27 de març 2013

Entrena Positivisme!




Ser positiu no te cap misteri, només és qüestió d’entrenament. Per tots aquells que per costum veieu el got mig buit, la bona notícia és que si voleu fer canvis en la vostra manera de pensar, us recordo que el cervell és plàstic! La plasticitat neuronal o neuroplasticitat és la capacitat que té el cervell per formar noves connexions nervioses, al llarg de tota la vida, en resposta a la informació nova, a l'estimulació sensorial, al desenvolupament, a la disfunció o al dany. La neuroplasticitat és coneguda com la "renovació del cablejat cerebral".

Per tant a ser positiu se’n pot aprendre! I s’entrena de la mateixa manera que aprenem a conduir, a anar en bici, a patinar, a ... uf! a qualsevol cosa! tot es qüestió de practicar i practicar. Recordeu quan vau aprendre a anar en bici, per exemple? Al principi era impossible mantenir l’equilibri sense les rodetes, hi havia trompades, plors, inseguretat però no ens donàvem per vençuts! finalment un dia... Màgia! Ja sabíem anar en bici!  I mai més ho hem oblidat.

El que practiquem habitualment és a ser negatius, pessimistes, ens enfoquem en allò que no volem, en allò que no tenim, en allò que no ens agrada, en els problemes i així estem entrenant la ment a fer-ho cada vegada millor... Com a resultat som especialistes justament en això: en el que no volem, el que no tenim, etc. Invertim tota la nostra energia en construir-nos una vida plena de insatisfaccions...

La recomanació d’avui és: 
  •      Pensa i parla en i d’allò que vols, el que t’agrada, el que et fascina. En lloc de parlar de les notícies que et preocupen (que ja les saps i ja et preocupen...), parla de les que t’ha agradat llegir o sentir! Parla i pensa en els moments que t’han fet sentir be, de la gent que hi ha col·laborat i en com ho ha fet, com t’han tractat per que et sentis be. Parla d’allò que t’il·lusiona, de com t’agradaria que fos la teva vida, etc.  Aniràs notant com els teus dies milloren.
  •       A la pregunta: Com estàs? Somriu i contesta:  be! i tu?  En primer lloc segur que malgrat avui no has dormit massa be, potser et fa mal el queixal i a més quasi arribes tard a la feina, en el teu dia hi ha i hi haurà molts més moments bons que dolents! I si malgrat tot no és així (que és difícil, tot és saber mirar...), pensa que el teu cervell es situa en posició optimisme i allí que s’enfoca!. A més els humans preferim a les persones que se senten be, per tant les teves relacions es veuran enriquides! Amb la pràctica cada dia et sentiràs millor.
  •       Canvia el teu llenguatge, tant l’extern com l’intern. En lloc de pensar o dir: ningú valora el que faig. Pensa i digues: aniré a per totes, ho faré cada vegada millor, vull que es valori el que faig, perquè ho faig realment be i encara ho faré millor. En lloc de pensar o dir: soc un desastre! Pensa i digues: ostres no m’ha sortit massa be però puc millorar-ho!. Dia a dia augmentaran les teves capacitats.

Potser al principi et semblarà una mica forçat, la clau està en practicar i practicar. Pren el control de la teva vida i proposa’t ser naturalment positiu. I recorda que els beneficis no seran només per tu, al teu voltant les coses canviaran!

Una abraçada

15 de març 2013

La motivació



Foto: Ares Mata



La millor font de motivació, un cop satisfetes les necessitats que Maslow anomena fisiològiques i de seguretat,  és la intrínseca. La motivació externa te molt poca força en les nostres actituds i en els nostres comportaments. 

Un sistema per auto-motivar-nos és tenir molt presents les coses a fer: les tasques, els projectes, els somnis, etc. que tenim pendents i els que ja hem assolit!! i... no oblidar celebrar-ho un cop aconseguit!!! 

En un post anterior us feia referència a un suggeriment per treballar l’auto-motivació, si cliqueu aquí llegireu el post. Avui us el vull recordar amb la foto que encapçala aquest. 

Una manera de no deixar coses pel camí és anotar-les, així a més, ens podem permetre no ocupar espai en la nostra ment i perdre energia intentant recordar-les. És una manera de eliminar paràsits, l’altra naturalment és poder “esborrar de la llista” allò que ja hem fet. 

Us proposo que comenceu amb coses que us fa il·lusió fer i que un cop fetes i degudament celebrades aneu a per altres de noves!!!! L’auto motivació funciona com menjar pipes.... jeje tot és començar!!!

Una abraçada
Blanca

08 de març 2013

Saber escoltar, l’art de la comunicació.

“No esperis que et toqui el torn de parlar, escolta de debò i seràs diferent”. Charles Chaplin

Si saps escoltar, molts et voldran parlar. Sigues atent, silenciós, recollit. Potser, abans que pronunciïs una paraula constructiva, potser l'altre haurà marxat, feliç, alliberat, il· il·luminat. Doncs el que inconscientment esperava no era un consell, una recepta de vida, sinó a algú en qui recolzar-se”. P. Michel Quoist

"Escolta! o la teva llengua et tornarà sord”. Refrany Cheroqui

El miracle del diàleg el produeix l'encertada combinació d'aquests tres elements: escolta atenta, parla adequada, oportuns silencis. En un diàleg equilibrat i madur, cap d'aquests tres elements és més important que l'altre i tots tres són igualment necessaris. Únicament quan un és capaç d'escoltar l'altre, obre la porta perquè l’ interlocutor pugui comunicar-se amb ell. I precisament aquesta intercomunicació, feta d'escolta respectuosa i de parla adequada, és la essència del diàleg.

Quan parlis assegura’t de que t’entenen i quan escoltis assegura’t de que comprens el que t’han dit. Saber  escoltar exigeix ​​domini d'un mateix. És un art i un gest de saviesa. És veritat que el diàleg està fet de paraula i d'escolta, però el que més sol fallar és la escolta. Escoltar és una actitud difícil perquè implica atenció al interlocutor, - esforç per captar el seu missatge- i comprensió.

L'escolta és una actitud psicològica difícil perquè exigeix ​​oblit d'un mateix i obertura atenta i gratuïta cap a l'altre. Escoltar significa dirigir la meva atenció cap al proïsme i entrar en el seu àmbit d'interès i en el seu marc de referència. L'escolta, diligentment practicada, suposa una acumulació progressiva de saviesa i d'enriquiment psicològic. Escoltar vol dir rebre de l'altre, després d'haver-li donat el millor d'un mateix: la atenció afectuosa.

La diferència entre sentir i escoltar:

A aquestes alçades de la vida tots o quasi tots sabem la diferència entre sentir el que et diuen o escoltar-ho.  De totes maneres ho recordarem...

Sentir és un fenomen fisiològic. El nostre sentit auditiu ens permet percebre els sons. Sentir, és doncs, percebre les vibracions del so, rebre les dades que ens facilita l’emissor i no significa necessàriament processar-les. Sentir és passiu. Molta gent que diu que escolta en realitat està només sentint el soroll de les paraules de l’altre, mentre tant està pensant en que és el que ell faria en la situació de l’altre, preparant allò que li dirà quan acabi d’enraonar, etc.  Per Escoltar en lloc de sentir cal entrenament.

Escoltar és la capacitat de captar, entendre i interpretar els missatges verbals, els silencis, el llenguatge corporal i fins i tot el to de veu que acompanyen al missatge. Representa deduir, comprendre i donar sentit i valor a allò que se sent. Escoltar és actiu.

Us presento un quadre sobre els tipus d’escolta que ha elaborat Rodrigo Ortíz Crespo.

Tipus d’escolta:
Apreciativa
S’escolta sense posar atenció, buscant plaer.
Selectiva
S’escolta seleccionant la informació que interessa.
Discertinitiva
S’extreuen les idees principals del missatge.
Analítica
S’estudia la relació entre les idees del missatge.
Sintetitzada
Es pren la iniciativa en la comunicació
Empàtica
S’interpreta el missatge posant-se en el lloc de l’emissor.
Activa
S’escolta amb atenció entenent el missatge en la seva totalitat.

En aquest post es vol fer incidència en els dos últims que son els tipus d’escolta que més tenen a veure en la Comunicació!

A l’escolta Empàtica. Escoltem sense prejudicis, col·locant-nos en les “sabates” de l’altre, donant suport i aprenent de la seva experiència. Escoltem amb atenció i amb la intenció de comprendre els sentiments de l’altre segons els seus propis marcs de referència. Implica entrar en el món de l’altre i veure les coses des del seu punt de vista. Normalment el nostre interlocutor es sentirà comprés ja que aquest tipus d’escolta ens imposa posposar el nostre jo ( no perdre’l). No implica que pensem el mateix, ni que sentim emocionalment el mateix. Implica que acceptem i respectem les seves emocions, idees, etc. I que els seus punts de vista, dificultats i joia ens interessen.

A l’escolta Activa. Reclama esforç mental i físic per copsar la totalitat del missatge, ser capaç d’interpretar el significat correcte mitjançant el que l’altre diu, el seu to de veu i el llenguatge corporal. Requereix retroalimentació, li hem de preguntar a l’altre si el que creiem que hem entès és el que ell vol dir. En l’escolta activa cal que ens apartem dels nostres pensaments per concentrar-nos totalment en allò que estem escoltant, és de tots els tipus d’escolta, la més completa ja que incorpora tots els elements de la empàtica i l’analítica a més de alguns dels elements de la sintetitzada i la discernitiva.

Avui el meu suggeriment és: Practiqueu l’escolta activa tant com pugueu!!! A tots ens agradaria ser-ne experts! I sobre tot a les persones que escoltem!

Una abraçada
Blanca