24 de febrer 2015

Autoeficàcia , Autoestima i Autoimatge



L’autoestima, ja sabeu que és la valoració que un fa de la pròpia vàlua. L’autoimatge, que no és rés més ni rés menys que la representació mental que ens fem de nosaltres mateixos, tant si és observable per altres (pes, talla, edat aparent, color dels ulls, etc.) com si no ho és (apreciació subjectiva). L’autoimatge no sempre descriu una imatge real, de vegades és una imatge influenciada (en positiu o en negatiu) per la interpretació que fem de la valoració d’altres... I l’autoeficàcia, la impressió del que un es capaç. Capaç d’aprendre, capaç de resoldre reptes, capaç de reinventar-se, capaç de valer-se de les mans, de la intel·ligència, del que calgui, per tal de lidiar amb situacions previstes i imprevistes.

Tots tres conceptes son el “lloc” on hi ha alta reactivitat emocional (emocions, sensacions, sentiments... de tots tipus), a més es reflecteixen en la conducta.

M’atreviria a dir que el 80% de les persones a les que he acompanyat en un procés de coaching, en un moment o altre m’han dit que no s’estimen, que no es valoren prou, que no son prou bons, que no es mereixen més... uf! Altres diuen que ja ho han provat tot, que no poden més, que no ho poden fer millor.... uf! I més uf! I recordeu que el coaching no és teràpia! Que us parlo de persones mes o menys ajustades emocionalment, que passen per un moment difícil o que volen canvis... parlem de persones sanes!!!

Treballar per aconseguir que aquestes tres maneres d’entendre el nostre jo siguin naturals i ecològiques és fonamental per a un creixement saludable dels nostres infants. I per nosaltres, els adults, és un espai  personal al que hem de dedicar molta atenció per  aconseguir ser la persona que realment volem ser. La nostra millor versió.
Ja sabeu que quan parlo de natura i ecologia, no em refereixo a la seva accepció tradicional. Em refereixo a que és natural sentir-se be i còmode i que ha de ser un “treball” ecològic, es a dir sense que l’esforç per aconseguir-ho sigui més gran que els beneficis que s’obtenen...

Si us hi fixeu... totes tres habilitats estan altament relacionades amb les creences, de fet és on “viuen” les creences, les que ens semblen fonamentades i les que no ho estan en absolut. Per tant el primer pas per sanejar-les és treballar amb les creences.

De les dues primeres ja n’hem parlat en aquest blog, per tant avui faig incidència en l’Autoeficàcia!

Avui us vull dir que encara no sabeu on teniu els topans, perquè ningú sap on els té. Que per ser autoeficaç cal esforç i perseverança, les coses que surten bé a la primera son pura xiripa i molt escasses. Que resoldre reptes és qüestió d’entrenament i atenció. Que aprendre a aprendre (de vegades desaprenent) pot ser una fita agradable. Que si algú us diu, tu no pots, no us el cregueu, ell no sap el vostre potencial!  

Ja saps... allò que és impossible, costa una miqueteta mes ;)


Una abraçada, 

10 de febrer 2015

simplicitat


La millor manera de reconduir la nostra vida, si ens cal, és amb la simplicitat. Ens compliquem fins a límits que fan que, de vegades, el nostre dia a dia sigui realment difícil. Atresorem objectes que no ens fan cap falta, no trobem a l'agenda un moment per compartir un cafè amb algú que ens importa o que ens aporta, anem corrent d'un lloc a l'altre i no som capaços d'estar ni un moment sense fer res!. Deixem fluir els nostres pensaments inconscients que quasi mai son agradables i ens perdem en un mar d'angoixa imaginari... i per trobar “la pau” encara ens la compliquem més...
M'acompanyes en un petit tast de simplicitat? Et proposo algunes coses molt senzilles que poden alleugerar el teu dia i potser la teva nit ;)
·         Pren-te un minut i mira al teu voltant. Busca una cosa que t'agradi (el paisatge per la finestra, el salva pantalles, una planta, els llibres, un moble, un quadre...). Fixa-t'hi be. Per quin motiu t'agrada? Que té d'especial?, Que “et diu”, de que et parla?, Te una textura especial? Un color especial? La pots tocar? La pots olorar? Només mirar? I com et sents quan la toques, olores o mires o les tres coses?. M'ho descrius amb detall? Si has contestat a cada una de totes aquestes preguntes, mentre redescobreixes aquesta cosa que t'agrada, estàs practicant l'atenció plena. Que et sembla? És fàcil? És simple? ;) Doncs el teu cervell s'ha refrescat i torna a estar llest per un altra estona de concentració o simplement per seguir endavant per somiar, per crear, pel que tu vulguis!.
·         En lloc de preocupar-te, ocupa't. Aquest repte que se’t planteja ara, aquesta feina que no saps com abordar, aquest pensament que no para de donar voltes per la teva ment... et preocupa i no et deixa fer el que tens entre mans, cada vegada el “veus” més angoixant i per tant cada vegada et preocupa més... ja saps, el peix que es mossega la cua. Preocupar-te et bloqueja però i si... t'ocupes del que si que pots fer ara? Pas a pas, ocupa't del primer esglaó del repte, quan a aquest ja “hi tinguis posats els dos peus”, ocupa't del següent! Ocupant-te en lloc de pre-ocupant-te acabaràs solucionant el que et proposis.
·         Avui, al tornar cap a casa canvia el recorregut i observa els detalls del camí. Intenta copsar racons, aromes, colors, etc. Mira a les persones i somriu. Senzill? Simple? Doncs tornes a estar entrenant al teu cervell i creant noves connexions neuronals que et permetran afrontar nous reptes a més de fer-li un “reset”.
·         Si et costa dormir, posa en pràctica la tècnica del 4/7/8, t'explico: fes una respiració diafragmàtica en la que durant 4 segons inspires, durant 7 segons aguantes la respiració i durant 8 segons exhales l'aire. Repeteix aquesta respiració fins que et quedis adormit. És una respiració que adequa els nivells d’oxigen i diòxid de carboni en el nostre organisme. És útil per alleugerar l'ansietat, per tant quan la dominis la podràs utilitzar en moltíssimes ocasions. Abans de parlar en públic, abans d'una entrevista de treball, o en qualsevol moment que necessitis calma.

I ... Celebra els èxits! Per petits que siguin. Els teus i els dels teus. Pot ser una mini celebració, un gest o una gran celebració! Treballaràs l'autoestima i l'autoimatge i a més la orientació positiva!

Simplifiquem!

Una abraçada, 

05 de febrer 2015

Canviar o Evolucionar

Alguna vegada has pensat en qui està sempre present quan la teva vida no va bé? I en qui hi està,sempre, quan tot és perfecte? Si tu! Per tant... potser podries recordar que és el que passa en tu, que fas, com et mostres, com camines, com mires, com... etc. quan tot és perfecte i utilitzar-ho quan no va tan bé... 

Parar i observar-se, recordar-se i reconstruir-se o reinventar-se, hauria de ser l’exercici principal, quan sembla que les coses no son com les volem. De vegades cal canviar i no necessàriament de fita, de vegades cal canviar el procediment, les estratègies, les eines! Canviar, matisar, emfatitzar, suavitzar, digues-li com et sembli i fes-ho com vulguis. Canviar és normal, és saludable i no ens fa perdre ni un bri d’autenticitat!

Personalment us suggereixo que us emmiralleu en algun moment d’èxit, entenent l’èxit no només literalment, l’èxit te milers de possibilitats. Recordeu-vos que és el que us va fer triomfar. Que és el que us va donar l’empenta en aquell moment. Que i com ho vareu fer. Com us sentíeu.  I...heu de saber que si ho heu fet una vegada,  ho podeu tornar a fer!

Normalment no ens en adonem però els nostres estats d’ànim son molt visibles. Son la nostra primera targeta de presentació mitjançant el nostre llenguatge corporal i aquest llenguatge, a més, condiciona el nostre estat d’ànim. És allò del peix que es mossega la cua. Recordeu, també, que els estats d’ànim ens els podem auto generar i a més s’encomanen!!! Atenció!!! Sigueu prou llestos com per auto induir-vos i encomanar als altres, els millors.

El Mantra és Vull, Puc i M’ho mereixo!

No us perdeu aquest TED, és molt instructiu! Clikeu aquí 


Una abraçada! 

02 de febrer 2015

Emocions i olfacte.


L’olfacte és el sentit més vinculat a les emocions i l'únic capaç de fer-te reviure moments passats, quasi immediatament.

Quan olorem una aroma al nostre cervell es produeix una associació de pensaments. L'olfacte ens fa recordar situacions, llocs, emocions o persones. En la nostra ment, l'olor és registrat com una emoció relacionada amb la situació en què, per primera vegada, percebem aquest olor.

Tinguem en compte, a més, que l’ésser humà recorda el 35% del que fa olor enfront del 5% del que veu, de manera que la memòria pot retenir fins a 10.000 aromes diferents mentre que únicament és capaç de reconèixer 200 colors ". A més el reconeixement de l'olor és immediat. Us adoneu de la importància d’això?

Perquè passa?

L'estreta relació entre l'olfacte i les emocions esdevé per la interconnexió de les regions cerebrals implicades en el processament de les dues sensacions, sent el sistema límbic -i especialment la amígdala- el centre integrador per excel·lència. En estudis d'imatges cerebrals s'ha evidenciat que l'amígdala s'activa immediatament davant d'una percepció olfactiva, acció que no s'ha observat en estudiar els altres quatre sentits.

Els estímuls sensorials que arriben al cervell, amb excepció de l'olfacte (a causa que les vies olfactòries es desenvolupen en l'embrió abans que el tàlem i aquestes arriben directament al cervell, cap a l'escorça cerebral), hauran de passar prèviament pel tàlem que és l’encarregat de filtrar-les i enviar-les a l’escorça. En el tàlem és on es decideix si segueixen o acaben el seu camí, es a dir, si determinat estímul ens emociona o no; això últim passa quan es considera que es poc significatiu per nosaltres.

L'olfacte és l'únic receptor sensorial que està directament connectat amb les nostres emocions i memòria. Per tant, si estimulem l'olfacte, podem treballar conscientment amb les emocions, sentiments i benestar.

El procés de l'olfacte segueix bàsicament el següent recorregut: Les molècules de l'olor en forma de vapor que estan surant en l'aire arriben a les fosses nasals ... 1. Les neurones receptores de l'olfacte transmeten la informació als bulbs olfactoris, que es troben a la part de darrere del nas. 2. Els bulbs olfactoris tenen receptors sensorials que en realitat són part del cervell que envien missatges directament: els centres més primitius del cervell on s'estimulen les emocions y memòries (estructures del sistema límbic) i centres "avançats" on es modifiquen els pensaments conscients (neocòrtex). 3. Aquests centres cerebrals perceben olors i tenen accés a records que ens porten a la memòria persones, llocs o situacions relacionades amb aquestes sensacions olfactives.

Així que recuperant la primera frase del post “L’olfacte és el sentit més vinculat a les emocions i l'únic capaç de fer-te reviure moments passats, quasi immediatament”. El que veiem és que utilitzar un aroma ens permet auto generar-nos una determinada emoció.

Fàcil? Si!

Si voleu un moment de pau, si necessiteu asserenar les vostres pors , si necessiteu un espai de concentració o un d’alegria. Recordeu quin aroma han tingut per vosaltres en alguna ocasió on l’emoció que voleu “despertar” ha estat molt clara i busqueu aquest aroma per tenir-lo sempre a mà. I tingueu sempre cura de evitar aromes que us traslladin a moments poc o gens agradables!

Una abraçada!

PD. En voleu conèixer alguns dels meus d’aromes?: el d’un llibre o una llibreta recent comprada. El d’un llapis, sobre tot al fer-hi punta. Al pa acabat d’enfornar. A terra molla i a gespa acabada de tallar. A lavanda i a la colònia Nenuco (que era la del meu bebè...) i molts més... Ànim! Busqueu els vostres!!!!!


Una altra abraçada, que no sigui que ens quedem curts!!!! ;)