaltres lliurement. El model de Marilee Adams es basa en que hi ha dos maneres de pensar: la del Aprenent i la del Jutge, i segons sigui la que utilitzem així seran els nostres sentiments i conductes. Els humans normalment alternem les dues maneres ja que ningú es aprenent o jutge de manera exclusiva. Us presento un esbós dels dos models de pensament:

Ja veieu per on vaig no?, doncs si, funcionar en mode Jutge (amb tot els respectes pels jutges de professió que no te res a veure amb això...) ens porta a pensaments rígids i per tant a accions de vida rígides, és molt difícil adaptar-se a l’entorn, aconseguir el canvi, liderar la pròpia vida, perdre la por en definitiva! 

Llegiu una altra vegada les preguntes que es fa el Jutge, observareu que la sensació és de tancament, no?. Ara rellegiu les de l’Aprenent, quin estat d’ànim us promouen?. Es tracta doncs d’escoltar-se i de fer ús del qüestionament apreciatiu, cada vegada que us “escolteu” amb pensaments de Jutge busqueu transformar-los en pensaments d’Aprenent, és una manera d’assegurar-vos energia, ampliar horitzons, provocar-vos la curiositat, valorar la ignorància com oportunitat d’aprendre, ajudar-vos a ser més flexibles, més tolerants, més receptius, a tenir una actitud més oberta! 

Us proposo una frase que se li adjudica a Gandhi “Hem de ser el canvi que desitgem veure en el món”

10 de juliol 2010

Els Zombis

Per què Zombis? Aquesta és la qüestió! Ja sabeu què son aquests personatges, no? Son persones, en la literatura, que un cop han abandonat la vida, un altre personatge (un houngan, bruixot vodú) els torna a aquesta però per sotmetre’ls a la seva voluntat.

Be, doncs utilitzo el símil per cridar ben fort, no siguem zombis!!, no deixem que el “houngan” ens controli i condueixi la nostra vida!!.

Ja hem parlat altres vegades
del “control” que te sobre nosaltres el passat (poques persones se’n lliuren...), les creences limitants, la xerradissa interior, etc. i... quin sentit te? CAP! el passat és passat i no te per què marcar el nostre futur si no ho volem; les creences limitants, recordeu, allò que vam entendre i creure quan érem petits que pensaven de nosaltres els grans: “no serveixes per res” “ mai faràs res de bo” “a aquest món hem vingut a patir” “ no acompleixes les meves expectatives” “ la vida és dura” “ quien bien te quiere te harà llorar” “això no està be” “sempre s’ha fet així”, recordeu... ara, de grans, amb arguments suficients sobre el que podem o no podem fer, el que som i el que no som, allò encara ens limita de vegades!!! ABSURD!.

I la xerradissa interior?

Si pareu un moment i escolteu cap en dins, us adonareu de que permanent ment ens estem parlant, ara mateix alguns de vosaltres us esteu dient: si clar, i ara amb que surt aquesta, està sonada, jo no vaig tot el dia parlotejant mentalment... o... que vol dir aquesta, ara no ho entenc, soc ximple o diu bajanades... o .... aquest post pinta llarg passo! Que em dieu? Si, contínuament ens estem parlant i això es així, els humans som així. El que de veritat és important és com ens parlem!

Una persona que no s’ha desfet encara del pes del passat, de les creences limitants etc. s’està donant una pallissa continua! És impossible que acompleixi els seus somnis! La seva xerradissa interior només serà pessimista “ no seràs capaç” “ no vals res” “ per què t’has embolicat en això” ... Ara penseu en una persona que te una actitud proactiva, que la seva xerradissa interior el recolza contínuament.

Escolteu i canvieu si cal la vostra xerradissa interior, es pot fer! Cal una mica d’entrenament al principi però que hi ha més gratificant que esforçar-se per ser més feliç, per ser millor persona, per acomplir els propis somnis?. Escolteu-vos i quan apareguin xerradisses pessimistes o negatives preneu-vos uns segons i argumenteu-les i si amb la argumentació, des de l’adult que sou, creieu que la vostra xerradissa interna te raó treballeu per solucionar les mancances, per aconseguir eines que us facin sortir del punt on esteu. I .... si simplement la xerradissa no te cap fonament, no sigueu Zombis!!!! Qüestioneu-vos-la! I Canvieu-la! Amb arguments:

“ no seràs capaç” i per què no? He set capaç de moltes coses en la meva vida,
“ no vals res” mentida! El meu valor es mostra en ... tinc cura de la meva família, a la meva feina soc competent, els meus amics em valoren, etc.
“ per què t’has embolicat en això” per què em fa il•lusió!, per què sé que puc fer-ho i fer-ho bé! Per què m’agrada!, per què val la pena provar-ho i jo faré l’esforç d’aconseguir arribar a la meta!!


Que us sembla, us animeu?? Us ho recomano, funciona!!!

“Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i la energia atòmica: la voluntat”. Albert Einstein
"Només una cosa converteix en impossible un somni: la por a fracassar”. Pablo Coelho
“El fracàs més gran és no haver-ho intentat mai”. Proverbi xinès

foto per Jenni Steele

04 de juliol 2010

Un nou projecte, atreveix-te!

Que us sembla si parlem de quina és la millor manera de començar un nou projecte?

Començar un projecte… quin respecte fa la frase, no? La meva amiga i col•lega T. Falls està preparant una guia per la universitat de Cadis, una guia per a nous emprenedors i em permeto aprofitar la idea, amb el seu permís, per exposar-vos aquí uns quants suggeriments. Un nou projecte pot ser un projecte professional o un projecte vital, profund o ben simple...

Quin és el primer pas?


Heu d’estar preparats per començar la aventura, disposats a formar-vos, preparats per assumir la incertesa, per treballar dur, per automotivar-vos, per afrontar reptes, per perseverar, per identificar les oportunitats i comprendre el seu potencial i per ACTUAR. Si teniu aquesta actitud ja teniu molt camí fet però no oblideu que una idea extraordinària, un projecte fantàstic requereixen, també, maduració i comprovar la seva viabilitat.

Ara feu-vos aquestes preguntes:
Gaudiré?
El que implica el meu projecte em satisfà profundament?
Estic prou compromès/mesa?

Doncs endavant!

El segon pas és: Somiar!

Deixeu-vos portar, no limiteu ni jutgeu les idees que us vinguin al cap en aquesta fase. Ara cal una pluja d’idees per generar totes les opcions, totes les possibilitats. Anoteu-ho tot, el que penseu, el que pensen els vostres amics, tota idea pot tenir utilitat o ajudar a que se’n inici una altra!

El tercer pas és: Explorar el present

On soc, és important per saber on vull anar, per construir aquest pon, aquest camí. Una bona manera de saber on sou es saber quines son les vostres fortaleses, aquelles coses que feu be per naturalesa. Anoteu-ne tantes com penseu que teniu i demaneu als vostres que també us en diguin, ells us coneixen be.
Algunes de les fortaleses que garanteixen l’èxit en un projecte son:

• Tenir iniciativa
• Afany de superació
• Adaptació als canvis
• Capacitat d’esforç
• Perseverança
• Constància
• Paciència
• Determinació
• Flexibilitat
• Auto confiança
• Capacitat de assumir riscos
• Ser realista
• Tenir motivació
• Il•lusió
• Optimisme
• Saber gestionar emocions
• Gaudir de l’aprenentatge continuo
• Passió
• Creativitat

De totes aquestes, les més importants son la perseverança i la capacitat d’esforç. Qualsevol projecte, la realització de qualsevol somni requereix temps i energia.

Quins recursos tens? Quins has d’adquirir o entrenar?

Un altre punt important en aquest moment és l’autoconeixement. Tens una actitud proactiva? O per contra et sens atemorit? Reactiu? No pateixis, això es pot treballar!

Ara feu-vos aquestes preguntes:

Quines son les meves fortaleses?
Com les puc utilitzar pel meu projecte?
Estic disposat a canviar la meva actitud si aquesta no és la adequada?

El quart pas és: On vull anar? Crea una visió!

Pensa en com et veus d’aquí a uns anys amb el teu projecte funcionant, no ... no és esoterisme... si ets capaç d’imaginar el teu futur és que tens les idees molt clares, la direcció ben definida i la capacitat de seguir aquesta direcció i per tant d’assolir el repte!.

Imagina amb detalls, com més detalls millor, t’ajudarà a fixar els objectius reals, a saber si els teus valors estan alineats amb el projecte, si el projecte s’adapta a la vida que tu vols viure... i no pateixis, igual que en el segon pas, somiar, sempre es pot redefinir el somni i sempre es pot reinventar el projecte, es més es molt útil tornar a aquests dos passos al cap d’un temps, de vegades pel camí es troben nous paratges, nous indrets que val la pena gaudir.

El cinquè pas: Dissenya el teu futur

Ja has somiat en com vols que sigui, l’has visionat ara fes-te un pla, un pla de treball, recorda el que hem dit al principi, cal esforç, constància, etc.

“No hi ha secrets per l’èxit. Aquest s’aconsegueix preparant-se, treballant àrduament i aprenent del fracàs” Collin Powell.

Com ha de ser aquest pla?
Clar
Concís
Específic

Un pla ben redactat és una eina potent per aconseguir allò que vols, és el mapa del teu camí cap al futur, per passar del somni a la realitat, per marcar un pla d’acció. Escriu-lo, pinta’l, dibuixa un mapa cognitiu, fes fotos!!! El pla et serveix per plasmar les idees i tenir-hi accés immediat, per posar els peus al terra i somiar amb llibertat.

Dissenya els teus objectius. Per treballar amb objectius tingues present que aquests han de ser:

Concrets, clars i específics
Han d’estar alineats amb els teus valors
Han de ser compatibles entre si
Han de ser flexibles
Assolibles (però amb una mica de dificultat)
Mesurables (que puguis mesurar-los de forma clara)
Han de tenir terminis (inici i final, com a mínim)
Han de ser motivadors, si pot ser apassionants
Han d’estar escrits, dibuixats, etc. per ser fàcilment consultables.

Els objectius ens indiquen el camí i ens ajuden a superar dificultats i la seva flexibilitat és la que ens facilitarà l’adaptació al canvi. Hem de tenir present que al nostre voltant tot canvia contínuament i som nosaltres els que ens hem d’anar adaptant.

El sisè pas: Creu en tu.

Si has arribat fins aquí amb la feina ben feta, si el teu projecte es viable, estàs disposat a perseverar, a provocar que les coses passin anant-les a buscar, etc. etc. HO POTS FER!

El setè pas, doncs, és: Entra en acció, ara!

foto per Ares Mata