Culpa o Responsabilitat

Bon dia, amics,

Avui permeteu-me que us dugui unes reflexions sobre un tema que a tots ens fa trontollar: Responsabilitat, habilitat en la resposta. En contraposició de culpa.

La responsabilitat és la capacitat que té una persona per actuar de manera que no afecti ni origini cap tipus de dany a si mateix o als altres i amb consciència plena dels seus actes. Així mateix, la responsabilitat exigeix ​​coherència en l'actuar d'acord a principis, valors i ètica.

La responsabilitat (Respons - abilitat) és l'habilitat de respondre a cada situació de la vida. La manera com responem determina com ens sentim.

Qui no s'ha sentit culpable alguna vegada? Qui no ha culpat a altres alguna vegada pels propis errors?

Hi ha una gran diferència entre sentir-se culpable i sentir-se responsable. El fet de dir "És la meva culpa" o dir "És la meva responsabilitat" fa que canviï completament la nostra manera de sentir i el nostre comportament.

Quan diem "és culpa meva" adoptem una posició de debilitat, ens sentim malament amb nosaltres mateixos. Aquest sentiment no ens serveix per millorar ni tampoc té cap utilitat per a les persones que s'han vist perjudicades per l'error que puguem haver comès.

Adoptar una posició de víctima, d'impotència, ens manté atrapats en el passat que ens immobilitza i en un present que ens fa sentir poc o gens hàbils i capaços. Els sentiments que ens genera ens impedeixen actuar en l'ara. No hi ha culpabilitat, per gran que sigui, que pugui solucionar un problema.

La culpa també té la seva recompensa, beneficis ocults: Transferim la responsabilitat del nostre comportament cap als altres ... i d’aquesta manera evitem l'esforç que hem de fer per reparar la situació, disculpar-nos, aprendre del que ha passat, etc. Els beneficis ocults acostumen a ser “còmodes” però no sempre útils ... si més no, per gaudir d’una vida plena.

Quan diem "És la meva responsabilitat" adoptem una posició de poder, acceptem que som humans i que és inevitable equivocar-se de vegades, ens perdonem els errors que puguem cometre i estem disposats a fer el possible per solucionar-los i aprendre d’allò que ha succeït per tal d’evitar que torni a passar. Ens sentim amos dels nostres actes, responsables del nostre destí, compromesos amb nosaltres mateixos i més satisfets.

Donar poder als altres pot ser una solució. De ben segur que serà  la que et fa reflexionar menys i la que et permet créixer menys com persona, però és un posicionament “còmode”.

Donar-te poder a tu mateix és l'altra possibilitat. La més complicada, la més dura. La que fa més revolts i més pujades i baixades. Segurament, però, la més bonica de viure. L'única via per poder viure en llibertat. La teva llibertat. Nomes teva.

Vols Començar a fer-te responsable de tu mateix?, Som-hi!

Com ho fem?

Agafa paper i llapis:

• Fes una llista de les teves queixes més habituals.

• Assenyala els "culpables" d'allò del que et queixes.

• Substitueix el nom dels culpables pel teu.

• Al costat de cada queixa, anota una acció que pots fer tu per deixar de queixar-te d'aquella circumstancia.

• Crea un pla d'acció. De les 3 queixes que consideris més importants, detalla què penses fer per fer-te responsable dels teus resultats en cadascun dels àmbits assenyalats.

• Treballa per posar en pràctica i fer realitat el teu pla d'acció.

Gaudeix sentin-te el timoner de la teva nau. Gaudeix del teu camí.

Les endorfines i el benestar.

La Neurociència cada vegada descobreix nous elements que afecten directament al nostre estat d’ànim. Les endorfines pertanyen a un grup de proteïnes que es produeixen al cervell i que tenen característiques similars als opiacis, amb propietats analgèsiques i generadores de plaer. S’alliberen i es distribueixen per tot el sistema nerviós central per tal de mantenir l’equilibri en les respostes al dolor o a l’esforç sostingut i contribueixen a la transmissió de la informació entre neurones, entre moltes altres coses.  

I si, sembla que es poden crear situacions per afavorir la producció d’endorfines.

Com ho faig?

• Riu. Busca situacions en les que el sentit del humor sigui el protagonista. Fes broma, mira pelis de riure...  

• Acompleix un objectiu. Comença per objectius petits i assolibles fàcilment i aconsegueix-ho! Ja aniràs incrementant el grau de dificultat.

• Tingues sexe. Mantenir relacions sexuals satisfactòries és una activitat que augmenta el nivell d’endorfines.

• Fes exercici. Els millors sembla que son els cardiovasculars i aeròbics. Ballar també és fer exercici! 

• Procurat una alimentació equilibrada.

• Relaxat. Medita, donat un bany d’escuma, escolta música que t’agradi, llegeix o fes qualsevol activitat que et resulti relaxant.

• Passa temps amb algú a qui estimes.

• Surt a donar un vol per la natura.

• Respira bé. Oxigenar bé el cervell és fonamental.

• Dorm. Un descans reparador produeix nivells alts d’endorfines. Entre 6 i 8 hores en funció de la edat y les característiques i necessitats personals, es considera el temps necessari per obtenir els beneficis d’un bon descans.

• Crea un entorn adequat per dormir. Que sigui un espai sense activadors (pantalles, sorolls, etc), còmode (textures, temperatura, etc), relaxant i amb una il·luminació poc elevada.

• Si sents preocupació, enuig o pensaments recurrents, abans d’anar a dormir pren-te uns minuts per a la reflexió. Detecta què et passa, que sents i què pots fer al respecte (si ho pots solucionar, fes-ho, si no en aquest moment, posat data per pensar-hi en profunditat). Decideix quan vols analitzar-ho per posar-hi solució, l’hora d’anar a dormir no és el millor moment.

 Una bona idea és anotar-ho tot en una llibreta, que tindràs a punt a la tauleta de nit i que et permetrà fer-ne l’anàlisi quan tu decideixis. Cada vegada que assoleixis un tema, posa-hi un senyal amb un boli verd ;)

Trobes que és difícil autogenerar-te endorfines?  

Tingues present, però, que tot excés és contraproduent, tot i que les endorfines es generen de manera endògena (les produeix el nostre organisme) i que no son adictives per si mateixes, si que, al aportar un alt grau de benestar, poden provocar en alguns individus una cerca compulsiva de la seva producció, totalment contraproduent. Cada cosa en la seva justa mesura. 

Una abraçada!