Hi havia una vegada, a l'antiga Grècia, un professor de filosofia molt savi i venerat pels seus alumnes.
Un dia de classe, parlant sobre les preocupacions mentals, el professor va aixecar un got d'aigua i es va quedar mirant fixament als seus alumnes.
Tots pensaven que els anava a fer la tradicional pregunta sobre si el got estava mig ple o mig buit, però el professor no va fer tal cosa.
En canvi, va allargar el silenci durant uns quants minuts i els va preguntar:
-Quant creieu que pesa aquest got?
Un dels alumnes més avantatjats va aixecar la mà i va dir: -El pes dependrà de la quantitat d'aigua que hi hagi en el got. A major quantitat d'aigua, més gran serà el pes.
El professor, va somriure i els va dir:
- Potser que aquesta sigui la resposta correcta des d'una perspectiva física i científica, però la cosa canvia quan parlem de la ment i de el cos humà. La quantitat d'aigua no és tan important, com ho és el temps durant el qual es sostingui el got.
Si el sostinc durant solament 1 minut, el pes del got equivaldrà a la quantitat d'aigua que contingui, es a dir, el que la física ens diu. Però, què passarà si el sostinc durant una hora? ¿I què passarà si el sostinc durant tot un dia o durant diverses setmanes?
Com més temps, més es cansarà meu braç i més insuportable es tornarà el pes del got. Arribarà un moment en què el seu pes serà superior a les meves forces i el meu braç caurà desplomat sobre la taula. El pes absolut del got no canvia, però com més temps el subjecti, més pesat es tornarà per la meva ment i per al meu cos.
Les preocupacions són com aquest got d'aigua. Si penses en elles tan sols un instant, no passa res. Però si segueixes pensant en elles sense parar, et pesaran cada vegada més, fins que et quedis sense forces i et sentis incapaç de fer res.
Cal recordar-se de deixar anar el got!
Quina preocupació has sostingut tant de temps que t'ha deixat sense forces? Has pensat en buscar la manera de “deixar anar el got” posant solució a allò que et preocupa? Si t'enfoques en cercar solucions, el més fàcil és que les trobis ;)
Una abraçada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada