Motivació

Si no en saps, t'ho mostro

Si no pots, t'ajudo

Però si no vols, no puc fer res per tu

No recordo on vaig llegir aquestes paraules... Les recordo perquè defineixen molt bé el dia a dia dels professionals del meu sector... en el fons parlen de la motivació.

La motivació productiva és la intrínseca, la que ve de dins. No es pot ensenyar a qui no accepta que no sap, no es pot ajudar a qui no vol ser ajudat i realment no es pot fer res pel que no vol millorar... Hi ha moltes maneres de “ no saber, no poder i no voler” i quasi mai tenen a veure amb la voluntat conscient. Quasi sempre s'amaguen darrere les pors, d'una zona de confort mal entesa. Aquest és el repte, trencar els límits que posen les pors. 

La motivació requereix d'una necessitat: la de l'organització que pot ser millorar la productivitat, la de la família que pot ser viure en harmonia , la de l'individu que pot ser liderar l'ansietat o construir la vida que vol, etc. I l'habilitat del líder està en descobrir una compensació que serà l'impuls per satisfer, al seu torn, les necessitats de cada membre del seu equip. La necessitat és el motor, però, requereix combustible, una compensació. I tornem al líder, la seva habilitat en descobrir a quina compensació aspira cada membre del seu equip, és un dels pilars de l'èxit. Per tancar el cercle de la motivació, ens manca encara un pas més... l'expectativa. La possibilitat d'aconseguir l'objectiu. Si l'expectativa és alta, si el liderat te una possibilitat real d'aconseguir l'objectiu ja podem donar per tancat el cercle de la motivació. Atenció, però, una alta expectativa d'èxit no vol dir que la tasca sigui fàcil! com més fàcil és la tasca ... menys motiva ;) 

Que li cal al líder per motivar al seu equip?

1.- Saber que és el que vol obtenir, coneixement del medi i del rumb -no hi ha vents favorables pel que no sap on va-.

2.- Diferenciar les persones. Cada persona del seu equip te unes necessitats diferents i per tant requereix d'unes compensacions diferenciades. El que per una persona és una compensació, per una altra potser no ho és en funció dels seus valors o les seves necessitats. 

3.- Estar atent a que l'objectiu sigui assolible. Assolible no vol dir fàcil, si un objectiu és massa fàcil perd interès i un de massa difícil genera frustracions. 

4.- Escolta activa, escoltar activament significa fer l’esforç de captar amb tota atenció la totalitat del missatge que rebem, intentant interpretar el significat correcte que l’emissor vol donar, tant amb el que diu com amb el que ens diu la seva comunicació no verbal. Cal escoltar atentament i demostrar-li que és ben interpretat, atenent als  seus punts de vista, no als nostres. Amb l’escolta activa, demostrem consideració, donem valor i creem un clima de cooperació, receptivitat i confiança, a la vegada que entenem fidelment el missatge i percebem les emocions, objectius i necessitats de l’interlocutor. 

5.- Orientació positiva, El Coaching, igual que la psicologia positiva, es basa en l’optimisme, en trobar solucions, avantatges i possibilitats. Cal orientar les converses, tant les internes com les externes cap allò que funciona, cap a les fortaleses de cada persona, aquelles coses que per naturalesa fem millor. No és necessari conèixer la causa d’un problema per solucionar-lo, el que cal és buscar solucions amb les eines que tenim a la mà, dissenyar el present i el futur. Tenim el poder de triar. Podem triar ser proactius o reactius (postura de víctima). El poder i la decisió estan en cada un de nosaltres. I com ho podem fer? Amb orientació solucions.

Per quin motiu parlem d’orientació solucions? Doncs per què normalment les persones funcionem en mode “orientació problema” i ... que és un problema?, clar... un estat en el que ens trobem atrapats en una situació de la que no veiem com sortir! Normalment, el problema que ens ocupa la ment no ens deixa veure amb claredat altres possibilitats i produeix conflictes. Ens trobem en un estat mental incòmode, rumiatiu i el que hem de pretendre és un estat mental còmode i constructiu, l’orientació solucions.

6.- Empatia. Sense empatia no es pot ser líder. 

7.- Presència. El líder dirigeix des del grup, donant exemple de voluntat, capacitat de treball i esforç. El líder és l'exemple a seguir. És part de l'equip de treball.

En el cas d'un client d'un àmbit com el psicològic -no utilitzo mai la paraula pacient per la seva connotació d'estar a l'espera de que algú o alguna cosa, solucioni la teva dificultat- , el líder és l'individu! I en tant que la millor motivació és la intrínseca... ja sabeu, auto-motiveu-vos!!!! I tingueu ben presents les eines d’un líder!