El Jo (ego)

L’allò és l’esfera intrapsíquica on rauen els instints, bàsicament de dos tipus: sexuals (instint eros) i agressius (instint thanatos). És el món pulsional, irracional, exigent, que es mou recercant el plaer i la gratificació immediata dels instints o pulsions. El superjo és la instància moral, formada mitjançant l’educació i la discriminació entre el bé i el mal. Es mou buscant la perfecció, jutja els nostres actes i ens castiga amb sentiments de culpa quan hem transgredit les normatives introjectades (internalitzades). El jo (ego) és la instància que té per objectiu la integració dels elements anteriors amb les exigències del món extern i la seva meta és adaptar-se a la realitat, intentant de controlar, alhora, les demandes contínues de l’allò i les restriccions, opressives a vegades, del superjo.

El problema vindria donat pel desequilibri de forces entre cadascun d’aquells conceptes en interactuació. Quan el jo, que és l’element que transacciona amb les exigències de la realitat, es veu debilitat tant per les exigències i demandes aclaparadores d’un allò (id) instintiu, indomable, que vol treure a l’exterior les seves pulsions, com per les exigències rígides d’un superjo restrictiu i castigador que ho vol impedir, la conducta del subjecte es desestabilitza.

Quan parlem de l’autoestima la definim com un sentiment tan elemental com és sentir-te, reconèixer el teu bategar, veure’t tal com ets, fer-te sòlid amb el que ets, penses o vius. I tot, des d’una complaença i un benestar, de tal manera que no t’afebleixes per coses intranscendents. Tens força per afrontar les contrarietats, i ets capaç de valorar-te en la justa mesura sense necessitar d’envair la llibertat dels altres. T’estimes tal com ets i no caus en sobrevalorar-te, en creure’t allò que no ets i sobretot d’oblidar-te dels altres, per així, engreixar el teu ferit “ego”.

Un “ego” exagerat pot crear individus profundament cruels, un “ego” esquifit por abocar a un estat depressiu i en complexos d’inferioritat. Cap de les dues coses son positives, cal equilibri, sentir bé, emocionar-se amb sentit omple la vida i t’obre les portes a una veritable comunicació humana. T’ajuda a recuperar els teus actes i et fa capaç de valorar les relacions humanes que fan palesa la capacitat envejable de mostrar-te tal com ets i d’acceptar als altres tal i com son.

Intel·ligència constructivista- Les competències emocionals

La Intel·ligència constructivista: Treballar les competències emocionals i l’ego.

Les competències emocionals son el conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per comprendre, expressar i regular de forma apropiada els fenòmens emocionals.
Entre les competències emocionals es pot distingir dos grans blocs:
a) capacitats de autorreflexió ( la intel·ligència intrapersonal): identificar les pròpies emocions i regular-les de forma apropiada.
b) habilitat per reconèixer allò que els altres estan pensant i sentint (intel·ligència interpersonal): habilitats socials, empatia, captar la comunicació no verbal, etc.

Alguns autors com Salovey i Sluter (1997) han identificat cinc dimensions bàsiques en les competències emocionals: la cooperació, l’asertivitat, la responsabilitat, l’empatia i l’autocontrol.

Treballar en nosaltres tots aquests àmbits ens permet tenir:
Consciència emocional
- Capacitat per percebre els propis sentiments i emocions, identificar-los i etiquetar-los.
- Comprendre les emocions dels altres.
Regulació emocional
- Prendre consciència de que els estats emocionals incideixen en el comportament i tenir bones estratègies d’afrontament a la vegada que possibilita l’autogeneració d’emocions positives.
- Capacitat per a expressar les emocions de manera apropiada. Treballar l’habilitat de comprendre que l’estat emocional intern no necessita una expressió externa.
- Capacitat per regular les emocions, autocontrol de la impulsivitat (ira, violència, comportaments de risc, etc) i tolerància a la frustració per així prevenir estats emocionals negatius (estrès, ansietat, depressió, etc)
- Habilitats d’afrontament, aprendre a afrontar emocions negatives amb l’auto-regulació per millorar-ne la intensitat i la durada d’aquests estats emocionals.
- Competència per auto-generar emocions positives, ser capaços d’experimentar voluntària i conscientment emocions positives.
Autonomia personal (autogestió)
- Autoestima
- Automotivació
- Actitud positiva
- Responsabilitat
- Anàlisi crític de les normes socials
- Capacitat per detectar la necessitat de suport i saber accedir als recursos disponibles.
- Autoeficàcia emocional. Ser capaç de veure que un se sent com es vol sentir. Viure d’acord amb els propis valors morals.
Intel·ligència interpersonal
- Ser capaç de dominar les habilitats socials bàsiques, escoltar, saludar, acomiadar-se, agrair, demanar, disculpar-se, dialogar, etc.
- Respectar als altres, acceptar i valorar les diferencies individuals i grupals i els drets de totes les persones.
- Comunicar-se apreciativament, ser capaç d’atendre als altres tant en la seva comunicació verbal com en la no verbal per tal de rebre els missatges amb precisió.
- Comunicació expressiva, ser capaç d’iniciar i mantenir converses, expressar els propis sentiments i pensaments tant en la comunicació verbal com en las no verbal i saber demostrar als altres que els entenem correctament.
- Compartir emocions
- Comportament pro-social i cooperació, capacitat d’esperar el nostre torn, de compartir i de mantenir actituds d’amabilitat i respecte envers els altres.
- Asertivitat, capacitat de mantenir un comportament equilibrat entre l’agressivitat i la passivitat, això vol dir saber dir “no” i mantenir-ho per evitar situacions en les que un pot veure’s sota pressió. Es la capacitat de defensar i expressar els propis drets, opinions i sentiments.

Habilitats de vida i benestar
- Identificació de problemes, ser capaços d’identificar situacions que requereixen una solució o decisió i avaluar els riscos, obstacles i recursos.
- Fixar objectius adaptatius, ser capaç de fixar-se objectius positius i realistes
- Solució de conflictes, la capacitat per afrontar conflictes aportant solucions positives i ben argumentades.
- Negociació, capacitat per resoldre conflictes considerant la perspectiva i sentiments dels altres
- Benestar subjectiu, ser capaç de gaudir de forma conscient i procurar transmetre-ho a les persones amb les que s’interactua.
- Fluir, es la capacitat de generar experiències òptimes tant en la vida professional com personal i social.

En el pròxim post, l’ego.

Els 12 Canvis

El Coaching de constructivisme social aposta per treballar 12 canvis a nivell personal, això permet accelerar el procés d’assolir objectius, els objectius que cada un de vosaltres us vulgueu marcar. Aquests 12 canvis son: Intel·ligència constructivista, Intel·ligència bilateral, Intel·ligència emocional, Energia, Punts forts, Orientació acció, Orientació objectius, Orientació solucions, Orientació positiva, Orientació futur, Valors compartits, Comunicació valorativa.

Començo per explicar-vos que el Constructivisme es la forma genèrica de referir-se a un grup ampli i heterogeni de psicòlegs i filòsofs que comparteixen la visió de la intel·ligència humana com el producte de construcció de tota la vida.

Si la intel·ligència, doncs, es el resultat d’un procés de construcció individual que es produeix gràcies a la interacció amb el medi, les relacions socials, el contacte amb els processos culturals, socials i polítics, el fet de mantenir-se obert a tots ells augmentarà les nostres capacitats intel·lectuals i mes fàcilment afrontarem els reptes que la vida quotidiana ens presenta.
Us aniré explicant en que consisteix cada un dels canvis.

El pensament creatiu II

Que aprendrà un nen al que els pares i els mestres li ensenyen pas a pas com ha de fer les coses?, evidentment aprendrà la forma en que aquests les fan o les coneixen. Hi ha una forma més ecològica d’aprendre a pensar, si partim de la base de que el ser humà disposa de recursos suficients per aprendre de l’experiència y de tot el que veu al seu voltant, el diàleg y el lliure raonament faran que sorgeixi la intuïció, la capacitat d’apreciar la sublimitat de les coses, mirar on tots mirem i veure el que altres no veuen. Això es el que fa una ment creativa davant els problemes, entenent com problemes no solament qüestions acadèmiques sinó també les coses més quotidianes.

Deixem que les ments creatives dels nens (i les dels no tant nens...) trobin les seves pròpies solucions. No vull dir amb això que no instruïm als nens, l’expertesa es necessària però cal combinar-la amb la disposició a enfocaments divergents, innovadors per als problemes .

Per Getzels i Csikszentmihalyi la dimensió d’obertura als problemes, necessària per a garantir idees originals i bones, requereix grans dosis de tolerància a l’ambigüitat, de resistència al tancament. És necessària la flexibilitat cognitiva que porti a buscar enfocaments nous, a noves idees i per què no, a idees millors o millors formes d’aprendre?

El pensament creatiu

Us proposo un conte sobre el pensament creatiu, a quines deduccions arribeu?. Creieu que hi ha més d'una manera de veure les coses?

El professor de física preguntava a un alumne com es podia mesurar l’altura de l’Empire
State Building amb un baròmetre.
− Molt senzill, pujo a la terrassa, lligo el baròmetre a una corda i, quan el baròmetre arriba
a terra, estiro de la corda i en mesuro la longitud...
El professor el va suspendre. Però davant de la reclamació de l’alumne es va repetir l’examen
nomenant un professor que fes d’àrbitre. El professor de física va repetir la pregunta
i l’alumne va repetir la resposta. L’àrbitre conciliador es va dirigir a l’alumne:
− Però, home, no saps cap altra resposta?
− Sí, senyor. El baròmetre mesura l’altitud a partir de la diferència de pressió. Com que a
dalt de l’Empire State la pressió és menor, la mesuro amb el baròmetre i després a terra i
després calculo la diferència de pressió...
El professor va marxar iradament donant un cop de porta pel que considerava una presa
de pèl, encara que el va haver d’aprovar. L’àrbitre el va renyar.
− Però, home, si sabies la resposta correcta...
− És que no és l’única resposta correcta...
− Ah, no?
− No senyor, puc situar-me amb el baròmetre al rebedor, fer una marca a la paret amb la
longitud del baròmetre, continuar fent marques fins al terrat i, multiplicant el nombre
de marques per la longitud del baròmetre...
− Però això no és científic!
− Científic? Bé, puc pujar al terrat, agafar el baròmetre i un cronòmetre, mesurar el temps
de caiguda i, com l’altura és igual al quadrat de l’acceleració pel temps... Però no és un
bon sistema perquè es trenca el baròmetre... O bé projectant l’ombra del baròmetre posat
dempeus i comparant-la amb la de l’edifici (com es mesurava l’altura de les piràmides),
però només pot fer-se en els dies de sol.
Al final, enutjat va dir l’alumne:
− Sap vostè la manera més efectiva de conèixer l’altura de l’Empire State amb un baròmetre?
Me’n vaig amb el baròmetre a les oficines de la constructora i li dic a una secretària:
Senyoreta, si vostè em diu l’altura de l’edifici li regalo aquest baròmetre...
Aquesta anècdota que s’explica d’un Nobel de física en la seva època d’estudiant,
no sabem realment si és certa. Però el fet important aquí és que a algú
amb un pensament prou crític i flexible, amb un pensament divergent li podria
haver succeït.

La baralla dels llops

El vell cacic de la tribu explicava als seus nets històries sobre la vida. En un moment donat els diu:
Una gran baralla ocorre en el nostre interior i …. es entre dos llops!

Un dels llops es la maldat, el temor, la ira, l’enveja, el dolor, l’avarícia, l’arrogància, la culpa, el ressentiment, les mentides, l’orgull…
L’altre llop es la bondat, l’alegria, la pau, l’amor, l’esperança, la serenitat, la humilitat, la dolçor, la generositat, la benevolència, l’amistat, la veritat, l’empatia, la compassió….

Un dels nets veient que l’avi es quedava absort en els seus pensaments, li preguntà…
Avi… i quin dels dos llops guanyarà?

El vell cacic amb un dolç somriure pintat als llavis, els digué … el que alimenteu, fills meus, el que alimenteu…

Reforçar les conviccions

L’ésser humà te una fon inesgotable de recursos, tots hem tingut experiències en les que hem estat capaços de fer coses extraordinàries, encara que siguin petites coses, per nosaltres han estat tot un repte, una experiència de superació. Qui no ha fet mai alguna cosa per la que no es creia preparat? Per tant, davant qualsevol circumstància hem de tenir clar que:

Sí, es possible. Si altres ho han fet jo també puc.
Sí, tinc amb que, tinc tots els recursos, tinc la capacitat d’aprendre.
Ho aconseguiré
Depèn de mi

“Si vols aconseguir alguna cosa que no tens, has de fer allò que encara no has intentat”

Prenem el control

Només tenim una vida y som nosaltres els que decidim com viure-la, si tenim en compte les premisses de la psicologia positiva i el coaching, la viurem de forma que davant de les circumstàncies el que hem de fer es:

En lloc de resistir-nos, acceptarem els fets
En lloc de resignar-nos, aprofitarem
En lloc d’evadir-nos , assumirem
En lloc de només desitjar, ens comprometrem
En lloc de preocupar-nos, ocupem-nos, entrem en acció
En lloc d’oblidar el que tenim, agrairem
En lloc de desconfiar, confiarem
En lloc de pensar en negatiu, apostem per guanyar

Y sempre que prenguis una decisió ben meditada, porta-la a l’acció.