Les 4 grans

 

Quatre tècniques per a liderar les pors i millorar l’ansietat.

L’exèrcit dels EEUU aplica aquestes tècniques amb els seus estudiants  per a soldat -suposo que d’aquí un nom tant magnífic ;) – Son unes tècniques que fa força anys que s’apliquen en gestió de l’estrès, lideratge emocional, lideratge positiu (per líders de tots els àmbits), gestió del temps, etc.

En parlem...

Tècnica 1.- Fixar l’objectiu.

Davant un esdeveniment o un moment que ens pot resultar força estressant, ens concentrarem i enfocarem en l’objectiu que volem assolir i recordem que un objectiu, s’assoleix molt millor si és realment nostre ;) . Podem buscar objectius parcials si ens és més fàcil.

Exemple: vull saltar en parapent –objectiu- . Primer pujaré al punt de salt gaudint del paisatge –objectiu parcial-. Veuré un parell de salts i els seus aterratges observant bé la tècnica i com gaudeixen els saltadors – objectiu parcial- . Parlaré amb el monitor i que m’expliqui tot el que puc esperar – objectiu parcial-.  Salto en parapent. Objectiu acomplert.

Exemple: vull causar bona impressió a l’entrevista de treball – objectiu-. Primer m’estudiaré l’empresa, buscaré tota la informació possible i també estudiaré el lloc al que postulo- objectiu parcial-. Em prepararé per la cita: la roba, els complements, etc. –objectiu parcial-. Vaig amb el millor ànim a l’entrevista – Objectiu acomplert.

Fixar l’objectiu i centrar-nos en ell posa en marxa els lòbuls frontals, que son responsables del raonament i la planificació, aquesta planificació mental dona forma al caos (l’ordena) i manté sota control a l’amígdala cerebral, que és la responsable del instint d’atac i/o de fugida. I ja sabeu que quan l’amígdala cerebral es “dispara” és molt més difícil tornar a un estat de calma.

Tècnica 2.- Assaig mental.

Recrear mentalment , imaginar amb detall, la situació que ens preocupa i visualitzar les possibles solucions ens permet, per una banda, tenir preparades possibles solucions quan arribi el moment de l’afrontament real i per altra, al imaginar-ho amb tot detall  fa que en el moment de la situació real, aquesta sembli no ser desconeguda, tenim recursos perquè l’hem estudiat, és com si  ja no fos la primera vegada que ens hi enfrontem. Per tant l’estrès és menor.

Tècnica 3.- Auto discurs.

Ens parlem contínuament..., ens podem dir una mitjana de entre 600 i 1000 paraules per minut. Ser-ne conscient i parlar-nos en positiu, anul·la el senyal de por que, davant d’un esdeveniment que ens la pugui provocar, envia l’amígdala. No es possible sentir dues emocions contraposades a l’hora. Canviar el nostre auto-discurs fa que substituïm els pensaments negatius (els més habituals) per altres de positius que ens motiven i reforcen.

Tècnica 4.- Control de l’excitació.

El millor exercici és la respiració profunda conscient. Una respiració llarga i lenta imita el procés del cos en el moment de la relaxació, aquesta imitació també ens procura relaxació. Amb aquestes respiracions, a més, oxigenem el cervell, cosa que en millora el seu rendiment.

Cada una d’aquestes tècniques per separat és possible que no ens acabi d’ajudar del tot a vèncer la por o l’angoixa; la idea és treballar amb les quatre sempre que ens trobem immersos en una situació estressant i/o en una que puguem preveure que ho serà. L’ordre si que  el podem variar.

Connectar per créixer.

 

 

Per a créixer en una relació, sigui la que sigui, cal connectar. 

Per a connectar és necessari que aquesta relació sigui “nutritiva” per a tots. Una relació “nutritiva” és la que aporta tot tipus de nutrients tant físics com intel·lectuals i naturalment emocionals a tots els integrants. És una relació amb complicitat i confiança en ambdues vies. Per aconseguir-ho el primer pas és baixar barreres emocionals, reconèixer que tots som vulnerables i que només compartint sentiments ampliem la nostra bombolla personal. Connectar és una necessitat inherent a ser humà. En tant que humans som animals socials i emocionals. Sense el grup, la manada (o la tribu, com m'agrada a mi...), som fràgils i deixem d’evolucionar i millorar, deixem de créixer.

Que ens cal per connectar?

Diria que el millor camí és donar. Crear oportunitats de connexió.

Com ho fem?

Iniciant converses, somrient, agraint, “veient” al altre en tota la seva dimensió, escoltant activament, empatitzant...

Què ens aporta la connexió?

Aprenentatges! Si no connectem ens podem convertir en jutges i per créixer ens hem de situar en la posició d’aprenents. Ser capaç d’aprendre de tots i de tot és el camí del creixement real.

Les bombolles personals acostumen a estar nodrides de pors, pors de les que moltes vegades no en som ni conscients. La por a no ser prou, la por al fracàs, al ridícul, a mostrar la fragilitat, a la vulnerabilitat, també la por a la intromissió ... aquestes pors son símptomes d’una autoestima poc equilibrada.

 Valoreu-vos! i connecteu! 

Empatia. La cara i la creu

 

Empatia és una paraula d'origen grec "empátheia" que significa "emocionat". Segons la psicologia, l'empatia és la capacitat psicològica o cognitiva de sentir o percebre el que una altra persona sentiria si estigués en la mateixa situació. L'empatia és una qualitat que fa que les persones s'ajudin entre si. Està estretament relacionada amb l'altruisme - l'amor i preocupació pels altres - i la capacitat d'ajudar. És una de les capacitats que més estretament relacionades estan amb la felicitat.

La persona empàtica, doncs, es caracteritza per tenir afinitats i identificar-se amb una altra persona. Sap escoltar els altres, entendre els seus problemes i emocions. Per tant, pot ser vista com un valor positiu. Permet a una persona comprendre, ajudar i motivar a una altra que travessa per un mal moment, aconseguint una major col·laboració i entesa entre els individus que constitueixen una societat.

Tot i que és cert que hi ha persones que semblen tenir una habilitat innata per relacionar-se i entendre millor a les persones que l'envolten, la capacitat d'empatitzar és una cosa que es pot exercitar i desenvolupar. Sense cap dubte l'empatia forma part del que es coneix com a intel·ligència emocional. És un element fonamental en aquest tipus d'intel·ligència, que ens ajuda a més a gestionar millor les nostres emocions.

Des de la psicologia positiva, l'empatia forma part de la capacitat que aconseguim adquirir per relacionar-nos positivament amb els altres. En aquesta interacció entra en joc la comprensió, el coneixement de les nostres pròpies emocions i l'escolta activa- la capacitat d’escoltar per entendre i no per contestar-. Per aquest motiu, els empàtics, son persones que tenen la virtut de poder entendre i guarir als altres.

Per què titulo aquest post com: Empatia la cara i la creu?

Perquè les persones empàtiques son molt sensibles i per tant perceben clarament quan algú està angoixat, simplement nerviós, trist o feliç. És una habilitat que alhora te connotacions positives i negatives pel mateix empàtic, ja que d’alguna manera significa que viuen en un continu estat d’alerta emocional.   

Una persona altament empàtica és possible que pateixi força amb el dolor dels altres i alhora és capaç de sentir intensament, també, la seva felicitat.

Son molt intuïtius i quasi sempre poden “llegir” les intencions reals de les accions dels altres. Aquesta desenvolupada intuïció, també fa que percebin amb claredat la mentida.

Acostumen a posar les necessitats dels altres per davant de les pròpies, cosa que de vegades fa que ignorin les seves.

Reaccionen aclaparats davant imatges o accions violentes o angoixants, son aquelles persones que no poden mirar quan a la tele surten imatges de successos terribles. Les senten molt properes. 

Senten profundament el cansament emocional que representa estar sempre en mode “on” a les emocions que els envolten.

Els distingireu, també, per la necessitat que tenen de temps per estar sols. Aquests moments de soledat, per ells, son una recarrega emocional i per tant meravellosos i restauradors moments de pau i equilibri.

Ser empàtic és alhora gratificant i dur i tenir un empàtic a la vora sempre és un regal. Respectem aquesta necessitat que us explico dels seus moments de soledat, pot ser el nostre regal cap a ells. Recordeu-los que es cuidin i cuideu-los.

Una abraçada!