Connectar per créixer.

 

 

Per a créixer en una relació, sigui la que sigui, cal connectar. 

Per a connectar és necessari que aquesta relació sigui “nutritiva” per a tots. Una relació “nutritiva” és la que aporta tot tipus de nutrients tant físics com intel·lectuals i naturalment emocionals a tots els integrants. És una relació amb complicitat i confiança en ambdues vies. Per aconseguir-ho el primer pas és baixar barreres emocionals, reconèixer que tots som vulnerables i que només compartint sentiments ampliem la nostra bombolla personal. Connectar és una necessitat inherent a ser humà. En tant que humans som animals socials i emocionals. Sense el grup, la manada (o la tribu, com m'agrada a mi...), som fràgils i deixem d’evolucionar i millorar, deixem de créixer.

Que ens cal per connectar?

Diria que el millor camí és donar. Crear oportunitats de connexió.

Com ho fem?

Iniciant converses, somrient, agraint, “veient” al altre en tota la seva dimensió, escoltant activament, empatitzant...

Què ens aporta la connexió?

Aprenentatges! Si no connectem ens podem convertir en jutges i per créixer ens hem de situar en la posició d’aprenents. Ser capaç d’aprendre de tots i de tot és el camí del creixement real.

Les bombolles personals acostumen a estar nodrides de pors, pors de les que moltes vegades no en som ni conscients. La por a no ser prou, la por al fracàs, al ridícul, a mostrar la fragilitat, a la vulnerabilitat, també la por a la intromissió ... aquestes pors son símptomes d’una autoestima poc equilibrada.

 Valoreu-vos! i connecteu!