30 de maig 2009

L’ésser humà, una fàbrica d’excuses



Tots, i el que pugui dir que no que aixequi la mà, som una fàbrica d’excuses. Hem desenvolupat l’habilitat de cercar respostes tan fàcils com inútils... Sempre ho hem fet així: ho vaig oblidar, jo soc així, no ho he rebut, demà ho faré, no tinc temps, la vida és molt dura, ho he intentat tot, jo no puc.... i, d’aquestes, cada dia en fabriquem moltes.

El que no tenim present, malgrat que tots ho sabem, és que posposar, no encarar els reptes, deixar les coses per demà, en resum, acumular “paràsits”, té un cost molt elevat.

Un paràsit és allò que consumeix energia però que nosaltres tolerem. Una cosa que depèn de nosaltres i que podríem suprimir, potser una trucada, endreçar l’armari, dur el cotxe al taller, fer aquell informe, demanar perdó, canviar una bombeta.... coses que consumeixen relativament poc o coses que consumeixen molt, com mantenir relacions complicades, tolerar al nostre voltant persones pessimistes i negatives, seguir en una feina que no ens agrada...

Penseu en la pèrdua d’energia que tot això suposa al llarg del dia, imagineu una mànega de regar, potent i que el seu raig arriba lluny. Comenceu-li a fer foradets o grans traus, un per cada una de les situacions que hem comentat...

Què podem fer?

Bé, el primer és fer-ne una llista, no us sembla que veure’ls per escrit facilita la identificació i la possible eliminació? On i en què perdem energia?.

El segon pas és estudiar quins d’aquests paràsits ens convé mantenir i perquè. De vegades, hi ha una raó positiva per mantenir-ne algun, que fa que sigui millor que eliminar-lo. Per exemple: m’estimo més no discutir amb aquell company o amb el cap, he de treballar amb ell cada dia... Malgrat tot, a l’hora de valorar hem d’estudiar els perjudicis a curt o llarg termini que això ens pot ocasionar i si valen la pena. Penseu en què una pèrdua d’energia ens pot fer emmalaltir!

Un cop fetes aquestes passes, no creieu que el que toca és prendre la decisió de canviar algunes coses per tapar els forats de la mànega de regar? O si més no, de tapar-ne alguns? Passar a zero paràsits no ha de ser una fita precipitada, cal ser positius, tolerants amb el món que ens envolta i ecològics amb nosaltres mateixos.

Una cosa important és explicar als nostres què és el que volem fer, que ens entenguin i ens recolzin és una manera més de comunicar-nos amb ells i, perquè no, una manera que ells puguin fer el mateix en la seva vida.

Com a últim punt, us suggereixo que comenceu ordenant els paràsits segons com els vulgueu eliminar, primer els menys difícils o a l’inrevés, com cregueu que us pot resultar millor, nosaltres som els que millor ens coneixem.

· Comença ja!
· Posa-li nom a cada tasca eliminadora (com més divertit millor...) i posa-li venciment.
· Assegura’t que les etapes són factibles, no vulguis córrer més del que corren les teves cames!
· Fes balanç periòdicament.
· Aprofita els moment propicis
· Estudia les coincidències en el manteniment dels teus paràsits, t’ajudarà a conèixer-te millor.
· Fes-ho tot de manera positiva, assegura’t que t’entenen i que entens els altres i a l'hora d' eliminar no et deixis portar per la passió del moment, “templa” abans d'actuar.
· Assaja noves formes, trucs, reptes, innova els teus plantejaments! Només tu decideixes quins t’agraden més!


Un principi fonamental en coaching és que cadascú de nosaltres és el primer responsable dels resultats que obté en la vida.

26 de maig 2009

Un bon fart de riure

Us heu plantejat mai com és de saludable un bon fart de riure? Una de les coses que promou el coaching és que ens retrobem amb el nen que tots portem dins.

L’acció de riure està localitzada en la zona prefrontal de l’escorça cerebral, en la part més evolucionada del cervell. Al fer-nos grans perdem l’espontaneïtat de deixar-nos portar pel riure, de buscar la riallada o de trobar la part còmica de les situacions. Penso que seria interessant recuperar aquest punt infantil i recordar com rèiem.
Freud va atribuir a les riallades el poder d’alliberar l’organisme d’energia negativa. El còrtex cerebral allibera impulsos elèctrics negatius un segon després de començar a riure. D’aquí la utilització del riure com a teràpia.
Riure és una funció biològica necessària per tal de mantenir el benestar físic i mental. I qui no vol mantenir-lo!
Quant riem, el cervell emet la informació necessària per activar la segregació d’endorfines, més concretament d’encefalines. Aquestes substàncies tenen unes propietats similars a la morfina, tenen la capacitat d’alleugerir el dolor i fins i tot d’enviar des del cervell missatges a la resta del cos per tal de combatre virus i bactèries. Les endorfines, a més, mantenen l’equilibri entre el to vital i la depressió, en resum, entre estar bé o estar malament.
Aprenem a riure, val la pena, els efectes d' un bon fart de riure són, per exemple:

- Amb cada riallada treballen prop de 400 músculs.
- Lubriquem i netegem els ulls amb les llàgrimes. Descongestionem el nas i les oïdes.
- Eliminem toxines, amb el moviment del diafragma facilitem la digestió i això, al seu torn, ajuda a reduir els àcids greixosos i les substàncies tòxiques resten menys temps al nostre organisme.
- Ens oxigenem, entra el doble d’aire als pulmons.
- Alliberem endorfines, que són sedants naturals. Amb uns minuts de riure continu, aquest actua com a analgèsic.
- Rejoveneix, estira i estimula els músculs facials i té un efecte tonificant.
- Prevé l’infart, el massatge intern que produeixen els espasmes del diafragma arriben fins als pulmons i al cor, enfortint-los.
- Facilita la son, el "cansament" que produeix el riure elimina l’insomni.
- Elimina l’estrès
- Ens ajuda a exterioritzar emocions i sentiments
- S'encomana!
- Un toc d’humor et pot salvar d’una situació socialment incòmoda
I... moltes coses més!

04 de maig 2009

El Violín

Un altre dels contes amb metàfora del meu amic Claudio.

EL VIOLIN
El subastador pensó que perdía su tiempo mostrando ese viejo violín estropeado y arañado, pero aún así, lo mostró.
-¿Cuánto ofrecen, buena gente? -gritó.-
-¿Quién hará la primera oferta?- -¡Un dólar, un dólar!
-entonces......- -¡Dos! ¿Sólo dos?- -Dos dólares!-
-¿Hay alguien que dé tres?- -¡Tres dólares! ... a la una!-
-¡Tres dólares...a las dos!-
-Que se va por tres...pero,- -¡No!
- Un hombre canoso se puso de pie, llegó adelante y tomó en sus manos el arco. Limpiando el polvo del viejo violín armonizó sus cuerdas y tocó una melodía muy tierna.Al cesar la música el subastador dijo, en voz muy baja y más bien para sí,
- ¿Cuánto daría yo por tener este viejo violín? Y tomándolo con más cariño lo volvió a levantar:
-¡Cien dólares!- ¿Y quién da doscientos?
-¡Doscientos!- -¿Y quién da trescientos?-
- ¡Trescientos!- -¡Trescientos, a la una!-
-¡Trescientos a las dos!- -¡Y se va y se fue! -exclamó
.Algunos lloraban y los demás aplaudían...
- No podemos comprender se decían- -¿Qué cambió su valor? Alguien dijo por allí que fue "El toque de la mano de un maestro".-Muchas personas sienten que sus vidas están fuera de tono. No saben como aprovechar todos los recursos y talentos que disponen. No saben cómo convertir sus excusas en razones. No pueden ver las oportunidades que existen dentro de las crisis. No le encuentran sentido a lo que hacen. No saben como ponerse en acción............ y a similitud del viejo violín se "subastan baratamente" a la multitud siguiendo el viaje de la vida como un juego que no requiere pensar.......Pero un día cuando están preparados el maestro aparece. La gente no comprende cómo él puede encontrar tanto valor en algo que ellos no pueden ver .
El secreto del Maestro es mirar más allá de las apariencias y conectarse con la verdadera alma de las cosas."La diferencia entre lo que hacemos y lo que somos capaces de hacer resolvería los problemas mas grandes que hay en el mundo" M.Gandhi.-

Claudio M. Pérez Bobasso

01 de maig 2009

L'autoestima

Incrementem la nostra autoestima, no s’aconsegueix ràpidament, l’autoestima es pot resumir a ser capaç de dir “si” quan volem dir si i “no” quan això es el que volem dir, es la forma de ser coherent i transmetre energia positiva a altres les persones. L’autoestima es valorar-nos pel que som i tal i com som. La manera d’augmentar-la es el compromís amb l’acció, cal començar a respectar-se i així respectar als altres. Un “ego” feble es pot mostrar com narcisisme, una autoobservació permanent originada per un profund sentiment de petitesa i carències, el narcisisme es mesquí, competitiu i bel·ligerant, l’autoestima n’és l’antítesi, estiguem atents als indicadors de feblesa en l’autoestima (A. Adserà, 2008), ells ens diran que hem de fer.

Si ens observem excessivament crítics amb els altres.
Si els culpem de tot.
Si no som capaços d’assumir petits errors sense sentir culpa i tristor.
Si necessitem l’aprovació dels altres per valorar-nos.
Si som excessivament exigents amb nosaltres mateixos.
Si ens bloquegem amb facilitat i això ens atura.
Si ens sentim molt superiors als altres

Tu propio juicio

Avui us penjo un conte, un conte d'un personatge que acabo de conèixer, crec que acabarem sen bons amics... ja us aniré explicant...

TU PROPIO JUICIO

A un oasis llega un joven, toma agua, se asea y pregunta a un anciano que se encuentra descansando:.-¿Que clase de personas viven aquí?El anciano le pregunta:.- ¿Que clase de gente había en el lugar de donde tu vienes? "Un montón de gente egoísta y mal intencionada"replicó el joven.-Estoy encantado de haberme ido de allí. A lo cual el anciano comento: .-Lo mismo habrá de encontrar aquí.

Ese mismo día otro joven se acerco a beber agua al oasis y viendo al anciano preguntó:.-¿Que clase de personas viven en este lugar? El viejo respondió con la misma pregunta: .-"¿Que clase de personas viven en el lugar de donde tu vienes? .-"Un magnifico grupo de personas, honestas, amigables, hospitalarias, me duele mucho haberlos dejado..- "Lo mismo encontrarás aquí", respondió el anciano.

Un hombre que había escuchado ambas conversaciones le preguntó al viejo:.-¿Como es posible dar dos respuestas tan diferentes a la misma pregunta? A lo cual el viejo contestó:.-"Cada uno de nosotros solo puede ver lo que lleva en su corazón". .-Aquel que no encuentra nada bueno en los lugares donde estuvo no podrá encontrar otra cosa aquí ni en ninguna otra parte.- Si te sientes dolorido por alguna causa externa; no es eso lo que te perturba. Si no tu propio juicio sobre ella.-

Claudio M.Perez Bobasso