31 de desembre 2020

Feliç 2021




Per aquest nou any que comença ens desitjo: 

 - Que la por no ens paralitzi, que ens inspiri. 
 - Que trobem l'equilibri interior, perquè això és la felicitat. 
 - Que deixem jugar al nen que som, perquè així es construeixen els somnis.
 - Que recordem que fer-se gran vol dir tenir un bagul ple d'experiències.
 - Que compartim, perquè compartir les nostres experiències és estimar. 
 - Que tinguem molt present que l'amor és generós i que de vegades necessita volar. 
 - I que deixar volar no vol dir perdre, la majoria de vegades vol dir guanyar. 

 Una abraçada a tots i totes. 

Feu-vos el millor 2021 possible!

22 de maig 2020

Confi-Nas - Els aromes, els nostres aliats

L'aroma de Lavanda és relaxant 


Permeteu-me que avui entri a casa vostra amb una proposta aromàtica ;)

L’olfacte, entre altres beneficis, en te un que aprofitem poc. És, potser, el sentit més poderós a l’hora de treballar amb la memòria i les emocions. Les olors són capaces d'activar totes les regions emocionals del cervell, gràcies a la interconnexió de les regions cerebrals implicades en el processament de les dues sensacions, el sistema límbic -i especialment la amígdala-  que és el centre que les integra, per excel·lència.

Les molècules de l'olor entren per la cavitat nasal captades per l'epiteli, les cèl·lules receptores condueixen els missatges al cervell. Les aromes són processades en primer lloc pel bulb olfactiu, que corre al llarg de la part inferior de el cervell i que té connexions directes amb altres dues àrees de l'òrgan, l'amígdala i l'hipocamp, responsables de l'emoció i la memòria respectivament.

La capacitat evocadora dels aromes genera, doncs, respostes que escapen al nostre control: l'amígdala, pertanyent a el sistema límbic connecta olors i emocions mentre que l'hipocamp associa l'aroma a un record. Cap dels altres sentits passa per aquestes dues parts de el cervell, el que fa que el sentit de l'olfacte sigui el que més èxit obté a l’hora de connectar amb sentiments i experiències passades.


Tenint en compte que podem (i poden els altres, recordeu que s’encomanen...) influir en les nostres emocions, què us sembla experimentar amb els aromes? En aquells que ens evoquen moments, persones o llocs en els que vam sentir benestar i els que directament i per les seves qualitats ens transporten mentalment a un estat determinat que triem.

La meva proposta és: Experimenteu amb l’olfacte! I naturalment procurant que sigui en el seu sentit més positiu ;)

Som-hi!

Els aromes més evocadors:
-          El del cafè
-          El del pa acabat de fer
-          El d’unes torrades pel matí
-          El del sofregit de la mare...
-          El de terra mullada desprès d’una tempesta
-          El d’un bosc
-          El de la gespa acabada de tallar
-          La canyella
-          Determinades fruites
-          La rosa
-          La violeta
-          ...
Trieu els vostres i esbrineu els dels vostres. Pot resultar divertit i inspirador fer-ne una conversa de sobretaula ;)

I per últim, preneu nota dels que us (i els) resultin més agradables pel que tenen d’evocadors de benestar i ompliu-ne casa! Sigueu discrets... jeje, quantitat no significa més benestar, si? i barrejar-los tampoc... Aneu-los distribuint al llarg del dia.

Una abraçada!



15 de febrer 2020

Un conte per reflexionar. El got d’aigua





Hi havia una vegada, a l'antiga Grècia, un professor de filosofia molt savi i venerat pels seus alumnes.
Un dia de classe, parlant sobre les preocupacions mentals, el professor va aixecar un got d'aigua i es va quedar mirant fixament als seus alumnes.
Tots pensaven que els anava a fer la tradicional pregunta sobre si el got estava mig ple o mig buit, però el professor no va fer tal cosa.
En canvi, va allargar el silenci durant uns quants minuts i els va preguntar:
-Quant creieu que pesa aquest got?
Un dels alumnes més avantatjats va aixecar la mà i va dir: -El pes dependrà de la quantitat d'aigua que hi hagi en el got. A major quantitat d'aigua, més gran serà el pes.
El professor, va somriure i els va dir:
- Potser que aquesta sigui la resposta correcta des d'una perspectiva física i científica, però la cosa canvia quan parlem de la ment i de el cos humà. La quantitat d'aigua no és tan important, com ho és el temps durant el qual es sostingui el got.
Si el sostinc durant solament 1 minut, el pes del got equivaldrà a la quantitat d'aigua que contingui, es a dir, el que la física ens diu. Però, què passarà si el sostinc durant una hora? ¿I què passarà si el sostinc durant tot un dia o durant diverses setmanes?
Com més temps, més es cansarà meu braç i més insuportable es tornarà el pes del got. Arribarà un moment en què el seu pes serà superior a les meves forces i el meu braç caurà desplomat sobre la taula. El pes absolut del got no canvia, però com més temps el subjecti, més pesat es tornarà per la meva ment i per al meu cos.
Les preocupacions són com aquest got d'aigua. Si penses en elles tan sols un instant, no passa res. Però si segueixes pensant en elles sense parar, et pesaran cada vegada més, fins que et quedis sense forces i et sentis incapaç de fer res.
Cal recordar-se de deixar anar el got!
Quina preocupació has sostingut tant de temps que t'ha deixat sense forces? Has pensat en buscar la manera de “deixar anar el got” posant solució a allò que et preocupa? Si t'enfoques en cercar solucions, el més fàcil és que les trobis ;) 
Una abraçada!