30 de desembre 2013

Feliç 2014



Per aquest any que comença et desitjo saviesa per saber “mirar”, calma per relativitzar, equilibri per decidir, força per deixar anar, llibertat per triar, sinceritat per descobrir-te i descobrir, poder per Ser i valentia per canviar tot allò que vols canviar.

Estem a les portes d'un nou any, que la travessia et sigui favorable! 

Feliç 2014


14 de desembre 2013

Petits canvis: experiment. Un regal de Nadal





Aquesta setmana us proposo un regal de Nadal diferent. No es compra, no costa diners i a la vegada és com una abraçada, és un regal per algú i a l'hora tu en reps un altre!

Conten que un noi davant d'un problema de la seva parella amb la seva mare, li va proposar un experiment. La seva parella no s’entenia massa amb la seva mare, tampoc malament, però la relació era més aviat tensa. Li va dir a la seva parella, que durant només una setmana, cada vegada que veiés la seva mare, cada vegada que li parlés, li digués coses agradables, coses que sentís, però agradables i a poder ser boniques, centrant-se només en les coses (les poques que veia ) positives de la seva mare. Que quan veiés que la seva mare li deia una cosa que no li agradés , no la contradigués, no li comentés res ni li fes cas .... simplement que fes com que no ho sentia. Fins i tot , li va dir que, així per que si, li regalés un ram de flors. Que li somrigués més, i millor .

Bé, cada dia, quan la parella del noi veia o parlava amb la seva mare, al·lucinava. El motiu ? Doncs deia que la seva mare havia canviat molt, que li somreia, que li feia broma i que ja quasi bé no la criticava.

Qui a qui? Doncs la veritat és que hi va haver un efecte boumerang o mirall. La noia amb el seu petit canvi va aconseguir que la seva mare respongués amb somriures, amb bona actitud i les desaprovacions o crítiques van desaparèixer . I la noia va arribar a  la " conclusió" que la seva mare havia canviat ...

Curiós si més no, no? Va pensar que només la seva mare havia canviat? Tot havia canviat!

Valorar, somriure, parlar amb afecte i respecte, donar importància a les coses que importen als altres és un dels millors i més grans secrets per canviar la nostra vida i la nostra relació amb els altres. De retruc, ajudeu també a canviar una mica la vida dels altres... Us sembla prou important?

Ho voleu provar? Busqueu una persona amb la que no congenieu massa i poseu en pràctica l’experiment. Jo ho he fet i és màgic!


Una abraçada

17 de novembre 2013

Entrenant al cervell: El sistema de frenada.


El neurocientífic Matt Lieberman va publicar un estudi al 2009 que va mostrar que una regió del cervell, l'escorça prefrontal ventrolateral dreta, és responsable de les diferents formes d'autocontrol. El que això significa és que aquesta part particular del cervell, que ell anomena el cervell del “sistema de frenada”, està operant quan s'inhibeix un impuls físic, com mirar un pastís de xocolata  (motor d'auto-control), la supressió de un mal pensament (cognitius autocontrol), la gestió de les nostres emocions (autocontrol emocional), abstenint-se de comprar aquest producte només perquè està en venda (financera autocontrol), o deixar d'ignorar els sentiments i opinions dels altres (presa de perspectiva autocontrol).

L'amígdala pot fer que una persona s'enfadi, però el còrtex prefrontal evita que li doni a algú un cop de puny al nas, el còrtex prefrontal, és considerat com l'àrbitre del cervell, on el cervell pren deliberadament la decisió de fer la conducta o no. 

Atenció, però, als pares i professors... sembla ser que el còrtex prefrontal que te tant importants funcions no madura totalment fins a l'edat de 18 anys ( ja sabeu... +-). Per tant paciència amb la gent jove! Moltes vegades, quan pensem que estem valorant la intel·ligència o altres qualitats, el que estem valorant és l'autocontrol.

Com posar en marxa aquesta regió del cervell? I per a què?

En primer lloc, els hàbits saludables - nutrició correcta i exercici - augmenten el flux sanguini en el còrtex prefrontal, cosa que, naturalment el manté en forma.

Sembla que la meditació dissol d’estrès que inhibeix el funcionament correcte del cervell millorant el funcionament de l’escorça prefrontal, responsable del raciocini i el desenvolupament moral. 

Practicar Mindfulness (atenció plena, la capacitat de viure en el moment actual) ens ajuda en el mateix sentit que la Meditació.

Parlar sobre els sentiments negatius activa una part del cervell responsable del control dels impulsos.

Lligat a l’anterior punt, construir-se una bona xarxa social és absolutament terapèutic.

Anomenar correctament les emocions que sentim (estic enfadat, estic trist, estic decebut...) inhibeix l’activació de l’amígdala i activa l’escorça prefrontal ventrolateral dreta. Que ens indica això?. Doncs que ens fa menys impulsius i ens permet que entri en funcionament la part del nostre cervell que avalua la conducta que volem tenir. Com més capaços siguem d'analitzar les emocions i verbalitzar-les, menor serà el seu impacte negatiu.

Un exercici molt senzill de concentració: quan te’n vagis al llit, relaxa’t i compta enrera des de cent. Mentre comptes, ves visualitzant els números i donant-los forma ( i si t’animes, color).

Exercicis, també molt senzills, de Mindfulness:

Assaborir un aliment. Podem triar qualsevol aliment que ens agradi, una galeta, xocolata, una fruita... primer el mirem, l’olorem i observem la textura, després que el masteguem poc a poc i que ens en adonem de quines sensacions ens produeix a la boca, pensem en quins factors han intervingut per a que el puguem gaudir: la terra, el sol, l’aigua, les persones que l’han conreat, etc.

Escoltar música. Pot ser qualsevol música que ens agradi tot i que molt millor si és només instrumental. Escoltem-la sense fer res més i intentem compassar el nostre cos a la melodia a l’hora que mirem d’esbrinar quins són els instruments que sonen i qui i què fa possibles aquests sons, etc.

La pedra i el riu. Es pot utilitzar qualsevol objecte petit que es pugui portar a la butxaca i adaptar l’exercici en funció de l’objecte. La seva funció és que quan ens sentim cansats, massa activats, desconcentrats, disgustats, enfadats o tristos, puguem treure la pedra (l’objecte) i el mirem atentament, o simplement el toquem sense treure’l de la butxaca (molt més discret).
Aquest objecte esdevé com un amic que et recorda que cal omplir-se de calma i pensar en les coses bones del dia, per tant aquest és el sentit que li hem de donar. Si en tocar-lo, a més, fem unes respiracions de relaxació –i en el cas de la pedra- pensem en el riu que l’ha modelat acaronant-la durant anys i anys, ens podem carregar de pau i energia.
Aquest exercici pot permetre augmentar l’autoconsciència i recordar-nos que podem prendre el control de les nostres emocions i per tant de la situació.

I com punt i final, per avui, us proposo allò que diuen des de sempre: comptar fins a 10!

I... Per a què tot això?

Quan l'àrea prefrontal en l'escorça cerebral s'ha desenvolupat normalment, ens ajuda a prendre decisions racionals sobre com reaccionar a les provocacions emocionals.

Investigadors del cervell han revelat que els pacients amb depressió tenen una pèrdua important de cèl·lules en l'escorça prefrontal, una àrea cerebral que modifica l'estat anímic.

L'autocontrol, personalment prefereixo dir-ne Lideratge Emocional, reforça la connexió social perquè ens ajuda a prioritzar el bé del grup per sobre dels nostres estrets interessos. El Lideratge Emocional augmenta el nostre valor per al grup social i al assumir les normes grupals reforcem, també, la identitat del grup.

Si a les persones se'ls demana que anomenin o classifiquin les seves emocions se sentiran menys molestes, ansioses o tristes pel fet que les àrees cerebrals que s'activen enfosqueixen o inhibeixen el funcionament de la resta.


El neurocientífic Mateu Lieberman explica que a través dels seus estudis ha après que la nostra "kriptonita" està ignorant la importància dels nostres superpoders socials i basant-se en la intuïció social, podem fer-nos més intel·ligents, més feliços i més productius. Lieberman explora la recerca innovadora en la neurociència social que revela que la nostra necessitat de connectar amb altres persones és encara més fonamental que la nostra necessitat d'aliment o refugi i que el dolor social i el plaer que experimentem té tant impacte com el dolor físic i el plaer.

Una abraçada!

04 de novembre 2013

Un conte: El científic i el món.





Avui us proposo un conte...

EL CIENTÍFIC I EL MÓN ...

Un científic, que vivia preocupat amb els problemes del món, estava resolt a trobar els mitjans per minorar-lo. Passava els dies en el seu laboratori a la recerca de respostes pels seus dubtes .

Un dia, el seu fill de 7 anys va envair el seu santuari decidit a ajudar-lo a treballar . El científic, nerviós per la interrupció, li va demanar al nen que anés a jugar a un altre lloc. Veient, però, que era impossible treure'l d’allí, el pare va pensar en alguna cosa que pogués donar-li amb l'objectiu de distreure la seva atenció. De sobte es va trobar amb una revista, on hi havia un mapa del món, just el que necessitava.

Amb unes tisores va retallar el mapa en diversos trossos i juntament amb un rotllo de cinta adhesiva l'hi va lliurar al seu fill dient : com t'agraden els trencaclosques, et dono el món tot trencat perquè el reparis sense ajuda de ningú .

Llavors va calcular que al petit li costaria dies compondre el mapa, però no va ser així . Passades algunes hores, va escoltar la veu del nen que el cridava. Pare, pare , ja ho he fet, he aconseguit acabar-ho!

Al principi el pare no va creure al nen. Va pensar que era impossible que, a la seva edat hagués aconseguit recompondre un mapa que mai havia vist abans. Desconfiat, el científic va aixecar la vista de les seves anotacions amb la certesa que veuria el treball digne d'un nen. Per a la seva sorpresa, el mapa estava complet. Tots els trossos havien estat col·locats al seu lloc exacte. Com era possible ? Com el nen havia estat capaç ? El pare va preguntar amb sorpresa al seu fill:

- Fillet, tu no sabies com era el món , com ho has aconseguit ?
- Pare, respongué el nen, jo no sabia com era el món, però quan vas treure el mapa de la revista per retallar-lo, vaig veure que de l'altre costat hi havia la figura d'un home. Així que vaig donar volta als retalls i vaig començar a recompondre l'home, que sí sabia com era . "Quan vaig aconseguir arreglar l'home, vaig donar volta al full i vaig veure que havia arreglat el món " .

Gabriel García Márquez


Com sempre, una abraçada! 

27 d’octubre 2013

El cos i el pensament



Les últimes tendències ens porten a pensar, que la relació cos i ment és quelcom més directa del que fins ara s’ha postulat. Aquí ja n’hem parlat altres vegades ;) . Per exemple: Si una persona amb una motxilla de 30 k. es posa al peu d’un turó, el percep molt més pronunciat que una altra sense motxilla. I si tot i sense motxilla, mires al cim del turó la sensació de cansament mentre puges serà més gran que si mires a mitja altura o al primer revolt del camí.

Els humans funcionem per “affordances”, S’utilitza el terme per referir-se a les possibilitats d'acció que són immediatament percebudes per l'usuari (què ens convida a fer un objecte). Per exemple: si entrem en una sala i veiem una cadira i una pilota difícilment ens asseurem sobre la pilota i llençarem la cadira... o si veiem una taula i un gerro amb flors, difícilment direm que la taula està sota el gerro de flors...  De fet l’affordance d’un objecte moltes vegades és el que ens limita a l’hora de innovar i d’altres justament al contrari, la forma ens suggereix utilitzacions diverses!  Uf, el tema te tantes possibilitats que m’emociono i me’n vaig del nus de la qüestió!!

Be, el que us vull dir és que, naturalment, també fem affordances amb les postures del cos, les nostres i les que veiem en altres... La posició del cos provoca a canvis interns en la presa de decisions, influeix en la nostra manera de pensar i en la imatge que donem als altres. Penseu que és una gran eina de comunicació. Richard Petty, professor de psicologia en la Universitat Estatal de Ohio (EE.UU.), assegura en un treball publicat a l’ "European Journal of Social Psychology" que una postura correcta dona major seguretat en els propis pensaments i en la manera de pensar sobre un mateix. Aquesta seguretat, a més, és la que els altres percebran.

En un percentatge molt alt, “veiem” el món en base a les affordances que fem. Per tant una bona manera de ser protagonistes del nostre dia és utilitzar-les en benefici propi, no? com ho podem fer? Amb la nostra postura! Utilitzar el nostre cos com eina transformadora de l’estat d’ànim és possible.

Tan important és, doncs, la postura? Completament!. El cos i l'emoció van de la mà, per això, si en modifiquem un estarem influint en l’altre.

Feu la prova...

Posa l’esquena recta, sense rigidesa, les espatlles enrera i el cap de manera que miris en angle recte o fins i tot una mica més amunt (sense forçar) i  comença a caminar. Amb fermesa i seguretat i la mirada al davant. Somriu o fes un esbós de somriure (ei! No cal exagerar!), recorda’t de caminar amb pas ferm i decidit i de respirar profunda i compassadament. El primer que  notaràs és com flueixen tot un cúmul d'emocions positives i de seguretat.

A l’oficina, a l’escola, en definitiva si treballes assegut, puja la cadira a la màxima alçada que et permeti tenir els peus ben situats al terra. Igual que abans, posa l’esquena recta i les espatlles enrera, respira be i imagina que el teu cap el subjecta un fil que penja del sostre, com una plomada. No només sentiràs fluir el que hem comentat abans, a més, aconseguiràs augmentar el teu llindar de comprensió!

La posició del cos intervé en les autoavaluacions i en l’autoconfiança de l’individu. Us convido a que ho tingueu ben present!

Recordeu que això és com qualsevol altre hàbit, al principi s’ha d'estar contínuament corregint postures però desprès s’automatitza. Pels que no ho sabeu formar un nou hàbit, requereix d’una mitja de seixanta sis dies de pràctica continuada....(sempre en funció de la dificultat i tenint present que la corba està entre els 18 i els 254 dies).

Així que, apa! A practicar en tot moment! Els beneficis a obtenir s’ho valen!! I observeu-vos per comprovar com amb aquests exercicis simples podeu influir en el vostre estat d’ànim diari.


Una abraçada! 

22 d’octubre 2013

Ecologia i salut emocional




Si mireu la Viquipèdia la definició d’ecologia ens diu :  L'ecologia és la part de la biologia  que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb llur medi. L’ecologia emocional, doncs, és la capacitat de gestionar les nostres emocions de manera que la seva energia es dirigeixi a la nostra millora personal, a l’augment de la qualitat de vida, a l’excel·lència de les nostres relacions personals i  en definitiva al nostre benestar profund.

Som responsables de la persona que som i coresponsables del món que ens envolta. Apostar per la sostenibilitat emocional és ser intel·ligent. Reduir el nivell de tòxics que deixem anar, reutilitzar i reciclar capacitats i habilitats adormides, i reparar ferides per aconseguir l'harmonia, és la nostra responsabilitat.

Jaume Solé i Mercè Conangla proposen els 7 principis de l’ecologia emocional:
  1. Principi de l’autonomia personal. Ajuda’t a tu mateix i els altres t’ajudaran (Nietzsche)
  2. Principi de la prevenció de dependències. No facis pels altres allò que ells poden fer per si mateixos (Bragavad Gita)
  3. Principi del boomerang. Tot el que fas pels altres, t’ho fas a tu mateix (Erich Fromm)
  4. Principi del reconeixement de la individualitat. No facis pels altres allò que vols per tu. Ells poden tenir gustos diferents (Bernard Shaw)
  5. Principi de la moralitat natural.  No facis pels altres allò que no vols que et facin a tu. (Confuci)
  6. Principi de l’autoaplicació prèvia. No podràs fer ni donar als altres allò que no ets capaç de fer ni donar-te a tu mateix.
  7. Principi de la neteja relacional. Tenim el deure de fer neteja de les relacions fictícies, insanes i que no ens deixen créixer com a persones.
Quins son els valors de l’Ecologia Emocional? : Flexibilitat. Sostenibilitat. Gestió emocional intel·ligent, ecològica i ètica.  Responsabilitat. Respecte. Honestedat. Senzillesa. Excel·lència (que no vol dir perfecció). Creativitat. Consciència de l’entorn (a tots nivells). Coherència  i Servei a la societat.  I com els treballem aquests valors?. Treballant les emocions.

Les emocions son sempre energia dirigida a l’acció. El que ens cal és que aquesta energia ens porti a l’acció que volem. No actuem igual moguts per la por o per l’ambició malsana que moguts per la generositat o per l’amor. La força pot ser la mateixa però els resultats son totalment oposats i els efectes en nosaltres i en els altres també. Cal triar be! En el primer cas acumulem brossa i en el segon no.

I... que passa a casa nostra si no “baixem” la brossa? Tots en generem a diari! Amagar, acumular, deixar que fermenti “la brossa” contamina la nostra existència. Ens debilita i per tant ens resta energia...


Una abraçada!

17 d’octubre 2013

La banda sonora ideal.




Hi ha una àrea del cervell on es connecten les melodies i les memòries, on es processa la música i s’evoquen els records, on la informació emocional que la música du ens provoca emocions “positives” o “negatives” que al seu torn ens indueixen a conductes, que poden ser d’aproximació o de retirada (ens impulsen a entrar en acció o ens mouen a fugir de l'acció). Ja sabeu tots que les emocions produeixen canvis fisiològics i que amb l’evocació d’un estímul que ens emocioni ja poden aparèixer aquests canvis. Perquè, doncs, no aprofitem aquesta habilitat del nostre cervell per promoure’ns emocions positives?
Buscar les nostres millors bandes sonores hauria de ser un exercici obligatori en “l’escola de viure bé”. Aquella peça musical que quan la sentim ens fa respirar a fons i ens omple d’energia. Aquella altra que en sentir-la ens relaxa. La que ens inspira a compartir, a estimar, a ...
Avui quasi tots tenim artefactes que ens permeten dur amb nosaltres la música que més ens agrada. La meva proposta d’avui és que us prengueu uns moments per fer-vos les vostres bandes sonores. La de fer esport -o netejar la casa ;) -, la de relaxar-vos, la de...
Ja m’explicareu les vostres bandes sonores!

Una abraçada!!

05 d’octubre 2013

Vulnerabilitat




10.000 visites! Pels bloguers més populars suposo que és un “fer petar els dits”. Per mi és tot un univers de visites que signifiquen motivació, satisfacció, benestar, agraïment intens... Moltes gràcies a tots i totes!!!

Aquest Blog va començar com un aprenentatge, era una de les meves maneres de sortir de la zona de confort. Tinc un punt de perfeccionisme tòxic en el que treballo cada dia. Menys mal que només l’enfoco en mi! ;) No soc una bona escriptora, faig faltes d’ortografia (molta vergonya...), em queda molt que aprendre de tot i de tots, soc tímida, introvertida i si... soc vulnerable

Ara, amb els anys, sé que soc estupenda (no perfecta), sé que soc especial (com tothom, per que som únics), sé que la única manera d’avançar i créixer és moure’t, que el que no s’arrisca no guanya, que equivocar-se no és un drama, que no puc agradar a tothom (ni ho pretenc), que reconèixer els meus punts forts i les meves febleses em fa més poderosa, que si vull perdonar... primer m’he de perdonar a mi, que malgrat de vegades costa veure-la  la vida és plena de bellesa. D’aprenentatges en tinc encara un sac ple que no us comento per no avorrir-vos...

Ara sé que saber-me i sentir-me vulnerable tot i que no és grat ni fàcil de gestionar és el camí que m’ha dut a tenir connexions fabuloses, duradores i vertaderes amb persones realment màgiques que han tocat la meva vida. Alguns s’hi han quedat com amics i d’altres van ser i son la brisa lleugera que necessito per seguir creixent com persona.

Moltes gràcies de tot cor i com sempre, una abraçada!


08 de setembre 2013

Agraïment. Gràcies Wrinkle (Rinkel pels amics)!


Wrinkle (1999-2013)


Avui aquest post comença amb un moment molt personal, una petita carta d’agraïment.

En Rinkel, el personatge caní de la nostra família, ha iniciat (ha esperat a que nosaltres ens preparem... és generós per naturalesa) el seu camí cap a verds prats plens de pilotes, cap un lloc on podrà pujar a tots els llits a fer-hi la migdiada, on pensarà en “vull pa” i el pa apareixerà per art de màgia! I on els kleenex seran tan nombrosos com les fulles per terra a la tardor i els podrà prendre tots!. Ha anat al “paradís” dels gossos, sigui aquest on sigui, que el te ben merescut!

Això ho vaig escriure quan encara eres aquí i tot i que no entens les paraules i molt menys si son escrites... ;) vull dir-te que:

            La teva arribada a casa va ser un gran repte que m’ha ajudat a vèncer pors.
            La teva sola presència ha emplenat els racons de companyia.
            La teva meravellosa intuïció ha estat un bàlsam en molts moments difícils.
            El teu amor incondicional és i serà la millor classe magistral.
            Has crescut amb nosaltres i t’hem cuidat però tu ens has fet més grans.
           
Podria continuar allargant aquest llistat d’agraïments fins més enllà de la pàgina i encara em faltaria espai...  has estat un gran company. Moltes gràcies.

Donar valor, agrair, allò que la vida o els altres (siguin qui siguin els altres...) fan per tu, te dues vessants de satisfacció: la que rep l’altre i la que sento jo. L'actitud d'agrair té a veure amb acollir el que ve de fora, el que em porta el meu camí i apreciar-ho com una cosa positiva i bona per a mi. Percebre les coses bones que hi ha en la meva vida o el que ocorre de bo en mi, fa que em senti afortunada i contenta amb la meva existència i amb la dels que estan amb mi.

La gratitud representa una habilitat primordial per desenvolupar i mantenir nivells adequats de benestar emocional, satisfacció i qualitat de vida.

Com augmentar la teva gratitud

Si vols expressar més sentiments de gratitud i tastar els seus beneficis, aquestes són algunes de les coses que pots fer:

1. Proposa't prestar més atenció a qualsevol moment de la teva vida pel qual pots expressar gratitud.

2. Utilitza un diari de gratitud, on escrius cada dia totes les coses bones que t'han passat, per petites que siguin. Això fa que la teva atenció se centri més en el positiu del teu dia a dia i t'ajuda a ser conscient de les coses per les que pots estar agraït.

3. Escriu una carta de gratitud a una persona a qui et sentis agraït per alguna cosa. No cal que enviïs aquesta carta, tot i que enviar-la o donar-la a aquesta persona pot augmentar els efectes positius.

4. Busca una persona amb la qual practicar la gratitud. Consisteix en posar-te d'acord amb algú per explicar les coses bones que us succeeixen. Cadascú ha de procurar escoltar l'altre i sentir la seva alegria i gratitud, compartint i alegrant-se per l'altra persona.

5. Expressa gratitud als altres. Expressa'ls directament el teu agraïment pel que fan per tu, els seus detalls, la seva amabilitat, o l'efecte que tenen en la teva vida.

6. Concentra't en el sentiment de gratitud i tracta de evocar-lo. Pensa en una cosa per la que et sents molt agraït i quan aparegui aquest sentiment de gratitud, concentra't en ell, sent-lo plenament durant una estona, deixa que envaeixi tot el pensament. Acostuma't a evocar d'aquesta manera, per utilitzar-ho amb freqüència durant el dia.

Recorda que pots anar caminant pel carrer i estar experimentant aquest sentiment de gratitud només per caminar a l'aire lliure, perquè fa sol o perquè plou, perquè tens algú important en la teva vida, per qualsevol cosa, perquè mentre l'estiguis sentint seràs més feliç i et sentiràs millor amb tu mateix, amb els altres i amb el món al teu voltant.


Una abraçada,

31 d’agost 2013

Autoeficàcia



Confiar en un mateix, en les pròpies capacitats per resoldre qualsevol situació no és pedanteria, no és narcisisme, no és egotisme. És estimar-se i respectar-se, és saber que som valuosos i que creiem en la autoeficàcia. Treballar l’autoeficàcia és cercar eines i coneixements, és emprar un gran motivador intrínsec, és treballar la capacitat d’aprendre en positiu de les experiències passades, és cercar el poder en el nostre interior. 

Que us sembla si comencem a treballar-hi? 

13 d’agost 2013

Poc a poc i bona lletra




Hi ha moltes maneres d'aconseguir un somni... la meva és poc a poc i bona lletra. 

Si vols arribar al cim d'una muntanya pots orientar els teus passos cap allí i anar pujant poc a poc, mentre contemples el paisatge, les flors, les pedres, els arbres, els rierols... mentre t'atures a mirar el que t'envolta, aprenent, al teu pas i gaudint del camí que t'has marcat. Potser trigaràs més que d'altres que, tenint una gran forma física, s'enfilen potents només mirant el cim, però el teu camí estarà ple d'aventures, ple de descobriments i faràs via sense adonar-te'n!.

No defalliu!!! 
Una abraçada, 

07 d’agost 2013

Fluir i tornar a fluir...


L'estat de Flux és, segons Mihaly Csikszentmihalyi, estat en el que un es sent totalment absort pel que fa, qualsevol activitat serveix... El temps i els pensaments volen però la “feina” es fa sense aturar-se i normalment ben feta o molt ben feta!. En aquest estat s'experimenta una gran sensació de plenitud i satisfacció. En realitat és un estat d'alt rendiment on:

  • Hi ha un total d'equilibri entre el desafiament i les nostres habilitats. La tasca no ens resulta ni massa fàcil ni massa difícil.
  • No hi ha por al fracàs. La ment es concentra en la tasca i no en la possibilitat de que no surti be, per tant normalment és un èxit i si no ho és no importa! És part del repte!.
  • L'auto consciència disminueix, estem tant absorts en el que fem que no pensem en nosaltres.
  • L'acció i el pensament van de la mà.
  • Gaudim de la tasca. No pensem en el que aquesta ens pot aportar.
  • Tenim seguretat.
  • Es distorsiona el sentit del temps. Les hores es converteixen en minuts.
  • Les distraccions no existeixen. La concentració es total.

Csikszentmihalyi ens proposa un seguit de possibilitats per aconseguir aquest estat de flux que tots hem sentit alguna vegada.

  • Intentar fer de cada tasca un “joc”.
  • Concentrar-se plenament en ella.
  • Fixar-se una meta.
  • Deixar-se anar.
  • Vèncer l'apatia per les feines menys gratificants i més quotidianes.
  • Cercar la màxima eficàcia, no el màxim esforç.
  • No perseguir l'èxit! Aquest vindrà com a conseqüència de tot lo altre, de la dedicació personal, de la gratificació que això suposa.

Una gran manera de reaprendre a fluir, mireu que dic reaprendre... és: Recuperar al nen que tots portem dins. Els nens s'ocupen en viure no en embolicar-se en pensaments rumiatoris i limitants. Son curiosos i arriscats, aprendre és el seu modus vivendi i la descoberta la seva aventura. Utilitzen tots els sentits sense límits i una explosió de rissa és natural. Es permeten donar carta blanca a la creativitat i a la imaginació. Es perdonen a si mateixos i als altres. Escolten sense l'impediment de la xarrameca interna que tenim els adults. Es fascinen per les coses grans i les petites que els sorprenen. Quan descansen desconnecten. Saben demanar quan necessiten. Recarreguen l'energia amb altres nens que els aporten benestar, amb el joc, amb ... us en recordeu??


Una abraçada,  

13 de juliol 2013

La zona de confort i la Felicitat...



La Felicitat sobre la que es treballa en Psicologia Positiva, és molt més que un poti-poti de sentiments intensament positius. La Felicitat es descriu millor com una sensació de "pau", “serenitat”, "satisfacció" i “equilibri” que és el resultat d’avaluar i  aprofitar les teves expectatives, els teus ideals, la teva acceptació del que no es pot canviar, la teva capacitat d’aprenentatges i una infinitat d'altres factors. És a dir, la felicitat és un estat mental, i com a tal, pot ser intencional i estratègic. No depèn de factors externs i per això és realment possible decidir la pròpia Felicitat. La veritable felicitat dura més que un esclat de dopamina, per això és important pensar en ella com quelcom més que emoció.

Les persones veritablement felices semblen tenir una comprensió intuïtiva de que la felicitat sostinguda no es tracta només de fer les coses que t'agraden. També requereix sortir i experimentar més enllà dels límits de la teva zona de confort. Les persones felices, són, simplement, curioses.

És divendres a la nit i estàs pensant en reunir-te amb amics per sopar. Si vols assegurar-te de que  tot anirà bé, com sempre, agafes pizza o hamburgueses. Parlareu del de sempre i sentireu les mateixes sensacions que altres vegades. Si en lloc d’això tries un tipus de cuina que mai has intentat, qualsevol cuina exòtica o temàtica, es corre el risc de que no surti be, de que no us agradi el que mengeu, però també pot ser que descobriu un plaer sorprenent... i si més no renovareu les converses!

La curiositat ha d’anar acompanyada de l’exploració. Cal acceptar la idea de que tot i no ser un camí fàcil, estar incòmode i vulnerable no ho és, si que és el millor camí i el més directe per a ser més fort i més savi.  A més invertir temps i esforços en activitats que surten del llindar dels nostres hàbits és la millor manera de descobrir noves possibilitats.

Naturalment que assegurem benestar si simplement fem el que millor sabem fer, aquest però, serà un benestar sostingut del que pot arribar a diluir-se’n la sensació. Per això, de tant en tant, val la pena la recerca d'una experiència nova, complexa, incerta, o fins i tot a priori molesta si això significa, finalment, donar el salt.

La gent Feliç no s'amaga de les emocions negatives. Reconeix que la vida està plena de decepcions i les s'afronta cara a cara, sovint utilitzant els sentiments d'enuig, de culpa o responsabilitat com a motivació per canviar el seu propi comportament, mai però per quedar-s’hi enganxat en una rumiació perpètua. Aquest desplaçament mental àgil entre el plaer i el dolor, la capacitat de modificar el comportament perquè coincideixi amb les demandes d'una situació, es coneix com flexibilitat psicològica.

La Felicitat, el benestar subjectiu,  inclou: la felicitat, la tristesa de tant en tant, un sentit de propòsit, l'alegria, la flexibilitat psicològica i l'autonomia, el domini i la pertinença.

Sortiu tant com pugueu de la vostra zona de confort!!!


Una abraçada, 



05 de juliol 2013

Sentir-se be


Imagina que les teves emocions positives, les que et fan sentir be son l’aigua d’aquest vas i l’aire que conté son les menys positives. Si tens el vas mig ple d’aigua.... Que faries per tenir-ne mes de les que et fan sentir be ? Bufaries per que marxi l’aire?? Li demanaries per favor que marxes?? T’enfadaries amb l’aire i discutiries fins l’esgotament?? Res?? Et sentiries la persona més desgraciada d’aquest món?? ...

I si... l’omples amb més “aigua”??? Omplir el nostre dia d’emocions positives, per petites que siguin, ens acosta al benestar. Mira el paisatge, assaboreix lentament un cafè, somriu-li, acaricia, riu, escolta, estima, olora, llegeix, canta, escolta la música que t’agrada, passeja, pinta, ensenya, aprèn, descobreix nous itineraris (fins i tot per anar a la feina!), somia, coneix, cuida’t, cuida ... pots crear-ne tantes al dia!


Una abraçada, 

28 de juny 2013

De que serveix etiquetar?

Acabo de rebre la revista del Consell General de Psicologia on es pren nota de que el National Institute of Mental Health d’EEUU, la British Psychological Society britànica entre altres organismes i associacions punteres en el món dedicades a la salut mental, a rel de la sortida a la llum de la última versió, rebutgen les classificacions del DSM, el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals. El DSM, ha estat la guia per a la identificació i tractament dels patiments mentals al llarg de molts anys tot i necessitar de continues revisions. Ara, però, es camina cap a la concepció d’aquests patiments des d’una visió multifactorial amb origens biopsicosocials que permetran un acompanyament menys medicalitzat i enfocat en trobar maneres més humanes i eficaces per a respondre al patiment mental i emocional.

El DSM o qualsevol manual de diagnòstic de trastorns mentals te el perill de crear etiquetes inamovibles en lloc de fomentar l’esperança. Com diu Allen Frances, psiquiatra i president del grup d’estudi de l’anterior versió del DSM: “ el DSM-5 serà bo per la indústria farmacèutica, però a costa d’un enorme patiment per als nous pacients falsos positius que queden atrapats en la excessiva amplia ret del DSM-5”. Penso que en el nostre camp, com en tants altres, no hi ha “malalties” hi ha “malalts” i cal tractar a cada persona individualment i amb molta cura tenint en compte la seva singularitat.

No vull dir, en cap cas, que tractar amb medicaments un patiment mental o emocional no tingui cap validesa tot i els seus efectes secundaris (que no sempre es valoren prou), efectivament els ansiolitics, els antidepresius, etc. han ajudat a moltes persones en el seu llarg camí cap a la millora. Mireu que dic llarg...  El que vull dir és que n’ha deixat molts atrapats pel camí. Tractar només des de la perspectiva biològica pot suposar per a les persones l’estigmatització per una banda i per l’altra l’abandó de la cerca de l’origen real del patiment. Un origen que te habitualment molt a veure amb les experiències viscudes i la seva interpretació personal i la capacitat d’afrontament. Habilitar a les persones en lideratge emocional i treballar en temes com la resiliència entre altres, potenciar i saber emprar les fortaleses personals, etc. pot ser la contrapartida a l’augment constant en el consum de fàrmacs que en realitat el que fan és suavitzar els símptomes, però en cap cas resoldre’ls i capacitar la persona per afrontar nous reptes. No cal anar a rebuscar en el passat i reviure dolors o traumes... construir des del present i cap al futur és més que possible i altament efectiu.

Treballar amb l’ansietat promovent nous estils de vida, liderar la por amb la racionalització i l’afrontament, etc. , te resultats molt més efectius i duradors que prendre ansiolítics i a l’hora te un efecte directe en l’autoestima i l’autoimatge ja que posa a les nostres mans les eines i la solució. Ja sabeu que personalment soc partidària de habilitar en lloc d’haver de rehabilitar!

Per primera vegada en la història la OMS (Organització Mundial de la Salut) ha establert com a prioritat sanitària la millora del benestar en la població, entenent com a benestar “un estat de complet benestar físic, mental i social”. Tant de bo els humans a l’hora que augmentem la nostra esperança de vida, aconseguim que aquesta sigui de millor qualitat emocional. Està a les nostres mans i és la nostra responsabilitat.


Una abraçada, 

20 de maig 2013

Projecte HERO



No fa massa una assistent a un dels tallers que condueixo, em preguntava si tenia “problemes de consciència” treballant amb empreses. La veritat és que no. Que una empresa contracta un Coach per que els seus treballadors treballin més i millor? SI! I si això passa perquè els treballadors es sentin més motivats i més feliços, entendreu que personalment no tinc cap problema! Es més, tant de bo ho pugues fer mes!!

Els que em coneixeu ja sabeu que no segueixo els patrons establerts, que no treballo el Coaching pur i dur, que la meva formació com a psicòleg em dona una determinada perspectiva i que la psicologia positiva és, per mi, quelcom més que una eina, és una manera de viure.

La psicologia positiva promou lo que es diu HERO, un acrònim de Healty and Resilient Organization. S’ha demostrat que s’obté 2 vegades més producció si el líder es centra en les fortaleses dels seus treballadors. S’obté més producció i de millor qualitat quan l’organització es centra en allò que va be i ho fa més, en les experiències òptimes (en lloc de centrar-se en els problemes). S’ha demostrat que potenciar el benestar és molt més rendible. Que tots els esforços sistemàtics per a millorar la “salut” psicosocial reverteixen en la “salut” financera. Que endegar pràctiques i emprar recursos organitzacionals saludables com: confiança, contagi positiu, treballar les emocions per liderar-les, conciliació, salut laboral, ambient agradable, confort, etc. generen emocions positives i que les emocions positives potencien la creativitat i l’estat de flux. S’ha demostrat ja que l’estil de lideratge afectiu positiu genera salut per que la satisfacció és un magnífic generador de salut.

Una empresa o una organització saludable, una HERO ( en català la traducció de l’acrònim seria heroi..., aquí ho deixo... ) és garantia de creixement personal i professional dels seus treballadors. No creieu que seria un gran pas convidar a les empreses, grans i petites a “obtenir el seu distintiu HERO” ?   Que jo sàpiga no existeix tal distintiu, en podríem dissenyar un!!! Seria la manera de saber que els serveis que utilitzem tenen darrera un esforç en pro del benestar subjectiu (la felicitat) dels integrants de l’organització...

Una abraçada, 

05 d’abril 2013

Com m’explico la meva vida.




Cada dia i en tot moment ens expliquem la nostra història, el nostre cervell ens envia missatges amb paraules i imatges on ens recorda episodis de la nostra vida. Això, entre altres coses, ens serveix per prendre decisions. De vegades aquests missatges son negatius i de vegades positius. Aquesta narrativa és la que marca el nostre benestar o malestar personal.

Hem de tenir en compte, però, que aquest discurs intern només és una interpretació del que realment ha succeït i per tant el podem canviar, el podem reinterpretar i rescriure en funció de la valoració que en fem, del creixement personal que ha significat i dels aprenentatges obtinguts.

De fet contínuament “rescrivim” la nostra història ... Quan en recordem episodis anem lligant-los de manera que siguin coherents i els anem enllaçant en una seqüència que encaixi en la nostra història dominant  (els que no hi encaixen la nostra ment els manté “ocults”). Per exemple: si la meva història dominant és que soc una persona honesta, cada vegada que respecto les normes això s’afegeix a la meva història general, li dono significat; el dia que per qualsevol motiu me les salto, la meva ment te dos opcions, transforma l’episodi i el justifica o simplement l’enterra i l’oculta.

Un altre exemple: Un nen amb dislèxia en una escola qualsevol, te una dificultat extrema per seguir el currículum normalitzat de l’aula. Aquest nen s’explica la seva història com intel·lectualment incapaç: normalment estudia però suspèn, s’esforça i no arriba als mínims que li demanen, per tant tot el que l’envolta li diu que és poc llest... o gens, li diu que no s’esforça prou, que és un gandul. El fet de que sigui capaç, per exemple, d’aprendre anglès veient a la tele dibuixos animats en aquest idioma, o de que s’hagi convertit en un expert en animals salvatges veient reportatges del Nacional Geogràfic, la seva ment no ho interpretarà com un dissonant a la seva construcció narrativa  i  li farà canviar la perspectiva de la seva vàlua, de fet la seva ment ho passarà per alt.

Per moltes persones la seva història vital dominant és dolorosa, pessimista, difícil, etc. i per tal d’encaixar cada episodi n’esborren qualsevol tret que indiqui el contrari (te uns amics genials, una família que l’estima, etc.). Per aquest motiu hem d’intentar produir noves narratives que posin de manifest els moments agradables, optimistes i plaents de la nostra vida. No es tracta d’inventar, es tracta de saber veure’ls!

Per aquest motiu, si ens cal, hem d’aprendre a rescriure la nostra història.
  • El primer pas és prendre consciència de com ens la expliquem i per això és molt útil escriure la nostra autobiografia (no cal ser literat!).
  • El segon pas és reflexionar sobre els moments difícils, incòmodes, desagradables, etc. i trobar-hi aprenentatges, reptes, canvis de rumb, etc. 
  • El tercer pas, buscar i aturar-nos en els moments dolços i agradables i reconstruir-los mentalment, visualitzar-los i fins i tot trobar imatges, aromes, sensacions que ens els recordin per a poder incorporar-ho al nostre dia a dia com a evocadors.

Per cert... si a l’hora de buscar moments dolços i agradables en trobem pocs, recordem que està a la nostra ma crear-ne tants com vulguem a partir d’ara! No us oblideu d’omplir tant com pugueu el vostre dia d’emocions positives per petites que siguin!

Una abraçada

27 de març 2013

Entrena Positivisme!




Ser positiu no te cap misteri, només és qüestió d’entrenament. Per tots aquells que per costum veieu el got mig buit, la bona notícia és que si voleu fer canvis en la vostra manera de pensar, us recordo que el cervell és plàstic! La plasticitat neuronal o neuroplasticitat és la capacitat que té el cervell per formar noves connexions nervioses, al llarg de tota la vida, en resposta a la informació nova, a l'estimulació sensorial, al desenvolupament, a la disfunció o al dany. La neuroplasticitat és coneguda com la "renovació del cablejat cerebral".

Per tant a ser positiu se’n pot aprendre! I s’entrena de la mateixa manera que aprenem a conduir, a anar en bici, a patinar, a ... uf! a qualsevol cosa! tot es qüestió de practicar i practicar. Recordeu quan vau aprendre a anar en bici, per exemple? Al principi era impossible mantenir l’equilibri sense les rodetes, hi havia trompades, plors, inseguretat però no ens donàvem per vençuts! finalment un dia... Màgia! Ja sabíem anar en bici!  I mai més ho hem oblidat.

El que practiquem habitualment és a ser negatius, pessimistes, ens enfoquem en allò que no volem, en allò que no tenim, en allò que no ens agrada, en els problemes i així estem entrenant la ment a fer-ho cada vegada millor... Com a resultat som especialistes justament en això: en el que no volem, el que no tenim, etc. Invertim tota la nostra energia en construir-nos una vida plena de insatisfaccions...

La recomanació d’avui és: 
  •      Pensa i parla en i d’allò que vols, el que t’agrada, el que et fascina. En lloc de parlar de les notícies que et preocupen (que ja les saps i ja et preocupen...), parla de les que t’ha agradat llegir o sentir! Parla i pensa en els moments que t’han fet sentir be, de la gent que hi ha col·laborat i en com ho ha fet, com t’han tractat per que et sentis be. Parla d’allò que t’il·lusiona, de com t’agradaria que fos la teva vida, etc.  Aniràs notant com els teus dies milloren.
  •       A la pregunta: Com estàs? Somriu i contesta:  be! i tu?  En primer lloc segur que malgrat avui no has dormit massa be, potser et fa mal el queixal i a més quasi arribes tard a la feina, en el teu dia hi ha i hi haurà molts més moments bons que dolents! I si malgrat tot no és així (que és difícil, tot és saber mirar...), pensa que el teu cervell es situa en posició optimisme i allí que s’enfoca!. A més els humans preferim a les persones que se senten be, per tant les teves relacions es veuran enriquides! Amb la pràctica cada dia et sentiràs millor.
  •       Canvia el teu llenguatge, tant l’extern com l’intern. En lloc de pensar o dir: ningú valora el que faig. Pensa i digues: aniré a per totes, ho faré cada vegada millor, vull que es valori el que faig, perquè ho faig realment be i encara ho faré millor. En lloc de pensar o dir: soc un desastre! Pensa i digues: ostres no m’ha sortit massa be però puc millorar-ho!. Dia a dia augmentaran les teves capacitats.

Potser al principi et semblarà una mica forçat, la clau està en practicar i practicar. Pren el control de la teva vida i proposa’t ser naturalment positiu. I recorda que els beneficis no seran només per tu, al teu voltant les coses canviaran!

Una abraçada

15 de març 2013

La motivació



Foto: Ares Mata



La millor font de motivació, un cop satisfetes les necessitats que Maslow anomena fisiològiques i de seguretat,  és la intrínseca. La motivació externa te molt poca força en les nostres actituds i en els nostres comportaments. 

Un sistema per auto-motivar-nos és tenir molt presents les coses a fer: les tasques, els projectes, els somnis, etc. que tenim pendents i els que ja hem assolit!! i... no oblidar celebrar-ho un cop aconseguit!!! 

En un post anterior us feia referència a un suggeriment per treballar l’auto-motivació, si cliqueu aquí llegireu el post. Avui us el vull recordar amb la foto que encapçala aquest. 

Una manera de no deixar coses pel camí és anotar-les, així a més, ens podem permetre no ocupar espai en la nostra ment i perdre energia intentant recordar-les. És una manera de eliminar paràsits, l’altra naturalment és poder “esborrar de la llista” allò que ja hem fet. 

Us proposo que comenceu amb coses que us fa il·lusió fer i que un cop fetes i degudament celebrades aneu a per altres de noves!!!! L’auto motivació funciona com menjar pipes.... jeje tot és començar!!!

Una abraçada
Blanca