25 de desembre 2009

Els drets personals (II)

Recordeu...

DRETS PERSONALS

Tinc dret a tenir i canviar d’opinió.
Tinc dret a prendre les meves pròpies decisions.
Tinc dret a cometre errors i per tant a decidir encara que m’equivoqui.
Tinc dret a ser tractat/ada amb respecte.
Tinc dret a dir NO i no sentir-me culpable.
Tinc dret a fer menys del que soc humanament capaç de fer
Tinc dret a prendre’m temps per tranquil•litzar-me i pensar.
Tinc dret a tenir i expressar els meus sentiments.
Tinc dret a demanar informació.
Tinc dret a sentir-me be amb mi mateix/a
Tinc dret a reclamar els meus drets

Totes les persones tenen dret a ser com son.

Seguim...

Tinc dret a ser tractat/ada amb respecte.
Tinc dret a dir NO i no sentir-me culpable.

L’assertivitat es un be molt preuat, es l’eina que ens permetrà expressar els nostres sentiments, necessitats i opinions de manera ferma i a la vegada respectuosa cap als altres. Les persones que treballen l’assertivitat i aconsegueixen ser assertives adquireixen els recursos necessaris per afrontar i superar les dificultats sense perdre el punt de respecte en vers l’altre que es necessari per una adequada convivència.

Treballeu la vostra assertivitat per assolir aquests drets personals!

Tinc dret a fer menys del que soc humanament capaç de fer

Clar que si! Tenim dret al nostre “tempo”, de vegades podrem i voldrem posar totes les nostres energies en un projecte, però ningú ens pot exigir ni recriminar ni tan sol demanar que fem sempre tot allò del que som humanament capaços de fer. Ningú te dret a fer-nos sentir culpables per no estar sempre al límit de les nostres possibilitats, necessitem seguir el ritme del camí que em triat i aquest, quasi sempre, te corbes, pujades (que el fan més lent), baixades (que ens permeten córrer). Farem coses que no creiem que seriem capaços de fer, coses extraordinàries i de vegades anirem poquet a poquet i ensopegant, però hi tenim tot el dret!

Tinc dret a prendre’m temps per tranquil•litzar-me i pensar

Quan alguna cosa ens aclapara, ens sentim confosos, cansats... tenim tot el dret a seure a l’ombra d’un arbre i descansar, el camí es llarg i no sempre fàcil, ja ho sabeu; el que es realment important es que el fem al nostre ritme.
No sempre ho sabrem tot, no sempre podem actuar directament davant algun repte, no sempre tindrem les paraules adequades ni l’ànim per dir-les. Parem, tranquil•litzem-nos i pensem; llavors estarem en condicions de seguir. Hi tenim tot el dret!

Tinc dret a tenir i expressar els meus sentiments.

Tornem a parlar d’assertivitat. On i qui diu, que els sentiments s’han de reprimir?. Mostrar els nostres sentiments, a més, permet l’empatia, la relació sincera i la serenor de l’ànima.

Els grecs parlaven d’ epimelesthai sautou “ocupar-se d’un mateix” (pels que vulgueu aprofundir més en el tema us recomano la lectura de “ les tecnologies del Jo” de Michel Foucault). Be, doncs, aquest precepte dels grecs, bàsic per la conducta social i personal, per l’art de la vida que en deien ells; a nosaltres ens arriba desdibuixat i mancat de sentit i en canvi, per la nostra tradició filosòfica el principi que passa a ocupar el primer lloc es el gnothi sauton “coneix-te a tu mateix” que era el segon principi i no menys important però subordinat al primer. Ocupar-se d’un mateix sembla tenir trets poc “morals” però penseu-hi... per ocupar-se cal tenir cura, tenir cura de nosaltres significa un tot, tenir cura del nostre estat físic, del nostre estat emocional, de l’intel•lectual, de construir-nos tal i com volem ser. Un d’aquests tenir cura de nosaltres es evidentment conèixer-nos.
Per tant ocupem-nos de nosaltres i tindrem les eines per aconseguir la felicitat i a l’hora atendre als altres en la seva justa mesura.

Demà seguim....