Els dos hemisferis cerebrals

En l’anterior post sobre les creences limitadores, dèiem que són necessitats biològiques i que serveixen de filtre de les nostres experiències.
Hi ha una cosa que malgrat que científicament encara és debatible, té, per a mi, moltes possibilitats. Salvador Carrión afirma que “para traspasar los límites actuales, nuestros dos hemisferios cerebrales han de estar interconectados y operar simultáneamente” i no us perdeu la conferencia de Jill Bolte Taylor, neuroanatomista, dedicada a l’estudi de malalties mentals , la podeu veure i sentir aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=oi5tyo8JOBc&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=Ijz7L6KrJQE

En la major part de les persones hi ha una clara separació entre els dos hemisferis (el dret i l’esquerra). El que més utilitzem no permet que actuï l’altre. Què podem fer per connectar els dos hemisferis cerebrals? Vegem el següent resum sobre les funcions de cadascun dels hemisferis elaborada per estudiants de postgrau de la USIL:

HEMISFERIO DERECHO
Imaginativo: Conoce y recuerda imágenes
Holístico: Examina el conjunto de las cosas. No se fija en los detalles
Simultáneo: Establece asociaciones para procesar varias informaciones al mismo tiempo
Metafórico: Interpreta y comprende los mensajes por medio de analogías.
Emocional: Pone énfasis en los contenidos e impulsos emocionales
Espacial: Ejerce predominio sobre la informacion espacial y de localizaciones


HEMISFERIO IZQUIERDO
Verbal: Controla habla, lectura, escritura, recuerda nombres y hechos.
Analítico: Examina los detalles y las partes, no examina el todo. Juzga y Valora.
Lineal: Procesa la información paso a paso, secuencialmente.
Lógico: Responde a razones de causa a efecto, identifica por lo general un efecto por una sola causa.
Literal: Interpreta literalmente los contenidos de las palabras
Matemático: Hábil en la solución de problemas matemáticos y numéricos

Us poso també l’enllaç a la Wikipedia perquè pugueu conèixer en profunditat els dos hemisferis cerebrals:
http://es.wikipedia.org/wiki/Hemisferio_cerebral#Funciones

En cadascú de nosaltres predomina un hemisferi respecte l’altre, cosa que determinarà els posteriors estats interns (capacitats, emocions i potencialitats) que, al seu torn, produiran un tipus d’impuls emocional que, passat pel filtre de les nostres creences, es transformarà en accions concretes. Les nostres creences es deriven de l’hemisferi amb el qual acostumem a actuar. Per canviar-les necessitem establir noves connexions neuronals que involucrin l’altre hemisferi.

¿Com ho fem?

Podem exercitar-ho potenciant la nostra creativitat: pintem, escrivim, aprenguem a tocar un instrument, passegem més sovint mirant tot el que ens envolta, conversem, juguem, ballem...

Més idees?

Les creences limitadores

¿Què són les creences? Són necessitats biològiques, ens ajuden a preveure allò que succeirà, fan de filtre del dia a dia. Imagineu que cada dia haguéssim de processar tot el que vivim. Amb les creences ja tenim part del camí fet, són les coses que “sabem” certes i ens ajuden a interioritzar els nous esdeveniments sense partir de zero.

El que cal tenir en compte és que de creences n’hi ha de diferents tipus, n’hi ha de potenciadores i de limitadores. Les primeres ens ajuden a caminar endavant i les segones són les que ens mantenen lligats al lloc on possiblement sense voler ens van instal·lar ja de petits els nostres pares, professors i tot l’entorn social del moment:
“Aquest nen és un desastre, no farà mai res de bo” , “ tu ets "patós" i, a més, el greix no et deixa córrer, no et vull al meu equip de futbol”, “no n’aprendràs mai a fer això, no serveixes” “no, tu no, que encara faràs un desastre”....

Què creieu que hem de fer amb les creences limitadores? Canviar-les, sí! Enfrontem-nos-hi! De vegades la por o simplement la manca de perspectiva ens priva de l’èxit. No és només una manifestació dels nostres estats interns, la Neurociència ens diu que el cervell reacciona i canvia quan canvien les nostres conviccions més profundes, aquestes són part dels nostres pensaments i, per tant, del nostre cervell. Quan pensem, construïm representacions internes i recorrem un circuit neurològic ja existent. Si ho fem des de les creences limitadores estem impedint, amb una força enorme, la realització de qualsevol altre pensament o acció que no les reafirmi.

Què podem fer per canviar-les?

Podem començar per canviar el nostre llenguatge, eliminar-ne paraules com no puc, no serveixo, no en sé, he de, ara cal fer, les podem substituir per altres com: n’aprendré, vull, hi treballaré, ...
Podem també utilitzar l' orientació positiva: erradiquem del nostre món tot allò que ens porti al pessimisme, a la rumiació (donar voltes als problemes, fets etc.). Davant de la temptació de deixar-nos portar per allò de: hem vingut al món a patir, això no m’agrada i ho he de fer, el meu cap em té mania, etc., fem-nos preguntes! I per què hem de patir? Si no m’agrada, per què ho he de fer? I si ho he de fer, no puc trobar-hi algun aspecte que m’agradi? El meu cap em coneix bé? Ell em té mania.. o no ens comuniquem prou bé?

Què més podríeu fer per canviar-les i enlairar-vos a la velocitat de la llum? Idees?