31 d’agost 2015

Connecta amb el nen interior.


Foto: Cristina Catarecha

A hores d’ara quasi tots sabem la importància de connectar amb el nostre nen interior, de recuperar l’alegria de viure, la naturalitat, l’emoció d’aprendre coses noves, la capacitat de somiar sense límits, la facilitat per riure i si cal plorar.

El nen que tots portem dins necessita abraçades, necessita amor i també ser escoltat. Ens demana a crits que juguem amb la vida, que experimentem! Que no ens capfiquem amb cada una de les situacions que vivim perquè al cap i a la fi son temporals.

Connectar amb el nostre nen interior ens permet ser propers i càlids. A més ens permet descobrir aquelles coses que ens van ferir emocionalment (comentaris, actituds, etc.) que han forjat el nostre lot de creences limitants i que suren en el nostre dia a dia en forma de pors i limitacions. I si... ens permet neutralitzar-les!

Per connectar hi ha moltes maneres... jo us en proposo dues:

La meditació (ei! no tingueu manies! només deixeu-vos portar...)

Relaxa't i visualitza un camí, escala, túnel, porta (el que millor et vagi) que representi la manera d'arribar fins al teu cor (com si fos un camí ral, un lloc físic al que es pot arribar). Ves cap allà, entra, observa on ets.

Sigui com sigui el lloc en el teu cor que t'has imaginat i crida mentalment al teu nen interior, de vegades amb cridar-lo amb el teu nom ja n’hi ha prou, amb el teu nom de petit... . Estarà jugant per algun lloc. Imagina’l davant teu, com és l'escena? Quin aspecte té? Com és, te 3, 5 o 7 anys? Que està fent? Estableix una conversa imaginària amb ell. Que et diu? Quins sentiments et comunica? Potser et vinguin imatges o emocions més que paraules. Tot és correcte, simplement tracta d'entendre que t'està dient el teu nen interior i quin és el missatge a comprendre.

Escolta al teu nen i tracta de veure com se sent, està trist? Està content? Està confús? Tal com ell se sent, probablement et sentiràs tu en algun nivell que potser ara no puguis arribar a identificar. Treballa amb el teu nen per alliberar aquestes emocions que no han sortit a la llum i que son pernicioses, recorda d’on vénen i posa-hi la saviesa dels anys. Tens un sentiment de rebuig perquè als 7 anys el líder de la classe no et va voler a l’equip de futbol? Et sents poca cosa perquè un dia et vas equivocar a classe i el mestre et va ferir?  Revisa i racionalitza tot el que limita al teu nen interior i recorda i potencia tot allò que el fa vibrar  i veuràs com la teva vida canvia per a millor.

Fes la meditació tantes vegades com sigui necessari, i els canvis seran sorprenents.

Jugar amb els teus fills

Posa’t al seu nivell, seu al terra! Oblida la jerarquia ara no ets l’adult. Deixa’t anar i imagina! Un llit pot ser un vaixell, una casa de nines pot ser un palau gegant, ho recordes?. Riu sense embuts, no passa res! Despentina’t!

El joc és la via que tenim per canalitzar els dubtes, les preocupacions, la curiositat així que cada joc és diferent, deixeu-los liderar!. Seguint el procés mental del nen, mentre juguem i ens deixem anar, és molt possible que resolguem els nostres conflictes emocionals sense adonar-nos. Recordes aquell nen frustrat i insegur per què no el van triar per l’equip de futbol? Recordes aquell que creu que no es prou bo per què un dia a classe el van ridiculitzar? Bé doncs, en el joc amb els fills veureu que tots podem ser herois, que tots tenim un gran potencial, que tots tenim –també- algun tema per resoldre i que ajudant als nostres nens a resoldre els seus a l’hora resolem els nostres...

Una abraçada,

PD. Jo no en vaig saber massa de jugar quan la meva filla era petita, no vaig saber tirar-me al terra i sempre m’ha pesat... Ara, de gran, m’adono de que el meu joc de nena era imaginar més que fer! I en això si que l’he acompanyat, tant de petita amb els contes que inventàvem cada nit, com en les nostres escapades actuals on deixem de ser mare i filla per viure el moment. I sabeu? Ja no em pesa...



22 d’agost 2015

Desiderata


Avui m’agradaria compartir amb vosaltres un poema que ha tornat a caure a les meves mans per casualitat o per causalitat... qui sap. Fa molts anys, però que molts, que el vaig llegir i recordo que ja llavors em va encantar. És Desiderata de  Max Ehrmann i tot i que els drets d’autor son de 1927, es va publicar al 1948. Aquí us el deixo... feu-ne un bon ús.

Desiderata

"Camina plàcid entre el soroll i la pressa,
i pensa en la pau que es pot trobar en el silenci.
Quant et sigui possible i sense rendir-te, mantingues bones relacions amb totes les persones.
Enuncia la teva veritat d'una manera serena i clara,
i escolta als altres,
fins i tot al maldestre i ignorant,
també ells tenen la seva pròpia història.
Evita les persones sorolloses i agressives,
ja que són una nosa per a l'esperit.
Si et compares amb els altres,
et tornaràs va i amargat
ja que sempre hi haurà persones més grans i més petites que tu.
Gaudeix dels teus èxits, el mateix que dels teus plans.
Mantingues l'interès en la teva pròpia carrera,
per humil que sigui,
ella és un veritable tresor al fortuït canviar dels temps.
Sigues caut en els teus negocis,
doncs el món està ple d'enganys.
Mas no deixis que això et torni cec per la virtut que existeix,
hi ha moltes persones que s'esforcen per aconseguir nobles ideals,
la vida està plena d'heroisme.
Sigues sincer amb tu mateix,
especialment no fingeixis l'afecte,
i no siguis cínic en l'amor,
doncs enmig de totes les arideses i desenganys,
és perenne com l'herba.
Acata dòcilment el consell dels anys,
abandonant amb gràcia les coses de la joventut.
Conrea la fermesa de l'esperit perquè et protegeixi de les adversitats sobtades,
mes no et esgotis amb pensaments foscos, molts temors neixen de la fatiga i la soledat.
Sobre una sana disciplina,
sigues benigne amb tu mateix.
Tu ets una criatura de l'univers,
no menys que els arbres i les estrelles,
tens dret a existir,
i sigui que et resulti clar o no,
indubtablement l'univers marxa com caldria.
Per això has d'estar en pau amb Déu,
qualsevol que sigui la teva idea d'Ell,
i siguin qualssevol teus treballs i aspiracions,
conserva la pau amb la teva ànima en la bulliciosa confusió de la vida.
Encara amb totes les seves farses, penalitats i somnis fallits,
el món és encara bonic.
Sigues alegre.
Esforça't per ser feliç ".


Una abraçada! 

17 d’agost 2015

Les dones alfa. Tu ets una dona alfa?

Pretty Nose, a Cheyenne woman. Photographed in 1878 at Fort Keogh, Montana by L. A. Huffman.

Les dones alfa son brillants, amb èxit professional i normalment personal, intel·ligents, segures de si mateixes. De vegades son visibles i altres vegades, tot i ser alfa, trien el camí de la discreció. Les dones alfa no son un mite ni son dones que trepitgen per arribar on volen arribar. El que si que tenen és llum pròpia i per això brillen. Les podeu trobar liderant una empresa o passant l'aspirador... son dones potents que han triat el seu camí perquè aquest camí és el que les satisfà, mai perquè sigui el camí que algú els marca. Mai actuen contra els seus valors!

Una dona alfa camina desplegant personalitat i seguretat, barbeta alta, un somriure als llavis, les espatlles ben rectes i passes potents (tot i que de vegades les veureu tensionades o cansades si no paren un moment...). Tant se val que sigui la directora general de... o la mare de ... de tercer de primària. Tant se val la feina que fa o la vida que porta. Una dona alfa és un regal de la natura!

No confongueu una dona alfa amb una dona ambiciosa, dominant o amb un ego que li traspua en tot el que fa. Una dona alfa és líder nat. És aquella que davant una crisi es sobreposa a les seves pors i dirigeix al seu equip, sigui aquest professional o personal, a l’èxit. Una dona alfa sap escoltar i mostra empatia en tot el que fa. És generosa i resilient i sap que només pot assolir els seus objectius amb esforç i autenticitat.

De vegades la veureu plorar al costat del que pateix (sigui humà o no). També la veureu somiar, la veureu renegar si cal i la veureu arremangada i despentinada, si i també la veureu desplegant encant i savoir faire!

Jo tinc la sort de conèixer-ne unes quantes, algunes ja saben que ho son i altres encara no s’han descobert, encara no han deixat anar la seva llum. Aquest post va per totes elles. Per les que ja ho saben i despleguen el seu valor i per les que us comento que encara no ho saben. Totes elles son indispensables en la construcció d’un món millor. Tenen la força i a l’hora la dolçor necessària per acompanyar als fills en la tasca de fer-se adults de profit, per fer tàndem amb la parella per construir un entorn segur, per liderar un projecte professional en el que creuen i dur-lo a bon port, per lliurar la seva vida (o part d’ella) a tasques que van més enllà del benestar del cercle més reduït, per ... en definitiva, aportar a la societat tot allò que ens fa humans.

Dones alfa del món, sortiu! Feu-vos visibles!

I si coneixeu un home alfa, que te les característiques molt similars...no us confongueu, feu-li saber i encoratgeu-lo! Al món hi ha massa persones que es consideren alfa i només son trepes!

Una abraçada!