El procés de Dol per “petites” coses. Ja hem comentat que el Dol només s’inicia quan la pèrdua és significativa per nosaltres, per tant utilitzo “petites” coses de manera retòrica ja que no hi ha coses petites o grans, hi ha maneres de viure les coses. Per tant tot Dol és important i cal conèixer-lo per poder processar-lo.
A la nostra vida hi ha tants Dols com pèrdues.Totes generen una sensació de final. El nostre cervell, però, te la capacitat de entendre com real no només allò que “veuen” els nostres sentits, te la capacitat de convertir en “real” fins i tot allò que imaginem. Allò que imaginem genera en nosaltres les mateixes emocions que allò que vivim. Per tant, la millor recomanació que podem seguir és: Imaginem una vida! Autogenerem-nos el millor estat d’ànim! I en lloc de “veure” un final imaginem un principi... una possibilitat. Recordem, d’allò que hem perdut, els millors temps i imaginem la nostra vida fonamentada en aquells millors temps, en com ens sentíem i què era el que ens feia sentir així. Anant al fons de la qüestió podem retrobar la sensació.
Ja hem parlat en altres posts del còrtex, la part més nova evolutivament parlant del nostre cervell i la més gran. Aquí és on te lloc la percepció, la imaginació, el pensament, el judici, la decisió, etc. És una fina capa de matèria grisa, es parla de 6 neurones d’espessor. Aquesta fina capa es troba replegada (circunvolucionada) de manera que si la poséssim estesa damunt una superfície ocuparia uns 2.500 cm2. Està composada per uns 10.000 milions de neurones, amb aproximadament 50 trillons de sinapsis.
Per què us explico tot això?
Doncs perquè de fet tot es fruit de la nostra imaginació! Si, com ho sentiu! I aquesta te lloc a la part més evolucionada del nostre cervell. Cada experiència viscuda, cada objecte, cada situació el nostre cervell ho reconstrueix per crear una experiència, la nostra experiència d’aquella realitat. Aprofitem-ho en positiu, no?
Mireu, mirar una imatge d’una persona o tancar els ulls i imaginar-la, activa els mateixos circuits del cervell, així entre realitat i il·lusió les fronteres no son reals. Una música, un paisatge, una olor... equivalen a la imatge de la que parlem, per tant fins i tot imaginant-ho podem activar les nostres emocions més positives! Envolteu-vos física o mentalment de tot allò que us provoca bones sensacions!!!
Al principi d’aquest post us deia “El procés de Dol per “petites” coses” perquè, evidentment si el “dolor” no és incapacitant és molt més fàcil anar practicant amb el que us proposo. Es un entrenament !!!
(Foto:Trotamundos1955)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada