25 de febrer 2011

El Coaching i el Dol – 3

El procés de Dol per “petites” coses. Ja hem comentat que el Dol només s’inicia quan la pèrdua és significativa per nosaltres, per tant utilitzo “petites” coses de manera retòrica ja que no hi ha coses petites o grans, hi ha maneres de viure les coses. Per tant tot Dol és important i cal conèixer-lo per poder processar-lo.

A la nostra vida hi ha tants Dols com pèrdues.Totes generen una sensació de final. El nostre cervell, però, te la capacitat de entendre com real no només allò que “veuen” els nostres sentits, te la capacitat de convertir en “real” fins i tot allò que imaginem. Allò que imaginem genera en nosaltres les mateixes emocions que allò que vivim. Per tant, la millor recomanació que podem seguir és: Imaginem una vida! Autogenerem-nos el millor estat d’ànim! I en lloc de “veure” un final imaginem un principi... una possibilitat. Recordem, d’allò que hem perdut, els millors temps i imaginem la nostra vida fonamentada en aquells millors temps, en com ens sentíem i què era el que ens feia sentir així. Anant al fons de la qüestió podem retrobar la sensació.

Ja hem parlat en altres posts del còrtex, la part més nova evolutivament parlant del nostre cervell i la més gran. Aquí és on te lloc la percepció, la imaginació, el pensament, el judici, la decisió, etc. És una fina capa de matèria grisa, es parla de 6 neurones d’espessor. Aquesta fina capa es troba replegada (circunvolucionada) de manera que si la poséssim estesa damunt una superfície ocuparia uns 2.500 cm2. Està composada per uns 10.000 milions de neurones, amb aproximadament 50 trillons de sinapsis.

Per què us explico tot això?

Doncs perquè de fet tot es fruit de la nostra imaginació! Si, com ho sentiu! I aquesta te lloc a la part més evolucionada del nostre cervell. Cada experiència viscuda, cada objecte, cada situació el nostre cervell ho reconstrueix per crear una experiència, la nostra experiència d’aquella realitat. Aprofitem-ho en positiu, no?

Mireu, mirar una imatge d’una persona o tancar els ulls i imaginar-la, activa els mateixos circuits del cervell, així entre realitat i il·lusió les fronteres no son reals. Una música, un paisatge, una olor... equivalen a la imatge de la que parlem, per tant fins i tot imaginant-ho podem activar les nostres emocions més positives! Envolteu-vos física o mentalment de tot allò que us provoca bones sensacions!!!

Al principi d’aquest post us deia “El procés de Dol per “petites” coses” perquè, evidentment si el “dolor” no és incapacitant és molt més fàcil anar practicant amb el que us proposo. Es un entrenament !!!

(Foto:Trotamundos1955)

22 de febrer 2011

El Coaching i el Dol - 2

El Dol, com dèiem és una de les experiències més quotidianes de la vida. Curiosament, però, és una de les que més amaguem, dissimulem, neguem i no afrontem be. Tenint en compte que en la nostra vida les coses i les persones es succeeixen contínuament i que tal i com deia Anaximandre l’únic immutable és el canvi, és un veritable endarreriment cultural que la nostra societat actual no ens entreni en aquest afrontament, aquest processament que al cap i a la fi és viure. Viure és guanyar i perdre, gaudir i patir però on les pèrdues i els patiments igual que els guanys i els gaudis, aporten aprenentatge, creixement i si, penso que també felicitat. Felicitat real.

En psicologia estudiem les etapes del dol, etapes que cal identificar per afrontar. Aquestes etapes son:

1.- Fase de negació emocional, la incredulitat

2.- Fase de protesta i rebeldia

3.- Fase de tristor, dolor

4.- Fase d’acceptació intel·lectual

5.- Fase d’acceptació emocional

6.- Fase de reparació de vincles. Final

Processar un dol requereix un temps, un temps la durada del qual depèn només del grau de dolor i de la capacitat de cada un de nosaltres per acceptar i col·locar aquestes fases.

Que podem fer per ajudar-nos en aquest procés?.

  • Acceptar i comprendre que es tracta d’un procés natural, que necessita el seu temps i la seva elaboració.
  • Parlar de la nostra pena, del nostre dolor, de totes les nostres emocions, no tancar-nos (evidentment amb persones properes) i buscar ajuda professional si no sabem com fer-ho ( pot haver-hi un bloqueig).

Parlar de la pèrdua alleugera. La narració (amb pels i senyals) d’un fet tràgic o simplement dolorós el desdramatitza, treu intensitat a la emoció i permet ordenar i estructurar sentiments i pensaments, normalitza la situació, sense desvincular-nos del que hem perdut però obrint possibilitats de recuperació.

  • Enfocar la nostra ment en algun tipus de treball manual: fer puzles, pintar, restaurar...
  • Fer activitat física, prendre el sol, etc. son coses que generen endorfines.
  • Buscar un nou sentit a la vida: donar forma a aquell projecte i comprometrens amb ell, ser solidaris involucrant-nos en algun tema d’ajut als altres, etc. etc.

I que més podem fer.... ;)

Una recepta que ens ofereixen Evelyne Bissone i Anne Ancelin Schützenberger en el seu llibre “ Sortir del dol” és concedir-se 4 plaers diaris com a mínim, aquesta recepta, diuen, s’ha de seguir entre 1 i 3 anys ( se suposa que amb aquest temps ja l’haurem assumit com a habitual ;) que és el que hauríem de fer tots estem o no de dol).

Poden ser plaers molt simples: escoltar música, prendre un cafè a la terrassa, llegir el diari, donar-se un bany d’escuma, mirar la posta de sol, busqueu-ne 4 diaris!! No és difícil, no??. Elles comenten que això ens ajuda a apreciar el nostre entorn, a enfocar-nos positivament i a apreciar altres plaers que de vegades no valorem com a tal.

El plaer és allò que anem a buscar, allò que preparem i les repercussions físiques son importants: desaccelera la respiració, baixa el pols, disminueix la tensió arterial, augmenta les defenses, euforitza, estimula el rendiment, aporta alegria i ens ajuda a obrir la ment.

Més coses que podem fer:

  • Anar a la compra tots els dies; anar a buscar el pa, la fruita fresca, el peix, la carn... a més de fer-nos sortir de casa ens permet tenir cura d’allò que mengem i a l’hora és un repte a l’hora de cuinar, provoca al creador que tots tenim dins!

  • Caminar cada dia una estona, passejar al gos, anar a la feina a peu ( o un tram a peu ... ) mirant de anar canviant de dreceres.
  • Escriure. Hi ha persones a les que escriure alleugera, aclareix i ordena les idees i emocions. Portar un diari, fer un relat...
  • Dibuixar, pintar, etc. pot fer el mateix efecte que l’escriptura.

  • Inventar un ritual, instaurar una celebració especial, sempre en positiu.
  • Cremar (enterrar, deixar surar al riu.... etc.) un símbol del que s’ha perdut és una manera d’acomiadar-se i pot ajudar obrir les finestres quan es tenen les portes tancades.

Processeu els vostres dols! Mai es massa tard!!!

20 de febrer 2011

El Coaching i el Dol

Què és el Dol, naturalment tots sabem que significa estar de dol, el que molta gent no acaba d’entendre és que un procés de dol no només cursa quan s’ha produït la mort d’una persona estimada. Un procés de dol es presenta davant qualsevol pèrdua significativa (important per un mateix) per petita que sigui i sempre va acompanyat d’una pèrdua de seguretat. Un procés de dol pot començar per una pèrdua de feina o fins i tot un canvi, un canvi de casa, de ciutat, de país (tant si és volgut com si no), la pèrdua d’un amor, de la salut, de la joventut, i així fins a tot allò que pugueu imaginar i que signifiqui pèrdua. No estem preparats, la majoria, per afrontar el fracàs i penso que una pèrdua s’associa sempre a fracàs , a la por i naturalment la manca de seguretat també.

Què cal fer davant un dol? Elaborar-lo. Tapar, negar un dol pot suposar arrossegar-lo de per vida. Un dol no o mal elaborat pot significar pèrdua d’autoestima, malalties, addiccions i un incomptable número més de impediments per gaudir de la vida. Cal normalitzar el dol, allò que sentim, pensem o fem és totalment normal en aquestes circumstàncies. Penso que hi ha tants tipus de dol com persones que el passen, per tant qualsevol sentiment o manifestació d’aquest dol és “lícita”.

Hi ha dol sense dolor? No i a més per elaborar-lo cal entrar en el dolor, ser-ne conscient, el que si que es pot és minvar les conseqüències. Disminuir els símptomes d’aquest dolor reelaborant-lo a diferents nivells fins a la seva desaparició. Cada dol és únic i per tant cal donar-se permís per sentir el que es vulgui sentir i quan es vulgui sentir. El dol significa tristor i ens cal aquesta tristor per sortir-ne. Ens deixi l’entorn estar tristos o no, és necessari. Per tant deixeu brollar els vostres sentiments, fugiu d’aquells que en lloc d’escoltar-vos us impedeixen la llibertat del sentiment, mireu de expressar les vostres emocions (és indispensable per créixer). Estem immersos en una cultura en la que l’expressió de les emocions no està ben vista i això no és un avenç, tot el contrari... i hi ha molta gent que reprimeix les emocions fins a l’extrem de que ni en son conscients de que les tenen. Aquesta repressió emmalalteix.

Què pot fer el Coaching en el dol? Naturalment acompanyar en el procés per afrontar-lo de manera positiva i que cada un trobi el camí que millor li funcioni per a superar el dolor. El Coaching és una eina que empeny endavant, és una eina per reinventar-se, per aprendre a desaprendre. Atenció, reinventar-se des de l’autoconeixement i recolzant-se en les fortaleses, aquelles coses per les que estem especialment dotats i sempre, escolteu be, sempre alineant la nostra vida amb els nostres valors.

Quan sabré que he processat un dol? Quan allò que produïa dolor es transforma en un sentiment de serenitat, pau interior i podem passar pàgina. Passar pàgina no significa oblidar, significa que ja no estem contínuament ocupats mentalment, en siguem conscients o no, en el tema que el produïa.

Per sortir del dol és fonamental recuperar forces, energia, saber “deixar marxar” allò que ha suposat el motiu de dol, perdonar i perdonar-se, acceptar la pèrdua i construir una nova vida. Es sap quan una persona ha fet camí en aquest treball de dol quan comença a parlar de si mateixa i no només d’allò que ha perdut.

I si, hi ha receptes que ajuden... en parlem en el proper post.

16 de febrer 2011

Canviar!!!

I de mostra un botó. Us presento la nova imatge del blog. Renovar-se és renéixer i com el Fènix, de vegades, cal “morir” per agafar embranzida i carregar-se d’energia.

No penseu que una cosa tant petita com la imatge d’un blog és poc trasbalsadora, ho és i també ho és “despullar-se” aquí, en públic. Una amiga em deia fa uns mesos: I no et fa vergonya? Doncs ja no. Els humans tendim a ser conservadors i així ens perdem moltes aventures, molta vida. Les pors, els recels fan recular, encapsular-se i viure en un espai rumiatiu a molts de nosaltres. I jo vull viure!

Jo avui, amb l’ajuda inestimable de la meva filla Ares he trencat aquí un motlle. Gràcies Ares, t’estimo i t’admiro. I ja saps... el Fènix va per tu.


15 de febrer 2011

Canviar per dins


Avui us proposo un repàs de frases suposadament pronunciades per persones que al llarg del temps han manifestat una ment que val la pena tenir en compte... Veieu com no només ho dic jo?


Si vols canviar el món, canvia’t a tu mateix

Mahatma Gandhi


Canviaré d’opinió tantes vegades i tan sovint com adquireixi nous coneixements, el dia que noti que el meu cervell ha deixat de ser apte per aquests canvis, deixaré de treballar. Compadeixo de tot cor a tots els que desprès d’haver adquirit i expressat una opinió, no la poden abandonar mai més.

Florentino Ameghino


Si hi hagués alguna cosa que volguéssim canviar en els nois i noies ( o en els altres en general), en primer lloc hauríem d’examinar-ho i observar si no és alguna cosa que podria ser millor canviar en nosaltres mateixos.

Carl Gustav Jung


Ningú pot ser esclau de la seva identitat: quan sorgeix una possibilitat de canvi, cal canviar.

Elliot Gould


De vegades el fracàs assenyala que és temps de canviar de direcció.

John Maxwell


Abans d’iniciar la labor de canviar el món, dona tres voltes per casa teva.

Provervi Xinés


Disculpi’m, no l’havia reconegut: he canviat molt

Oscar Wilde


L’ús de les facultats que em va concedir la natura és l’únic plaer que no depèn de l’ajuda de la opinió aliena.

Ugo Foscolo


Per a canviar la teva vida per fora has de canviar tu per dins. En el moment en el que et disposes a canviar, és sorprenent com l’univers comença a ajudar-te i et porta allò que necessites.

Louise Hay


Les persones canvien quan se’n adonen del potencial que tenen per a canviar les coses.

Paulo Coelho


10 de febrer 2011

Cal sortir de la bombolla?


Bon dia, el primer que farem és definir “la bombolla”. Que vull dir amb aquest símil?? Doncs molt fàcil: la nostra rutina, el nostre entorn de “comoditat”. I per què hi poso cometes a “comoditat”? doncs, mireu, tothom a partir d’una edat te les coses molt establertes, la vida, els amics, la feina, la relació amb la família i si, també, la concepció d’un mateix, la dels altres, les creences, etc. ja ens hi trobem còmodes! Fins i tot amb les “misèries” que de vegades representa aquesta comoditat. Sortir de la bombolla és passar de viure allò que “em toca viure”, per passar a viure (o com a mínim intentar-ho) allò que vull viure.

Com sempre això requereix feina personal i no només el final és enriquidor, el que té aquesta feina personal és que mentre la fem, mentre anem evolucionant cap a la persona que volem ser, cap a la vida que volem dur, anem gaudint del camí. Evidentment cal acció, els somnis no s’aconsegueixen esperant assegut a la butaca. Si sempre fem el mateix aconseguirem sempre el mateix. És d’una claredat meridiana, no?.

Feu coses diferents! Fins i tot en el trajecte de casa a la feina!!! Canvieu de camí, mireu el vostre entorn i descobriu coses noves cada dia, per petites que siguin us col·loquen en posició de canvi.

Tingueu molt present com us parleu a vosaltres mateixos. Els mots desqualificants, negatius, etc. omplen la vostra bombolla justament d’això, de desqualificacions i de connotacions negatives.

Penseu en el que us agrada del que feu o teniu, pensar en el que no us agrada us situa en una posició de negativitat i us impedeix veure-hi més enllà, us impedeix qualsevol gaudi. Si analitzeu allò que no us agrada que sigui per canviar-ho!!!

Mireu casa vostra... reorganitzeu els armaris, desfeu-vos d’objectes que no us agraden, o que us lliguen a un passat que no us aporta benestar. Canvieu de lloc alguna cosa, compreu un ram de flors...

Canvieu de sabates, conjunteu de manera diferent la roba que teniu, FEU CANVIS!!!

Aquests canvis us permetran sortir de la bombolla, us posaran en situació de veure en vosaltres talents que no crèieu tenir, en els altres virtuts o no virtuts que no vèieu, en la vostra vida altres possibilitats, relacionar-vos amb la família de la manera que us faci sentir millor... ja m’ho explicareu, si?.