Avui, com cada dia, aprendré diverses coses i
abans d’anar a dormir les posaré al meu bagul personal d’aprenentatges. Un
bagul del que trec idees, sensacions i ancoratges per fer els meus dies rics en
il·lusions, projectes i acció. Cal estar atent! De vegades aprens i no ten
adones...
Tot just comença el dia i ja n’he après una de
cosa! Avui la primera és un “nom”, us el presento... avui he après “camins del
desig” aquesta denominació la va proposar el filòsof francés Gastón Bachelard
als anys 50 del segle passat. Sabeu que és un camí del desig? Són tots aquells
camins que tots hem vist i fins i tot fet anar alguna vegada. Son camins que
fan drecera, que no segueixen el curs dels camins establerts. Sorgeixen de
l’erosió causada per passos humans o d’animals, en realitat quasi sempre
representen el camí més curt o de més fàcil accés i és la seva amplada la que
ens indica la quantitat de demanda del seu ús. Els heu vist en un parc, en un
bosc, pel mig d’un prat... son els camins dels que no es conformen! Recordeu el
vers d’Antonio Machado “se hace camino al andar”?
Avui us proposo que feu els vostres “camins
del desig” personals i no només al caminar ;) Us proposo que desterreu del
vostre llenguatge i del vostre pensament frases com: sempre s’ha fet així, les
coses son com son, això no hi ha qui ho canviï, no me’n sortiré mai, ja he
arribat al meu sostre... No son certes! Ningú coneix els seus límits i molt
menys els nostres els coneixen els altres... Sortiu-vos del camí establert,
sortiu de la vostra “zona de confort”... és més enllà on està la màgia!
I si..., es fa camí al caminar, tot comença
amb el primer pas. Aquest primer pas és creure en tu, en que pots i que t’esforçaràs
i si ho fas bé... d’altres et seguiran i obriràs dreceres per aquells menys
afortunats que no han gosat sortir de la seva bombolla de quotidianitat i
resignació.
Una abraçada!
