Mustangs
La resiliència descriu el procés d'adaptar-se
bé a l'adversitat. Significa "rebotar" d'una experiència difícil, com
si un fos una pilota de goma. En psicologia és un concepte associat al
creixement personal positiu i no, no és extraordinària. La resiliència no és
una característica que la gent té o no té. Inclou conductes, pensaments i
accions que poden ser apreses i desenvolupades per qualsevol persona. La resiliència es pot entrenar.
Ser resilient en cap cas vol dir no
experimentar dificultats emocionals o angoixes. El dolor emocional, la tristesa
i l’estrès són comuns i normals en les persones que han patit grans adversitats
o traumes en les seves vides i també en els que en pateixen de menys grans; les
emocions son, al cap i a la fi, el nostre motor.
Per desenvolupar la resiliència cal la
suma d’una combinació de factors. Un dels més importants és tenir – i cuidar-
relacions d’afecte, suport i confiança al nostre voltant que son les que ens
proveeixen de models a seguir, i ofereixen estímuls i seguretat.
Altres factors associats a la resiliència
són:
- - La capacitat per fer plans realistes i seguir els passos necessaris per a dur-los a terme.
- - Una visió positiva d’un mateix i confiança en les pròpies fortaleses i habilitats.
- - Destreses en la comunicació i en la solució de problemes.
- - La capacitat per liderar sentiments i impulsos forts.
- - Apertura de ment i capacitat de canvi.
Entrenem?
Relacionat bé! – Cuida les relacions, cultiva-les bones
i “nutritives”, tant amb familiars com amics i altres persones importants en la
teva vida. Ajuda i deixat ajudar. Permet que persones que t’estimen o aprecien
tinguin cabuda en les solucions a les teves dificultats. Ajuda a altres que ho
necessitin, siguin del teu cercle o no; això a més de entrenar la teva
resiliència és un dels puntals per la teva felicitat.
Les crisis només son obstacles en el camí, fes-ne reptes! – No es pot evitar que en una vida hi hagi esdeveniments que produeixin
tensió i fins i tot dolor. Però si que es pot canviar la manera en la que els
percebem i també les nostres reaccions. Si els obstacles, les dificultats, les veiem
com insuperables i terribles, el nostre cervell es dona per vençut. Mira més
enllà i construeix el teu futur en base a solucions per aquestes dificultats
–busca en la teva experiència perquè, altres vegades, ja t’hi has trobat i
n’has sortit guanyador-, construeix-lo també en base a allò que vols i que et
fa sentir bé; enfocar-te en com vols dissenyar la teva vida et donarà la força
per superar els obstacles.
Accepta el canvi com a part de la vida, canvia! – A la natura res és inamovible, tot és canviant. I quan un curs d’aigua
troba una barrera o la desfà o canvia el seu rumb. Acceptar que hi ha coses que
no podem canviar, ens dona la possibilitat d’enfocar-nos en altres que si podem
modificar. I entendre que tenim el poder de canviar-nos a nosaltres, ens dona
la possibilitat de reinventar-nos.
Mou-te cap on vols anar, bellugat!- Posat metes realistes que una rere
l’altra et portin cap al teu objectiu. A priori et semblarà un èxit petit i no
ho és perquè assolir-les et proporcionarà el combustible emocional necessari
per seguir fent camí i anar a la caça de reptes més grans.
Enfocat en què necessites, per on
comences, com i on ho pots aconseguir, què i qui et pot ajudar si et cal i dona
el primer pas.
Actua!- Fes accions, no ignoris una dificultat –normalment
no desapareix per molt que no mirem-, Fes! actua de la millor manera que puguis
en aquell moment i no et preocupis de més.
Accepta la teva vulnerabilitat- Saber-te i acceptar-te vulnerable et fa
més fort. Et prepara per col·locar la frustració que genera un “fracàs”, en un
lloc on és esmenable, si et cal o descartable si vols.
És més habitual fracassar per coses
alienes al nostre Ser que per manca de vàlua, si que és habitual que passi pel
nostre Estar ;) .Per molt potencial que tinguem (Ser), si no hi posem esforç,
perseverança i paciència (Estar), fracassar és més que possible i no, no tenim
cap obligació d’estar sempre al 100%. Acceptat,
també, imperfecte. Això justament és el que et fa humà. Permet-te l’error, hi tens dret. Atreveix-te
i mostrat.
Descobreix-te- Entrenar la resiliència et dona molta
informació sobre tu. Estigues atent. Tens experiència en situacions difícils
solucionades, tens experiència en bones relacions personals, tens experiència
en resolució de problemes, etc. Conrea una visió positiva de tu, aquesta si que
és la teva responsabilitat. Confia en el teu instint.
Agafa perspectiva- Tots tenim la tendència a enfocar-nos en
el context més petit i així el que fem és magnificar “la pedra a la sabata”; en
un context més ampli, les proporcions canvien.
Cultiva l’esperança- No és rés més que col·locar-se en una
visió optimista que et permet esperar (perquè t’ho treballaràs = optimisme
intel·ligent) que passin coses bones. No et preocupis pel que tems, centrat i
ocupat en allò que realment vols. Si et centres en el dolor, el que perceps més
intens és justament el dolor. Els humans tenim atenció selectiva...
Cuidat-
Tenir
cura de les teves necessitats i desitjos, fer aquelles activitats en les que
gaudeixes, “escoltar” què és el que et demana el cos, fer exercici, reforçar
els sentiments positius i deixar-te contagiar només les emocions que tu triïs,
t’ajuda a entrenar la resiliència perquè et manté mental i físicament a punt
per obtenir, de les pitjors experiències, el millor. A més, és quan tu estàs en un estat òptim que pots
ajudar a altres – rellegeix el primer punt del entrenament-
Altres maneres d’enfortir la
resiliència:
- - Escriu un diari i no t’amaguis res. Escriure t’ajudarà
a ordenar pensaments, estructurar el que et passa, recordar idees, trobar
solucions, soltar llast ... pensa que la persona que millor et coneix ets tu i
tu tens totes les respostes.
- - Practica meditació –si et costa, la meditació
en atenció plena és molt senzilla-.
- - Surt de la teva zona de confort, exposat!
- - Somriu.
Fes-te preguntes per
recordar en quines, de les teves fortaleses personals, t’has recolzat altres
vegades per resoldre victoriós situacions difícils o complicades.
- - Quines situacions et resulten més difícils?
- - Per quin motiu t’ho resulten?
- - Quan et sents cansat, estressat, afligit, etc.
què és el que, altres vegades, t’ha fet sentir millor?
- - A qui has acudit alguna vegada quan t’has
sentit aclaparat per una situació?
- - Què vas fer aquella vegada que...?
- - Has superat alguna por? Com ho vas fer?
- - Què has après de tu mateix en moments
difícils?
Afegeix-hi preguntes que
et donin informació sobre tu i les teves fortaleses. I de les respostes fes-ne
el teu repositori on buscar per recordar.
Ara, respira profundament i segueix
el teu viatge. Desitjo, de tot cor, que els vents t’acompanyin cap on vulguis
anar. Si pel camí et perds o et pesen els rems, recorda que sempre pots demanar
ajut. I si la dificultat és alta, recorda que els professionals hi som i t’acompanyarem,
si et cal.
Una abraçada,
