Empatia. La cara i la creu

 

Empatia és una paraula d'origen grec "empátheia" que significa "emocionat". Segons la psicologia, l'empatia és la capacitat psicològica o cognitiva de sentir o percebre el que una altra persona sentiria si estigués en la mateixa situació. L'empatia és una qualitat que fa que les persones s'ajudin entre si. Està estretament relacionada amb l'altruisme - l'amor i preocupació pels altres - i la capacitat d'ajudar. És una de les capacitats que més estretament relacionades estan amb la felicitat.

La persona empàtica, doncs, es caracteritza per tenir afinitats i identificar-se amb una altra persona. Sap escoltar els altres, entendre els seus problemes i emocions. Per tant, pot ser vista com un valor positiu. Permet a una persona comprendre, ajudar i motivar a una altra que travessa per un mal moment, aconseguint una major col·laboració i entesa entre els individus que constitueixen una societat.

Tot i que és cert que hi ha persones que semblen tenir una habilitat innata per relacionar-se i entendre millor a les persones que l'envolten, la capacitat d'empatitzar és una cosa que es pot exercitar i desenvolupar. Sense cap dubte l'empatia forma part del que es coneix com a intel·ligència emocional. És un element fonamental en aquest tipus d'intel·ligència, que ens ajuda a més a gestionar millor les nostres emocions.

Des de la psicologia positiva, l'empatia forma part de la capacitat que aconseguim adquirir per relacionar-nos positivament amb els altres. En aquesta interacció entra en joc la comprensió, el coneixement de les nostres pròpies emocions i l'escolta activa- la capacitat d’escoltar per entendre i no per contestar-. Per aquest motiu, els empàtics, son persones que tenen la virtut de poder entendre i guarir als altres.

Per què titulo aquest post com: Empatia la cara i la creu?

Perquè les persones empàtiques son molt sensibles i per tant perceben clarament quan algú està angoixat, simplement nerviós, trist o feliç. És una habilitat que alhora te connotacions positives i negatives pel mateix empàtic, ja que d’alguna manera significa que viuen en un continu estat d’alerta emocional.   

Una persona altament empàtica és possible que pateixi força amb el dolor dels altres i alhora és capaç de sentir intensament, també, la seva felicitat.

Son molt intuïtius i quasi sempre poden “llegir” les intencions reals de les accions dels altres. Aquesta desenvolupada intuïció, també fa que percebin amb claredat la mentida.

Acostumen a posar les necessitats dels altres per davant de les pròpies, cosa que de vegades fa que ignorin les seves.

Reaccionen aclaparats davant imatges o accions violentes o angoixants, son aquelles persones que no poden mirar quan a la tele surten imatges de successos terribles. Les senten molt properes. 

Senten profundament el cansament emocional que representa estar sempre en mode “on” a les emocions que els envolten.

Els distingireu, també, per la necessitat que tenen de temps per estar sols. Aquests moments de soledat, per ells, son una recarrega emocional i per tant meravellosos i restauradors moments de pau i equilibri.

Ser empàtic és alhora gratificant i dur i tenir un empàtic a la vora sempre és un regal. Respectem aquesta necessitat que us explico dels seus moments de soledat, pot ser el nostre regal cap a ells. Recordeu-los que es cuidin i cuideu-los.

Una abraçada!