Què és el Dol, naturalment tots sabem que significa estar de dol, el que molta gent no acaba d’entendre és que un procés de dol no només cursa quan s’ha produït la mort d’una persona estimada. Un procés de dol es presenta davant qualsevol pèrdua significativa (important per un mateix) per petita que sigui i sempre va acompanyat d’una pèrdua de seguretat. Un procés de dol pot començar per una pèrdua de feina o fins i tot un canvi, un canvi de casa, de ciutat, de país (tant si és volgut com si no), la pèrdua d’un amor, de la salut, de la joventut, i així fins a tot allò que pugueu imaginar i que signifiqui pèrdua. No estem preparats, la majoria, per afrontar el fracàs i penso que una pèrdua s’associa sempre a fracàs , a la por i naturalment la manca de seguretat també.
Què cal fer davant un dol? Elaborar-lo. Tapar, negar un dol pot suposar arrossegar-lo de per vida. Un dol no o mal elaborat pot significar pèrdua d’autoestima, malalties, addiccions i un incomptable número més de impediments per gaudir de la vida. Cal normalitzar el dol, allò que sentim, pensem o fem és totalment normal en aquestes circumstàncies. Penso que hi ha tants tipus de dol com persones que el passen, per tant qualsevol sentiment o manifestació d’aquest dol és “lícita”.
Hi ha dol sense dolor? No i a més per elaborar-lo cal entrar en el dolor, ser-ne conscient, el que si que es pot és minvar les conseqüències. Disminuir els símptomes d’aquest dolor reelaborant-lo a diferents nivells fins a la seva desaparició. Cada dol és únic i per tant cal donar-se permís per sentir el que es vulgui sentir i quan es vulgui sentir. El dol significa tristor i ens cal aquesta tristor per sortir-ne. Ens deixi l’entorn estar tristos o no, és necessari. Per tant deixeu brollar els vostres sentiments, fugiu d’aquells que en lloc d’escoltar-vos us impedeixen la llibertat del sentiment, mireu de expressar les vostres emocions (és indispensable per créixer). Estem immersos en una cultura en la que l’expressió de les emocions no està ben vista i això no és un avenç, tot el contrari... i hi ha molta gent que reprimeix les emocions fins a l’extrem de que ni en son conscients de que les tenen. Aquesta repressió emmalalteix.
Què pot fer el Coaching en el dol? Naturalment acompanyar en el procés per afrontar-lo de manera positiva i que cada un trobi el camí que millor li funcioni per a superar el dolor. El Coaching és una eina que empeny endavant, és una eina per reinventar-se, per aprendre a desaprendre. Atenció, reinventar-se des de l’autoconeixement i recolzant-se en les fortaleses, aquelles coses per les que estem especialment dotats i sempre, escolteu be, sempre alineant la nostra vida amb els nostres valors.
Quan sabré que he processat un dol? Quan allò que produïa dolor es transforma en un sentiment de serenitat, pau interior i podem passar pàgina. Passar pàgina no significa oblidar, significa que ja no estem contínuament ocupats mentalment, en siguem conscients o no, en el tema que el produïa.
Per sortir del dol és fonamental recuperar forces, energia, saber “deixar marxar” allò que ha suposat el motiu de dol, perdonar i perdonar-se, acceptar la pèrdua i construir una nova vida. Es sap quan una persona ha fet camí en aquest treball de dol quan comença a parlar de si mateixa i no només d’allò que ha perdut.
I si, hi ha receptes que ajuden... en parlem en el proper post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada