31 d’agost 2015

Connecta amb el nen interior.


Foto: Cristina Catarecha

A hores d’ara quasi tots sabem la importància de connectar amb el nostre nen interior, de recuperar l’alegria de viure, la naturalitat, l’emoció d’aprendre coses noves, la capacitat de somiar sense límits, la facilitat per riure i si cal plorar.

El nen que tots portem dins necessita abraçades, necessita amor i també ser escoltat. Ens demana a crits que juguem amb la vida, que experimentem! Que no ens capfiquem amb cada una de les situacions que vivim perquè al cap i a la fi son temporals.

Connectar amb el nostre nen interior ens permet ser propers i càlids. A més ens permet descobrir aquelles coses que ens van ferir emocionalment (comentaris, actituds, etc.) que han forjat el nostre lot de creences limitants i que suren en el nostre dia a dia en forma de pors i limitacions. I si... ens permet neutralitzar-les!

Per connectar hi ha moltes maneres... jo us en proposo dues:

La meditació (ei! no tingueu manies! només deixeu-vos portar...)

Relaxa't i visualitza un camí, escala, túnel, porta (el que millor et vagi) que representi la manera d'arribar fins al teu cor (com si fos un camí ral, un lloc físic al que es pot arribar). Ves cap allà, entra, observa on ets.

Sigui com sigui el lloc en el teu cor que t'has imaginat i crida mentalment al teu nen interior, de vegades amb cridar-lo amb el teu nom ja n’hi ha prou, amb el teu nom de petit... . Estarà jugant per algun lloc. Imagina’l davant teu, com és l'escena? Quin aspecte té? Com és, te 3, 5 o 7 anys? Que està fent? Estableix una conversa imaginària amb ell. Que et diu? Quins sentiments et comunica? Potser et vinguin imatges o emocions més que paraules. Tot és correcte, simplement tracta d'entendre que t'està dient el teu nen interior i quin és el missatge a comprendre.

Escolta al teu nen i tracta de veure com se sent, està trist? Està content? Està confús? Tal com ell se sent, probablement et sentiràs tu en algun nivell que potser ara no puguis arribar a identificar. Treballa amb el teu nen per alliberar aquestes emocions que no han sortit a la llum i que son pernicioses, recorda d’on vénen i posa-hi la saviesa dels anys. Tens un sentiment de rebuig perquè als 7 anys el líder de la classe no et va voler a l’equip de futbol? Et sents poca cosa perquè un dia et vas equivocar a classe i el mestre et va ferir?  Revisa i racionalitza tot el que limita al teu nen interior i recorda i potencia tot allò que el fa vibrar  i veuràs com la teva vida canvia per a millor.

Fes la meditació tantes vegades com sigui necessari, i els canvis seran sorprenents.

Jugar amb els teus fills

Posa’t al seu nivell, seu al terra! Oblida la jerarquia ara no ets l’adult. Deixa’t anar i imagina! Un llit pot ser un vaixell, una casa de nines pot ser un palau gegant, ho recordes?. Riu sense embuts, no passa res! Despentina’t!

El joc és la via que tenim per canalitzar els dubtes, les preocupacions, la curiositat així que cada joc és diferent, deixeu-los liderar!. Seguint el procés mental del nen, mentre juguem i ens deixem anar, és molt possible que resolguem els nostres conflictes emocionals sense adonar-nos. Recordes aquell nen frustrat i insegur per què no el van triar per l’equip de futbol? Recordes aquell que creu que no es prou bo per què un dia a classe el van ridiculitzar? Bé doncs, en el joc amb els fills veureu que tots podem ser herois, que tots tenim un gran potencial, que tots tenim –també- algun tema per resoldre i que ajudant als nostres nens a resoldre els seus a l’hora resolem els nostres...

Una abraçada,

PD. Jo no en vaig saber massa de jugar quan la meva filla era petita, no vaig saber tirar-me al terra i sempre m’ha pesat... Ara, de gran, m’adono de que el meu joc de nena era imaginar més que fer! I en això si que l’he acompanyat, tant de petita amb els contes que inventàvem cada nit, com en les nostres escapades actuals on deixem de ser mare i filla per viure el moment. I sabeu? Ja no em pesa...