14 de desembre 2016

Música i neurones




Segons Robert Zatorre, neurocientífic de l'Institut Neurològic de Montreal de la Universitat McGill, les activitats musicals escoltar, tocar, composar, ballar... posen a funcionar gairebé totes les nostres capacitats cognitives. La música no només activa l'escorça auditiva cerebral, sinó també altres regions del cervell especialitzades en tasques molt diverses: les que controlen els músculs (particularment en les persones que toquen algun instrument), els centres del plaer que s'activen durant l'alimentació i el sexe, les regions associades amb les emocions i les àrees encarregades d'interpretar el llenguatge. Però això no és el més important en neurociència, el més important és entendre els mecanismes que permeten adaptar i canviar les funcions i connexions neuronals, i llavors usar aquest coneixement per a la readaptació i millora de les funcions mentals en general, gràcies a la neuroplasticitat.

La música està present en totes les cultures i des d'edats primerenques, totes les persones tenim les capacitats bàsiques per al seu processament. Atents a aquest video que ens presenta a  Bobby McFerrin i que ens mostra el poder de l’escala pentatònica. Tots podem fer música! 


La música ens mobilitza interna i externament i ens dirigeix a determinats processos psicomotrius, alguns molt bàsics com la necessitat d’acompanyar-la amb un peu o amb el cap, fins als més complexos com ballar-la; tots ells afecten directament al nostre món emocional (a més dels beneficis de la simple activitat motriu), provocant situacions d'alegria o de integració i pertinença. Al cantar, deixem sortir les més profundes emocions; afecta de tal manera al nivell psicofisiològic i emocional de la persona que amb ella, amb la música, es pot crear la necessitat d'estimular el pensament positiu i les emocions constructives.

La música, doncs, és una forma de sentir i existir, és expressar ja sigui conscient o inconscientment, la manera de ser i sentir de cada un de nosaltres; expressa la vida, hi ha música a tot arreu! i és un mitjà per sortir de si mateix i de reforçar vincles. Per tant és un gran vehicle per treballar amb la nostra orientació positiva vital... així que es podria dir sense caure en error, que la música potencia la nostra felicitat. 

Poseu música a la vostra vida!


Una abraçada 





30 de novembre 2016

Emocions. Canviem el nostre estat emocional?




Emocions. Canviem el nostre estat emocional?
 



Les emocions acostumen a ser incompatibles les unes amb les altres! No es pot sentir dues emocions oposades a l’hora! No es pot sentir a l’hora ràbia i felicitat. Per tant i donat això i que les emocions ens les podem provocar ... vosaltres veureu...

És amb les respostes emocionals i/o conductuals auto induïdes amb les que podem provocar-nos l’emoció que desitgem i així impedir que n’aparegui una altra que no volem sentir o fer-la desaparèixer si ja és present.

Hi ha un exemple de conducta que és molt gràfic!
Una persona que es mossega les ungles es pot organitzar una conducta incompatible, com seria fregar els plats. Si jo estic fent servir les mans per fregar els plats no puc en aquell moment utilitzar-les per mossegar-me les ungles! Enteneu-ho a tall d’exemple, no podem fregar els plats tot el dia! Seria complicat dur a sobre un gibrell ple d’aigua per anar fregant ;)  complicat i còmic! Juas juas

Amb les emocions passa una cosa semblant; per exemple:
-          Si jo estic enfadada i em provoco unes rialles, mentre ric és molt difícil continuar amb l'enuig. Així que tenir a mà “material” com acudits, vídeos graciosos, etc. o ser capaç de “visualitzar-nos” ridículs estant enfadats, és un gran recurs ;)  
-          Si em sento trista i em poso una música canyera que em fa moure els peus i m’incita a ballar... m’enfoco en la música i em sento bé.
-          Si tinc un dia melancòlic perquè recordo els mals moments de la meva vida i oloro un aroma que em recorda un moment feliç o un moment de pau i equilibri... automàticament m’abraça el benestar. Els olors tenen incidència directa en les nostres emocions; els meus preferits son: a terra mullada, a gespa recent tallada, a cafè, a lavanda, a timó i un de molt especial jeje a Nivea que era el que feia servir la meva mare per hidratar-se la pell i a colònia Nenuco que era la de la meva filla quan era un bebè (de les que puc... sempre en tinc a mà i les altres les espero com aigua de maig jeje).

L'avantatge d'aquesta tècnica és que sol ser ràpida i amb resultats immediats, si es fa bé. I és relativament fàcil d’aplicar.

S’ha de tenir en compte, però, que si l'emoció és d’intensitat molt elevada i el motiu que la causa està present, pot no funcionar. Si no funciona, mirem de parar un moment, respirar profundament, aprofitar per recol·locar els nostres sentiments i racionalitzar-los, si podem allunyem-nos del focus que ens provoca l’emoció disruptiva i desprès fem la substitució emocional!

La idea és que podem substituir l'emoció que sentim, per una altra més productiva pel  resultat que busquem. I com les emocions també es contagien... podem emprar aquesta tècnica per ajudar a altres a modificar les seves pròpies emocions. 

Una abraçada!

23 de novembre 2016

Els diàlegs interns. Cóm et parles? Què és el que et dius?

Imatge: Ares Mata

Els diàlegs interns. Cóm et parles? Què és el que et dius? 

Tots tenim un diàleg intern, el silenci interior només s’aconsegueix i no sempre, amb meditació experimentada...  Els humans que -com jo- no tenim desenvolupada aquesta habilitat ens embadoquem amb el que treballen, des de fa segles, algunes filosofies de vida com el budisme o el xintoisme -per exemple-  promovent l’aquí i el ara, i no parem de parlar-nos! Hi ha estudis que diuen que tenim milions d’auto-converses per dia... i si... moltes d’elles son terribles...
La meitat de la bellesa depèn del paisatge, l’altra meitat del home que el mira.
Lyn Yutang
Ningú, només nosaltres, pot escoltar els pensaments que es desencadenen en el nostre cervell davant qualsevol situació sigui quina sigui, per tant, només nosaltres els podem liderar. Pensaments, com per exemple, davant una situació d’atur: “mai podré mantenir la família” “ningú em contractarà” “soc un/a fracassat/ada” “no soc capaç” etc.  tant se val la càrrega de sobregeneralització irreal que duguin! Aquesta persona creu, com a dogma de fe, el que s’està dient a si mateix. I si ho creu profundament...

Pensem-hi una mica... si els meus pensaments, tots, els crec com a dogma de fe...; i si sobre els meus pensaments decideixo jo perquè els puc canviar, potenciar, eliminar, transformar...; i si en funció del que penso veig el món...; i si interpreto la realitat segons veig el món...; Què és el que puc fer per construir-me la vida “el camí” que vull per mi? Us animeu a donar-li dues voltes al tema? 

Una abraçada!
 

18 de setembre 2016

Escriptura terapèutica


Escriure un diari pot ser un suport fonamental per entendre i processar la teva vida emocional. Els beneficis que pots obtenir atrapant els pensaments, el teu estat d’ànim i la teva activitat diària son molts. Et permet exposar-los, exernalitzar-los, ordenar-los, sintetitzar-los i copsar-ne altres perspectives si aquests pensaments i sentiments els comparteixes amb algú.

De vegades escriure i compartir allò que escrius, fa vergonya... però no es tracta de presentar-te a un concurs literari! Es tracta de utilitzar el cervell més àmpliament... i lo ideal seria escriure a mà.

L’escriptura implica la activació de diverses àrees cerebrals i la seva coordinació. Les funcions d’aquestes diferents àrees son:
·         Lòbul frontal; s’encarrega del raonament i l’abstracció d’allò que s’escriurà i de   planificar la seva disposició en el suport que s’utilitza.

·         Lòbul temporal; el responsable de la discriminació gràfic-fonològica, és l’encarregat d’identificar cada so amb la lletra corresponent.

·         Lòbul parietal; col·labora en la coordinació ull-mà per donar lloc al text.

·         Lòbul occipital; l’encarregat del reconeixement de les diferents lletres escrites.

Ja veus, doncs, que és un exercici mental potent que estimula constantment el desenvolupament de connexions neuronals i a més contribueix a l’auto-regulació, l’auto-disciplina, la voluntat i la perseverança. La neurociència ja ha demostrat àmpliament que escriure, i molt més a mà, contribueix a l’expansió de les nostres capacitats i per tant també a impulsar la nostra intel·ligència.

L’escriptura és tremendament útil per al desenvolupament personal i el benestar emocional i en el context terapèutic o en el d’acompanyament per l’assoliment d’objectius; és molt eficaç, ho veig cada dia amb els meus clients ;)

Escriu!, escriu sense censurar allò que la teva mà vol escriure impulsada pels sentiments; més que analitzar mira de racionalitzar, a posteriori, el que sents; et servirà per expressar-te i fer una reflexió personal. Racionalitza el que passa i quines eines tens per fer que sigui el millor per tu. Escriu, tant se val si és un manuscrit dirigit a publicar un llibre o una carta imaginària destinada a algú, tant se val si només son idees estructurades i destinades a organitzar un projecte o simplement idees que no vols que s’escapin, escriu!

I... si t’animes a dur un diari, busca una llibreta que t’encanti i a més d’escriure-hi el que sents, el que penses, etc. enganxa-hi coses significatives, dibuixa, tot s’hi val! Escriu sobre el llibre que estàs llegint, la peli que acabes de veure, el cafè amb aquell amic/ga... no et compliquis la vida, poc a poc anirà fluint tot el que necessites. I sobre tot, quan les emocions que t’atrapen son de les menys agradables... racionalitza, busca’n l’aprenentatge i possibles solucions i si les emocions que sents son de les més agradables... mmmm gaudeix...

Et poso un link a un article d’Elena Fernández, hi trobaràs exercicis i més explicacions!



Una abraçada, 

17 de juliol 2016

Aprenentatges - Jo puc


Avui, com cada dia, aprendré diverses coses i abans d’anar a dormir les posaré al meu bagul personal d’aprenentatges. Un bagul del que trec idees, sensacions i ancoratges per fer els meus dies rics en il·lusions, projectes i acció. Cal estar atent! De vegades aprens i no ten adones...

Tot just comença el dia i ja n’he après una de cosa! Avui la primera és un “nom”, us el presento... avui he après “camins del desig” aquesta denominació la va proposar el filòsof francés Gastón Bachelard als anys 50 del segle passat. Sabeu que és un camí del desig? Són tots aquells camins que tots hem vist i fins i tot fet anar alguna vegada. Son camins que fan drecera, que no segueixen el curs dels camins establerts. Sorgeixen de l’erosió causada per passos humans o d’animals, en realitat quasi sempre representen el camí més curt o de més fàcil accés i és la seva amplada la que ens indica la quantitat de demanda del seu ús. Els heu vist en un parc, en un bosc, pel mig d’un prat... son els camins dels que no es conformen! Recordeu el vers d’Antonio Machado “se hace camino al andar”?

Avui us proposo que feu els vostres “camins del desig” personals i no només al caminar ;) Us proposo que desterreu del vostre llenguatge i del vostre pensament frases com: sempre s’ha fet així, les coses son com son, això no hi ha qui ho canviï, no me’n sortiré mai, ja he arribat al meu sostre... No son certes! Ningú coneix els seus límits i molt menys els nostres els coneixen els altres... Sortiu-vos del camí establert, sortiu de la vostra “zona de confort”... és més enllà on està la màgia!

I si..., es fa camí al caminar, tot comença amb el primer pas. Aquest primer pas és creure en tu, en que pots i que t’esforçaràs i si ho fas bé... d’altres et seguiran i obriràs dreceres per aquells menys afortunats que no han gosat sortir de la seva bombolla de quotidianitat i resignació.

Una abraçada! 

18 de juny 2016

Creences limitants: que son i com les podem detectar i modificar? Fem brain-colatge?


T’has dit alguna vegada: No puc..., no soc prou bo(na) per ..., no serveixo per res, soc massa gran per..., jo no em puc equivocar..., no puc defallir..., un error és horrible, jo soc perfecte... els homes han de... les dones son... la vida és... jo soc molt boneta, “no he trencat mai un plat”... etc.

Doncs vagi per endavant que ho sento per tu però t’estàs auto-limitant, estàs escoltant a una part del teu passat que no tenia criteri per modular el que entenia del que passava al seu voltant, del que d’ell o ella es deia o de les habilitats que llavors tenia... estàs escoltant, encara, els sentiments d’un/a personeta de fins als 6/7 anys! I saps? El que et dius a tu mateix, els teus pensaments sobre tu, marquen el ritme i la qualitat de les teves accions i comportaments...

Revisar les creences és fonamental! No... no és fàcil, és feina! Però si que és possible i realment alliberador.

Som-hi!

Què és una creença limitant?

Doncs si, és tota creença que d’alguna manera t’impedeix abastar l’estat desitjat. Tant me fa si és perquè no et deixa arribar a desenvolupar tot el teu potencial o si et limita perquè no et permet baixar la guàrdia del teu perfeccionisme... i malbarates energia buscant una perfecció que no existeix...

Com es construeix una creença limitant?

Les creences fonamentals de l'ésser humà es consoliden en el període d'aprenentatge, de manera que les persones que tutelen a un nen durant els primers anys de la seva vida tenen una influència molt important en la manera de pensar que aquest nen tindrà quan sigui adult.
Per això l'entorn familiar, sociocultural i l'educació que vas rebre en la teva infantesa van condicionar sens dubte la manera de pensar que tens avui.

Per tant, si vols que el teu fill sigui feliç en el futur, has de tenir precaució amb les idees que li transmets des de la seva més tendra infància. Frases tant dolces com ets el centre de la meva vida, sense tu jo no soc res, ets la llum dels meus ulls i tantes altres... també son brou de cultiu de creences limitants! Atenció! Estàs ancorant una creença terrible, la de que sense ell/a tu no pots viure! Tu sense ell/a no ets res! I per tant, si és sensible... sentirà que ha d’estar pendent de tu tota la vida i potser no la viurà en plenitud per por a fer-te mal... I naturalment frases tant dures com tu no serveixes per això, tu ets un desastre, tu ... s’ancoren terriblement... i poden crear conflictes en la seva autoimatge i autoestima. Els hi sembrem pors!

És important que recordem que les creences no responen a fets reals i demostrables mitjançant la raó, son pensaments associats a idees o sentiments que fixem com a certs quan som petits. Son “veritats” que construïm!

I si les que construïm en la infància, no tenen raó de ser... les que construïm en l’edat adulta no son més reals...

Si, les creences limitants les podem adquirir al llarg de tota la nostra vida. Frases com : Tinc més de 50 anys i amb la crisi mai més tornaré a aconseguir una feina, soc l’home de la família i he d’aportar diners o no soc res, si deixo a la meva parella mai podré trobar a algú altre, si tinc arrugues no soc bonica, ...

D’on venen les creences, quina és la seva font?

Com ja hem dit, moltes s’adquireixen d’algú a qui considerem amb autoritat moral o de coneixements, d’algú que és un referent per nosaltres.

També es poden generar mitjançant la experiència: si em mossega un gos, puc adquirir la creença de que tots els gossos son perillosos.

I finalment dels teus valors fonamentals sustentats per la teva moral i/o la teva fe.

Quin poder tenen les creences?

El més important és el de condicionants. Es a dir ... les creences dirigeixen els nostres pensaments i per tant les nostres accions cap allò que creiem, ens condicionen.

Si creus que tot et sortirà malament... els teus moviments seran maldestres, perquè et sentiràs insegur/a i naturalment tens més possibilitats de que el que vols emprendre et surti malament ;)

Si creus que tot el que fas ho pots fer perfecte... el més fàcil és que com perfectes hi ha molt poques coses i no sé si cap feta per la mà de l’home... trobis mil i una imperfecció en el que estàs fent i per tant no ho donis per acabat i a més... et sentis frustrat/ada.

Si el condicionament és negatiu, una creença limitant et pot bloquejar i no et permet fer el que sense ella tindries moltes possibilitats de fer! Si el condicionament és en positiu, la creença deixa de ser limitant i t’impulsa. D’aquí la importància de reflexionar sobre les nostres creences...

Si crec que puc, faré tot el possible per convertir el que vull en realitat, m’esforçaré sense defallir, buscaré les eines que necessito i invertiré el temps que faci falta.

Com modificar creences limitants?

1.- Fem de detectius. Anem de cacera de creences que ens limiten! Pot ser divertit ;)
No és fàcil eh! Paciència i no defalliu! Es tracta de pillar al cervell per detectar les nostres creences.

Com?

a.- Observa la manera com t’expresses i detecta les teves frases que comencen amb:
            Crec que...
            Em temo que ...
            Confio o espero que...
            Tinc fe en que...
           
b.- Atenció a les generalitzacions que utilitzes. Tot em surt malament, mai podré fer..., faig tot el que puc, ningú m’...., tothom ...  No acostumen a ser certes! Analitza si realment és tot, tothom, ningú, mai i sempre!!! No funcionis en pilot automàtic!!!!

c.- Atenció a les teves frases (les que dius i les que et dius mentalment) que comencen amb un “Jo soc” més un adjectiu. Et donaran pistes de com et veus realment a tu mateix/a. I si, també analitza si es cert ... realment cert... i recorda que no és el mateix ser que estar, ser és una qualitat personal difícil de canviar, estar, en canvi... és temporal ;)

d.- Un altre gran detector de creences és, també mitjançant el llenguatge, caçar les frases que comencem amb: He de...  Cal que... Ara toca... Jo no... Jo si...

e.- Ull amb les creences trampa! Son creences que ens forcen a situacions no sempre desitjades ni coherents... per exemple:
-Ajudar als altres és ser bona persona. Però ajudant a tothom, oblidem que la nostra vida personal és fonamental, tot i ser una creença a priori positiva, si limita la teva vida deixa de ser-ho!.

- Ser un bon professional significa respondre a totes les necessitats de l’empresa. I en base a aquesta creença cada dia surts de la feina fora d’horari cosa que a més d’esgotar els teus recursos personals i no tenir present que el temps de concentració i efectivitat és limitat (per tant calentes la cadira molta estona...), no cultives la teva vida social que és fonamental per la teva salut mental.

- Si no tinc feina no em puc divertir. Mmmmm si no et diverteixes no conduiràs al teu cervell cap un estat òptim que et permeti descobrir el teu potencial, les teves fortaleses i les teves possibilitats... i tendiràs a sentir-te cada vegada menys valuós i per tant a presentar-te davant possibles contractants com un perdedor...  

            Etc. ...

2.-  Canviem creences! Com?

Amb un discurs elaborat i coherent ;)  (tècniques de PNL) 

Contesta a aquestes preguntes:
             
a. Tria una creença negativa limitadora. És una creença rebuda d'altres persones o teva pròpia?
b. Quina és la intenció positiva d'aquesta creença? (Tot comportament te una intenció positiva)
c. Quina és la creença oposada positiva que vols incorporar?
d. Com pot millorar la meva vida aplicant la creença positiva?
e. Com podria empitjorar la meva vida per aquesta nova creença?
f. Què és el millor que et pot passar si continues amb la vella creença?
g. Què és el millor que et pot passar amb la creença positiva?

Cal practicar amb la nova creença i mantenir-la un temps de manera conscient.

Qüestionant-nos la font de la creença.

En què em baso?
On son les proves reals?
La persona que m’ho va dir ho deia de tot cor? Te raó? Te coneixements com per opinar sobre mi realment?
Etc. ...

Qüestionar-ne la generalització

Sempre és així? En el 100% dels casos?

3.-  Consolidem les noves creences!

Podem repetir-nos la nova, la que hem elaborat desmuntant la vella, tantes vegades com ens sigui possible. És un entrenament!
Podem, també, actuar (comportar-nos) conscientment tant amb la imatge que donem, com amb el llenguatge que emprem, com si la creença ja estigués consolidada! En lloc de actuar com “Calimero”, actuar com un súper heroi! I també és un entrenament ;)

Per avui, ho deixo aquí! No oblideu que canviar les vostres creences limitants us pot canviar la vida. Si creus que pots, faràs tot el possible per poder ;)


Una abraçada! 

23 d’abril 2016

Pensaments incòmodes. Cóm els aturem? cóm en generem d'agradables?



Cada vegada que un pensament incòmode (a partir d'ara un pensament negatiu), apareix en la teva ment, si vols eliminar-lo o si vols evitar que apareguin amb facilitat el que pots fer és:

  • Substituir-lo per un de positiu.
  • Donar-li la volta amb una eina poderosa, l'humor. Si li trobes el punt absurd veuràs la seva importància real.
  • Evita queixar-te. Les queixes et posen en mode negatiu i els teus pensaments seran negatius. En lloc de queixar-te, davant una dificultat, enfoca't en buscar les solucions que pots trobar.
  • Allunyat de persones tòxiques i de situacions que t'intoxiquin. Les persones tòxiques tenen poder sobre tu, només per que els dones permís per restar a la teva vida.
  • Allunyat de comentaris i rumors. Si el que algú et diu no ho pots passar pels tres filtres de Sòcrates: veritat, bondat i necessitat, ni ho escoltis. Si no saps si és cert, no és un comentari o un rumor bo i no és útil o necessari, quin sentit té escoltar-lo? (i naturalment propagar-lo).
  • Sintonitza, busca persones positives i deixat contagiar per les seves emocions i estat d'ànim.
  • No deixis que la ira es dispari. Si t'enfades fàcilment el que estàs fent és estressar al teu cos fent que pugi la tensió, augmenti la càrrega sobre el cor, etc. Per evitar que la ira es dispari, només cal que, quan reconeguis el principi d'aquesta emoció, respiris profundament i avaluïs si és necessària, si t'aportarà beneficis o no. També pots fer qualsevol cosa que et relaxi durant uns minuts.
  • Procura viure el present. La persona amb ansietat s'entesta en viure en el futur, la persona que viu en el passat no viu, ja que l'únic real és el present. El futur el podem modelar fent aquí i ara el que ens pot portar a aconseguir el que volem i amb el passat, el que podem fer, és treure'n profit del record d'experiències viscudes (alegres o tristes) per convertir-les en aprenentatges per a millorar el nostre present i futur. Si ens aferrem a un passat incòmode, a una decisió equivocada, i no parem de donar-li voltes, estem buscant una solució a alguna cosa que ja no és, ja no existeix i per tant no podem canviar i l'únic que aconseguirem és un castic psicològic que no ens permet gaudir del moment actual.
  • Recorda que tot passa, tant lo bo com lo dolent. Només és qüestió de temps. Fes que el teu dia valgui la pena.
  • Mantenir una actitud positiva significa tenir la capacitat de regular-nos per treure'n de tot un aprenentatge que ens permeti construir la vida que volem.

I si el que vols és millorar el teu estat d'ànim general o asserenar-te, sempre que puguis:

  • Entra en contacte amb l'aigua: passeja per la vora d'un riu, per la platja, donat una dutxa, o deixa-la córrer per les teves mans i canells, tot val!
  • Camina descalç per la gespa, la sorra o sobre fusta.
  • Sempre que puguis, passa una estona a l'aire lliure.   
  • Recordat de respirar correctament, la major part del temps fem respiracions superficials que no son suficients per oxigenar correctament el nostre cos i per tant el nostre cervell.
  • Escolta música i si pots balla-la!.
  • Evita la rutina, fes les coses de manera diferent sempre que puguis; pot funcionar canviar de ruta, vestir-te en un ordre diferent del habitual, provar nous sabors, canviar el rellotge de canell, fer les tasques de la casa en un ordre diferent, etc.

Recorda que la por ens allunya del perill però també de l'èxit. Si per por no afrontem una batalla, mai guanyarem la guerra.

Viure i gaudir la vida és la primera de les nostres obligacions.


Una abraçada,