Avui, amics, us explico un conte
Un
comerciant molt ric, va contractar a un fuster per restaurar una antiga casa
colonial que havia comprat. Com el comerciant era d'aquelles persones a les que
els agrada tenir-ho tot sota control i li preocupava que el treball no quedés
bé, va decidir passar un dia per la casa, per veure com anaven les obres.
Al final
de la jornada, es va adonar que el fuster havia treballat molt, tot i que havia
patit diversos contratemps. I que a més del cansament i els contratemps que
havia patit el pobre home, el cotxe també es va negar a arrencar; veient això,
l'empresari es va oferir a portar-lo a casa.
El
fuster no va parlar durant tot el trajecte, visiblement enfadat i preocupat per
tots els contratemps que havia tingut al llarg del dia. No obstant això, en
arribar va convidar al comerciant a conèixer a la seva família i a sopar, però
abans d'obrir la porta, es va aturar davant d'un petit arbre i va acariciar les
seves branques durant un parell de minuts.
Quan va
obrir la porta i va entrar a casa, la transformació era radical: semblava un
home feliç. El sopar va transcórrer entre rialles i animada conversa. En acabar
la vetllada, el fuster va acompanyar al comerciant al cotxe. I quan van passar
per davant de l'arbre, aquest li va preguntar:
- Què té
d'especial aquest arbre?.Abans d'entrar estaves enfadat i preocupat i després
de tocar-lo eres un altre home.
- Aquest
és el meu arbre dels problemes - li va respondre el fuster. - Sóc conscient que
no puc evitar els contratemps en el treball però no tinc per què dur les
preocupacions a casa. Quan toco les seves branques, deixo aquí les
preocupacions i l’endemà pel mati, quan torno a la feina, les recullo.
L'interessant és que cada matí trobo menys motius per preocupar-me que els que
vaig deixar el dia abans.
Aquella
nit, el comerciant va aprendre una de les lliçons més valuoses de la seva vida.
El nostre amic fuster emprava un ritual per situar-se mental i
anímicament en el aquí i ara, deslliureu-vos de prejudicis amb les paraules!
Que sé que alguns pensareu... mmmm un ritual? Això sembla esotèric! Un ritual
és simplement un mecanisme construït, que ens permet iniciar un canvi de procés
mental. Com un funeral, ordenar les nostres coses, prendre l’aire quan ens
sentim agobiats...
L’arbre, naturalment, no feia la màgia de
deslliurar-lo de les seves preocupacions o del seu malestar. El que realment
l’ajudava és a aturar el bucle de pensaments perniciosos per re situar-se i és
això el que fan els rituals, ajudar a re situar-nos.
Hi ha molts mètodes per aconseguir el mateix
resultat, per exemple:
-
Anota el que et preocupa i el que
et produeix malestar en una llibreta (deixa espai entre cada una de les coses)
i cada dia, al inici de la teva jornada laboral, fes-ne un repàs. Soluciona el
que estigui a la teva mà i dedica uns minuts a pensar estratègies pel que no
puguis solucionar ara, anota-les al costat. Les que solucionis, marca-les amb
un símbol, el que vulguis, millor en color verd. I les que no, demà o en un
altre moment ja hi tornaràs a pensar. Deixar reposar les idees és més útil del
que penses i si ho tens tot anotat, no et cal patir per si “oblides” el que et
preocupa ;)
-
Comparteix el que et preocupa o
molesta; verbalitza-ho amb calma i serenament, amb una persona de confiança.
Parla i escolta, que sigui un moment pels dos. Pot ser amb la teva parella, amb
un amic/a o amb un fill. Fes-ne un ritual, un moment d’intimitat emocional. Procura
acabar aquest moment comentant el millor del vostre dia i ja pots començar el
teu “horari” de lleure o de família!
-
Busca el teu “arbre de les
preocupacions”, pot ser qualsevol cosa: la bossa que deixes al vestíbul de
casa, ell llindar de la porta, les claus de casa, les sabates... Dedica uns segons
a, fent un parell de respiracions profundes, pensar en que les preocupacions es
queden allí i que demà ja tornaràs a buscar respostes.
La dificultat per desconnectar d’allò que no
ens és grat, rau en que ho “deixem en funcionament”. Malgrat no sigui ni el
moment ni el lloc per trobar-hi solucions, arribem a casa o sortim de la feina,
o som a qualsevol lloc diferent i permetem que el nostre cervell hi continuï
atrapat. Aquesta inèrcia és la que ens priva de: trobar les solucions i a més
ens impedeix gaudir del moment present. Per arribar a solucions que encara no
hem albirat, el nostre cervell necessita un resset
i s’aconsegueix: dormint, que és quan ell “fa dissabte” dels “arxius” que no
necessita i desconnectant mentalment a voluntat, que fa una funció similar encara que
menys productiva. La idea és desconnectar i dormir.
Al nostre cervell el dirigim nosaltres! De
vegades de manera conscient però moltes altres de manera inconscient. Prendre
consciència de què és el que volem sentir i en què volem enfocar-nos, és el
primer pas per l’entrenament de construir-nos la vida que volem.
I si et descobreixes amb cara malhumorada o
amb les espatlles a les orelles i l’esquena plegada com la d’un voltor... re col·loca el cos, somriu i respira! Que vol
dir que estàs atrapat en un bucle però no l’estàs resolent. Igual que el
cervell afecta al cos, el cos afecta al cervell, siguem llestos i emprem tot el
que tenim a l’abast per modular el que volem sentir.
Una abraçada!
