28 de desembre 2009

Els drets personals (III)

Seguim recordant....


DRETS PERSONALS
Tinc dret a tenir i canviar d’opinió.
Tinc dret a prendre les meves pròpies decisions.
Tinc dret a cometre errors i per tant a decidir encara que m’equivoqui.
Tinc dret a ser tractat/ada amb respecte.
Tinc dret a dir NO i no sentir-me culpable.
Tinc dret a fer menys del que soc humanament capaç de fer
Tinc dret a prendre’m temps per tranquil•litzar-me i pensar.
Tinc dret a tenir i expressar els meus sentiments.
Tinc dret a demanar informació.
Tinc dret a sentir-me be amb mi mateix/a
Tinc dret a reclamar els meus drets

Totes les persones tenen dret a ser com son.

Tinc dret a demanar informació.

De vegades el que fem es intentar interpretar el que opinen els altres de nosaltres, interpretar els seus gestos, les seves actituds .... i moltes vegades ens equivoquem! Tenim dret a demanar informació, demanar-la directa i verbalment. Quantes vegades i no solament pel que fa a l’opinió que puguin tenir els altres, sobretot els que ens estimen o els que ens respecten, sinó al que senten per nosaltres ens basem en interpretacions.... Quan dubteu de sentiments, dubteu de si esteu seguint el camí correcte, quan no sapigueu fer alguna cosa... pregunteu, directament pregunteu-ho. Ja hem dit que tenim dret a equivocar-nos, no hi ha cap pega en preguntar! La família, els amics, el mestre, el coach, el mentor, el psicòleg ... sempre us diran la veritat.

Tinc dret a sentir-me be amb mi mateix/a

No us sentiu culpables en cap moment per buscar sentir-vos be i posar-hi tota la vostra energia. Ja n’hem parlat d’això, recordeu ... els principi grec d’ epimelesthai sautou “ocupar-se d’un mateix”. Hi tenim dret, un dret que exercint-lo, a més, beneficiarà als que estiguin al nostre entorn. Reivindiquem amb força aquest dret!

Tinc dret a reclamar els meus drets

Quan en algun moment us aclapari alguna cosa, feu memòria dels drets personals, rellegiu la llista i reclameu-vos el vostre dret a....

En cada una de les tres etapes en les que hem anat llegint els drets personals dels individus, hem anat llegint: Totes les persones tenen dret a ser com son. No ho oblideu. Rebutgeu tot sentiment de culpa i si voleu canviar alguna cosa canvieu-la! La culpa no us durà en lloc!. Però sobretot recordeu que teniu dret a ser com sou.

I ja que en parlem.... recordeu que els altres tenen els mateixos drets que nosaltres......respecteu els drets dels altres!

25 de desembre 2009

Els drets personals (II)

Recordeu...

DRETS PERSONALS

Tinc dret a tenir i canviar d’opinió.
Tinc dret a prendre les meves pròpies decisions.
Tinc dret a cometre errors i per tant a decidir encara que m’equivoqui.
Tinc dret a ser tractat/ada amb respecte.
Tinc dret a dir NO i no sentir-me culpable.
Tinc dret a fer menys del que soc humanament capaç de fer
Tinc dret a prendre’m temps per tranquil•litzar-me i pensar.
Tinc dret a tenir i expressar els meus sentiments.
Tinc dret a demanar informació.
Tinc dret a sentir-me be amb mi mateix/a
Tinc dret a reclamar els meus drets

Totes les persones tenen dret a ser com son.

Seguim...

Tinc dret a ser tractat/ada amb respecte.
Tinc dret a dir NO i no sentir-me culpable.

L’assertivitat es un be molt preuat, es l’eina que ens permetrà expressar els nostres sentiments, necessitats i opinions de manera ferma i a la vegada respectuosa cap als altres. Les persones que treballen l’assertivitat i aconsegueixen ser assertives adquireixen els recursos necessaris per afrontar i superar les dificultats sense perdre el punt de respecte en vers l’altre que es necessari per una adequada convivència.

Treballeu la vostra assertivitat per assolir aquests drets personals!

Tinc dret a fer menys del que soc humanament capaç de fer

Clar que si! Tenim dret al nostre “tempo”, de vegades podrem i voldrem posar totes les nostres energies en un projecte, però ningú ens pot exigir ni recriminar ni tan sol demanar que fem sempre tot allò del que som humanament capaços de fer. Ningú te dret a fer-nos sentir culpables per no estar sempre al límit de les nostres possibilitats, necessitem seguir el ritme del camí que em triat i aquest, quasi sempre, te corbes, pujades (que el fan més lent), baixades (que ens permeten córrer). Farem coses que no creiem que seriem capaços de fer, coses extraordinàries i de vegades anirem poquet a poquet i ensopegant, però hi tenim tot el dret!

Tinc dret a prendre’m temps per tranquil•litzar-me i pensar

Quan alguna cosa ens aclapara, ens sentim confosos, cansats... tenim tot el dret a seure a l’ombra d’un arbre i descansar, el camí es llarg i no sempre fàcil, ja ho sabeu; el que es realment important es que el fem al nostre ritme.
No sempre ho sabrem tot, no sempre podem actuar directament davant algun repte, no sempre tindrem les paraules adequades ni l’ànim per dir-les. Parem, tranquil•litzem-nos i pensem; llavors estarem en condicions de seguir. Hi tenim tot el dret!

Tinc dret a tenir i expressar els meus sentiments.

Tornem a parlar d’assertivitat. On i qui diu, que els sentiments s’han de reprimir?. Mostrar els nostres sentiments, a més, permet l’empatia, la relació sincera i la serenor de l’ànima.

Els grecs parlaven d’ epimelesthai sautou “ocupar-se d’un mateix” (pels que vulgueu aprofundir més en el tema us recomano la lectura de “ les tecnologies del Jo” de Michel Foucault). Be, doncs, aquest precepte dels grecs, bàsic per la conducta social i personal, per l’art de la vida que en deien ells; a nosaltres ens arriba desdibuixat i mancat de sentit i en canvi, per la nostra tradició filosòfica el principi que passa a ocupar el primer lloc es el gnothi sauton “coneix-te a tu mateix” que era el segon principi i no menys important però subordinat al primer. Ocupar-se d’un mateix sembla tenir trets poc “morals” però penseu-hi... per ocupar-se cal tenir cura, tenir cura de nosaltres significa un tot, tenir cura del nostre estat físic, del nostre estat emocional, de l’intel•lectual, de construir-nos tal i com volem ser. Un d’aquests tenir cura de nosaltres es evidentment conèixer-nos.
Per tant ocupem-nos de nosaltres i tindrem les eines per aconseguir la felicitat i a l’hora atendre als altres en la seva justa mesura.

Demà seguim....

24 de desembre 2009

Els drets personals (I)


Llista de drets personals elaborada per F. Salmurri (1991).

Aquest llistat hauria de ser el nostre recordatori de capçalera, llegir-la cada nit o cada matí al despertar seria una bona manera d’acabar o començar un dia. Una bona manera de sortir de la dàrsena i navegar la nostra nau.

DRETS PERSONALS

Tinc dret a tenir i canviar d’opinió.
Tinc dret a prendre les meves pròpies decisions.
Tinc dret a cometre errors i per tant a decidir encara que m’equivoqui.
Tinc dret a ser tractat/ada amb respecte.
Tinc dret a dir NO i no sentir-me culpable.
Tinc dret a fer menys del que soc humanament capaç de fer
Tinc dret a prendre’m temps per tranquil•litzar-me i pensar.
Tinc dret a tenir i expressar els meus sentiments.
Tinc dret a demanar informació.
Tinc dret a sentir-me be amb mi mateix/a
Tinc dret a reclamar els meus drets

Totes les persones tenen dret a ser com son.

En parlem?

Només nosaltres poden decidir buscar la felicitat i superar els problemes, es un camí personal que ningú pot fer per nosaltres. Un camí que no es fàcil, ni curt, ni d’una sola direcció... està ple d’interseccions i cada una d’elles implica una decisió personal i ... que ens diu el primer dels drets personals? Doncs si, tenim dret a tenir opinió (naturalment, no ho oblideu!) i tenim dret a canviar-la quan vulguem; això que sembla tant lògic no es, en realitat, una cosa que practiquem amb llibertat, penseu-hi.... quantes vegades us heu sentit “atrapats” en un:

I jo que puc opinar d’això si no en sé res...
Si ho diu .... serà veritat...
Ho pensa la majoria ....

O be en:

Vaig dir que ho faria i ho faré ...
No puc desdir-me’n ara....
Que diran si ara canvio d’opinió....
M’he de mantenir en el que he dit...

Doncs si, podem opinar i canviar d’opinió, hi tenim tot el dret!

I si seguim analitzant els drets personals anirem veient per què:

Perquè tenim dret a prendre les nostres pròpies decisions i si ens equivoquem (que també hi tenim dret) hem de poder donar un cop de timó. Davant d’una determinada situació hem de decidir que fer i això no es anecdòtic, això ens passa cada dia un munt de vegades! Viure implica decidir contínuament! Hi ha decisions de les que ni en som conscients... que esmorzo, amb quina actitud començo el dia... i altres que es presenten com un repte, de vegades difícil sobretot per aquell sentiment de que no ens podem equivocar, sentiment que cal desterrar. Evidentment que hi ha coses que s’han de meditar abans de decidir, però no oblideu que tenim dret a cometre errors i a canviar d’opinió. Mireu... recentment he llegit el consell d’un psicòleg, A. Adserà, que diu:

“Te daré un consejo que te ayudará a seguir el camino correcto: Si las decisiones que tomas, y los pensamientos y sentimientos que vives son cada vez más negativos, quiere decir que te estas desviando del camino. Si son cada vez más positivos, es que estas avanzando por el camino correcto.”

Endavant i recordeu!
Tinc dret a tenir i canviar d’opinió.
Tinc dret a prendre les meves pròpies decisions.
Tinc dret a cometre errors i per tant a decidir encara que m’equivoqui.

Demà seguim......

13 de desembre 2009

Gràcies Manel

Aquest no es un blog personal i no pretén ser-ho, però en coaching i en psicologia positiva, que ja sabeu que son uns dels meus referents hi ha una cosa molt important, l’agraïment, com a mostra de reconeixement cap a l’altre, d’atorgar-li valor, el valor que te per nosaltres. Es curiós que de vegades als humans ens costa manifestar agraïment y acceptar-lo d’altres, malgrat tots sabem, a nivell conceptual, la importància d’agrair el que tenim o el que ens donen.

Utilitzaré un símil que vaig llegir fa un temps.
Que veieu aquí?


Estic segura de que un tant per cent molt elevat em direu que un punt negre, no?. Quants de vosaltres us heu parat a pensar, per quina raó us fixeu en el punt negre en lloc de fer-ho en la superfície blanca de dins del requadre?. Aquesta es molt més gran!

La majoria de vegades anem per la vida veient només els punts negres, que son allò que no ens agrada, els problemes... ostres!, passem molt temps mirant els punts negres...

I si provem de mirar una mica més enllà? Som conscients de lo afortunats que som?, de la quantitat de coses per les que hem de dir gràcies?, d’aquelles coses que conformen la superfície blanca?. Que us sembla si li dediquem el mateix temps?, si cada vegada que ens sentim parlant o pensant en coses que no ens agraden, en busquem alguna que la trobem agradable? Alguna per la que donar les gràcies?. Jo una de les que tinc sempre més present es els amics.

Aquí reprenc el fil del títol d’aquest post, gràcies Manel, per la teva amistat, per mi no te preu, avui aquest post va dedicat a tu que formes part de la superfície blanca de la meva vida. Avui fas anys, un número redó (no diré quants...) Moltes felicitats. Que el teu camí tingui cada dia la llum que necessites per caminar, que els teus dies siguin plàcids i les teves nits no tinguin destorb al teu descans.
Un petó